Manifestacions de pensionistes, carreteres tallades pels tractors dels agricultors, vaixells bloquejats als ports en vaga, pescadors en peu de guerra... el vot de confiança que els grecs van donar a Alexis Tsipras, tot just fa un any, sembla esgotat. “Si els polítics d’aquest país ens continuen empenyent a l’abisme, si volen deshumanitzar-nos més, anirem a Atenes i ho cremarem tot”, declarava a la televisió Dimitris Vergos, un productor de blat de moro del nord del país. La setmana passada la policia va llançar gasos lacrimògens contra els manifestants que bloquejaven el ministre d’Agricultura, Evangelos Apostolou, en un edifici de la ciutat de Komotini. Tsipras afronta un dels hiverns més calents viscuts per Grècia en aquests turbulents anys de la seva història i per això diumenge prometia dialogar amb els agricultors i altres col·lectius sobre la imminent reforma de les pensions, en el discurs del seu primer any al càrrec.

Iannis Varufakis és l'únic exministre de Finances europeu que pot recórrer un continent colpejat per la crisi omplint auditoris de joves i sortir-ne ovacionat. Unes 1.300 persones van anar ahir fins al Born Centre Cultural per escoltar el professor d'economia transformat en un animal polític que reconeix sense pal·liatius la «rendició» de Syriza i ara busca una nova esperança en un moviment paneuropeu. El seu missatge: Europa (i l'euro) encara es poden salvar... si es foragiten la burocràcia de Brussel·les i el mantra de l'austeritat. La seva recepta: «democratitzar» Europa.

El nou govern grec, sigui quin sigui el joc d'aliances després del resultat d'ahir, té uns deures molt clars i un marge de maniobra gairebé nul. Ha d'aplicar els compromisos recollits al document de 29 pàgines que l'executiu de Syriza va signar, contra les cordes, el mes passat.

L'exministre de finances grec, Iannis Varufakis, ha assegurat que "el perill" que Espanya acabi convertint a Grècia "sempre segueix aquí" i que "es farà real si se segueixen repetint els mateixos errors que es van imposar a Grècia". En una entrevista a El País, Varoufakis ha indicat que "els espanyols han de mirar la seva situació econòmica i social i sobre això valorar què és el que el seu país necessita independentment del que passi a Grècia o on sigui".

Milers de grecs s'han manifestat avui al centre d'Atenes per donar suport al govern en les negociacions amb les institucions i exigir la fi de les polítiques d'austeritat. La protesta, convocada pel partit governant Syriza, ha reunit prop de 7.000 persones, segons la policia, a la cèntrica plaça de Syntagma, seu del Parlament.

La comissió d'Afers econòmics del Parlament Europeu ha presentat un informe que critica la manca de transparència de les decisions i la supervisió de la troica dels països que van demanar rescats totals: Grècia, Irlanda, Portugal i Malta. El document denuncia les conseqüències socials que han tingut les retallades, especialment a Grècia.

Els líders europeus van dissenyar el duríssim rescat d'aquest petit país mediterrani al mes de març celebrant el final d'un model econòmic impulsat per una riuada de diner en metàl·lic procedent de Rússia. De fet, molts russos rics que tenien diners en els bancs malalts de Xipre hi han perdut milers de milions. Però els russos, encara que força perjudicats, estan en situació d'obtenir una cosa que fins ara s'havia escapat fins i tot als oligarques més audaços de Moscou: obtenir el control d'una institució financera considerada sistèmica dins de la Unió Europea.

La Comissió Europea vol tenir l'última paraula a l'hora de decidir si un banc a punt de fer fallida s'ha de liquidar o s'ha de salvar. Segons la proposta que ha presentat avui Brussel·les per organitzar un mecanisme de resolució bancària amb una única autoritat europea, es crearà una mena de consell integrat per membres de reguladors estatals que analitzaran la situació de cada entitat amb problemes. Però qui en última instància decidirà què passa amb el banc afectat serà l'executiu comunitari.

El govern del primer ministre grec, Andonis Samaràs, està contra les cordes. I aquest dimarts va rebre un cop de mà de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que amb una visita sorpresa de cinc hores va avalar la seva gestió, ni que fos al preu de provocar l'enèsim incendi als carrers d'Atenes. "No vinc a donar lliçons, i sóc conscient que les reformes són difícils d'aplicar", va dir la cancellera.

La cancellera alemanya Angela Merkel fa aquest dimarts una històrica visita a Atenes, que es llegeix com un suport a les polítiques d'austeritat del primer ministre conservador Andonis Samaràs. La policia ha organitzat l'operació de seguretat més important a la capital grega des que el 1999 la va visitar el president nord-americà Bill Clinton. El centre de la ciutat està acordonat i han començat les detencions preventives de vianants a la plaça de Sintagma. Els sindicats del sector privat (GSEE) i públic (ADEDY) han convocat una aturada de tres hores a partir del migdia i han desafiat la prohibició de manifestar-se amb una convocatòria a la plaça de Sintagma, al davant del Parlament.

L'arquetip de la manera de fer gallega, ambigua i indecisa, escau molt al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i és la seva manera de sobreviure i de gestionar interessos oposats, segons un article a 'The Economist'. Rajoy "frustra amb la seva prevaricació sobre el rescat europeu d'Espanya" i el repte sobiranista a Catalunya, segons el setmanari britànic. Ara bé, "si aquest és el tret de caràcter que Espanya necessita per superar la seva agonia és dubtós", afegeix.

El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha advertit aquest dilluns els líders europeus que no hi ha temps per a relaxar-se amb les reformes que encara queden per fer per sortir de la crisi.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, afronta una muntanya de problemes a poc més d'un any de les eleccions legislatives del seu país. Encarant una tardor que promet ser políticament molt calenta, Merkel no pot prorrogar més decisions importants que ha intentat evitar fins ara.