Economia 07/02/2022

El sobrecost ocult de la T-Mobilitat: mantenir els bitllets de cartró costa 6 milions a l’any

La tecnologia obsoleta del sistema actual fa que sigui molt car solucionar els problemes rutinaris: des del 2019 el cost s'acosta als 18 milions

3 min
Bitllet de cartró de l'ATM, un sistema que l'organisme veu "obsolet"

Els retards en l’entrada en funcionament de la T-Mobilitat han provocat nombrosos canvis en el contracte d’adjudicació –en concret quatre, tres dels quals en els últims dos anys– i diversos sobrecostos. No hi ha unanimitat a l’hora de concretar a quant puja la factura (n’hi ha que ja l’eleven per sobre dels 116 milions d’euros, el doble del preu inicial), però el que sí que havia passat desapercebut a tothom era el cost que està tenint per a l’administració mantenir més temps del previst els bitllets de transport de cartró amb banda magnètica.

En concret, seguir amb els bitllets tradicionals costa 6 milions d’euros anuals, segons reconeix l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) en un informe jurídic publicat recentment. La T-Mobilitat, un nou sistema de bitllets de transport basat en targetes de plàstic contactless, havia d’estar plenament desplegada el 2018, però els successius endarreriments han fet que encara no estigui funcionant. Entre el 2019 i el 2021, per tant, el sobrecost de les targetes de cartró ja s’eleva a 18 milions.

Una portaveu de l'ATM ha confirmat aquestes xifres a l'ARA. Els càlculs s'extreuen de l'informe jurídic que l'ATM va redactar per justificar l'última modificació del contracte amb SOC Mobilitat, el consorci que es va adjudicar la T-Mobilitat el 2014.

Per què és tan car?

¿Com pot ser que el fet de mantenir les targetes de cartró sigui tan car? Segons el document de l'ATM, hi ha dues explicacions: d’una banda, que tractant-se d’un sistema "amb més de 30 anys de recorregut" i amb "el cicle de vida exhaurit", no hi ha proveïdors que puguin encarregar-se ni tan sols de fer el manteniment necessari. Sovint, s'explica al text, els operadors del transport públic han d’assumir aquests serveis "d’una manera artesanal".

La segona explicació és el frau. Donat que el sistema està antiquat, "cada cop hi ha més frau perquè la tecnologia ho permet". En canvi, assegura l’ATM, els sistemes sense contacte com la T-Mobilitat "implementen mesures de seguretat molt més sofisticades que dificulten enormement [...] el frau".

Segons l’estimació de l’ATM, dels sis milions de sobrecost que genera la pervivència de les targetes de cartró la meitat es correspon al frau i l'altra meitat als costos que cal assumir a causa de la falta de proveïdors que puguin prestar servei per a aquesta tecnologia. Continuar amb el sistema antic, conclou l’informe, "té un impacte econòmic rellevant".

Arguments per no trencar el contracte

L’ATM fa aquests càlculs per justificar que és millor no trencar el contracte amb l’empresa adjudicatària, ja que considera que això endarreriria quatre anys més el projecte i, per tant, el cost de mantenir el sistema antic seguiria ascendint, a raó de sis milions d'euros anuals. L’informe també assegura que liquidar el contracte tindria una "dimensió reputacional" i provocaria una "reacció adversa per part de la societat, incomprensió i rebuig envers la marca T-Mobilitat". "L’aturada del projecte seria considerada [...] un fracàs de les administracions públiques", es justifica.

Segons l’ATM, si es trenqués el contracte, es trigaria quatre anys més a completar el desplegament de la T-Mobilitat, motiu pel qual creu que és millor seguir amb SOC Mobilitat, on els principals accionistes són CaixaBank, Indra, Marfina i Fujitsu.

Tal com va explicar ahir aquest diari , la tensió entre els socis i d’ells amb l’administració ha viscut capítols molt tensos, com per exemple quan l’any passat CaixaBank (que a més d’accionista és qui posa els diners per desplegar el projecte) va congelar l’entrega de diners a SOC Mobilitat, fet que va posar en "greu risc" la supervivència del projecte. SOC Mobilitat havia incomplert algunes condicions del contracte de finançament i això va provocar que l'auditora KPMG qüestionés que es pugui considerar que la companyia segueixi sent una "empresa en funcionament".

Un altre capítol de tensió es va viure l’octubre del 2020, quan Indra va anunciar que deixava de treballar en la T-Mobilitat. Finalment, els dos accionistes van reconsiderar la seva posició per motius que l'informe no detalla.

stats