El canvi climàtic té un cost directe per a les companyies asseguradores. Les xifres són clares: el 2025 les companyies van pagar a Espanya 492 milions d'euros per sinistres relacionats directament amb el canvi climàtic; en concret,  628.800 sinistres, segons les dades facilitades aquest dilluns per la patronal del sector, Unespa. Tot i això, la xifra se situa per sota de la mitjana dels últims anys, que s'enfila a uns 800 milions d'euros anuals.

Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha estat nomenat president no executiu de VidaCaixa, asseguradora de la qual el banc és el propietari. La decisió l'ha pres la comissió executiva de l’entitat financera. Gortázar, que ja va ocupar aquest càrrec entre le 2014 i el 2021, segueix com a principal executiu de CaixaBank i substitueix Jordi Gual a VidaCaixa per venciment de mandat.

Les asseguradores Asisa i DKV segueixen analitzant les condicions econòmiques als plecs de clàusules del nou concert de Muface, pocs dies després que Adeslas, integrada al Grup Mútua Madrilenya i participada per CaixaBank, informés que no es presentaria a la nova licitació, tot i l'increment d'un 33,5% de les primes anunciat pel govern espanyol.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dimarts que l'executiu llançarà abans que s'acabi l'any una nova licitació per prestar assistència sanitària als treballadors públics adscrits a Muface, la mutualitat dels funcionaris. Segons Alegría, el nou concurs públic incrementarà un 33,5% en tres anys la prima que l'administració pagarà a les asseguradores, superior al 17,11% en dos anys ofert en la primera licitació d'enguany, que va quedar deserta al novembre.

Tot va començar uns minuts després que es conegués la terrible notícia que el director executiu de UnitedHealthcare, Brian Thompson, havia estat tirotejat mortalment al centre de Manhattan. Fins i tot abans que se’n sabessin els detalls, internet ja anava ple d’especulacions sobre si l’empresa s’havia negat a cobrir les factures mèdiques del presumpte assassí i de debats sobre si l’assassinat era una resposta raonable.

Un nord-americà és algú que compta. Com nosaltres, però més, molt més. I una part important del seu estrès financer és degut a les factures que paga per la seva cobertura sanitària i la de la seva família. I sovint viu amb l’ai al cor que el dia que caigui malalt de debò s’enfronti a morir-se o arruïnar-se, perquè no estigui tan cobert com es pensava, o aparegui una lletra petita interpretada de la manera més avantatjosa per l’asseguradora o el condemnin a donar voltes per un laberint de gestions i demores.

Fa unes setmanes parlàvem a l'Ara Motor d'un tipus d'estafa anomenada smishing en què els ciberdelinqüents envien missatges de text a usuaris simulant ser d'una entitat de la qual són clients per obtenir informació privada o, directament, aconseguir diners. Doncs bé, avui tractem un altre tipus d'estafa igual de sofisticada i que, a més, inclou un perjudici real per al vehicle de la possible víctima.

Canvis importants pel que fa a les assegurances de vehicles. El govern espanyol ha aprovat un projecte de llei d'assegurances d'automòbil que afecta conductors, però també víctimes d'accidents de trànsit. La normativa inicia ara el tràmit parlamentari, de manera que el text actual encara pot patir canvis. En alguns casos la norma implicarà contractar de forma obligatòria una assegurança de responsabilitat civil per indemnitzar les víctimes dels accidents.

El grup assegurador Catalana Occident ha presentat aquest dimecres als sindicats un pla per eliminar fins a 550 llocs de treball a través de "baixes incentivades voluntàries", segons ha informat la companyia en un comunicat. L'empresa té una plantilla d'uns 2.400 treballadors a tot Espanya; la reducció, doncs, serà del 22% de la seva plantilla.

Un accident de trànsit i l'asseguradora del cotxe de lloguer que havien contractat han convertit les vacances d'una parella de catalans a Mallorca en un autèntic malson. El 26 de juliol van arribar a l'illa per passar-hi quatre dies, però el segon dia van patir un accident de trànsit que els va deixar a tots dos en estat greu i va començar la seva odissea mèdica, mental i personal. L'asseguradora no els facilita el trasllat medicalitzat a Catalunya i els diu que si volen tornar a casa ho han de fer com un viatger qualsevol i pagar-se ells els nous bitllets d'avió, però les condicions mèdiques no els permeten traslladar-se ells sols i ja fa més de 15 dies que estan atrapats a Mallorca sense poder tornar a casa.

El nombre de catalans que tenen assegurança privada baixa per primer cop en set anys. En concret, un 28,7% compaginen l’atenció assistencial pública amb la privada, una tria que és més habitual en les franges d’edat joves i que va disminuint a mesura que augmenta l’edat. “Trenquem una tendència que estava pujant any rere any des del 2015”, ha explicat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Segons es desprèn de l’Enquesta de Salut de Catalunya, que recull les opinions de gairebé 5.000 persones, el percentatge de doble cobertura sanitària s’allunya de l’elevada xifra que es va registrar el 2020, quan un terç dels catalans (32,3%) comptaven amb una mútua. “La dada és bona, però hem de treballar més per posar-nos al 24% del 2013”, ha afirmat Argimon.

