El fil que uneix el ministre de Transports, Óscar Puente, i el flamant president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia (Madrid, 1980), són els autobusos públics de Valladolid. Puente va fitxar Fernández Heredia perquè solucionés el desgavell que vivia aquest servei a la ciutat castellanolleonesa. El resultat d'aquell encàrrec va ser el que va permetre al madrileny guanyar-se la total confiança del ministre, asseguren fonts consultades per aquest diari i coneixedores de la relació entre tots dos. Des d'aleshores, Puente l'ha tingut al cap. "El considera un científic de l'enginyeria de camins", apunta una font. El mes de març de l'any passat, quan Puente va reestructurar el ministeri, el va fitxar com a secretari general de Mobilitat Sostenible, una cartera creada des de zero. Ara fa el salt a l'operador ferroviari en substitució del català Raül Blanco, tal com ha acordat el consell de ministres aquest dimarts.

L’últim consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Entre les quals, la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023, encara que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia, en què també ha fet balanç de l'últim any. De moment, aquests són els elements clau.

La xarxa de metro de Barcelona comença a prendre forma als anys vint, quan es constitueix la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, coneguda popularment com el Transversal. Posteriorment, es va fundar una segona societat, el Gran Metropolità de Barcelona, SA (Gran Metro). L’actual xarxa, a la imatge, va néixer d’aquestes dues línies privades.

Coincidint amb l'arribada de la calor, a TikTok ha sorgit una nova tendència contra l'assetjament sexual als transports públics que ha creat polèmica. Des de fa unes setmanes, s'han multiplicat vídeos a la xarxa social xinesa amb el hashtag #SubwayShirt (camisa de metro en anglès) que acumulen milions de visites. En els vídeos, noies joves –sobretot de Nova York, d'on ha sorgit la tendència– aconsellen a les dones posar-se una camisa gran o roba ampla per sobre de la roba per viatjar en metro o qualsevol altre transport públic. Segons les tiktokers, la tècnica serveix per evitar comentaris, mirades sexistes i possibles agressions sexuals per part dels homes, molt habituals al metro.

Fa pocs dies es va conèixer la condemna que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat contra Espanya per l'excés de contaminació a l'aire durant anys a Barcelona, la seva corona metropolitana i Madrid. Entre el 2010 i el 2018, aquestes zones han superat àmpliament el màxim anual permès de diòxid de nitrogen (NO₂) —un contaminant lligat al trànsit— i la sentència retreu a l'Estat, i de rebot als respectius ajuntaments, que no hagin pres les "mesures adequades" per posar-hi remei i hagin posat en perill la salut dels ciutadans i també del medi ambient. Era una sentència esperada que afecta un període anterior a la posada en marxa de la zona de baixes emissions (ZBE), que, precisament, es va implantar per reduir la contaminació del trànsit amb tot un sistema d'etiquetes que regulen quan i com poden circular els vehicles en funció del seu grau de contaminació.

La Generalitat Valenciana prorrogarà la gratuïtat de l'ús del transport públic per a joves de fins a 30 anys durant sis mesos més. Es tracta d'una mesura que, segons el Consell, es podria allargar durant tot el 2023, depenent de l'evolució de la situació econòmica i l'actual context inflacionista. Així ho va anunciar aquest diumenge en una entrevista a la cadena SER el cap del Consell, Ximo Puig, que va destacar que la rebaixa, iniciada a l'octubre, ha aconseguit augmentar la xifra d'usuaris i reduir l'ús del transport privat i, per tant, la contaminació.

És cada vegada més difícil veure-la posada al metro o l'autobús, però serà els pròxims dies quan, oficialment, la mascareta deixarà de ser obligatòria al transport públic. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes es reuniran aquesta setmana per posar data a la fi d'aquesta mesura, de la qual molts països ja han prescindit. En principi, el decret que fixa l'ús obligatori de la mascareta en aquests espais podria modificar-se i reduir-se a una recomanació, dirigida sobretot a aquelles persones més vulnerables com la gent gran i amb malalties greus, i sempre que la situació epidemiològica no obligui a recuperar-la. Les autoritats sanitàries primer plantejaran el canvi aquest dimecres al Consell Interterritorial de Salut i dijous a la Comissió de Salut Pública, segons avança La Vanguardia. Quedarien fora del canvi els centres sanitaris –com els hospitals– i les residències, on es preveu que la mesura es mantingui sine die.

