Devia ser l’estiu del 59 quan la ninotaire Pilarín Bayés va començar a festejar amb en Joan. Diu que va ser una mica accidentat, s’anaven trobant per qualsevol excusa i feien com si fos pura coincidència. Passejaven sense agafar-se de la mà, ningú estava al cas. Ell deia que no festejaria mai, era un esperit independent, i no va ser fins a finals d’estiu que la relació es va destapar i es va saber tot. 

Pilarín Bayés (Vic, 1941) és una lectora molt metòdica. Llegeix als matins i a la nit. Són els horaris que s'ha marcat i que més li funcionen. Diu que a la tarda no sol tenir temps per a la lectura perquè la feina no l'hi permet i és que, tot i que enguany ha celebrat 84 anys i podria retirar-se, té l'agenda plena de projectes. “De jove podia agafar un llibre i llegir-lo de tirada”, diu. Ara llegeix de mica en mica, té una hora i una lectura marcada que espera el seu torn.

L'edifici del carrer Peu de la Creu número 4, al barri del Raval de Barcelona, té la memòria i la cultura enganxades a les parets. Durant anys va acollir les oficines d'Edicions 62, fins que en va marxar i el 2015 s'hi va traslladar la seu del Memorial Democràtic. La institució va deixar l'edifici el 2023 perquè se'ls acabava el lloguer i necessitaven un espai més adequat per fer-hi exposicions. Després d'una remodelació completa, ara s'hi han instal·lat les branques de creació de continguts editorials i audiovisuals d'Abacus, que la cooperativa agrupa sota el nom d'Abacus Futur. "Fem un pas més en la història d'Abacus sent fidels al llegat dels nostres fundadors però alhora renovant-nos per donar resposta als reptes que ens posen l'educació i la cultura", ha dit la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, durant la inauguració de l'espai. L'edifici, on treballaran un centenar de persones, ha estat batejat com a Casa Abacus i vol ser "una casa plena de cultura al cor del Raval".

És de la generació dels berenars de pa amb vi i sucre. Què en recorda, d'aquells àpats?

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) va presentar dijous a Vic el seu nou programa BQ Llengua de foment de l'ús del català en el bàsquet. L'objectiu d’aquesta ambiciosa iniciativa és el de continuar enfortint el vincle entre la llengua catalana i l'esport. La iniciativa pretén dotar d'eines efectives que permetin millorar la situació del català en el món del bàsquet. La intenció és sensibilitzar esportistes, personal tècnic, clubs, col·lectiu arbitral, equips directius i altres agents del bàsquet català sobre la importància de fer servir la llengua catalana en el dia a dia. Pilarín Bayés, dibuixant i ninotaire, i Ernest Macià, periodista de Catalunya Ràdio, són dues de les cares visibles del projecte.

La trajectòria de la prolífica il·lustradora Pilarín Bayés i del periodista Marc Giró han estat reconegudes per la Setmana del Llibre en Català. El "festival més important del llibre en català", segons recordava Cristina Domènech, la seva directora, canvia d'ubicació i de dates degut a la celebració de la Copa Amèrica: aquest 2024, la Setmana es desplaçarà al passeig Lluís Companys, i l'esdeveniment se celebrarà dues setmanes després del que és habitual, del 20 al 29 de setembre. "Ens ho prenem com una oportunitat i realcem el caràcter festiu de la Setmana perquè coincidirà amb la Mercè", ha recordat Domènech.

Els Pets i La Ludwig Band actuaran a la sala Scala de Londres el divendres, 29 de novembre. El concert l'organitza la promotora catalanoanglesa Bona Gents, que ja va muntar el de The Tyets i Julieta a la mateixa sala de King Cross el desembre del 2023. És a dir, després d'acostar les noves músiques urbanes catalanes a Anglaterra, ara es tracta d'oferir en un mateix espai i dia dues propostes de generacions diferents, però totes dues compromeses amb la cançó. "Un maridatge únic per connectar generacions a través del pop-rock català", diuen Bona Gents.

