Pilar Manchón (Sevilla, 1972) és filòloga i informàtica, i actualment és la directora d'estratègia d'investigació en intel·ligència artificial de Google des del 2019. Va aterrar a Silicon Valley fa dotze anys i, des d'aleshores, la seva carrera en el món de la lingüística computacional no ha fet més que créixer. Va venir a Barcelona al març de la mà de la Mobile World Capital com a conferenciant al Talent Arena, el congrés paral·lel al Mobile que es va celebrar a Montjuïc. La carrera de Manchón no ha estat lineal, i en una conversa amb l'Empreses explica com va arribar fins on és ara i què pot aportar el món de la IA en el llenguatge.

“El joc és la forma natural i instintiva d’aprendre. A través del joc s’aprenen coses noves, fet que per als infants suposa una recompensa. De fet, jugar consisteix en repetir una cosa diverses vegades passant-ho bé i sense repetir-la cada vegada de la mateixa manera”. David Bueno, doctor en biologia, apunta un punt clau perquè l’adquisició de coneixements sigui fàcilment assolible per als més joves. Ho va fer aquest dilluns en una sessió organitzada per l’ARA i Kids&Us a l’Ateneu Barcelonès.

Només un de cada quatre joves parla català habitualment i el 28% de catalanoparlants l’abandonen sovint en la vida quotidiana. En el dossier d'aquest cap de setmana en parlem. I sortim al carrer per parlar-ne amb la generació Z.

Ara fa quatre anys, quan Laura González va acabar la carrera i va entrar a treballar al Grup Giró –empresa internacional en sistemes i solucions per a l'envasament del producte fresc–, poc es pensava que acabaria exercint de representant de vendes del grup a Itàlia. En el moment en què l'empresa li va proposar el lloc, l'únic problema era l'idioma. "Jo dominava l'anglès, a banda del català i el castellà, però l'italià no l'havia estudiat mai", explica la Laura. "En aquest camp tenir unes bases de l'idioma on t'estableixes és necessari i l'anglès no sempre és suficient, perquè s'han de tenir tractes amb clients finals i proveïdors, i dominar el seu idioma és, a més, mostrar respecte", explica.

Ens trobem en plena era de la internacionalització i la digitalització. Els sectors productius i econòmics del nostre país desenvolupen la seva missió en un marc global, on les fronteres espaciotemporals es desdibuixen. Un marc que requereix que els comandaments superiors i intermedis, i també les posicions tècniques i de base, tinguin per la mà els idiomes en què es fan els negocis. Una competència lingüística que cal desenvolupar des de les etapes formatives primerenques i al llarg de tota la vida professional. 

Durant aquest nou curs, 30.000 interins que treballen al sector educatiu passaran a ocupar una plaça fixa, gràcies al macroprocés d'estabilització que ha hagut d'impulsar el govern espanyol forçat per una sentència europea que obliga a reduir la temporalitat. En el cas dels docents catalans hi haurà tres vies: un concurs d'oposicions extraordinari, un de tradicional i un concurs de mèrits, que valorarà l'antiguitat i formació dels aspirants però sense fer cap examen d'oposicions. Els requisits per presentar-se en aquest procés s'han fet públics aquesta setmana i han generat molt nerviosisme en un col·lectiu molt prestigiós per al sistema educatiu però no massa mediàtic: les escoles oficials d'idiomes. Les direccions han denunciat, alarmades, que en els requisits per aconseguir una plaça fixa per ser professor de les EOI no hi haurà a partir d'ara cap requisit de nivell d'idioma. "Ens fa patir. Podrien entrar professors que no tenen el nivell adequat. Aquest concurs té molts forats i ens ha tocat la pitjor part", denuncia Montse Sàbat, cap d'estudis de l'EOI Drassanes, la més important de Catalunya i una de les més grans de l'Estat.

¿Si un nadó creix sentint les persones parlar en molts idiomes, podrà més endavant parlar-los tots?

