Salut
Societat  /  Salut 18/03/2022

Josep Maria Argimon: "Han crescut les pòlisses privades i si no invertim serà la mort de la sanitat pública"

7 min

BarcelonaEl conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat aquesta setmana el Pla de Salut 2021-2025, el full de ruta del departament per pal·liar els dèficits que el sistema sanitari arrossega des de fa anys i els reptes que deixa la pandèmia. L'autoritat sanitària afirma que els pròxims quatre anys és imperatiu aconseguir que la salut vertebri la resta de polítiques del Govern.

Un primer apunt sobre el covid. Hi ha un miler de persones als hospitals, 118 de les quals a l'UCI, però ja no som en aquelles 500 tan preocupants.

— Baixem molt a poc a poc. Pensem que hi haurà una frenada en la reducció d'ingressats, però sí que és una xifra més gestionable. Ens quedarem més o menys amb aquestes 100 persones a l'UCI. La incidència està creixent una mica en les persones de 60 anys o més, que són més fràgils.

¿Hi ha data per treure la mascareta als interiors i a les escoles?

— No hi ha data. Per a mi ja hauria sigut fa unes setmanes, quan l'Associació Espanyola de Pediatria i la Societat Catalana de Pediatria van demanar activament que el govern espanyol es pronunciés. Ens hem de guiar pels experts, i ells marcaven el començament d’aquest mes, o finals del mes de febrer, per anar retirant progressivament la mascareta a l’escola . Jo espero que la retirin aviat.

Conseller, en quin punt estan les negociacions entre el Govern i l’Estat pels famosos fons covid?

— Encara hi ha partit. Jo diria que estem en els últims 15 minuts, i en els últims 15 minuts es marquen molts gols. Encara estem parlant, i no voldria dir gaire més. Però no demanem aquests diners només per a Catalunya, es demanen en general a tot Espanya excepte a dos llocs, Navarra i el País Basc. Tothom està igual, amb un infrafinançament crònic, amb una pandèmia i amb unes seqüeles que hem d’abordar, com el retard dels diagnòstics.

Ara que ho diu, ¿s’ha recuperat el diagnòstic oncològic?

— Estem amb unes dades similars, una mica superiors a les del 2019, però hi ha molta cosa a fer per recuperar el diagnòstic. També ens trobarem amb diagnòstics tardans i en un estiatge [fase] superior al que hauríem trobat dos anys enrere.

Les pòlisses de salut privada han passat del 24% el 2010 al 32% el 2021.

— Això ho vaig dir jo al Parlament, i dono aquestes xifres per alertar que si nosaltres no invertim en salut, i quan dic nosaltres vull dir el conjunt de la societat, tenim el perill que les classes mitjanes se’n vagin i tindrem un sistema polaritzat per les classes menys afavorides o per a les persones que tenen una malaltia molt greu, tinguin l’estatus social i econòmic que tinguin. I això és fatal a mitjà i llarg termini, és la mort del sistema sanitari públic.

El comitè d’experts diu que calen uns 5.000 milions d’euros en cinc anys.

— Aquesta és la conclusió número u del comitè i la que els dos partits de govern prenen per als seus propis programes. Però el que per a mi és més important és que en l’acord per formar govern la primera de les condicions en l'àmbit de la salut i el social és aquest increment [per a Salut]. I el segon punt és millorar les condicions dels professionals sanitaris. Allò se’m va quedar clavat, vaig dir: "escolti, podem fer coses".

Aquesta recomanació és del 2020 i ja som al 2022. ¿Anem pel camí?

— Miri, des de la Generalitat s’ha fet un esforç molt important. Partíem d’un pressupost de 9.800 milions el 2020. Aquest any tenim un pressupost d’11.200 milions, 1.400 milions més en dos anys. La despesa que tindrem autoritzada són 12.400 milions, i el 2021 vam gastar 13.800 milions. És aquest 1.400 de diferencial. I aquests són els que jo dic que són [fons] extraordinaris i als quals l’Estat no pot dir que no.

També en l'àmbit estatal, com avança l’esborrany de la llei del tabac?

— En aquests moments està una mica aturat, però s’ha recollit bastanta feina, també amb els equips anteriors i des de salut pública aquí a Catalunya. I si em pregunta per la prohibició de fumar a les terrasses i als cotxes, ja li dic que sí, que soc partidari que no s'hi fumi.

Abans d'entrar en el Pla, la consellera Tània Verge ens deia que Catalunya té una xarxa de punts d’avortament inèdita a Europa, que des del maig s’han ampliat els centres on es practica l’avortament quirúrgic i que la previsió és seguir a la Catalunya Central, a Berga, on és imminent, i a les Terres de l’Ebre, abans de l’estiu.

— Lleida ja està. I a la Catalunya Central no només és Berga, també a Manresa. Els últims set mesos hi ha quatre llocs més on es pot fer la interrupció quirúrgica de l’embaràs. En els últims cinc anys no n’hi havia cap. S’ha avançat més que anys anteriors. El dret a l’avortament i a la informació del mètode farmacològic i del quirúrgic està garantit, i la decisió i el mètode queden en mans de la dona. El que sí que hi ha és una inequitat territorial, i en això hem de treballar. Però com deia la consellera Verge, la quantitat de llocs, l’amplitud i l’abast territorial que hi ha són inèdits.

Les associacions pels drets sexuals es queixen que l'ampliació de l’avortament farmacològic és una mica una trampa si no es garanteix el quirúrgic.

