El posicionament sobre Gaza és un maldecap per a Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP ja va veure fa dos dies com José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso, l'ala més dura del partit, li esmenaven la plana després que dimecres al Congrés parlés de "massacre" al poble palestí. En la clausura del Campus FAES aquest divendres, la fundació presidida per l'expresident del govern espanyol popular, Feijóo s'ha vist en la incòmoda situació d'haver d'exposar el seu posicionament sobre aquest afer –la temàtica de les jornades era sobre política internacional– sota la mirada d'Aznar, clarament alineat amb el govern de Benjamin Netanyahu. Encara que Feijóo ha tornat a parlar de "massacre a Gaza", s'ha plegat davant de la línia de l'expresident espanyol i de la presidenta madrilenya. "No és normal que es condemni el poble israelià, que encara espera l'alliberament dels seus ostatges innocents, i que s'hagi de recordar que representa l'única democràcia vigent a l'Orient Mitjà", ha afirmat Feijóo.

La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) va néixer l'any 2002 com a resultat de la fusió de les cinc fundacions vinculades al Partit Popular. Quan va deixar la Moncloa l'any 2004, José María Aznar va assumir la presidència de manera efectiva d'aquesta fundació. I en el sumari del cas Montoro, el presumpte cas de corrupció que afecta la cúpula d'Hisenda, la FAES apareix en més d'una ocasió.

La carta de la setmana passada de l'expresident Carles Puigdemont que contenia l'amenaça de "se sabrà tot" ha enervat la FAES, la fundació de l'expresident espanyol José María Aznar. Lluny de reaccionar com Alberto Núñez Feijóo –que en un primer moment va obrir-se a l'indult condicionat a l'expresident–, el think tank popular respon atacant: tant als independentistes com al PSOE.

Amb la dreta més reaccionària, inclòs el PP, atiant els carrers contra una amnistia per als represaliats del Procés, Pedro Sánchez ha llançat un missatge de tranquil·litat sobre la negociació amb l'independentisme per a la seva investidura. En una intervenció sobre la presidència espanyola de la UE a la seu de la patronal CEOE, el president espanyol ha promès als empresaris un projecte de "progrés", de "convivència", que "garanteixi l'estabilitat" i també, ha destacat, "plenament coherent amb la lletra i l'esperit de la Constitució". Una manera de respondre a la denúncia de veus com la de l'expresident José María Aznar, que l'acusen de voler acabar amb els fonaments de la carta magna.

Estem a 23 de setembre del 2022 i Alberto Núñez Feijóo és la persona que "reuneix totes les condicions per ser el president d'Espanya" i que, a més, segons José María Aznar, "ho serà". L'expresident espanyol té clar el pronòstic després d'observar la seva bola de vidre, tot i que hagi hagut de fer algun retoc en les prediccions. Ara fa tot just un any, el 30 de setembre del 2021, també estava completament convençut que Pablo Casado reunia totes les condicions per arribar a la Moncloa: "Seràs el president del govern d'Espanya i ho faràs bé", li deia en una conversa similar a la que ha mantingut aquest divendres amb el nou líder del PP. Amb Casado no va anar bé –Aznar se'n va desdir abans que se'n desdiguessin els barons– i Feijóo vol tenir content el pare espiritual de tots els populars, de qui ha anat a rebre la benedicció a la Fundació FAES, un cop ja ha abandonat el paper de contrapoder que feia quan era Mariano Rajoy qui presidia el partit.

Aquest dimarts a les cinc de la tarda, la FAES de José María Aznar portarà a terme la presentació virtual –covid obliga– del llibre ETA: 50 años de terrorismo nacionalista. Hi han d’intervenir María San Gil (la Passionària del PP basc fins al 2008, filla política de Jaime Mayor Oreja, insistentment festejada per Vox), Carlos Urquijo (delegat del govern Rajoy a Euskadi, ara president d’una Asociación Esteban de Garibay creada el 2019 per tal de defensar al País Basc “la pasión por España”) i l’eurodiputat i director de la FAES Javier Zarzalejos, que no necessita targeta de visita.

