12 d'agost del 2023. S'apuja el teló. Es veu Míchel al vestidor del Girona, envoltat dels seus futbolistes. El tècnic madrileny els diu que està molt bé el que han aconseguit fins ara, en les dues temporades anteriors, la de l'ascens a Primera i la de la permanència a l'elit. Però que per ser tres vegades immortals, per transcendir de veritat i ser recordats, és el moment de fer coses que a Montilivi no s'han vist mai. Els jugadors l'escolten, atentament. I es dirigeixen mirades de complicitat. Transmeten desig per fer-ho.

"Em preocupa molt que l'equip es debiliti la temporada vinent". La frase és de Míchel Sánchez, l'entrenador d'un Girona que tindrà maldecaps per confeccionar una plantilla que tingui el do d'afrontar tres competicions: la Lliga, la Copa del Rei i la Champions League. Aquest divendres els gironins s'acomiaden del millor curs de la seva història, en què acabaran tercers de Primera, rebent el Granada (21 hores, Gol). Montilivi serà una festassa, com ho seran diumenge els carrers de la ciutat amb la rua programada per celebrar la fita de disputar competició europea per primera vegada.

Quina creu, aquest Barça. Pujar a Montjuïc és com pujar al Gòlgota carregant la creu dels pecats d’un equip que, digui el que digui Xavi, no està endollat ara que sap que el tècnic marxa. Jugant contra equips amb menys recursos, segueix disparant-se als peus i avançant de forma erràtica. Creure que aquest equip guanyarà títols aquest any és un acte de fe, ja que els fets juguen en contra seva. El dia que sabia que el Girona i l’Atlètic de Madrid havien perdut, el Barça va ensopegar de manera frustrant contra un Granada enfonsat en la zona de descens. Sort de Lamine Yamal, que amb 16 anys sembla més valent que els altres. Dos gols del jove maresmenc van evitar la derrota (3-3), però ni tota la seva energia va servir per guanyar. Una ferida de les que fan mal, un cop baix a un projecte erràtic, tant com la mirada de Xavi.

El duel entre el Granada i l'Athletic Club que s'estava disputant a l'estadi Los Cármenes ha sigut suspès per la mort d'un aficionat local a causa d'una aturada cardíaca. El difunt era abonat del Granada i tenia 64 anys. El partit s'ha aturat al minut 17, quan els visitants guanyaven (0-1).

Feia dies que el Barça jugava amb foc. Anava acostant els dits a la flama, com si fos un joc. Però mai no es crema, com si tingués set vides, evitant la primer derrota de la temporada. Com els gats. Com Sergi Roberto, que cada temporada té el seu minut de glòria. Si contra el Porto el joc va ser ben pobre però el botí aconseguit gegant, a Granada semblava que tocaria la pastanaga. L'equip, que ja perdia als 17 segons de partit, va aixecar un 2-0 i va acabar a un pas del triomf en un partit que no mereixia perdre. Però entre les lesions, la manca d’idees i tenir davant un jove que demana pas fort com és Bryan Zaragoza, va acabar amb un empat desagradable, en un partit brut. Va ser Sergi Roberto l'encarregat de marcar el gol de l'empat al final, evitant la primera derrota de la temporada d'un equip amb una banqueta massa curta. És el tercer empat fora de casa. Una llum vermella d'alarma està encesa, cal millorar per defensar el títol.

Davant del Girona, qualsevol precaució és poca. Com s'atura l'equip de Míchel? De moment no ho sap ningú i a Montilivi n'estan encantats. A Granada, l'exhibició de força va ser majúscula (2-4). Dotze minuts superlatius, entre el 22 i el 34 de la primera part, van omplir de joia el cor dels gironins, que mai s'han trobat en una situació semblant. En cinc jornades ja té més d'un quart de la permanència feta, invicte i amb tretze punts de quinze. Però no és el com, sinó el què. El Granada, estripat sense contemplacions durant força estona, va arribar a desprendre por. I el Girona, una alegria que no s'esforçava a dissimular.

