Junts ha anunciat aquest dijous que vetarà totes les lleis que el govern espanyol porti al Congrés i també les normes que ja estiguin en tràmit a la cambra baixa. Només n'ha salvat cinc: són les que el partit de Carles Puigdemont ja havia acordat prèviament amb el govern espanyol –la llei del cinema, la d'atenció a la clientela, la d'economia social i la de mobilitat sostenible, a més del reial decret sobre els malalts d'ELA–. Quines són les lleis principals que impedirà que prosperin?

Als governants sempre els ha costat acceptar els límits al poder. Quan el Parlament francès va impugnar els edictes de Lluís XIV el 1655, es diu que el rei de França i Navarra va respondre: “L'état, c’est moi” [L'estat soc jo]. L'era de l'absolutisme que va venir després a França va durar fins a la Revolució Francesa, el 1789.

A l’estat espanyol, del 1985 al 2010 l’avortament era legal sota tres circumstàncies: 1) si hi havia risc per a la salut física o mental de la mare, 2) si l’embaràs era resultat d’una violació o 3) si existia risc de malformacions en el fetus. A partir del 2010 les dones que així ho desitgin tenen la possibilitat d’interrompre l’embaràs fins a la setmana 14 sense necessitat de justificar la seva decisió.

Ho va anunciar dimarts i així ho ha materialitzat ja. El PSC ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional contra la tramitació de les lleis de desconnexió després que la Mesa del Parlament rebutgés les peticions de reconsideració que van fer tant els socialistes com el PP i Ciutadans perquè no es tramitin utilitzant la fórmula de les ponències parlamentàries conjuntes.

Junts pel Sí i la CUP comencen a fer ja els primers passos per impulsar les tres lleis de desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'hisenda catalana i la de protecció social– que van preveure en la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional. Un dels primers objectius dels independentistes és, però, intentar obrir el debat per sumar-hi la resta de formacions, com ara Catalunya Sí que es Pot, que sí que participa en la comissió del procés constituent. Per ara, però, no se'n surten.

El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, es compromet a participar en el debat de les tres lleis de la desconnexió de l'Estat si es presenten al Parlament. En declaracions al 3/24, el portaveu de la confluència d'esquerres ha considerat que la via de la seva elaboració hauria de ser mitjançant un projecte de llei del Govern o a través de la proposició de llei impulsada per Junts pel Sí.

El cinquè punt de la declaració de ruptura aprovada al Parlament el 9-N estipulava que les tres lleis de la desconnexió -procés constituent, seguretat social catalana i Hisenda pròpia- s’havien de començar a tramitar en el termini de 30 dies. El tortuós camí de la investidura ha anat allargant el calendari, però finalment Junts pel Sí i la CUP, 24 dies després de la investidura de Carles Puigdemont com a president, van registrar ahir la sol·licitud de creació de les ponències conjuntes de les tres lleis més importants de la legislatura. Un gest rellevant en la mesura que aquestes normes emanen d’una declaració suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

El PSOE ha retret aquest dimarts a la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, que obri la porta a no acatar aquelles normes que consideri injustes. Incomplir, assegura el portaveu parlamentari socialista Antonio Hernando, porta a la "llei de la selva". "¿Quina garantia tindran els seus representats?", s'ha preguntat després de la reunió de la Junta de Portaveus al Congrés.

El líder de l'euròfob i xenòfob Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), Nigel Farage, ha tornat a encendre la polèmica al recolzar la supressió de les lleis britàniques contra la discriminació racial en el treball. En unes declaracions en un documental sobre assumptes racials que emetrà el Canal 4 de la televisió britànica la setmana que ve i avançades aquest dijous pels mitjans locals, Farage diu que aquestes lleis podien ser vàlides fa 40 anys, però que ja no ho són.

La Rada Suprema, el Parlament ucraïnès, ha aprovat en una sessió extraordinària aquest dimarts l'anul·lació de les lleis antimanifestació del 16 de gener, tal com exigien els opositors.

Amb un simple registre a la web www.jofaigpolitica.cat, ICV-EUiA obre la possibilitat que la ciutadania participi directament en la tramitació parlamentària de les lleis. La web, activa des d'aquest divendres, permet dirigir preguntes als governs de la Generalitat o de l'Estat, a la Comissió Europea o als diferents ajuntaments i diputacions de Catalunya que seran vehiculades a través dels representants institucionals ecosocialistes. Fins i tot s'obre la possibilitat d'esmenar directament els textos legals que s'estiguin debatent en les cambres legislatives. La llei de transparència, que es troba en tràmit al Parlament, és la primera que ICV-EUiA sotmetrà a l'opinió dels ciutadans. "La web fonamentalment permet als ciutadans en primera persona tenir iniciatives, fer preguntes a les institucions o esmenar lleis", ha explicat el director de comunicació d'ICV-EUiA, Marc Rius. "No han d'esperar que un representant faci la feina per a ells, sinó que ho poden fer directament a través de la web", ha afegit.

L'acord de governabilitat firmat aquest dimecres al matí, més enllà del full de ruta cap a la consulta concretat el dia anterior, és un document detallat que inclou nombroses iniciatives legislatives i fórmules de coordinació entre CiU i ERC per garantir que l'entesa sigui sòlida i es mantingui durant tota la legislatura.