Front comú de diverses entitats empresarials per posar a l’agenda política el domini d’idiomes estrangers. La fundació FemCat ha presentat aquest dimecres un nou observatori dels idiomes amb el qual han constatat la impossibilitat de tenir dades per valorar de forma global el coneixement de llengües com l’anglès, el francès o l’alemany. Patronals com Pimec i Cecot o les cambres de comerç s’han adherit a aquesta iniciativa que reclama, entre d’altres, que es reinstauri l’obligació d’acreditar un nivell B2 d’un idioma estranger per poder obtenir el títol universitari. La Generalitat ha retirat enguany aquesta exigència malgrat que, tot i estar en vigor des del 2014, mai s'havia aplicat. El nivell B2, en anglès, equival al First Certificate.

Un famós pensament del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, escrit el 1922, diu: “Els límits del meu llenguatge son també els límits del meu món”. És evident que necessitem el llenguatge per descriure i entendre qui som i on som. Per això totes les comunitats humanes, un cop han avançat prou, han desenvolupat una manera sofisticada de comunicar-se, primer oralment i després per escrit. El fet que això hagi passat diverses vegades de manera independent al llarg de la nostra història demostra que el llenguatge és un component essencial de totes les societats i del seu progrés, fins al punt que fins i tot contribueix a determinar les característiques pròpies de cada cultura. Malgrat aquestes diferències, un nou article publicat a la revista Scientific Reports proposa que tots els llenguatges podrien haver emergit a partir d’unes vocalitzacions ancestrals compartides entre cultures d’arreu.

Parlar és una activitat bàsica de les persones. A través del llenguatge transmetem i compartim idees, instruccions, emocions i sensacions, i enfortim els vincles socials. El cervell humà presenta zones especialitzades en l’adquisició, la comprensió i la producció del llenguatge oral, com les anomenades àrees de Broca i de Wernicke, entre altres. A més, la seva gran plasticitat fa que tingui la facultat d’adquirir més d’un idioma pràcticament en qualsevol edat. De fet, més de la meitat de la població mundial és bilingüe, i en alguns països moltes persones parlen o entenen tres o més idiomes.

Una notícia a la web de l'ARA l'any 2013 avançava: "Els titulats universitaris hauran d'acreditar coneixements d'una tercera llengua per graduar-se". L'aleshores conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ho va proposar perquè d'''una vegada per totes'' els estudiants amb carrera tinguessin garantides les competències en anglès. Un any després, es va concretar que "sense un nivell de First Certificate ja no hi haurà títol universitari". Per potenciar l'anglès entre els estudiants, el Govern va aprovar aquell any que tots els graduats a partir del 2018 haurien d'acreditar un nivell B2 d'una tercera llengua si volien el títol. Però quan aquest termini estava a punt d'esgotar-se, i malgrat que es van donar ajuts en el marc del programa Parla3, les universitats van comprovar que un percentatge molt gran d'estudiants no tenien els coneixements d'anglès i no podrien graduar-se, així que van fer pressió i van acabar aconseguint una moratòria de 4 anys per aplicar aquesta exigència. Ara, vuit anys després de l'anunci i de nou a contrarellotge, el Govern ha anunciat finalment que el nivell B2 no serà un requisit per tenir un títol universitari.

Olga Marín (16 anys) va estudiar 4t d’ESO l’any passat a la República Txeca. Se n’hi va anar al mes d’agost, i la idea era acabar-hi el curs escolar, però en va tornar al maig perquè al març havia començat el confinament, i les classes van passar a ser online. Enguany, ella acull a casa seva Marketa Pechmanova, de la República Txeca, i van juntes a classe, a 1r de Batxillerat. “Malgrat que no puc fer gaires excursions o sortides, valoro molt que pugui passar temps amb la família”, diu la Marketa.

