L'obertura d'una delegació de la Generalitat a Israel s'ha convertit en un nou episodi de friccions entre ERC i Junts. Des de la seva sortida del Govern, els juntaires acusen els republicans de paralitzar l'oficina a Tel-Aviv. L'executiu, ara en minoria d'ERC, assegura que no s'ha aturat perquè no s'havia arribat a planificar. L'últim capítol d'aquest enfrontament s'ha viscut aquest dimarts quan directament l'exconsellera d'Exteriors, Victòria Alsina, ha acusat la nova titular del departament, la republicana Meritxell Serret, de bloquejar la seva obertura. Entremig del soroll, fonts de la conselleria d'Exteriors confirmen que ja tenien l'aval del ministeri per poder obrir-la.

No hi haurà Delegació de la Generalitat a Israel. En una compareixença aquest dijous al Parlament per explicar les línies d'actuació del departament, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha descartat obrir una delegació al país hebreu perquè la prioritat passa, ha dit, per "consolidar les delegacions existents amb més recursos". En qualsevol cas, Serret ha assenyalat que no n'han aturat l'obertura perquè "no hi havia cap previsió de fer-la, més enllà d'intencions", després d'afirmar que no hi havia "cap decret ni dotació pressupostària per desplegar-la".

El departament d'Exteriors és, probablement, un dels més castigats arran del Procés, ja sigui per l'aplicació de l'article 155 –quan es van cessar tots els delegats–, l'extinció del Diplocat o la causa del Tribunal de Comptes, que considera malbaratats bona part dels diners públics dedicats a l'acció exterior entre el 2011 i el 2017. La nova titular, Victòria Alsina (JxCat), té el repte de reconstruir l'activitat a fora, però no ho farà amb la mateixa gent que ho havia fet fins ara. L'exemple més clar són les últimes decisions que ha pres en relació a la delegació de l'Argentina i del Regne Unit i Irlanda, dos delegats vinculats a Esquerra dels quals prescindirà a partir d'ara.

La Generalitat es prepara per ampliar la seva presència a l'exterior amb tres noves delegacions més. Segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA, seran les delegacions del Japó, Austràlia i el Senegal. El Govern s'estrena en aquests països amb una representació institucional d'aquestes característiques. Tot i això, tant al Japó com a Austràlia ja hi ha oficines comercials d'Acció, que també depenen de la Generalitat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat aquest divendres el decret que va aprovar el Govern el juny del 2018 per reobrir les delegacions de la Generalitat al Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França. Aquell decret es va fer per recuperar una part d'aquelles delegacions que van ser tancades pel govern espanyol del PP amb l'aplicació del 155. Malgrat la claredat de la decisió de la justícia, el funcionament d'aquestes delegacions no sembla amenaçat.

L'estira-i-arronsa entre els executius català i espanyol per les delegacions del Govern a l'estranger continua. Després que el passat mes d'octubre el ministeri d'Exteriors advertís que prendria mesures contra les tres noves oficines que la Generalitat preveia endegar a l'Argentina, Mèxic i Tunísia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment els tres decrets d'obertura. La decisió de la sala contenciosa administrativa de l'òrgan judicial ha arribat a instàncies del ministeri d'Exteriors, encapçalat fins ara per Josep Borrell, que al·lega que l'activitat d'aquestes delegacions "és nociva per als interessos de l'Estat".

El govern espanyol va espiar l'acció exterior del Govern a Europa per demostrar que l'activitat que hi duu a terme continua vinculada a la causa independentista, i per sol·licitar al TSJC, així, que tanqui les delegacions catalanes de Londres, Ginebra i Berlín. Així ho afirmen TV3 i 'Eldiario.es', que han tingut accés a la documentació aportada a la denúncia del TSJC que inclou missatges confidencials.

El proposat com a nou cap de la diplomàcia europea i encara ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, ha explicat avui en una entrevista a la SER Catalunya que prendrà possessió del nou càrrec quan el Parlament Europeu ho decideixi. "És evident que no estic a favor de la independència de Catalunya", ha dit després de veure que la premsa internacional l’ha presentat com un referent antiindependentista. Ha dit, però, que no donarà més força a aquesta qüestió des del nou càrrec perquè és un tema de "política interna".

El govern espanyol ha demanat al TSJC tancar cautelarment les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra al considerar que estan "al servei d'un projecte secessionista inconstitucional". L'escrit argumenta que l'activitat de les delegacions excedeix les competències de la Generalitat en matèria de relacions internacionals i que tenen una finalitat "inconstitucional com és la creació d'una estructura d'estat al servei d'un projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional".

La posada en marxa de les delegacions del Govern a l'exterior no s'atura. Després que durant l'estiu la Generalitat tornés a nomenar els delegats al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa, cessats pel 155, la setmana passada es va anunciar el nom dels nous representants als Estats Units i França: Victòria Alsina i Daniel Camós. Fonts de la conselleria d'Acció Exterior, amb tot, han confirmat a l'ARA que ja s'ha iniciat també l'obertura de les seus a Portugal, els Països Nòrdics, l'Europa Central, els Balcans, els Països Bàltics i la Mediterrània. Aquestes dues últimes, de nova creació.

