La gran nau d’Airearte, a Sant Jordi Desvalls, és com un continent en expansió, capaç d’absorbir tot el que bull dins el cap de Lluís Mohedano. Un espai que va creixent com un dels inflables gegants que han permès al seu creador viure, literalment, de l’aire durant quaranta anys. L’edifici, un antic assecador de cebes i patates, s’ha convertit amb el temps en un artefacte difícil de classificar: galeria d’art, sala de concerts, escenari de teatre, dansa i poesia, coworking improvisat, espai per a tallers i, alhora, bar on es barregen còctels i platillos amb converses afables. Al principi obria només de tant en tant, coincidint amb alguna exposició, però des de l’estiu passat, ja amb llicència de bar, aixeca la persiana cada dia i confia que un públic creixent validi la seva original proposta en constant evolució.

És dimarts, són les onze del matí, i a l’escullera de Portlligat, sota un tendal verd, els pescadors Josep Lluís García Jaén (Còrdova, 1962) i Samuel Mir (Sant Cugat del Vallès, 1987) estan, drets, netejant els tresmalls, les xarxes d’arts menors. En treuen roques, trossos d’estrelles de mar que s'hi han enganxat; les xarxes han de quedar netes per poder-les tornar a fer servir. Assegut en una cadira, ajudant-los amb les xarxes, hi ha el Benido Descamps Mallol (Cadaqués, 1936), un pescador jubilat, savi, educat, amb una memòria enlluernadora, que va explicant al Samu tots els records que té de l’època que ell sortia a la mar. “N’he passat de tots colors en aquests entorns del cap de Creus quan pescava”, diu el Benido. A mesura que tenen les xarxes netes, les deixen en uns cabassos negres. Les tindran preparades per a la tarda, quan les aniran a tirar al mar, i l’endemà les recolliran.

A Catalunya hi ha diverses platges al llarg del litoral on, durant tot l’any, està prohibit estendre la tovallola i banyar-s’hi. Són punts molt concrets, amb una protecció especial de reserva natural, com el delta de l'Ebre o el del Llobregat. Allà, per molt que faci bon temps, la presència humana està restringida per tal d’afavorir la conservació de la biodiversitat. Aquest estiu, per primera vegada se suma a aquest nivell de protecció la platja de Can Comas, entre Sant Pere Pescador i Empuriabrava, just davant dels Aiguamolls de l'Empordà.

Hi ha llocs on el temps s’estira, on els dies no es mesuren per hores sinó en llums, flaires i silencis. L’Empordà és un d’aquests llocs. Aquesta terra entre el mar i la muntanya convida a viure a poc a poc, a assaborir cada quilòmetre, cada instant.

Fa una setmana el Barça va guanyar la Lliga. Com a culer i escriptor nostrat, amb què vas celebrar la victòria?

No ha arribat l’agost i ahir ja va haver-hi a s’Agaró el sopar més exquisit d’aquest estiu. Emmirallat en les festes que s’hi havien fet, que freqüentaven les estrelles de Hollywood, però en una finca privada, Senya Blanca. El propietari és Josep Ensesa Viñas i, conjuntament amb les seves germanes, la va obrir als convidats per celebrar una efemèride rodona: feia 100 anys que la família Ensesa havia començat a viure en aquesta casa, la primera construcció de totes les que vindrien després: els banys de Sant Pol, l’Hostal de la Gavina o l’Hotel S’Agaró, que va ser també escola i hospital.

Un tret ressona enmig del paisatge nevat al primer capítol d'Un bosc infinit, de Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957). Aquell so sec sacseja en Martí, el nen de 10 anys que protagonitza una història d'aprenentatge, desenganys, il·luminacions i empoderament que es llegeix amb la certesa de trobar-se a davant d'una de les descobertes literàries de l'any, i això que l'autora ja ha guanyat premis de poesia com el Carles Riba i el Rosa Leveroni per llibres com Des de l'arrel (2009) i Un lloc a l'ombra (2011), i que la seva narrativa també ha estat reconeguda, com és el cas de La dona sense ulls, que va merèixer el Ciutat de Palma el 2013.

Enmig d’un paisatge emocionant i harmònic, enfilat dalt d’un idíl·lic turonet, s’alça un magnífic castell medieval del segle XIV que concentra totes les essències de la comarca de l’Empordà: la calma, la gastronomia, la cultura, la música i el llegat històric d’un territori únic. El Castell d’Empordà és, com diu el seu lema, un dels secrets més ben guardats de l’Empordà. Un espai on delectar-se amb unes vistes espectaculars i unes postes de sol que et reconcilien amb el món. Un oasi on recarregar les piles i desconnectar de l’atrafegada vida urbana.

Una de les maneres més belles de contemplar el mar, va escriure Josep Pla, és a través de les voltes de Calella de Palafrugell, que, "tot i la seva extrema modèstia, són el tros d'arquitectura més notable d'aquest litoral". La guia Mireia Xarau, de les rutes literàries de l'autor empordanès, s'hi atura –és una parada obligatòria, esclar– i llegeix fragments en veu alta per al grup de turistes que tragina. "A l'hivern, en dies de tramuntana, formen sobre la platja un punt recollit; a l'estiu proporcionen una ombra fresca, clarejada per la ventolina marina. I, sobretot, proporcionen el repòs de veure el mar per la forma més graciosa que els homes han creat. [...] ¿Hi pot haver res més agradable per a l'equilibri humà?"

