Hi ha dos territoris separats per més de 200 quilòmetres en dos extrems de Catalunya que comparteixen una característica que pot sorprendre: el Montsià i els Pallars lideren el rànquing les Àrees Bàsiques Policials (ABP) dels Mossos d'Esquadra on creixen més els delictes. Concretament, al Montsià és on va pujar més la delinqüència el 2023, amb un augment del 28,1%, i al Pallars van augmentar un 20,4%.

Els agricultors catalans preveuen una davallada important en la collita d'oliva per a aquesta campanya. Així ho ha explicat aquest dimecres la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que pronostica una caiguda del 50% en relació amb la producció mitjana històrica. D'aquesta manera, la collita se situaria en unes 16.500 tones, per sota de les 32.674 tones de la campanya anterior (del 2023-24), i seria força similar a les 15.084 tones que es van recol·lectar en la del 2022-23.

Quan Daniela Lleixà s'estrenava, el juny passat, com a nova alcaldessa de Mas de Barberans, una veïna del poble de 84 anys la va aturar pel carrer i li va demanar si podia acompanyar-la a casa perquè li havia d'entregar un objecte especial, sense donar gaires més explicacions. "I en aquell moment vaig dubtar si m'ho demanava com a alcaldessa, com a infermera del poble o a títol particular", explica Lleixà. Mas de Barberans és un poble del Montsià que no arriba a 600 veïns. "Sempre intento separar cada rol. I la gent ho respecta".

El 2018, el 2021 i ara, el 2023. En cinc anys el Montsià ha patit tres vegades els efectes d'aiguats molt intensos, l'última aquest cap de setmana. Tot i que no s'han de lamentar danys personals i que l'episodi no va ser tan greu com el de fa dos anys, la recurrència d'aquestes inundacions preocupa els veïns i també els experts, que alerten que cada cop són més evidents els problemes d'un litoral exposat als efectes clars del canvi climàtic. El cas d'Alcanar és un bon exemple d'una confluència de factors que acaben derivant en escenes com les de diumenge, de carrers convertits en grans rieres i cases i locals negats d'aigua: "Ens trobem pluges importants de l'interior, a la muntanya, que provoquen ràpides crescudes que baixen a tota velocitat per pendents i troben una costa mal urbanitzada", descriu el director de la línia de canvi climàtic d’Eurecat, Carles Ibáñez. Fruit d'això, continua Ibáñez, en lloc de desaiguar cap al mar, com hauria de ser, aquestes àrees costaneres es troben "constretes, amb desviacions i construccions que tapen les sortides".

“Fa cosa dir-ho, però a vegades, a l’Ebre, quan pitjor els va a la resta, millor ens va a nosaltres”, diu amb la boca petita Agustí Segarra, propietari del restaurant Lo pati d’Agustí, al Poblenou del Delta (Montsià). I la veritat és que en un context econòmic que convida a posar-se a plorar, al sud del país l’economia s’està enfortint. El turisme postpandèmic ha descobert l’Ebre, i, pel que fa al camp, sembla que hi ha bones notícies: aquest any el preu de l’arròs pujarà, és cert, però la previsió és que el seu consum es mantingui prou bé, i l’oli d’oliva també pujarà, però tenint en compte el gran increment del de gira-sol, tampoc és tan greu. El complicat context actual sembla haver provocat la tempesta perfecta per impulsar les Terres de l’Ebre.

Vaig descobrir fa pocs anys el poble de Mas de Barberans més aviat per casualitat. Vull dir que no hi vaig anar per res en concret ni per veure ningú. Vaig decidir anar al sud del país, tan oblidat, tan menystingut. M’havien parlat de la “zona marítima” dels Ports i em va atrapar. Recordo que vaig dormir en un apartament fosc (i bé de preu). Però durant el dia la llum del sol era refulgent. Mas de Barberans es troba als peus del massís dels Ports. És un excel·lent punt de partida per fer caminades. Hi ha barrancs i bones vistes.

"Un ensurt. Per sort ha estat només un ensurt", diu alleujat Alfonso Coloma, propietari de la gelateria la Xixonenca de l'Ampolla, a la comarca del Baix Ebre. Aquest divendres, ell i personal d'altres cafeteries de la zona han estat feinejant per treure el fang que s'ha acumulat a la vorera dels establiments pel trencament d'una canonada del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que subministra aigua de l'Ebre a diversos municipis del Montsià, el Baix Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès.

Resolt un segrest que s'havia produït en les últimes hores al Montsià. Una dona va denunciar diumenge a la nit que un home havia segrestat la seva neboda i li reclamava 5.000 euros per deixar-la en llibertat sense fer-li mal. La denunciant va explicar que el segrestador era la parella de la neboda. Com que l'home viu a Sant Carles de la Ràpita, els primers indicis apuntaven que la víctima podia estar retinguda en aquest municipi. Una dotació dels Mossos d'Esquadra que formava part del dispositiu ha localitzat aquest matí el sospitós amb la víctima al municipi, a l'interior d'un vehicle. L'home, de 25 anys i de nacionalitat marroquina, ha quedat detingut per un delicte de segrest.

El debat sobre el Montsià ja està a punt en el cicle 'Les comarques, ARA'.