La Crida passarà de ser una associació a convertir-se en una fundació de suport a JxCat. Així ho han avalat els associats en la consulta telemàtica que es va tancar dissabte a la nit. Les bases de l'organització que lidera Jordi Sànchez han donat llum verda a la proposta amb el 95,7% dels vots, segons recull l'ACN. Amb un 40% de participació, la pregunta ha rebut 7.694 vots a favor i 207 en contra. La Crida es convertirà, doncs, en una fundació a partir del setembre, en un moviment que es donava per descomptat. De fet, el mateix Sànchez és el negociador principal de JxCat en les converses amb el PDECat de David Bonvehí.

Després que el confinament “aturés completament” la negociació per ordenar l’espai de JxCat, en paraules d’un membre de la direcció del PDECat, aquesta setmana s’han reprès amb la desescalada els contactes entre el president del partit, David Bonvehí, i el cap de files de la Crida, Jordi Sànchez. Així ho va informar Bonvehí dilluns als membres de la direcció del Partit Demòcrata, ja que diverses veus li van reclamar conèixer en quin estat es trobava el “trànsit” cap a JxCat. El president del partit no ho va revelar, però va traslladar-los que d’aquí una setmana o quinze dies com a màxim els informaria de la situació, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. En aquest moment tot continua obert, i d’aquí quinze dies tant pot ser que hi hagi acord, que només es pugui parlar de quines propostes hi ha sobre la taula o que es confirmi un desencontre que porti un trencament.

El 16 de gener va començar una negociació que ara entra en la fase final. Aquell dia una delegació del PDECat encapçalada pel president del partit, David Bonvehí; amb el secretari d’organització, Ferran Bel, i el portaveu, Marc Solsona, es va reunir a la presó de Lledoners amb Jordi Sànchez i Toni Morral (president i secretari general de la Crida, respectivament). El consell nacional del Partit Demòcrata acabava d’aprovar “transitar” cap a Junts per Catalunya, sense aclarir cap fórmula concreta, i l’objectiu de les converses era explorar quin és el camí per aconseguir-ho. Un mes i mig després, la Crida i el PDECat es donen l’última oportunitat per arribar a un acord o protagonitzar un trencament de l’espai. Sobre la taula hi ha fer una coalició entre les dues organitzacions per a les pròximes eleccions o forjar un nou partit des de zero amb el nom de JxCat. Una decisió que, segons diverses fonts consultades per l’ARA, s’ha de prendre en les pròximes dues o tres setmanes. És a dir, coincidint presumiblement amb l’aprovació dels pressupostos al Parlament i amb l’anunci de la data de les eleccions que farà el president, Quim Torra.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha proposat en una entrevista a 'Els matins' de TV3 que la Crida i el PDECat siguin dos partits amb "vida pròpia" però que formin una coalició electoral en el cas que l'espai postconvergent no arribés a un acord per constituir-se en una sola organització. En tot, ha remarcat que un trencament total en aquest espai seria "gairebé inadmissible" i que ell "no quedaria callat". Tot i que ha repetit que "no té gaires ganes" de tornar a la primera línia de la política un cop finalitzi la seva inhabilitació d'aquí cinc mesos, ha assegurat que podria actuar de pont entre la Crida i el PDECat.

La Crida Nacional per la República, impulsada per l'expresident Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, aposta per la "mobilització permanent" com a resposta a la sentència de l'1 d'Octubre. El secretari general de l'organització, Toni Morral, així ho ha traslladat al president, Quim Torra, en el marc de la trobada que han tingut aquest dijous al Palau de la Generalitat. En la sortida de la reunió, Morral, en declaracions als mitjans de comunicació, ha afirmat que "la resposta [al Suprem], en cas que no hi hagi absolució, ha de ser ciutadana, degudament organitzada i unitària". "La sentència, si és condemnatòria, ha d'apel·lar a tots els demòcrates", ha sentenciat.

El president del PDECat, David Bonvehí, ha reivindicat el llegat i la història del seu partit davant la Crida Nacional per la República, a la qual cita a precisar si vol ser el "relleu" de la seva formació en el marc de la reordenació de l'espai de JxCat. "Si la Crida vol ser el relleu del PDECat o vol representar el que representava el PDECat, que es digui, però crec que l'esperit fundacional de la Crida era una altra cosa", ha recalcat en una entrevista amb Europa Press.

