En menys d’una setmana, dues menors, d’11 i 14 anys, han mort a Barcelona atropellades per un autobús, l’un urbà i l’altre interurbà. Mentre esperem a saber les causes d’aquesta desgraciada coincidència en el temps (els vianants també es distreuen fatalment) és pertinent remarcar-la i deixar constància que la velocitat a què circulen els autobusos a Barcelona fa patir tot sovint.

Dilluns va ser una trucada, dimarts uns cables en una paperera. En els dos casos, una falsa alarma de bomba va obligar a desallotjar l'estació de Plaça Catalunya amb l’afectació ferroviària que comporta i amb l’ensurt per als que hi eren en aquell moment. 

L’onada turística que ha retornat amb plena força ens posa damunt de la taula una evidència enutjosa: com més gran són el nombre i els recursos aparents dels possibles objectius, més delinqüents hi ha. Contra el que els benpensants solen dir, la petita criminalitat és funció directa de la prosperitat. Quan hi ha crisi econòmica disminueixen els delictes contra la propietat, bé sigui de moneders, bosses, mòbils o rellotges o de pisos. Les ocupacions no es produeixen només en funció de la pobresa dels ocupants. Es produeixen també en funció de la convicció que tenen que podran obtenir una bona compensació econòmica per abandonar la seva ocupació. Un excés d’ingenuïtat fa mal i pot arribar a ser còmplice de les màfies organitzades.  

Un país com Catalunya, que va recuperar la institució històrica d'una policia pròpia després de la dictadura, amb un desplegament progressiu durant anys, amb una constant formació a través de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, de referència mundial, i amb la capacitat en determinants moments d’impulsar canvis interns per tenir lideratges policials rellevants, no es mereix el judici sumaríssim al qual ara s’està sometent aquesta institució, formada per milers de funcionaris públics catalans i totalment arrelada al territori.

L'Àrea de Benestar social, atenció a la diversitat, inclusió i igualtat de l'Ajuntament de Puigcerdà, en col·laboració amb el SIAD i l'Àrea de Joventut, ha impulsat un procés participatiu per tal d'identificar carrers, places o altres espais poc segurs per als ciutadans i ciutadanes i d'aquesta manera trobar solucions per intentar eliminar-los. Tal com han explicat des del consistori en un comunicat, s'entén per punt negre "zones, carrers, camins, places, cruïlles o altres espais per on les persones no volen passar, ja que no s'hi senten segures, perquè hi ha passat algun succés, perquè no tenen suficient llum o perquè són molt solitaris, entre altres motius". En aquest sentit, aclareixen que no es busquen punts negres de mobilitat viària o d'accessibilitat.

La Seu d'Urgell ha celebrat aquest divendres, de manera telemàtica, la sessió ordinària de la Junta Local de Seguretat (JLS), presidida per l'alcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega, el vicealcalde i regidor de Seguretat Ciutadana, Francesc Viaplana, juntament amb la delegada d'Interior a Lleida, Montse Messeguer. A la trobada, els màxims responsables policials dels cossos de la Policia Municipal, dels Mossos d'Esquadra, de la Policia Nacional, de la Guardia Civil i el Cos de Bombers han presentat el balanç de les seves actuacions realitzades a la ciutat en el darrer any.

És innegable que un dels debats d’aquest estiu ha sigut la seguretat de Barcelona. El tinent d’alcalde Albert Batlle va parlar de “crisi de seguretat”, però l’alcaldessa i el departament d’Interior ho van rebaixar a “problemes” d’inseguretat: sobretot pels robatoris violents i el repunt d’homicidis. Ara els Mossos d’Esquadra han publicat les dades dels mesos d’estiu i el balanç és que entre el juny i el setembre els delictes denunciats han baixat un 1% a Barcelona respecte al mateix període del 2018. Tot i que, més que d’un descens, es pot parlar d’una estabilització, perquè no tots els delictes s’han reduït i els robatoris violents han continuat a l’alça.

És dijous a la nit i el conductor d’un bicitaxi demana a la parella de britànics que carrega on volen baixar: “La discoteca Opium estarà oberta?” “Itant!” El Front Marítim i el Port Olímpic de Barcelona estan més buits que plens abans de la mitjanit, quan la policia s’hi desplega i els llums blaus de les patrulles il·luminen les cares animades dels centenars de joves -i no tan joves però sobretot estrangers- que hi arriben. L’activitat comença aleshores, igual que el dispositiu policial. “Ha sigut un estiu xungo ”, diu el treballador d’una discoteca. I no exagera, perquè la zona, que cada nit concentra centenars de persones, ha escalat com un punt conflictiu de les nits de la ciutat pels robatoris i les baralles enmig de l’alcohol i les drogues. També s’hi han produït, com a mínim, tres agressions sexuals aquest estiu.

