Universitats
Societat 05/10/2021

El B2 d'anglès ja no serà requisit per tenir un títol universitari

En contra del que es va aprovar el 2014, el Govern deixa ara en mans dels centres com acreditar els coneixements d'un idioma estranger

3 min
Un grup d'estudiants universitaris, en una facultat.

Una notícia a la web de l'ARA l'any 2013 avançava: "Els titulats universitaris hauran d'acreditar coneixements d'una tercera llengua per graduar-se". L'aleshores conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ho va proposar perquè d'''una vegada per totes'' els estudiants amb carrera tinguessin garantides les competències en anglès. Un any després, es va concretar que "sense un nivell de First Certificate ja no hi haurà títol universitari". Per potenciar l'anglès entre els estudiants, el Govern va aprovar aquell any que tots els graduats a partir del 2018 haurien d'acreditar un nivell B2 d'una tercera llengua si volien el títol. Però quan aquest termini estava a punt d'esgotar-se, i malgrat que es van donar ajuts en el marc del programa Parla3, les universitats van comprovar que un percentatge molt gran d'estudiants no tenien els coneixements d'anglès i no podrien graduar-se, així que van fer pressió i van acabar aconseguint una moratòria de 4 anys per aplicar aquesta exigència. Ara, vuit anys després de l'anunci i de nou a contrarellotge, el Govern ha anunciat finalment que el nivell B2 no serà un requisit per tenir un títol universitari.

En realitat, la fórmula que ha fet servir el Govern per anunciar-ho és que "flexibilitza els criteris d'acreditació" del nivell B2. Segons ha informat la conselleria de Recerca i Universitats, després que així ho hagin demanat les universitats, aquest dimarts s'ha aprovat la modificació de l’article 211 de la llei de l'any 2014 per esborrar les referències concretes al nivell B2 i a partir d'ara, simplement, exigir als estudiants que acreditin "els coneixements i les competències suficients" en una llengua estrangera. És a dir, cada universitat podrà decidir com demostra que els seus alumnes tenen un nivell adequat d'anglès, francès, alemany o italià.

Ara caldrà veure, doncs, si les universitats acorden un mínim comú i consensuen unes directrius bàsiques sobre les quals treballar. Però això potser no és tan fàcil, perquè durant aquests anys cada universitat ha tingut posicionaments diferents sobre el tema. En general, han incrementat una mica el nombre de matèries impartides en anglès, però l'aposta ha sigut desigual. La Universitat Autònoma de Barcelona va posar en dubte des del principi el requisit del B2, perquè assegurava que era en cada pla d'estudis on s'havia de fixar el nivell d'exigència d'una tercera llengua. En canvi, altres universitats com la Politècnica, la de Girona o la de Lleida van començar a preparar el terreny amb mesures alternatives mentre no arribava l'aprovació definitiva. 

El nivell B2, per cert, és equivalent al First Certificate (examen de la Universitat de Cambridge) i demostra una fluïdesa bàsica en l'idioma i una comunicació oral i escrita precisa, però ni molt menys especialitzada. El B2 és el quart nivell dels sis en què es distribueix aquesta classificació, una de les més utilitzades al món per acreditar el nivell d'idiomes.

Acreditar el nivell fent el TFG o una assignatura en anglès

Amb la decisió d'aquest dimarts, les universitats donen compliment a l'acord que ja van prendre el març passat, quan el govern de Catalunya estava en funcions. Aleshores, el Consell Interuniversitari de Catalunya (l'òrgan que reuneix el Govern i les 12 universitats catalanes) va demanar que es flexibilitzessin els criteris d'acreditació del nivell B2 per "adaptar-los a les necessitats i especificitats de cada universitat". Les facultats van demanar que la llei fos "més flexible, àmplia i adaptable a les possibilitats" de cada centre i donaven algunes pistes de com fer-ho: haver superat com a mínim 9 crèdits d'assignatures impartides íntegrament en la llengua estrangera, fer i defensar el treball final de grau en aquest idioma o fer una estada en una universitat o empresa a l'estranger. Segons van defensar aleshores les universitats, això permetria als estudiants "tenir més opcions de demostrar els seus coneixements i competències en terceres llengües" i també valorar fer alguna excepció en estudiants amb "dificultats importants per adquirir competències lingüístiques".

Sigui com sigui, el que és evident és que l'any 2014 es va aprovar que el 2018 tots els graduats a Catalunya haurien d'acreditar un nivell B2 d'anglès, francès, alemany o italià abans de titular-se, i que set anys després aquest requisit no s'ha aplicat ni s'aplicarà, almenys de manera imminent. En l'acord del CIC, les universitats miren també cap al departament d'Educació, i reclamen implementar "de manera coordinada" amb la conselleria d'Universitats les "mesures necessàries" perquè els estudiants entrin a les facultats amb més "coneixements i competències" d'anglès.

Les dades del nivell d'anglès a Catalunya i Espanya són demolidores: en un estudi recent, l'empresa especialitzada en formació lingüística Education First va concloure que Espanya té el mateix nivell d’anglès que fa deu anys i que continua a la cua d’Europa, amb un nivell semblant al d’Itàlia, Bielorússia o Albània. Malgrat que el nivell d’anglès dels catalans és una mica superior a la mitjana espanyola, encara està molt lluny dels estàndards europeus. Aquesta bretxa és especialment preocupant en un context en què l’atur juvenil està disparat i, alhora, hi ha estudis que indiquen que un terç de les ofertes laborals requereixen un bon nivell d’anglès.

stats