10 sèries basades en fets reals i envoltades de polèmica

BarcelonaUna història real pot ser un punt de partida molt sucós per a una sèrie de televisió, però també una font inesgotable de maldecaps. Inevitablement, si els protagonistes de la història que explica la ficció encara són vius, poden sentir que no han estat ben representats o compresos pels creadors. En alguns casos, això pot derivar fins i tot en processos judicials. Un exemple recent de la incomoditat que pot generar una sèrie basada en fets reals és Love story, però n'hi ha molts altres exemples.

Una de les sèries més vistes a Disney+ arreu del món ara mateix és Love story, relat de la història d'amor tràgica entre John F. Kennedy Jr. i Carolyn Bessette, que van morir en un accident d'avioneta juntament amb la germana d'ella. La ficció, produïda per Ryan Murphy, explora el seu enamorament i els seus alts i baixos deguts a la pressió mediàtica i també familiar. Quan Kennedy va conèixer Bessette ja era el solter més desitjat dels Estats Units i ja havia tingut relacions amb rostres populars, la més coneguda de les quals la que va mantenir amb l'actriu Daryl Hannah. Fa pocs dies la protagonista de Splash va criticar durament la producció assegurant que la imatge que es dona d'ella és totalment mentida. "Mai he pressionat ningú perquè es casés. Mai he profanat cap record familiar ni m'he colat en el memorial privat de ningú. Mai he filtrat cap història a la premsa. Mai he comparat la mort de Jacqueline Onassis amb la d'un gos. És terrible haver-me de defensar d'una sèrie de televisió", explica l'actriu, de seixanta-cinc anys, a un assaig al New York Times.

Qui també ha carregat contra la sèrie és Jack Schlossberg, nebot de John F. Kennedy Jr. El candidat al Congrés per Nova York, que tenia sis anys quan el seu oncle va morir, assegura que la sèrie és una autèntica invenció i que cap membre de l'equip creatiu ha parlat mai amb la família. "Per a aquells que us pregunteu si la seva família ha estat consultada en algun moment o té alguna cosa a veure amb la sèrie, la resposta és no", va escriure Schlossberg. Murphy va respondre les crítiques amb un dard feridor: "Em va semblar bastant curiós enfadar-se per un familiar que realment no recordes". El comentari, òbviament, no va agradar al nebot de Kennedy. Tot i que la sèrie està claríssimament inspirada en fets reals, a l'inici de cada capítol un advertiment alerta que es tracta d'una obra de ficció.

El crim de la Guàrdia Urbana és segurament un dels successos de la crònica negra més coneguts de Catalunya i el seu trasllat a la pantalla no ha estat exempt de polèmica. La seva principal protagonista, Rosa Peral, va fer tot el que estava en les seves mans per torpedinar la sèrie: des d'exigir poder revisar la sèrie abans de l'estrena, fins a demanar-ne la retirada i demandar Netflix per 30 milions d'euros per vulnerar la seva imatge i la de la seva filla. Cap d'aquests processos es va resoldre favorablement per a Peral, que a El cuerpo en llamas està interpretada per Úrsula Corberó.

La sèrie Narcos, de Netflix, va convertir el narcotraficant Pablo Escobar en una figura pop. Mentre els espectadors es tornaven bojos amb la biografia del colombià, el seu fill no es va mossegar la llengua a l'hora de criticar la sèrie. En una publicació a Facebook, Sebastián Marroquín (abans Juan Pablo Escobar, fill del narcotraficant Juan Pablo Escobar) va enumerar les 28 mentides que, segons ell, hi havia a la segona temporada. Més enllà que la sèrie fos un retrat fidel de la figura d'Escobar, Narcos va ser polèmica perquè alguns sectors asseguraven que només perpetuava estereotips sobre Colòmbia.

Pamela Anderson va ser tota una icona dels anys noranta, però aquesta celebritat va anar acompanyada del peatge de certa ridiculització. Fa anys que l'actriu ha fet un esforç per allunyar-se d'una imatge superficial i, per això, no li va fer gens de gràcia que Disney+ fes Pam & Tommy, una minisèrie que recordava quan es va filtrar un vídeo íntim protagonitzat per ella i qui llavors era el seu marit, Tommy Lee. Des que es va anunciar el projecte, Anderson va fer evident el seu rebuig, encara que els creadors argumentessin que la sèrie buscava rehabilitar la imatge de l'exvigilant de la platja. L'actriu encara té l'espina clavada i quan als Globus d'Or d'aquest any la van asseure a la mateixa taula que el productor de la sèrie, el també actor Seth Rogen, es va queixar públicament. "Em vaig sentir malament. Amb el temps, amb sort, es posarà en contacte amb mi per disculpar-se, encara que no importi. Quan ets una persona pública, sembla que no tens dret a la privacitat. Però els teus secrets o tragèdies més fosques i profundes no haurien de ser blancs fàcils d'una sèrie de televisió. Això em va molestar una mica", va dir l'actriu just després de la cerimònia.

