CaixaBank i Indra van amenaçar amb retirar-se de la T-Mobilitat

La tragicòmica història de la T-Mobilitat està plena de convulsions, imprevistos i endarreriments. Aquest projecte té com a objectiu implantar un nou sistema de pagament al transport públic que substitueixi les obsoletes targetes de cartró. Un dels últims entrebancs va ser quan, fa uns mesos, CaixaBank va deixar de finançar-lo. L'entitat financera és un dels principals accionistes del grup que ha d’implantar la T-Mobilitat (en té un 23,5% del capital) i alhora és qui aporta els diners.

La falta de finançament “va comprometre” el projecte i va posar-ne en “greu risc” la continuïtat. Ho revela un informe jurídic signat l’any passat per Míriam Manrique, directora de l’àrea de finançament de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i Alfons Andreu, director de la T-Mobilitat, que ja no ocupa el càrrec. L'informe es va publicar fa poques setmanes, però ha passat inadvertit fins ara.

Els problemes han sigut constants des que el 2014 es va adjudicar la T-Mobilitat a un consorci encapçalat per CaixaBank, Indra, Fujitsu i Marfina, empreses agrupades sota la marca SOC Mobilitat. L’objectiu era començar a implantar el nou sistema el 2016 i tenir-lo plenament desplegat el 2018. Avui encara no funciona.

Veient que no es complirien els terminis, el 2017 es va modificar el contracte i es va fixar la implantació total al 2019. Tampoc es va complir. Als errors propis s'hi ha de sumar l’arribada de la pandèmia, que ha contribuït a allargar-ho tot encara més. El 2020 es va signar una nova modificació del contracte original (ja era la segona). I durant el 2021 se n’han signat encara dues més: una al maig i una a l’octubre. Aquesta última es va justificar per l’aparició de “noves necessitats” que no s’han detallat. 

Entremig, el banc que finança tot el projecte, CaixaBank, va decidir congelar-hi les aportacions. Així consta a l’informe jurídic, redactat per l’ATM per justificar la quarta modificació del contracte.

Feia temps que KPMG, l’auditor de SOC Mobilitat, avisava que l’empresa havia incomplert “determinades obligacions” del contracte de finançament amb CaixaBank. A l’última auditoria, del maig passat, KPMG avisava també que SOC Mobilitat cometia una irregularitat comptable: computar com a deutes a llarg termini dues partides que sumen 96 milions d’euros i que s’haurien de comptabilitzar com a deute a curt termini. Justament com que s’havien incomplert “determinades obligacions”, el banc podia reclamar el retorn immediat dels diners. Per això s’havia d’apuntar com a deute a curt termini. En vista de tot plegat, l’auditoria concloïa que hi havia “dubtes significatius” sobre la capacitat de SOC Mobilitat de continuar com a “empresa en funcionament”.

Aquella tempesta sembla que va quedar enrere després de les dues modificacions de contracte que es van signar el 2021. Fonts de CaixaBank asseguren que continuen “compromesos” amb el projecte.

La retirada d’Indra

L’informe també revela que el 4 de març del 2020, just abans de la pandèmia, els socis de SOC Mobilitat començaven a qüestionar Indra, el soci tecnològic i un dels quatre grans accionistes del grup. Aquell dia, membres d’Indra van admetre al consell de SOC Mobilitat que estaven patint retards i els representants de dos altres grans accionistes (Marfina i Fujitsu) hi van respondre mostrant preocupació.

Després va arribar el covid i SOC Mobilitat va demanar compensacions a l’administració per la paràlisi causada per la pandèmia. Segons l’informe, les negociacions van ser llargues –l’administració no veia clar fins a quin punt els retards eren realment imputables al covid– i Indra va reaccionar avisant el 30 d’octubre del 2020 que l’endemà “procediria a iniciar la paralització progressiva dels seus treballs” en la T-Mobilitat.

L’informe no n'aporta més detalls. L’última cosa que se’n sap és que, després d’aquella amenaça d’Indra, l’ATM va modificar dues vegades més el contracte inicial del 2014. I, fins avui, Indra continua al projecte.

Protagonistes

“De mariachis, si cal, en posem”, deia no fa tant un alt directiu català d’un banc molt actiu oferint sicavs als seus clients. Això sembla que s’ha acabat. Els últims dies la CNMV ha experimentat una allau de dissolucions a les sicavs. El motiu: l’entrada en vigor d’una nova llei que, de facto, elimina els mariachis. Així es coneixen els homes de palla que moltes entitats oferien als seus clients per complir el requisit legal de tenir almenys cent accionistes a la sicav. 

La setmana passada va ser a Barcelona l’italoamericana Mariana Mazzucato, una de les economistes estrella del moment, proveïdora d’arguments econòmics als partits d’esquerra. Colau i la ministra Ribera s’hi van fotografiar amb veritable admiració de fans. Va venir perquè la UOC la va investir doctora honoris causa.

El català Marc Murtra ha començat l’any estrenant un nou nomenament en un consell d’administració important. Ara ha entrat a Ebro, principal empresa d’alimentació espanyola: produeix l’arròs SOS i fa uns anys va comprar la pasta italiana Garofalo. Això se suma als càrrecs que va obtenir el 2021: primer, com a patró de la Fundació La Caixa. I, segon, com a president no executiu d’Indra, que també apareix esmentada en aquesta pàgina.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

-----

En una versió anterior s'afirmava que la UOC no havia convocat als mitjans a l'acte amb Mazzucato. En realitat sí que ho va fer, però a aquest periodista no li va arribar. Disculpes.