Cristhian Stuani continua al Girona. De moment. Perquè després de la incertesa durant els dies finals de mercat, en què va poder abandonar Montilivi, la seva situació, a mitjà termini, no està gens clara. El davanter uruguaià i l'entitat gironina han de resoldre temes econòmics que han desestabilitzat un pèl la seva relació. De fet, aquest és el primer cop en set temporades que les dues parts obren la porta a un possible comiat. Ni el club ni el jugador han estat clars al respecte, i això ha fet que l'afició, que idolatra el seu màxim golejador històric, visqui amb un neguit que podria reobrir-se en el mercat d'hivern si no solucionen les diferències.

Álex Collado ja sap què és debutar amb el primer equip del Barça. Ho va fer amb Ernesto Valverde, en la penúltima jornada del curs 2018-19. Però encara no sap què significa sentir-se'n jugador de ple dret. Després de ser defenestrat per Ronald Koeman l'estiu passat i passar-se mig curs sense fitxa i la resta al Granada, el migcampista tindrà una nova oportunitat de complir el seu somni: fer-se un lloc com a blaugrana.

Qui millor ho tenia per evitar el descens, ha acabat confirmant el seu retorn a Segona Divisió. El Granada, que començava l’última jornada del campionat de Lliga amb tot a favor per certificar la permanència, ha acabat enfonsat després d’obtenir un dolorós empat (0-0). El Nuevo Los Cármenes s’ha convertit en un mar de llàgrimes després d’una tarda d’infart en què cada notícia que arribava se li girava en contra al conjunt andalús. El descens ratifica la importància que tenia en aquest club un Diego Martínez molt enyorat que ara podria seguir la seva carrera a l'Espanyol.

Tres partits i un bitllet per baixar a Segona Divisió. L’Espanyol tancarà el curs del seu retorn a Primera sent jutge en el desenllaç final pel descens (20 h, M. LaLiga). Els blanc-i-blaus podran afrontar la cita amb tranquil·litat després d’haver complert l’objectiu mínim d’aquest curs, la permanència. La temporada espanyolista és d’aprovat just, especialment pel rendiment de l’equip fora de casa. Amb l’equip força més a prop del descens que d’Europa, envia un missatge als despatxos nobles: aquest estiu caldran diversos reforços per no haver de patir més del necessari i per poder optar a alguna cosa més la temporada vinent. 

L’Espanyol torna a marxar a una aturada de seleccions amb un somriure d’orella a orella. Els blanc-i-blaus van deixar enrere els últims tres entrebancs i van superar el Granada (2-0) en un partit en què van anar de menys a més. Victòria solvent per aproximar-se provisionalment a les posicions europees. La pissarra i RDT, que finalment anirà convocat amb la selecció espanyola per la baixa per lesió d’Ansu Fati, van desequilibrar un partit en què l’Espanyol va ser més efectiu. Ho celebra Cornellà-El Prat, que torna a ser un fortí: catorze punts en set jornades. 

Ronald Koeman li haurà de regalar una bona panera a Ronald Araujo, si arriba a menjar-se els torrons. Un gol del defensa uruguaià, un jugador irreductible, va evitar una nova derrota al Camp Nou en un partit en què el Granada va fer anar de corcoll un Barça amb poc futbol però amb molt de cor. Koeman ja notava la suor freda baixant-li per l'esquena -cada cop més mirades el busquen quan toca trobar un culpable- quan el cop de cap del defensa va evitar la derrota en els últims minuts. Trist consol, el d’aquest Barça. Celebrar no perdre a casa en l'últim minut contra un Granada que encara no havia guanyat. En espera de jugar i tenir idees, queda el recurs de lluitar. Penjant pilotes de forma desesperada.