La fundació FAES, presidida per José María Aznar, ha apel·lat aquest dimecres a l’article 155 de la Constitució com a "solució política" i “constitucionalment adequada” al "conflicte" que es viu a Catalunya. Ho ha fet a través d'un comunicat publicat pel Grup d'Anàlisi FAES, després que el govern espanyol hagi acceptat la figura del “relator” en la taula de diàleg amb els partits independentistes. Segons la FAES, la Constitució preveu l’aplicació d’aquest article quan les autoritats d'una comunitat autònoma "excedeixen el seu poder" i "falten a la lleialtat inherent al principi polític i constitucional de solidaritat". És per això que considera que el 155 és la “solució política” per afrontar un "conflicte essencialment polític".

L'instrument ideològic que presideix José María Aznar vinculat al PP fins al 2016, la Fundación de Análisis y Estudios Sociales (FAES), va rebre gairebé 6 milions d'euros del govern de Mariano Rajoy entre el 2012 i el 2015, segons els comptes que ha tret a la llum el senador de Compromís, Carles Mulet, i que han destapat 'El País' i El Temps. Però la fundació també ha rebut diverses subvencions per part de la Generalitat, que entre 2012 i 2014 va destinar més de 160.000 euros a la FAES, i de la Diputació de Barcelona, que li va donar ajuts per valor de més de 80.000 euros entre 2011 i 2013.

La Fundació FAES, presidida per José María Aznar, ha fet públic aquest dimarts un document que beneeix la possibilitat que PP, Cs i Vox formin govern a Andalusia, un acord que veu "necessari" per posar punt final a un projecte polític "esgotat".

Si va haver-hi un somriure que va brillar la nit electoral al quarter general de Ciutadans va ser el d’Albert Rivera. Situat a la dreta d’Inés Arrimadas, no es perdia ni un sol moment per sortir en el pla. Es complien els seus millors desitjos: un resultat irreprotxable dins del bloc del 155 i no haver de lidiar amb una presidenta autonòmica taronja que li fes ombra a Madrid. Al baròmetre estatal del CIS del gener Ciutadans pot tornar a inflar-se demoscòpicament, com a les portes de les eleccions generals del 20 de desembre del 2016. Els mesos a l’ombra de Mariano Rajoy, creuen a Cs, s’han acabat. I ja compta a cara descoberta amb un padrí de qui no s’acaba de refiar: José María Aznar.

L'excap del govern espanyol, José Maria Aznar, ha assegurat aquest matí a València que "Espanya passa per un moment crític, on ningú no pot abdicar de la seva responsabilitat". En aquest sentit, el president de la FAES ha defensat que en el conflicte entre Espanya i Catalunya "allò que hi ha en joc és el pacte del 78 i la transició democràtica".

José María Aznar ha començat el 2017 amb ganes de molestar el PP, després que el 'think tank' que presideix, la Fundació FAES, hagi abandonat formalment el partit i ell hagi deixat la presidència d'honor de la formació conservadora. L'excap de l'executiu espanyol ha pronunciat aquest dilluns la tercera conferència en dues setmanes. Durant la inauguració del cicle de conferències i taules rodones titulat 'El necessari enfortiment d'Espanya' -organitzat per la Fundació Valors i Democràcia, que presideix l'exministre Jaime Mayor Oreja-, ha lamentat la "debilitat" que viu avui en dia l'Estat i ha reclamat tancar les ferides que fan que el país s'estigui "desvertebrant" políticament, socialment i territorialment.

L'expresident del govern espanyol, José María Aznar, ha fet un repàs aquest dilluns de la situació política actual i ha advertit que la complexa situació política a l'Estat pot suposar el principal entrebanc per a la recuperació econòmica. Així ho ha afirmat aquest dilluns l'exdirigent popular durant un esmorzar de feina organitzat per l'Associació Valenciana d'Empresaris, on ha lamentat l'actual política de pactes de l'executiu de Mariano Rajoy, "basats en més compromís de despesa i sense contemplar reformes en profunditat".

L'expresident espanyol José María Aznar ha comunicat aquest dimarts al president del PP, Mariano Rajoy, que abandona la presidència d'honor del PP, però que manté la condició de militant. Segons ha anunciat ell mateix a través de la seva web, l'exlíder popular no assistirà al pròxim congrés del PP que se celebrarà al febrer i on Rajoy sortirà reescollit.

La Fundació FAES ha decidit deixar d'estar vinculada al PP, ha renunciat a les subvencions públiques que percebia fins ara per aquesta raó i ha aprovat una reforma dels seus estatuts amb un nou òrgan de govern en el qual no hi haurà vocals nats del partit.