S’hi volia construir una urbanització que era tres vegades més gran que Empuriabrava. Però un grup de nois d'entre 18 i 20 anys van aconseguir aturar el projecte constructiu i que el Parlament aprovés per unanimitat una llei per protegir els Aiguamolls de l’Empordà. I això que no va ser fàcil: els va costar set anys de lluita, una denúncia dels promotors i algunes topades amb la Guàrdia Civil. 

El foc al cap de Creus del cap de setmana passat va fer ressorgir un passat no tan llunyà que abans omplia totes les muntanyes que envolten el Port de la Selva i la Selva de Mar: les feixes de pedra seca que s’enfilaven muntanya amunt i que servien per plantar vinyes i oliveres. A les parts on toca la tramuntana s’hi plantaven els ceps; i on no hi tocava les oliveres. Un paisatge singular que va inspirar Josep Maria de Sagarra a escriure el seu conegut poema Vinyes verdes vora el mar i del qual només queden les restes que estaven amagades sota matolls i brolla, i que ara han reaparegut tenyides de negre cendrós.

“Ahir a la nit semblava Mordor”. Així definia Albert Perelló, veí del Port de la Selva, les vistes esfereïdores que els va deixar l’incendi quan es va fer fosc i les flames engolien les muntanyes sense aturador. Ell viu a la Vall de Santa Creu, una de les urbanitzacions més afectades per la proximitat de les flames, i va haver de dormir a casa del seu germà perquè va ser un dels veïns desallotjats. “No esperàvem que creixés d’aquesta manera. Primer al migdia vam veure una cortina de fum i cap a mitja tarda van venir els Mossos a evacuar-nos”. 

Diu el proverbi que si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. I si s’aplica al món de l’art, es podria parafrasejar amb un "si els col·leccionistes no van a les galeries, les galeries van als col·leccionistes". Aquest és precisament el leitmotiv del projecte que han impulsat tres galeries –Joan Prats, Bombon Projects i NoguerasBlanchard–, que han decidit unir esforços per organitzar una exposició conjunta a Fonteta, un petit poble de l’Empordà, lluny de les seves seus i de les grans ciutats. Exposen obres de Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Jordi Mitjà o Wilfredo Prieto, unides pel concepte empordanès de parar la fresca, que és el títol de la mostra que es podrà veure fins al 3 d’agost.

“És una mica de mal gust”. “La comunicació ha sigut nefasta”. “És una presa de pèl”. Així han definit els alcaldes afectats l’anunci de la Generalitat de traslladar les 2,7 tones de deixalles de Vacamorta a tres possibles ubicacions: a una antiga explotació minera de Peralada o en una de les dues argileres que hi ha a tocar de les instal·lacions actuals, i que formen part dels municipis de Corçà i de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Una decisió que no ha agradat ni als alcaldes ni a les entitats que van portar el cas de Vacamorta als tribunals: “És una proposta escandalosa, irresponsable i cínica”, han carregat el Centre d’Ecologia i Productes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC).

El tritó verd, una espècie d'amfibi que es creia extingida als Aiguamolls de l'Empordà, ha estat redescobert a la zona per un grup de treball de l'Observatori Amfíbic de la IADEN que està fent un projecte de creació de l'atles d'amfibis dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest projecte, finançat per la Fundació Barcelona Zoo amb la col·laboració del Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà i el centre de recerca en ecologia CREAF, té l'objectiu d'estudiar i vetllar per la creació d'accions de conservació dels amfibis i fomentar el seu coneixement a través d'accions d'educació ambiental.

De mica en mica la precipitació s'està estenent pel litoral central i sud, després d'haver afectat les comarques de Girona durant més de 24 hores. Els registres de pluja acumulada entre ahir i avui són molt destacables, sobretot al nord-est del país. Fins a les 17 h s'havien recollit:

Nou ensurt a l’Empordà per un incendi que va cremar més de nou hectàrees de terreny forestal. Aquest diumenge, a quarts de cinc de la tarda, els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís d’un incendi forestal a la zona del coll del Pení, a Roses (Alt Empordà). El foc va obligar a tallar diverses carreteres i, per precaució, es van confinar els veïns de les urbanitzacions de Puig Rom i Mas Fumats.

L'Audiència de Girona ha començat el macrojudici contra el clan Capirote, vinculat a la família Cortés i situat a l'Empordà, que està acusat dels delictes de tràfic de drogues, tinença il·lícita d'armes, defraudació de fluid elèctric i blanqueig de capitals. El fiscal demana penes de fins a 19 anys i mig de presó per als 30 suposats membres del grup, tot i que un dels acusats va morir i un altre està declarat en rebel·lia i no s'ha presentat.

A l'estació meteorològica de Portbou, del Servei Meteorològic de Catalunya, des de diumenge passat s'han superat cada dia els 90 km/h de ratxa màxima de vent. De fet, el dia 6 es va registrar un cop de 172 km/h.

Preocupació entre els productors d'aus de l'Empordà pel focus de grip aviària que es va trobar el passat dimarts als aiguamolls de l'Empordà. Els grangers de la zona que estiguin en un radi de 10 km no podran ni comprar ni vendre animals fins d'aquí 15 dies, mentre els que es trobin en un radi de 3 km no podran fer-ho fins d'aquí tres setmanes.