L’espai de JxCat ultima un acord intern per concórrer a les pròximes cites electorals, la primera de les quals són les eleccions generals del 28 d’abril. Ja fa dies que membres del PDECat, JxCat i la Crida negocien la fórmula per presentar-s’hi. Ahir el president del PDECat, David Bonvehí, i Elsa Artadi, consellera de la Presidència i futura número dos de JxCat per Barcelona, van visitar Jordi Sànchez a Soto del Real. El president del grup parlamentari de JxCat i també líder de la Crida, malgrat ser a la presó, està implicat en les negociacions i, de fet, és un dels noms que opten a liderar la llista a Madrid si aconsegueixen tancar el pacte. Fonts coneixedores de la trobada asseguraven ahir que s’havia “avançat”, mentre que des del PDECat també afegien que el partit tindrà un “rol destacat” a la llista amb persones “alineades” amb Bonvehí. Malgrat que els sectors més moderats no descarten el trencament -el diputat Jordi Xuclà ha criticat la Crida públicament-, la majoria de fonts consultades el veuen improbable abans de les municipals. “Els alcaldes i els regidors no ens ho perdonarien”, afirma un dels diputats al Congrés. De fet, fonts de tots els sectors situen el pacte a finals de la setmana que ve.

El PDECat confirma que demà divendres presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Ara bé, manté la mà estesa al PSOE fins a l'últim minut abans de la votació, que es produirà a partir del dia 13 de febrer. Les condicions del PDECat per no vetar els pressupostos passen perquè hi hagi acord sobre els mecanismes de diàleg amb la Generalitat: una taula de partits estatals i catalans per abordar el conflicte que incorpori la figura d'un "relator".

El PDECat ha celebrat aquest dissabte un consell nacional marcat per les discrepàncies sobre la posada en marxa de la Crida, que va fer el seu congrés constituent dissabte passat.

La direcció de la Crida Nacional per la República s'ha reunit aquest dimecres per primer cop després del congrés constituent. Ho ha fet a la seu del carrer Roger Llúria de Barcelona i amb l'objectiu d'organitzar els primers treballs de la nova formació –registrada com una associació i un partit polític alhora–. Abans d'iniciar la reunió, el secretari general, Toni Morral, ha assegurat que la Crida no es presentarà a les eleccions municipals i que, per ara, es descarta també per a les eleccions europees si no es pot forjar una candidatura unitària. Tanmateix, sí que veu la consellera Elsa Artadi, que forma part de la direcció de la direcció, com una "bona candidata per Barcelona" de la llista de JxCat.

Jordi Sànchez i Toni Morral. Aquest és el tàndem que aspira a liderar la Crida Nacional per la República, de la qual serà “president fundador” l’expresident Carles Puigdemont, i que es votarà dissabte en el congrés fundacional a Barcelona. L’exlíder de l’ANC, finalment, ha escollit per acompanyar-lo un perfil ecosocialista -Morral és exalcalde de Cerdanyola per ICV- per pilotar, des del punt de vista organitzatiu, el nou espai polític. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que fins a última hora també ha sigut un nom que optava a la secretaria general, serà la cara visible de la Crida en l’àmbit institucional, tant si es manté a l’executiu com si fa el salt a Barcelona com a número dos de l’exconseller Joaquim Forn.

Últimes hores i últimes reunions a la presó de Lledoners per tancar la direcció de la Crida Nacional per la República, que se sotmetrà dissabte a votació en el congrés fundacional del nou espai polític. L’exlíder de l’ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez té previst comunicar aquest dimecres l’equip que l’acompanyarà per liderar la nova organització, que tindrà Carles Puigdemont com a “president fundador”. Ara bé, segons diverses fonts consultades per l’ARA, ahir en el tancament d’aquesta edició la composició final encara no estava resolta i s’estava negociant en diverses trobades al centre penitenciari. Entre les visites que dimarts van rebre Sànchez i els exconsellers de JxCat hi ha la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i el diputat de JxCat Toni Morral.

Mentre la Crida Nacional per la República, impulsada per l’expresident Carles Puigdemont, enllesteix els preparatius de cara al congrés fundacional del dia 26, els sectors del PDECat més reticents al nou espai acceleren els moviments per forçar el president del partit, David Bonvehí, a desmarcar-se'n. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, hi ha quadres territorials que es resisteixen a donar suport a l’organització impulsada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez –que la setmana que ve formalitzarà la candidatura a la presidència– per evitar que el partit quedi diluït en un espai més ampli on conviuran diferents perfils ideològics. "El PDECat és un partit de centre i socioliberal", apunta un dirigent, que descriu "dos mons" irreconciliables –a parer seu– dins la formació política: les persones que, representades per la vicepresidenta, Míriam Nogueras, o el senador Josep Lluís Cleries, aposten per una organització amb la independència com a eix central –i, per tant, per sumar amb la Crida– i les que, tot i compartir el mateix objectiu polític, volen optar per un perfil més pragmàtic i enquadrat en l'espai de centredreta.