Que la Pilarín Bayés és la bomba ho sap tothom i, per tant, no ha de sorprendre que el premi de contes escrits per infants que du el seu nom també ho sigui. La festa de lliurament dels premis organitzats per l’Obra Social Sant Joan de Déu, que aquest any arribaven a la seva edició número vint, es va celebrar al maig. Vint anys de contes escrits per nenes i nens a través de les seves escoles, sempre al voltant d’un tema social. Vint anys de donar-los veu i de fer arribar a tothom la tasca literària i la visió del món dels nostres infants sobre un afer prou important com el d’aquest any: les migracions, amb el lema d’"Un planeta en constant moviment".

Som a l’obrador de pa i pastisseria PaVic, als afores de Vic, on el xocolater Lluc Crusellas està acabant els gairebé 150 elefants de xocolata que ha creat per a aquesta Setmana Santa. Els ha fet per petició popular, literalment, perquè després d’haver-ne creat un de dos metres i vint centímetres a París, que el va convertir en el millor xocolater del món, la gent l'hi demanava. Mentre s'explicava ha arribat la dibuixant Pilarín Bayés. L'hi ha acompanyat una amiga amb cotxe, i en baixa amb el somriure dibuixat en aquella cara de bonhomia, amable i bonica, culminada amb cabells de neu. Saluda Crusellas i el felicita efusivament: “Has situat Vic al costat de poblacions xocolateres de primer nivell. Ara tot el món sap que ha de comprar xocolata a Bèlgica, a Suïssa i, a Catalunya, a Vic”. Riuen i s’encaminen cap a l’obrador, on s’asseuen en uns tamborets alts, davant del taulell on el xocolater té arrenglerats els elefants de xocolata. 

Un any més, des de l’àrea de sensibilització de Solidaritat Sant Joan de Déu han triat el tema sobre el qual nens i nenes escriuran contes a la 20a edició del Premi Pilarín Bayés (www.premipilarinbayes.org). Migracions, un planeta en constant moviment, és la temàtica triada per fomentar la reflexió d’un tema d’interès social. Es tracta de trencar els estigmes i els prejudicis que envolten la migració i que els infants hi reflexionin des d’una mirada àmplia.

Aquesta castanyada, a les reunions familiars o d’amics on el Procés ha deixat un buit immens en les converses, es va acabar parlant o bé de l’horror de menjar les castanyes mentre et ventes perquè fa una calor de boig, o bé de la discussió entre els tradicionalistes que odien Halloween i els que es deixen endur per l’entusiasme de les criatures fent el trick or treat a les cases del barri.

A una joveníssima Pilarín Bayés li agradava un noi del poble. Per apropar-s’hi va decidir que organitzaria una trobada informal a casa. “El tema s’havia de farcir per dissimular, així que vaig convidar molta gent”, rememora. Un d’ells va ser el Joan Maria, que de seguida li faria oblidar el noi que li havia agradat fins aleshores. “Jo anava a classe amb les seves germanes: a casa seva eren dotze!”. El Joan Maria estudiava tèxtils a Terrassa i al principi Bayés el va trobar “massa xulo”, però al cap d’uns dies ell li va enviar un llibre de Paul Claudel que li va agradar molt i es van fer amics. “Aleshores ell havia de marxar a Galícia a fer les milícies universitàries. Em va dir que li escrivís que estaria molt desvalgut”. 

Pilarín Bayés va fer 80 anys a l'abril i ara celebra aquest aniversari rodó amb una altra fita, el seu llibre número mil, titulat 1.000 motius per viure (La Galera). Això vol dir que des que Pilarín Bayés va publicar el primer llibre, el 1964, El meu pardal, amb text de Maria Àngels Ollé i també editat a La Galera, ha treballat incansablement i ha fet una mitjana de 17 llibres cada any, entre els quals hi ha el gran èxit d'El zoo d'en Pitus, amb text de Sebastià Sorribas, del qual se n'han fet unes 60 edicions. Els seus llibres s'han traduït a llengües poc habituals com el turc, l'àrab i el coreà, sobretot els contes tradicionals, pel seu valor universal.