— Són quatre llocs més. El protocol no s’ha fet al despatx del departament: el fan professionals de la Societat Catalana de Ginecologia, l’Associació de Llevadores o la Societat Catalana de Contracepció, i hi ha la informació dels pros i contres del farmacològic i del quirúrgic. La tendència és cada cop més cap al farmacològic per diverses raons. La primera, perquè és més fisiològic i s’assembla més a un avortament natural. I la segona és que una interrupció amb un raspat és poc agressiva però no està exempta d'efectes secundaris, i sempre busques intervencions mínimament invasives.

Si mirem el Pla de Salut, l'esperança de vida ha caigut aproximadament un any i mig en homes i dones en relació amb el 2019. Això és covid?

— És clarament covid. I veurem un efecte paradoxal: la mort per càncer ara serà una mica més baixa, perquè la gent s’ha mort de covid. D’aquí un temps creixerà la mortalitat per càncer i cardiovascular. Però l’esperança de vida la recuperarem de pressa.

¿Amb un any o dos?

— Potser una mica més, però no és un tema que ens preocupi.

Més problemes, i després anirem a les solucions. L’excés de pes, per exemple.

— Hem començat a introduir un programa d’alimentació i hàbits saludables a través de la contractació de nutricionistes a l’atenció primària que ens ajudarà, però fixi’s que no és per fer visita, sinó que és promoció i prevenció de la salut. Si tens obesitat o sobrepès, el metge i la infermera et visitaran, però també s’ha d’intentar potenciar l’activitat física. No som un país de gran obesitat, si ens comparem amb el món anglosaxó, però els últims anys ha crescut, sobretot la infantil, i això també es treballa amb prevenció i reduint les desigualtats econòmiques. Qui té més obesitat infantil són els grups socials amb més privació econòmica.

Mengen més barat i més industrialitzat.

— Mengen pitjor, a vegades no mengen o no esmorzen, i això és un mal hàbit. I ara diré una cosa que semblarà que el conseller de Salut s’espolsa les responsabilitats, però si volem millorar la salut haurem d’invertir, a part dels mil milions que dèiem i que hauran de caure [per a Salut], en moltes coses més que no són ben bé de salut ni de sanitat. Que la gent pugui tenir una feina digna i no precària, menjar de manera saludable, tenir accés a la cultura, a l’art, al lleure... La salut ha d’arribar a totes les polítiques. No ho podem fer tot només des del sistema sanitari.

Parlem sobre addicions. Comencem per l’alcohol.

— Ha pujat. El confinament i la pandèmia han fet pujar les vendes d’alcohol gairebé un 30%.

I també ha anat baixant l’edat [dels consumidors]. Què es pot fer?

— Un altre cop molta prevenció i molta promoció de la salut, i pensar com plantegem el lleure de la gent jove. Això és complicat per a aquests primers vint anys de segle. A vegades ho atribuïm tot al covid, i en realitat ha sigut una espurna, però també hi ha un tema d’expectatives. Si tens 30 anys i estàs a l’atur, l’expectativa no és gaire bona. La crispació a la societat es nota.

I de tabac anem pitjor?

— No. Sobretot anem malament amb les dones, i és aquí on hem de treballar més: hem d’aconseguir que es fumi menys.

Si entrem en el terreny de la salut mental, que és un dels grans objectius del Pla, augmenten les depressions i el malestar emocional.

— El malestar emocional, que n’hi ha, i molt, hem d’intentar no medicalitzar-lo. Quan posem 200 referents de benestar emocional als CAP –acabarem aquest any amb un referent en cadascun dels equips– intentem que no siguin psicòlegs clínics. La malaltia a vegades es tracta amb medicaments i d'altres, sense.

Quins són els objectius que es podrien assolir fins al 2025?

— Recuperar clarament l’esperança de vida i reduir les desigualtats, millorar la percepció de benestar emocional i mantenir l’activitat física saludable igual o per sobre dels nivells actuals. Reduir el consum d’alcohol ens costarà una mica més, i mantenir la tendència decreixent dels avortaments en adolescents és molt important. També implementar la contracepció gratuïta de llarga durada.

Entenc que no només seria recuperar o augmentar un 5% l’esperança de vida, sinó fer-ho bé.

— L'esperança de vida ha de ser amb qualitat de vida, i crec que tots ho tenim més o menys present amb els nostres familiars.

Aquest és el principal objectiu del Pla?

— Clarament. També hem d'impregnar la societat de la idea que l’assistència sanitària és important. No defugim la nostra responsabilitat, però la salut és molt més àmplia. Quan es fa un parc en una ciutat s'ajuda a la salut: jo puc arribar i seure a l’aire lliure, i els nens i nenes poden córrer, i això voldrà dir menys obesitat i menys sedentarisme.

Així deu estar encantat amb les superilles de Barcelona.

— Aquí no hi entraré, però quan es va fer la primera superilla [al Poblenou] em va sobtar que els veïns no hi estiguessin d’acord. Ara crec que estan contents. Jo visc en un lloc on em sembla que se'n vol fer una, i l’únic que demanaria, si podem fer peticions, és que no s’obrin més cafeteries. El carrer Enric Granados és molt maco quan passeges de dia, i a la nit si hi vas i sopes a fora, a la terrassa, però si hi vius no ho és tant. Si més no per a mi...

Si no, ja li estan bé les superilles?

— Que es pugui caminar a mi m’està bé. L’únic que molesta és el soroll acústic, això si vostè l'hi trasllada [a Colau]...

De part seva, conseller.

— Tenim molt bona relació, amb l’alcaldessa. Les poques vegades que ens hem vist hem tingut bona sintonia, però no sé si em farà cas amb això de la contaminació acústica. 

stats