Just quan tocava fer l'últim pas per enfilar-se per fi a dalt del cim de la Lliga, el Barça va patir una relliscada tan dolorosa com imperdonable. En el pitjor moment, just quan ningú s’ho esperava, quan el Barça ja es veia favorit per alçar el títol. Com si en 45 minuts horribles, dels que fan mal a la vista, tota la feina feta en mesos caigués feta miques. Com si tot hagués estat un somni i, de sobte, sobre la gespa tornés a aparèixer aquell equip que perdia contra equips inferiors abans de Nadal. Si als quarts de final de la Copa va ser el Barça qui va deixar amb un pam de nas l’equip andalús amb aquella remuntada que va ser celebrada com un títol, a la Lliga l’equip de Diego Martínez va encarregar-se de cobrar-se les factures pendents aixecant el partit a la segona part. Abans del descans Messi havia marcat el gol que permetia definitivament al Barça començar a mirar pel retrovisor els seus rivals, però a la segona part la benzina es va acabar. I, en dos cops baixos, el Granada va saquejar el Camp Nou i va fer perdre els papers a un Koeman que va acabar expulsat. El tècnic holandès, com li ha passat altres cops, no va encertar amb els canvis. En lloc de millorar l’equip quan li calia un cop de mà, el va desordenar. Els jugadors tampoc van ajudar, com si se'ls hagués acabat la bateria. Com si no es poguessin creure que després de guanyar tants partits perdrien contra el Granada a casa just el dia que ja donaven per fet que els tocaria ser líders. En comptes de fer l'últim pas endavant, el Barça va ressuscitar dos morts a Madrid. I va donar ales al somni del Sevilla.

El Barça somia. Malgrat les filtracions, les retallades de sou i les errades defensives, l’equip de Ronald Koeman ha recuperat l’autoestima perduda i ja és a les semifinals de Copa després de superar a una pròrroga esbojarrada un Granada combatiu (3-5). I per guanyar un partit que semblava no acabar, ha calgut tenir molt més que talent i bon joc. Calia tenir fe, confiar en el company. I si no fa tant va ser l’Athletic Club qui va deixar amb un pam de nas el Barça a la final de la Supercopa empatant en l'últim segon del partit, al camp del Granada va ser el Barça qui va tenir el coratge necessari per guanyar-se una segona oportunitat, quan ja semblava condemnat a l’eliminació. A falta de cinc minuts per al final, el Granada guanyava 2-0, però l’equip de Koeman no va defallir. I, per un cop, el futbol va ser just. A la pròrroga, en un partit amb més girs de guió que un llibre d’Agatha Christie, el Barça va acabar amb el cap alt en la seva quarta pròrroga en quatre setmanes. I de pas, va fer recuperar la fe als seus aficionats. El primer pas és recuperar la il·lusió de tothom. També de Messi, qui va celebrar els gols com si fos una final de Champions.

El Barça es mira al mirall i per fi li agrada el que hi veu. Per primer cop aquesta temporada, l’equip de Ronald Koeman encadena tres triomfs consecutius a la Lliga, els tres fora de casa, amb moments de joc engrescador liderats per l’omnipresència de Lionel Messi. Com si hagués begut de la font de l’eterna joventut, l’argentí segueix enderrocant defenses, marcant gols de dos en dos i deixant enrere aquells mesos complicats en què semblava emprenyat amb el món. En el triomf a Granada (0-4) Messi somreia, content de jugar envoltat de Pedri, Dembélé i un Griezmann que finalment va fer un pas endavant. Li calia tant al francès com al Barça. Si Messi ja porta uns quants dies somrient, al Nuevo Los Cármenes qui va recuperar la rialla va ser el francès amb dos gols.

Màlaga, Mallorca, Cadis, Albacete i la Corunya. Aquestes cinc ciutats amb gran tradició futbolística viuran aquest dimarts una 41a i penúltima jornada de La Liga 123 plena d'emocions i tensió. Un interès esportiu que ha quedat eclipsat per la tràgica notícia de la mort de José Antonio Reyes. Arran d'aquest fet, la RFEF va decidir dissabte ajornar la jornada i postposar-la a aquest dimarts a les 21 hores.

Enèsima derrota del Nàstic, que veu cada cop més allunyada la permanència a la Lliga 123. El Granada, que lluita pel títol de la categoria de plata, no ha donat cap opció al conjunt grana. Al descans els locals ja vencien per 2-0, resultat amb què també s'ha arribat al final del partit.