Empresa familiar: Costa més mantenir-la que crear-la

BarcelonaEl repte no és tant crear una empresa com que duri. Les dades ho reflecteixen. Cada any es constitueixen a Catalunya unes 100.000 empreses (la dada inclou des de societats a autònoms i altres), però només n'hi ha tres que tenen més de 300 anys (Codorniu, que actualment ja no és de la família Raventós; la mateixa Raventós, que té altres negocis al sector, i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, segons el Registre Mercantil). Són dades presentades per Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i director de l'Observatori de l'Empresa Familiar.

Juntament amb un company de claustre, Jordi Tarragona, Amat ha analitzat les companyies controlades per familiars i ha conclòs que només el 17% tenen un nivell alt de professionalització. Els experts s'han basat en les respostes de 129 empreses d'una mostra de 1.200. I es tracta de la professionalització entesa com el que és contrari a la improvisació, la poca sistematització o l'actuació basada únicament en la intuïció, i que és clau per a la supervivència empresarial, segons aquests estudiosos. Que la supervivència és un repte ho demostra que el 30% de les empreses arriben a la segona generació i només el 13% a la tercera.

L'estudi, fet per la UPF-BSM amb el suport de l'associació d'empreses familiars del sector del retail Comertia i la consultora The Skeye, revela que al voltant del 40% d'aquestes empreses tenen un model estructural intermedi de professionalització. Algunes de les seves característiques són que incorporen la separació entre presidència i direcció, l'auditoria de comptes o un consell d'administració formal.

La "pífia" del superexecutiu estrella

Una de les vies per aprofundir en la professionalització és fitxar executius externs. Però amb compte. Francesc Julià, conseller delegar de la firma de mobles Kave Home, creada pel seu pare, ha explicat durant l'acte de presentació de l'estudi que una de les seves "pífies més grans" va ser fitxar "un superexecutiu estrella extern". I això perquè qui s'incorpora a l'empresa, a més de tenir capacitats i currículum, hi ha d'encaixar. Tot i empènyer els canvis necessaris, "s'ha d'adaptar a l'empresa i no l'empresa a ell", ha resumit.

Tarragona, que pertany a la família que en el seu dia va crear l'antiga Mobles Tarragona, ha explicat que gràcies a un indicador que han creat per establir el grau de professionalització han sorgit quatre categories d'empreses familiars: les informals, les que estan en procés de professionalització, les que estan en un grau intermedi i les altament professionalitzades. Al col·loqui també hi havia Ignasi Pietx, director general d'Artyplan i president de Comertia, que ha afirmat que la seva empresa, creada pel seu exsogre, està en procés de professionalització, com el 33% de les que han participat en l'estudi. A més del 17% que es troben en el punt més alt, especialment en el sector industrial, 10 de cada 100 encara es mouen en un model informal en el qual el menjador de la casa familiar i el consell es confonen. En tot cas, Tarragona ha advertit que la professionalització, que depèn de la voluntat dels propietaris, "no és un objectiu sinó un mitjà per a la continuïtat de l'empresa". Núria Segura, de la consultora The Skyeye, ha afirmat que sovint els canvis no s'assumeixen perquè "hi ha por de perdre el control i la identitat".

En el torn de preguntes, Javier Cottet, president de l'òptica Cottet, ha afirmat que un element que cal tenir en compte a l'hora de professionalitzar l'empresa és tenir en compte la possibilitat de sortida dels familiars que ho desitgin. No tots tenen per què voler continuar. I Tarragona és directe: "El dret de sortida ha de ser just per al que se'n va i viable per a l'empresa". Tot un repte.