Les escoles multilingües són els centres on s’ensenyen i es parlen diferents llengües, però només podem parlar d’ensenyament plurilingüe quan l’aprenentatge d’aquestes llengües s’articula de forma coordinada entre els diferents docents. Però, ¿quina és la millor manera d’aprendre una llengua estrangera? Dolors Masats, doctora en ciències de l’educació i membre del Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües (GREIP) de la UAB, assegura que el millor que es pot fer per aprendre una llengua és fer-la servir. “No cal que sigui de forma immersiva, l’important és que qui aprèn tingui un contacte continu amb la llengua que vol aprendre. És preferible buscar un contacte intens i sobretot ric amb les llengües que volem aprendre”, explica. Masats insisteix en la importància de vetllar perquè el professorat que ensenya una llengua estrangera a infantil i primària sàpiga adaptar el seu discurs al nivell dels nens i nenes. Marta Portero, doctora en neurociències i professora de la UAB, coincideix que un dels factors més importants és que la introducció de la nova o noves llengües sigui genuïna, l’input lingüístic sigui de qualitat, constant i estable en el temps, que es fomenti una adquisició natural, i sobretot que se’n promogui la funció social amb una clara intenció comunicativa. Proposa que a les escoles es vinculi la llengua amb experiències reals, útils i significatives per als alumnes. Un inici primerenc també és positiu.

¿Aprendre anglès com si fos la llengua materna? Cada cop hi ha més mètodes i centres que ofereixen una exposició primerenca a l’anglès per facilitar-ne l’aprenentatge com si fóssim nadius. Al néixer, el cervell té infinits circuits desconnectats, com els del llenguatge. Per connectar i activar aquesta xarxa, l’infant ha de rebre estímuls significatius que potenciïn les habilitat innates per aprendre. En el llibre El cerebro del niño explicado a los padres, del psicòleg Álvaro Bilbao, l’autor defineix educar com “acompanyar el nen en el desenvolupament cerebral”. Un nadó té gairebé les mateixes cent mil milions de neurones que tindrà d’adult, però la diferència són els trilions de connexions que haurà fet a través de l’aprenentatge i l’experiència quan ja sigui gran.

Estrenem la primavera i els més previsors comencen a programar l’estiu i les vacances escolars, més de 80 dies en què la possibilitat d’anar a un altre país per millorar el domini d’una llengua estrangera és molt present en les planificacions familiars. Per a Carme Muñoz, catedràtica de filologia anglesa i coordinadora del GRAL (Grup de Recerca en l’Adquisició de Llengües) de la Universitat de Barcelona, la situació ideal per aprendre una llengua estrangera quan es tracta de marxar són unes colònies en què no es facin classes, no hi hagi altres persones que parlin la teva llengua i els companys siguin d’una edat semblant: “Aquesta immersió total és la millor opció per a la canalla. El fet que hi hagi altres nens i nenes de la mateixa edat és un factor motivador molt important, perquè volen pertànyer al grup, i per poder identificar-te amb els altres has de parlar com ells”. Muñoz reconeix que no totes les famílies poden permetre-s’ho econòmicament ni tenen els recursos per buscar activitats d’aquestes característiques.

Un estudi lingüístic d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha demostrat que les persones són més honestes quan parlen en un idioma estranger. L'estudi es va publicar a la revista Topics in Cognitive Science després d'haver analitzat el comportament lingüístic de parlants natius de l'hebreu, el coreà i l'espanyol, utilitzant l'anglès com a llengua estrangera.

Qui no ha patit durant llargues hores darrere un llistat de verbs a l’hora d’enfrontar-se a la matèria d’anglès? Aquest mètode que pot semblar poc motivador ha quedat enrere a l’escola Cal·lípolis, de Vila-seca, on un grup d’anglès de sisè de primària va convertir l’aula en un plató i va elaborar dos films en el marc del projecte Cal·lipoPel·lícula amb l’objectiu d’aprendre l’idioma. D’aquesta manera, durant el curs s’ha aconseguit motivar els alumnes de l’escola en un projecte en el qual han desenvolupat -entre altres aspectes- les competències comunicatives en anglès, segons explica la professora del grup, Elena Vercher.