Jordi Sànchez presentarà candidatura per liderar la Crida Nacional per la República, que el dia 26 de gener culminarà el seu procés de fundació a Barcelona. Segons ha pogut saber l’ARA, ho formalitzarà la setmana que ve acompanyat d’un equip de vint persones. L’expresident Carles Puigdemont, que va idear la nova organització -ja inscrita en el registre de partits-, serà el “president impulsor” que, segons els estatuts, ha de “liderar l’acció política” de la Crida.

Primera reacció d'ERC al naixement de la Crida. Aquest diumenge, el president del grup republicà al Parlament, Segi Sabrià, ha considerat que és una reorganització de l'"espai postconvergent" i que és un moviment de "centredreta", mantenint el posicionament que fins ara ha adoptat ERC envers la nova formació de Carles Puigdemont.

Un any després de la declaració fallida d’independència al Parlament, l’expresident Carles Puigdemont, llavors al capdavant de l’executiu, engega una nova formació política amb l’objectiu de fer la República. El “nou moviment” -que prendrà la forma jurídica d’un partit polític- recepta diàleg, unitat de l’independentisme en les cites electorals, governar les institucions i preparar accions de desobediència civil no violenta per obligar l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Una estratègia unitària però que ara mateix està lluny d’aconseguir-se: només el PDECat hi ha donat suport (amb reticències de la direcció) i ERC i la CUP ja han rebutjat participar-hi perquè consideren la Crida una “refundació de CDC”.

Després del referèndum, la declaració fallida d’independència, l’aplicació del 155, la presó i l’exili, les formacions polítiques independentistes s’han submergit en un debat intern sobre quina és l’estratègia a partir d’ara. Avui, a Manresa, l’iniciarà la Crida, la nova organització política que impulsen l’expresident Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i l’actual president, Quim Torra, i que es posarà en marxa a partir de dos quarts de set de la tarda al pavelló del Congost -a prop de la presó de Lledoners, on està empresonat un dels ideòlegs, Sànchez-. Un cop presentades les ponències de política i organització -que exposaran avui Gemma Geis, Ferran Mascarell i Toni Morral- s’iniciarà un debat telemàtic entre els adherits que culminarà al gener, quan l’organització es constituirà definitivament.

La Crida es va reactivar després de l'empresonament dels Jordis, es va presentar oficialment fa tres setmanes i aquest dissabte al matí ha fet la primera acció. Unes 120 persones han envoltat l'edifici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb cartells que deien "Fora jutges d'ocupació" o "Llibertat presos polítics". L'objectiu era denunciar la "repressió" que exerceix l'estat espanyol sobre l'independentisme i demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. "La justícia ara és una eina de repressió de l'Estat", ha explicat un dels membres de La Crida, Àngel Colom, que ha emmarcat l'acció dins els anomenats 'silencis per la llibertat': accions no violentes que tindran com a tònica principal estar en silenci un quart d'hora. L'acció d'aquest matí s'ha acabat amb 'El cant de la senyera' i 'Els segadors'.

Va ser un 18 de març del 1981. No feia ni un mes de l’intent de cop d’estat del 23-F i encara cuejava la publicació del Manifiesto de los 2.300, que posava en dubte el procés de normalització del català després de la dictadura. El paranimf de la Universitat de Barcelona va veure néixer la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Ahir, un 18 de març del 2018, just trenta-set anys després, va ser l’Ateneu Barcelonès el que va veure com es rellançava aquell espai reivindicatiu, aquesta vegada sota el nom de Crida a la Llibertat. Un moviment que es proposa treballar per construir la República però, sobretot, per denunciar i combatre “la repressió de l’Estat” i lluitar per aconseguir la “llibertat dels presos i el retorn dels exiliats”, segons exposen en el seu manifest. De fet, la nova Crida va engegar motors just després de l’empresonament dels Jordis amb la signatura d’un text que demanava la seva llibertat i un acte al mateix paranimf que havia vist néixer la primera Crida. Ahir, els impulsors d’aquest espai van presentar-lo oficialment en un auditori ple a vessar.

L'escenari d'unes noves eleccions al març sembla, a hores d'ara, inevitable. És per això que Catalunya Sí que es Pot, la confluència d'esquerres que va liderar Lluís Rabell a les eleccions del 27-S, comença ja a engegar tota la maquinària per encarar un nou repte electoral que, de nou, s'haurà de fer contra rellotge. Amb 11 diputats al Parlament, el grup parlamentari veu possibilitats que la seva proposta pugui tenir més suport en uns nous comicis, especialment després de l'empenta que suposa que En Comú Podem guanyés les eleccions del 20-D a Catalunya. És per això que el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assenyalat el camí a seguir: construir una "alternativa transversal" que pivoti en el rescat social, el procés constituent "no subordinat ni autàrquic" i la reivindicació del referèndum.