El Govern ja ha escollit nous delegats als Estats Units i França. La politòloga Victòria Alsina dirigirà la delegació a Washington, mentre que l'economista i enginyer industrial Daniel Camós encapçalarà la representació de la Generalitat a París. La selecció, segons ha informat el departament d'Exteriors en una nota de premsa, s'ha fet seguint un criteri meritocràtic, tenint en compte les habilitats i l'experiència professional dels aspirants. Els propers dies el Govern publicarà el nomenament dels dos nous delegats, i això permetrà posar en marxa la reobertura de les delegacions d'Estats Units i França, tancades l'any passat amb l'aplicació de l'article 155.

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha justificat aquest dijous les queixes contra el contingut de la carta que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, va enviar a l'expresidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell. En la missiva, Peumans donava suport a Forcadell i assegurava que el fet que estigui empresonada és "una prova que el govern central a Espanya no és capaç de complir les condicions per ser part d'una Unió Europea democràtica". En declaracions a RNE, Borrell ha recordat a Peumans que, segons els rànquings de qualitat democràtica, la democràcia espanyola "està classificada per sobre de la belga". "Hem fet el que havíem de fer: presentar una protesta formal per unes declaracions completament improcedents", ha explicat el ministre.

Ernest Maragall ha fet cas omís de l'últim gest del govern espanyol: portar als tribunals la reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior. Així ho ha fet saber el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Això [el recurs que va anunciar el seu homòleg Josep Borrell] no atura res: les nostres delegacions seguiran el camí normal per desplegar-se en plenitud", ha assegurat després de dir que ho faran de manera "sistemàtica, però sense parar". El seu objectiu, ha dit, és que "Catalunya sigui present al món".

El govern de Pedro Sánchez ha decidit fer servir la mateixa recepta que el PP per actuar contra les delegacions de Catalunya al món: la judicial. I tot plegat arran d’un aspecte tècnic. El ministeri d’Exteriors ha informat que té intenció de presentar un recurs contenciós administratiu contra el decret de la Generalitat del 26 de juny que va servir per reobrir les delegacions catalanes a l’exterior. Bàsicament reclama que es tanquin totes fins que els ministeris d’Exteriors, Economia i Hisenda hagin elaborat els informes tècnics -no vinculants- que exigeix la llei per comprovar que la missió de les delegacions s’adequa a les seves competències. La Generalitat s’ha negat en tot moment a acceptar el tancament i, a través d’un comunicat, el departament d’Exteriors ha garantit que el procés d’obertura de delegacions continuaria segons el calendari previst. “¿És això el diàleg? ¿El ministeri no té res millor a fer que dedicar temps i recursos a lliurar ridícules batalles formals? Una típica mostra d’orgull absurd i inútil”, ha lamentat a Twitter el conseller Ernest Maragall.

PPC i C's no han convençut cap altre grup parlamentari i la moció dels populars que reclamava el tancament de Diplocat i de les delegacions de la Generalitat a l'exterior ha quedat rebutjada. El text també demanava reprovar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, per l'obertura anunciada de noves delegacions, tot i que els vots en contra de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP han tornat a evitar-ho. Tampoc s'ha aprovat, tot i que el PSC s'ha sumat a PPC i C's, instar el Govern a aixecar el veto a l'accés als informes mensuals que elabora Independent Diplomat, una assessoria diplomàtica internacional contractada per la Generalitat. CiU, ERC i CUP hi han votat en contra i ICV-EUiA s'ha abstingut.

El pes de l'acció exterior del Govern és força inferior a la magnitud de les crítiques que des dels cercles centralistes s'hi destinen. O almenys això es desprèn d'una resposta que el Govern ha donat al portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, i que aquest dimecres ha publicat el 'Butlletí Oficial del Parlament' (BOPC). Segons les dades de l'executiu, les delegacions de la Generalitat a l'exterior van ocupar el 2012 en total 26 persones –16 a Brussel·les, 3 a París, 2 a Berlín, 2 a Nova York i 3 a Londres–, exactament les mateixes que el 2011 –amb la diferència que l'únic empleat que tenia la delegació a Buenos Aires el 2011 ja no hi és i que la delegació dels EUA va incrementar el seu pes d'un a dos empleats–. Una xifra, els 26 treballadors, que contrasta amb els prop de 7.500 que ocupa l'acció exterior de l'estat espanyol –incloent-hi les oficines econòmiques.

El Govern destituirà aquest desembre el seu delegat a Berlín, Martí Estruch, segons ha pogut saber l'ACN. Estruch va ser nomenat l'1 d'abril del 2008 i cessarà previsiblement en la propera reunió del Consell de Govern, el dimarts 13 de desembre, segons les fonts consultades. Encara no ha transcendit qui el substituirà, però sí que serà de l'òrbita d'Unió Democràtica, que donarà a la delegació a Alemanya un perfil més econòmic i que el Govern no el nomenarà, sinó que s'hi incorporarà en règim laboral, pel compromís d'Artur Mas de reduir el nombre d'alts càrrecs, simplificar les estructures i fer-les més transparents.