Agafant com a referència el llibre de no-ficció de Patrick Radden Keefe, Disney+ va portar a la pantalla la història real de la desaparició d'una mare de família nombrosa, Jean McConville, durant els anys més crus del conflicte a Irlanda del Nord. Dues de les persones vinculades al cas eren les germanes Dolours i Marian Price, membres de l'IRA i que a la sèrie estan interpretades per Lola Petticrew i Hazel Doupe. Dolours Price va morir el 2013, però la seva germana Marian continua viva i s'ha mostrat molt disconforme amb la sèrie. El juliol del 2025 va presentar una demanda per difamació als jutjats de Dublín contra Disney i la productora de la sèrie perquè considera que la presenten erròniament com la responsable de l'execució de McConville. En la denúncia per danys i perjudicis, Price reclamava a la plataforma que eliminés l'escena en què la Marian de ficció assassina la segrestada.

Aquesta no és l'única polèmica que ha hagut d'encarar la sèrie. A la ficció també apareix Gerry Adams, líder històric del Sinn Féin, a qui se'l presenta com a cap de l'IRA, un supòsit que ell sempre ha negat. Per cobrir-se les espatlles, al final de cada episodi apareix un advertiment que informa que Adams sempre ha negat haver estat membre d'aquesta organització o haver participat en cap acció violenta seva.

Richard Gadd va saltar a la fama catòdica arran de la minisèrie Mi reno de peluche, en la qual explicava la seva història com a víctima d'assetjament. Tot i que no va utilitzar cap identitat real, una dona anomenada Fiona Harvey va assegurar que ella era la persona en la qual s'havia inspirat Gadd per escriure el personatge de l'assetjadora i, per aquest motiu, va decidir denunciar Netflix per 170 milions de dòlars (120 milions en concepte de danys i 50 en concepte de participació en els beneficis). Argumenta que la plataforma no va fer res per comprovar si el retrat que fa d'ella la sèrie, que es presenta com una història real, era fidedigne. A més, assegura que, tot i que la ficció no utilitza el seu nom, és fàcil identificar que el personatge de la Martha està basat en ella. Un jutge federal dels Estats Units va fixar la data d'inici del procediment judicial pel 6 de maig de 2025 al tribunal del Districte Central de Califòrnia, però el procés es va aturar per una apel·lació presentada per Netflix.

Una altra sèrie de Netflix que ha tingut problemes legals és la recreació de la història de cinc nois negres que van ser acusats injustament de la violació d'una dona blanca. L'exfiscal de Manhattan Linda Fairstein va denunciar la plataforma per considerar que la sèrie la representava com "una malvada racista i poc ètica" i li atribuïa accions i punts de vista que no eren seus. Fairstein va aconseguir que la plataforma afegís un avís a l'inici de cada episodi que deixés clar que, si bé la història està inspirada en esdeveniments i personatges reals, alguns elements són ficticis amb finalitat dramàtica. La demandant no va rebre compensació econòmica per part de Netflix, que va accedir a fer una donació d'un milió de dòlars a Innocence Project, una organització sense ànim de lucre que treballa per exonerar persones que han estat condemnades injustament.

El gènere del true crime és un dels més propensos a generar polèmica, perquè molt sovint els familiars de les víctimes no veuen amb bons ulls que es recreïn els assassinats dels seus éssers estimats. Dahmer, creada per Ryan Murphy, també darrere de Love story, és un bon exemple d'aquesta mena de casos. La sèrie, una de les deu més vistes de la història de Netflix, va provocar reaccions adverses entre els familiars de les víctimes de l'assassí i altres espectadors, que consideraven que s'estava glorificant un assassí. Una de les principals detractores de la sèrie és Rita Isbell, germana d'Errol Lindsey, una de les víctimes de Dahmer. L'any 1992, Isbell va declarar en el judici contra Dahmer i va fer un discurs amb una alta càrrega emocional que va ser recreat a la sèrie sense contactar amb la protagonista d'aquell moment. També es va manifestar en contra de la sèrie Eric Wynn, amic de diverses de les víctimes de Dahmer, a les quals va conèixer en el Club 219, on feia espectacles com a drag queen.

¿Quién es Anna?, sèrie de Shonda Rhimes, explica com Anna Delvey, també coneguda com a Anna Sorokin, una socialité d'orígens incerts, va ser capaç d'estafar l'alta societat de Nova York. Malgrat que qui més enfadada hauria d'estar amb la sèrie hauria de ser Delvey –espòiler: no ho està, sinó que va aprofitar la ficció per fer-se publicitat–, va ser una de les seves víctimes qui va denunciar Netflix. Rachel DeLoache Williams, que va ser amiga de Delvey i posteriorment una de les seves estafades, va presentar una demanda de difamació contra Netflix pel retrat que es fa d'ella. Entre altres coses, assegurava que en fins a setze vegades se la mostra falsament com a "esnob", "poc ètica" i "cobdiciosa". A la sèrie s'explica que Williams va abandonar Delvey al Marroc i que la va denunciar a les autoritats. A principis de febrer d'aquest any, Williams va arribar a un acord amb Netflix i el procés judicial va arribar a la seva fi.

La principal protagonista real de The crown, la reina Elisabet II, mai es va pronunciar públicament sobre la sèrie, però sí altres personalitats que apareixien com personatges secundaris. Un dels que va ser més vehement va ser John Major, primer ministre del Regne Unit entre 1990 i 1997. L'expolític va qualificar la sèrie com un "cúmul de bestieses malintencionades" després que la ficció mostrés una suposada conversa entre Major i el príncep Carles planejant una possible abdicació de la reina. Ràpidament Netflix va sortir a defensar The crown com una obra de ficció.