Catalunya va arribar el 2024 al rècord de start-ups de la sèrie històrica: 2.285 en total, un 9% més respecte a l'any anterior, segons l’informe que elabora anualment ACCIÓ en l'Anàlisi de l'ecosistema 'start-up' a Barcelona i Catalunya amb dades des del 2016. "Som el millor hub de start-ups del sud d'Europa", assegurava durant la presentació de l'estudi el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper. "Les start-ups són el principal nexe d'unió entre el món universitari i la indústria, són una peça clau en la transferència tecnològica i un imant per atraure inversió estrangera", ha dit.

La start-up de neteja sostenible a domicili per a vehicles, vaixells i llars Plazy ha aconseguit tancar un any rècord gràcies a la seva consolidació i expansió en el mercat espanyol. El 2024, la companyia va superar els 10.000 serveis realitzats i va aconseguir captar més de 4.000 clients entre particulars, empreses i administracions públiques, i va aconseguir un creixement del 136% respecte a l'any anterior.

A les muntanyes rocalloses del Canadà hi ha una cabana, un centre de recessos fet de pi i avet amb escultures de bolets, tapissos de flors i tota mena de parafernàlia que apunta cap a una transformació: hi entres sent un conseller delegat, en surts com a directiu il·luminat. Un grup d'alts executius amb dessuadores i xandalls hi va arribar un dimarts d'octubre per fer un recés titulat El conseller delegat psicodèlic.

Antoni Vila Casas (Barcelona, 1930) arriba cada dia a dos quarts d’onze a la fundació, que té la seu a la Casa Felip, un edifici modernista esplendorós als baixos del qual hi ha una de les sales d’exposició que té a la ciutat, l’espai Volart. També ha fet construir un museu al Poblenou, Can Framis, on hi té la col·lecció de pintura, i en té dos més, un a Torroella de Montgrí dedicat a la fotografia i un altre a Palafrugell dedicat a l’escultura. I ha arribat a acords per fer exposicions itinerants de la col·lecció a Tarragona i aviat a Olot. Però resseguir tot el que fa la Fundació Vila Casas o ell mateix personalment per la cultura i la recerca és complicat. Els últims anys, per exemple, ha donat dos milions d’euros a l’Hospital de la Vall d’Hebron per adequar espais dedicats als malalts de leucèmia, malaltia que ell va patir fa 17 anys. I col·labora amb mitjans de comunicació - La maleta de Portbou, Catorze, l’ARA -, festivals -Ibercàmera, Temporada Alta-, entitats -Fundació Miró, Elisava- i universitats -Pompeu Fabra, UB-. I hi deu haver més coses encara perquè no és d’explicar-ho gaire i mira de centrar la conversa en la seva pròpia fundació, que té una branca artística i una altra dedicada a la divulgació de la ciència i la salut. Parlar amb ell és un plaer per la quantitat d’històries que va enllaçant del món de l’empresa, la farmàcia, l’art, la política, la família... Els 90 anys l’agafen preocupat per la situació pandèmica, per l’economia i pel país, però el temps no li ha fet perdre intel·ligència ni una mirada múrria. Fill d’una família d’empresaris del tèxtil, va escollir estudiar farmàcia una mica per casualitat, però inventant i copiant medicaments va arribar a tenir, amb els seus socis, un imperi amb els laboratoris Prodesfarma. Quan es va vendre la seva part de la fusió amb Almirall, a prop dels 70 anys, va dedicar la seva energia al mecenatge, i la seva preocupació ara és assegurar que la Fundació Vila Casas sobrevisqui quan ell no hi sigui.