“Molt de compte, el carterista espera una distracció per endur-se el que és teu”. És el missatge que repeteix una veu en off, en diferents idiomes, dins els vagons del metro quan es detecta la presència de carteristes. Però els avisos per megafonia de TMB ja no són els únics que alerten dels lladres. Des de fa uns dies s’hi pot sentir el so estrident dels xiulets: ciutadans que fan servir el mateix instrument que els àrbitres però, en aquest cas, per expulsar els carteristes que actuen al metro de Barcelona. “Pickpockets, carteristes!”, crida un grup de vuit persones que envolten i xiulen dos homes que acaben d’entrar a l’andana de la línia verda de Sants Estació. La pressió els fa sortir ràpidament per les escales mecàniques mentre els persegueixen els xiulets, que deixen de sonar un cop els assenyalats han sortit per les portes.

Un grup de joves van assaltar un turista fa una setmana al centre de Barcelona. Un d’ells va agafar l’home pel braç i li va robar el rellotge que portava, valorat en 30.000 euros, d’una forta estrebada. És un dels 42 robatoris violents i amb intimidació que es produeixen cada dia de mitjana a la ciutat de Barcelona. Durant els primers tres mesos de l’any se’n van denunciar 3.706, una dada que suposa un increment del 29,5% respecte als 2.862 que hi va haver durant el primer trimestre de l’any passat. Aquesta xifra del 2018 ja venia d’un increment, perquè durant el primer trimestre de l’any anterior se n’havien denunciat 2.570, segons les dades dels Mossos d’Esquadra.

El Salvador no va a vigilar una estació de tren o una botiga, però vesteix amb el mateix uniforme. És vigilant de seguretat privada i es dirigeix amb el cotxe a un barri de Premià de Dalt (Maresme). És la zona que, des de fa un mes, vigila cada vespre i nit. No és l’únic que ho fa; comparteix vehicle amb el Joaquín, que és el seu vigilant “veí”. Fa uns minuts, a mitja tarda, tots dos i quatre treballadors més de la mateixa empresa de seguretat privada s’han reunit amb la Policia Local de Premià per decidir a quins carrers va cadascú. Baixen del cotxe i miren el mapa d’avui, que marca el perímetre per on han de patrullar a peu: “Caminem entre uns 15 i 20 quilòmetres cada dia”. El Salvador assenyala els carrers que vigilarà les pròximes hores. “És una zona de xalets i en aquesta casa hi han entrat a robar tres cops. És una urbanització dormitori”, explica.

Un altre municipi que, davant la falta d’efectius policials, ha optat per contractar seguretat privada és Cervià de Ter, al Gironès. Com que és una població de menys d’un miler d’habitants, no pot tenir policia local i són els Mossos d’Esquadra els que hi presten servei. Però entre l’any passat i els primers mesos del 2019 hi ha hagut un “augment de robatoris i de la sensació d’inseguretat”, i l’Ajuntament ha decidit agafar el bou per les banyes. “Feia temps que buscàvem una manera de solucionar-ho i vam decidir que aquest any destinaríem una partida de 50.000 euros per contractar una empresa de seguretat privada”, indica l’alcaldessa, Roser Estanyol.

Hi ha serveis bàsics, relacionats amb drets universals, que formen part del nucli dur de l'estat de benestar que va quallar a l'Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial. L'educació i la sanitat en serien els dos pilars fonamentals. A Catalunya, però, darrere aquests dos àmbits hi ha una llarga tradició d'iniciatives de la societat civil que ha enllaçat amb una tendència global de col·laboració público-privada. En els subministraments essencials, com l'energia (electricitat i gas) o l'aigua, el patró més general ha sigut, des de fa dècades, les concessions al sector privat, tot i que ara hi ha, en el cas de l'aigua, un retorn a la municipalització. En l'habitatge, el sector privat també ha tingut un paper central, malgrat que també en aquest cas el sector públic comença a prendre la iniciativa per regular preus i ampliar el seu parc de pisos. Finalment, la seguretat (policia i exèrcit) ha quedat exclusivament en mans públiques, per evitar els riscos d'externalitzar el monopoli de la violència.

El Raval és un dels barris de Barcelona on més es troba a faltar la policia. Aquesta zona de Ciutat Vella no només té una de les densitats de població més altes de tota la ciutat (433 habitants per hectàrea), sinó que, a més, ha de suportar la pressió turística i bona part d’activitats il·legals. Els narcopisos -habitatges ocupats per narcotraficants on és possible comprar i consumir droga- han sigut un dels últims episodis que més han tensat el barri. Però no és l’únic. Actualment, el Raval pateix el problema de joves carteristes que cometen petits furts -tot i que cada cop són més violents- per després vendre els objectes robats a les màfies organitzades.

El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ha demanat al Govern que elabori un full de ruta per no acatar la llei de seguretat ciutadana, que es va aprovar dijous només amb els vots del PP. ICV vol que ni l'executiu ni la policia catalana compleixin la llei perquè considera que és un "retrocés i una involució" en les llibertats dels ciutadans. De fet, tots els partits del Congrés han anunciat que si governen la derogaran.

L'edició d'aquest any del congrés mundial de telefonia mòbil, que se celebrarà del 25 al 28 de febrer, arriba per primera vegada al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona, un espai de més d'1,5 Km de llargada i vuit pavellons situats a Hospitalet de Llobregat.