Dirigeix l’ATM des de fa sis anys i ha viscut de prop tots els entrebancs de la T-Mobilitat. Pere Torres (Rubí, 1962) respon sense dubtar pràcticament a totes les preguntes formulades per l’ARA sobre el bitllet que havia de revolucionar el transport públic a Catalunya, que no acaba d’arribar. Totes excepte una: el cost total del projecte. “Deixa’m que confirmi les dades que porteu i us ho dic més endavant”. La darrera setmana, un informe de la mateixa ATM acaba de revelar que l’administració ha avançat més de 10 milions d’euros a la concessionària per evitar que fessin fallida i el projecte quedés aturat. 

“Els passatgers de primera entraven per la porta davantera, i els de segona per la porta del darrere”,m’explica en Francesc Sagalés, president de Sagalés, quan som dins d’un antic autobús d’aquesta empresa fabricat per la mítica marca Hispano Suiza. “I els de tercera classe anaven aquí dalt, damunt del sostre”. “Què dius, ara! Al sostre?” “Sí, sí. En uns bancs que anaven collats al sostre”. Aquest és un autobús més que centenari, del 1909, precisament l’any que Sagalés va incorporar els vehicles de motor.

Quan ningú parlava de vehicles elèctrics, l'any 1920, un grup d'emprenedors del Pla de l'Estany van crear un servei de transport amb dos omnibusos impulsats per bateries que es carregaven de nit amb l'energia sobrant de centrals hidroelèctriques del Fluvià. D'aquella experiència pionera va néixer Teisa, una de les empreses deganes del transport a Catalunya. L'empresa ha rebut aquesta setmana el guardó Establiments Històrics 2020, que concedeix la Cambra de Comerç de Girona. Àlex Gilabert és director gerent de Teisa des de l'any 2010.

L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) considera que una licitació del servei d'autobús realitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) valorada en 1.000 milions d'euros restringeix la competència, segons ha informat aquest dilluns en un comunicat. Aquesta licitació, que inclou el servei de transport amb autobús diürn i nocturn dels municipis de Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana, agrupa en un sol contracte les prestacions que fins ara es regien per dos títols contractuals diferents: d'una banda, els serveis de dia i, de l'altra, els de nit.

Renfe ha proposat als sindicats la sortida de fins a 750 treballadors a través d'un pla de baixes voluntàries, acord que preveuen signar aquest mateix dijous els sindicats UGT i Semaf, mentre que CCOO ho sotmetrà a consulta dels seus òrgans de direcció i dels treballadors, han assenyalat fonts sindicals.

Centenars de treballadors del Metro de Barcelona s'han manifestat aquest divendres a la tarda pel centre de la capital catalana com a culminació d'una jornada de vaga parcial que ha afectat el servei entre les 6.00 h i les 9.00 h i entre les 17.30 h i les 20.30 h. Darrere el lema 'Treballadors del Metro en lluita. Per decret, no ens robaran', els manifestants han recorregut la Via Laietana entre la Plaça d'Urquinaona i la Plaça de Sant Jaume, sota l'atenció de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.

Aquest dimecres, els treballadors del metro de Barcelona tornaran a fer vaga per protestar contra la retallada de la seva paga de Nadal, dictada per l'Estat. Coincidiran amb una nova convocatòria de vaga de 24 hores de la CGT en contra de les retallades al sector públic, i que afecta els treballadors de Rodalies de Renfe.

Els treballadors dels transports públics han iniciat una vaga de 24 hores de durada a les 00.00 hores d'aquest dilluns. Les mobilitzacions amenacen de provocar afectacions de mobilitat importants a Barcelona i l'àrea metropolitana. La convocatòria inclou el servei de metro i dels autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), així com els serveis ferroviaris de Renfe, tant trens de Rodalies com de Regionals. L'aturada té incidència en tota la xarxa de transport i els sindicats preveuen que sigui majoritària. Les retallades salarials als empleats del sector públic i els plans de privatització del transport ferroviari del govern espanyol són els motius esgrimits per convocar la vaga.