Cada vespre, a les quatre cantonades del planeta, ressona un cognom català que pren vida en els moments d’oci, temps lliure i relax de milers de persones. El Ron Bacardí és una marca reconeguda arreu del món que té uns orígens ben catalans. La construcció d’aquest colós de les begudes espirituoses va fer els primers passos als anys vint del segle XIX, quan els sitgetans Joan i Magí Bacardí abandonen Barcelona, enfonsada en la crisi i sota els efectes d’una epidèmia de febre groga, per posar rumb a Cuba, terra promesa de molts catalans. Allà van aconseguir que la botiga que regentaven esdevingués la més important de l’illa antillana, de manera que van poder relacionar-se sovint amb les elits locals. El fill de Joan Bacardí, Facund, va fer valer la seva projecció social per casar-se amb Victoria Moreau, d’una nissaga francesa de cafeters que havien arribat a Cuba fugint de la revolució del 1791 a Haití, un país on tenien tots els negocis.

Si teclegeu al Google “Emin compra la Torre Agbar”, obtindreu ràpidament més de 10.000 resultats, amb enllaços de la pràctica totalitat dels principals mitjans de comunicació d’Espanya. Si repetiu l’operació i escriviu “Emin compra l’edifici del Deutsche Bank” apareixeran gairebé 28.000 entrades diferents, altre cop amb una allau de mitjans fent-se ressò de la notícia.

Bernardo Hernández piulava el cap de setmana passat que tenir un hobby és la solució clau per als perfeccionistes: “Sempre hi ha alguna cosa a fer millor i així mai t’avorreixes ni perds el sentit dels teus propòsits”. Podria ben bé ser una reflexió espontània, però només dos dies després va utilitzar la mateixa xarxa social per comunicar que el fundador de la plataforma on escrivia, Jack Dorsey, havia comprat l’aplicació de pagaments digitals que Hernández dirigeix, Verse. Vist en perspectiva, el missatge sembla més una manera de confessar el que es perfila com el seu entreteniment preferit: tancar acords comercials importants. O, en aquest cas, compartir la responsabilitat d’un vaixell que fa uns tres anys li va comportar uns quants maldecaps.

Han deixat grans empreses per poder tirar endavant el seu propi projecte.

Enric Marimon és un emprenedor català que ja fa uns anys que es va instal·lar a Xangai i ara hi té diverses empreses. Com va passar en molts altres casos, la crisi el va portar a la Xina per posar en marxa els seus negocis. Al gegant asiàtic també hi va trobar l’amor i, de rebot, un dels seus negocis. Quan per primer cop va portar a Barcelona la seva xicota xinesa li va presentar, com és lògic, la família i els amics. I la noia va descobrir una cosa que ignorava totalment: l’ús dels tampons.

Van fundar l’empresa el 2012, però el producte no va veure la llum fins al febrer del 2015. ¿Els va ser complicat tirar el projecte endavant?

¿La bugaderia online Sí i no. Tothom té rentadores a casa, però quan parles de fer la bugada el valor és el temps que et pots estalviar. No només a rentar la roba, sinó a plegar-la i que estigui llesta per anar a l’armari. Aquesta és una tendència creixent, encara més quan en els últims anys els serveis de tintoreria han baixat molt de preu. Vaig estar uns anys treballant a Nova York com a assessor financer i cada dia havia de portar camisa a l’oficina. Al final els diumenges són dies valuosos i no els vols dedicar a planxar. Moltes vegades corria a la tintoreria per recollir els vestits i no estava oberta. Em vaig adonar que hi havia una oportunitat per actualitzar aquest negoci i vaig engegar Lavalocker.

“Encara tenim cor de científics, però entenem que això és un negoci i que primer de tot responem als interessos dels inversors”, reconeix Tamara Maes, la directora científica d’Oryzon Genomics, l’empresa que ha tret la biotecnologia dels petits laboratoris de les universitats espanyoles per portar-la directament al mercat continu. De fet el mercat continu va haver d’afegir “biotecnològiques” a l’epígraf de les empreses farmacèutiques quan Oryzon, amb seu a Cornellà de Llobregat, va començar-hi a cotitzar el desembre del 2015.