Infraestructures
Societat  /  Mobilitat 07/02/2022

L'ATM avança fins a 14 milions d'euros a l'empresa adjudicatària perquè enllesteixi la T-Mobilitat

Assegura que sense aquests diners hi havia "risc per a la continuïtat de la T-Mobilitat", ja que el projecte s'havia quedat sense finançament

4 min
Una recreació de com funcionarà la T-Mobilitat.

BarcelonaEl projecte de la T-Mobilitat, el polèmic sistema de targetes recarregables que vol substituir els actuals bitllets de cartó al transport públic, va penjar d'un fil la tardor passada. Després que CaixaBank —tal com va avançar ahir diumenge l'ARA — amenacés amb retirar-se del projecte, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va moure fitxa per evitar-ho i assegurar-se que la T-Mobilitat tirava endavant amb la configuració inicial, és a dir, amb un consorci —SOC Mobilitat— liderat per la mateixa CaixaBank a més d'Indra, Fujitsu i Marfina.

La concessionària s'havia quedat sense diners, entre altres coses perquè CaixaBank, cansada d'incompliments en els compromisos de pagament del consorci, va retirar el finançament l'any passat. Per desbloquejar la situació, l'ATM va decidir avançar una part dels ingressos a l'empresa, "fins a un màxim de 14 milions d'euros (IVA exclòs)" el 2021, per garantir "la liquiditat" de la concessionària i assegurar-se que finalitzarà la tasca que li van encomanar el 2014. Així consta a l'últim informe jurídic, redactat per justificar els motius de l'administració davant d'una nova modificació (la quarta, en concret) del contracte original. L'ATM ha confirmat a l'ARA que des de finals de desembre ja s'han pagat 10,6 milions, IVA a banda.

L'autoritat del transport assegura que aquest avançament no té impacte en els números del projecte, perquè aquests diners s'havien de pagar igualment al llarg del contracte de concessió. En concret, els diners anticipats corresponen a "ingressos per tarifa de gestió garantits dels darrers dos anys" de la concessió, que s'acaba el 2033. És a dir, l'empresa començarà a cobrar una part dels diners previstos abans fins i tot que la targeta estigui en marxa o que s'hagi establert un calendari definitiu per a la seva implantació.

L'administració, de fet, reconeix que aquest pagament no previst al contracte inicial "modifica" les retribucions pactades i que SOC Mobilitat rep amb aquests diners "un flux de caixa que no rebria segons les previsions inicials del contracte".

L'ATM argumenta que la modificació es fa "atenent a la situació excepcional en què ens trobem" després de la pandèmia, els múltiples retards i l'amenaça de retirada de CaixaBank i la justifica "per tal de preservar el manteniment del contracte del projecte T-Mobilitat, garantir el servei públic derivat i facilitar liquiditat a la societat contractista per fer viable la posada en servei".

L'informe assenyala que arribar a un acord amb la concessionària és bàsic perquè el sistema no podria suportar que el projecte —que ja acumula sis anys de retards i sobrecostos multimilionaris — s'aturés i una nova empresa ho reiniciés tot des de zero. De fet, segons els seus càlculs, estripar el contracte amb l'actual concessionària ajornaria la T-Mobilitat quatre anys més, amb els sobrecostos que això implicaria (per exemple, el manteniment dels bitllets de cartó actuals costa a l'administració 6 milions d'euros anuals, tal com també ha explicat aquest diari ).

Els problemes d'implantació que està tenint la T-Mobilitat són sobretot de tipus tecnològic, segons es desprèn de l'informe, en el qual s'afirma que l'ATM té una "greu preocupació" quan es comencen a fer proves en operadors com els Ferrocarrils de la Generalitat o el Tramvia de Barcelona. El soci tecnològic del consorci, Indra, va rebre queixes de les altres empreses de SOC Mobilitat i, durant el 2020, aquesta companyia va arribar a anunciar que deixava de prestar els seus serveis al projecte.

Un impacte econòmic "neutre", segons l'ATM

L'informe s'esforça en remarcar fins a una desena de vegades que l'avançament de fins a 14 milions, que surten del fons de reserva de l'autoritat del transport, té "un impacte neutre" sobre el cost total del projecte. "Aquesta retribució ja restava garantida a la societat contractista durant la fase d’explotació del projecte T-Mobilitat i, per tant, no suposa més impacte econòmic ni retributiu en favor d’aquesta", reitera. "Simplement, donades les dificultats —segueix l'informe— únicament pretén adaptar el sistema retributiu inicialment previst".

Així, l'acord al qual van arribar la concessionària i l'ATM al desembre per tirar endavant la T-Mobilitat també inclou un sistema de retorn d'aquests diners anticipats: és un avançament que l'ATM preveu recuperar d'aquí 10 anys. Aleshores, els anys 2032 i 2033, la quantitat pagada es deduirà "mes a mes" dels ingressos efectius que estigui tenint SOC Mobilitat en concepte de tarifa de gestió. Ara bé, aquesta devolució dependrà del fet que el projecte no pateixi nous entrebancs i que es mantinguin les previsions d'ingressos.

Per disminuir els riscos, l'ATM també posa algunes condicions a la concessionària, com ara que faci un nou pla econòmic i financer (que s'havia de presentar el passat 31 de gener) i que implanti les fases 1 i 2 de la T-Mobilitat (per a les quals l'informe no posa data). Si no es compleixen aquests requisits, l'empresa adjudicatària haurà de tornar els diners. El primer dels condicionants, el pla financer, encara no s'ha presentat. Segons confirma l'ATM, s'ha decidit ampliar el termini d'entrega d'aquest pla fins al 31 de març.

Aturar el projecte tindria "conseqüències nefastes" i generaria "rebuig"

Durant les més de 90 pàgines que hi ha a l'informe, l'ATM exposa els motius pels quals considera indispensable aquest canvi de criteri en la retribució. L'autoritat del transport assegura que un nou retard en l'execució de la T-Mobilitat o qualsevol situació d’aturada del projecte i del contracte "tindria un impacte nefast, no només en recursos econòmics del sistema, sinó també cap a l’usuari i cap als operadors, degut a les nombroses conseqüències negatives per a l’interès públic".

L'ATM detalla a bastament les conseqüències econòmiques, socials i de reputació que suposaria un nou endarreriment i assegura que la ciutadania veuria amb "rebuig" un fracàs del projecte.

stats