Pilarín Bayés obre la porta d’un mas dels afores de Vic amb dificultat. Té uns quants dits de la mà dreta trencats perquè va ensopegar al carrer. “Vaig caure davant d’una botiga de llegums, i en va sortir la gent a socórrer-me perquè estava tota estesa al terra”, diu amb aquella veu aguda i el somriure constant que tant la identifiquen. Com que no són tots els dits els que estan embenats, la Pilarín ha continuat treballant. Cada dia. Constant. Les hores que facin falta. I aviat arribarà al volum número 1.000 il·lustrat. “El títol que li posarem serà 1.000 motius per viure, i et diré que me n’han sortit molts més que 1.000, de motius”, diu. L’optimisme i la vitalitat també la caracteritzen. I encara un altre perfil, el de la dona generosa i il·lustrada. Però anem per parts.

Té tot el sentit que, encara amb la ressaca d'un Sant Jordi tan especial, la carta d'aquesta setmana sigui per a tu, Pilarín, perquè dimecres vas fer 80 anys i, sobretot, perquè a finals d'agost publicaràs el teu llibre número 1.000, una xifra que explica a què has dedicat la vida i quina és la dimensió de la teva obra.

Emociona llegir i mirar els dos llibres de records de Roser Capdevila i Pilarín Bayés. Acostant-se als 80 anys, dues de les grans representants de la il·lustració catalana de les últimes dècades han volgut mirar cap enrere i dibuixar com ha sigut el seu pas per la vida. “Soc molt feliç i no sé si les vides felices poden ser explicades -diu Bayés en una cafeteria del carrer Pau Claris que sembla haver brollat de la seva imaginació-. Aquest àlbum conté moltes històries que no fa tants anys que han passat, però expliquen un món molt diferent”.

La dibuixant Pilarín Bayés i el Col·lectiu Wilson són els guanyadors del XXV Premi Comte Jaume d'Urgell, que entrega l'Ajuntament de Balaguer (la Noguera) a persones i entitats destacades en la promoció i defensa de la llengua i cultura catalanes.

Quatre anys després d'entrar en contacte amb l'equip de mestres de l'escola Talitha -avui Centre Cultural Casa Orlandai-, Andreu Dòria i Dexeus es va decidir a fundar l'editorial La Galera. Va començar treballant els títols al menjador de casa seva i, assessorat per Marta Mata, mestra i responsable de la biblioteca de Talitha, van començar a publicar llibres adreçats als lectors més joves. Els dos primers títols, Una cullereta a l'escola i Tres avions amics , tots dos de M. Àngels Ollé, van aparèixer el 1963. Dos anys després, Dòria ja era el primer editor que publicava llibres en les quatre llengües de l'Estat: català, castellà, gallec i basc. Aquell mateix 1965, Sebastià Sorribas guanyava el segon premi Folch i Torres -convocat per l'editorial- amb un dels primers grans encerts, El zoo d'en Pitus , que ha esgotat 50 edicions i encara ven 5.000 exemplars cada any.

El poeta Enric Casasses, escriptor homenatjat i pregoner, i la il·lustradora Pilarín Bayés, autora del cartell, han inaugurat aquest divendres la 61a edició de la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern. La fira ocuparà 600 metres del passeig de Gràcia del 21 de setembre al 7 d'octubre, i aquest any vol retre un especial homenatge a la figura del pintor Antoni Tàpies amb l'exposició 'Tàpies amic dels llibres', que relaciona l'artista amb el món literari. Es mostraran una cinquantena de llibres, alguns cartells i fotografies del desaparegut artista.