La contractació de pòlisses de salut no ha parat de créixer –ha augmentat del 24% al 32% en deu anys– i més de 2,2 milions de catalans, més d’un terç de la població, tenen una assegurança privada. Tradicionalment Catalunya ha sigut un país mutualista, on la doble cobertura, pública i privada, ha tingut molt de pes en l'organització assistencial, però el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) denuncia una perversió del sector en els últims anys que ha prioritzat el rèdit econòmic de les companyies, ha deixat en un segon pla l'assistència de qualitat i ha precaritzat el treball dels professionals mèdics. "El sector s'està convertint en un mercat low cost, una guerra de pòlisses barates que no són sostenibles i que posen en risc l’acte mèdic i la seguretat dels pacients", ha denunciat el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, que aquest dimarts ha presentat les conclusions de l'Estudi dels professionals de la medicina privada, un informe elaborat pels quatre Col·legis de Metges catalans a partir de 900 enquestes.

El temps s’acaba per a aquelles empreses que vulguin reclamar judicialment a les asseguradores que es neguen a cobrir els danys provocats pel primer estat d’alarma. La legislació espanyola estableix que hi ha un límit de dos anys per fer-ho i, tenint en compte que l’estat d’alarma es va declarar el 14 de març del 2020, queden poc més de dos mesos perquè es pugui litigar si l’asseguradora no vol cobrir aquests costos, com ha passat en nombrosos casos.

Quan el comerç començava a veure llum al final del túnel, sembla que s’hi ha trobat una mica de boira. L’Associació Passeig de Gràcia, representant de l’activitat econòmica d’aquest eix de Barcelona, explicava aquesta setmana que tan bon punt ha revifat una mica el moviment turístic, s’han obert hotels i ha incrementat la gent que compra, s’ha detectat també un repunt de la delinqüència. Tot i així, estadísticament parlant, els comerços barcelonins haurien de poder respirar una mica més tranquils que els d’uns altres sis municipis catalans. UNESPA, associació que aglutina la majoria d’asseguradores que operen a Espanya, afirma que els municipis catalans amb més risc que es robi als comerços són Reus, Mataró i Lleida. I que encara n’hi ha tres més abans de Barcelona.

Els conductors i propietaris britànics que mantinguin la companyia d’assegurances seran recompensats amb ofertes de renovació més econòmiques a partir del mes de gener. L’Autoritat de la Conducta Financera (FCA), l’òrgan que regula el sector, ha anunciat aquest divendres un paquet de mesures per protegir els clients del que s’acostuma a anomenar la pena de fidelitat.

L’asseguradora Fiatc ha renovat el seu consell d’administració i, per sorpresa, hi ha incorporat Joaquim Gay de Montellà, l’expresident de la patronal Foment del Treball. La companyia que presideix Joan Castells va anunciar abans de l’estiu que renovaria el seu òrgan de govern amb la sortida de diversos consellers que portaven més de 25 anys al consell. Els tres consellers que han sortit són l’històric Joan Hortalà Arau (que també va deixar la presidència de la Borsa de Barcelona fa unes setmanes), Juan Carlos Giménez-Salinas i Diego Caparrós, en aquest cas a causa de la seva defunció.

Més de 2,5 milions de catalans, és a dir un de cada tres, tenien contractada una assegurança mèdica privada l’any passat. És un 4% més que l’any anterior. Lluny d’afavorir els metges, l’auge i -sobretot- la concentració empresarial de les asseguradores i la “guerra de preus” entre elles està portant al límit els professionals del sector. “La majoria de clients d’una asseguradora desconeixen, per exemple, que quan el seu metge els demana que tornin a consulta al cap d’una setmana per fer-los un control ningú no li paga aquesta segona visita”, subratlla la infermera d’un centre mèdic privat de Catalunya. Denuncia que “la majoria d’asseguradores” castiguen la freqüentació d’un mateix pacient pagant menys al metge o, directament, no abonant-li les visites que fa de seguiment per estalviar costos.

El sector funerari a Espanya va viure l’any passat una de les operacions més quantioses dels últims anys. El fons canadenc Ontario Teachers va desemborsar prop de 450 milions d’euros per comprar la funerària Mémora al fons britànic 3i. Tot i les dimensions de la xifra, l’operació va confirmar l’atractiu que senten els inversors pel negoci funerari. Les grans corporacions opten per adquirir els petits negocis que caracteritzen el negoci i, així, augmentar cada cop més la seva quota de mercat.

Durant els últims cinc anys s’han triplicat els fraus o intents de fraus a les asseguradores automobilístiques. De fet durant els darrers anys la policia espanyola ha detectat fins a 400 grups mafiosos dedicats a aquesta mena de delictes, amb imports superiors als 10.000 euros per cada accident fraudulent simulat.