Lloances al paper contra el Procés, afalacs mutus i d'absolutament tota la plana major del PP català present. L'eurodiputada catalana i secretària general del PP europeu, Dolors Montserrat, ha protagonitzat aquest divendres un esmorzar informatiu al Palace de Barcelona ple de càrrecs populars –com els líders a Catalunya i diputats i regidors– que ha estat un homenatge rotund a Antonio Tajani, l'enemic italià de l'independentisme i de l'expresident Carles Puigdemont, que s'ha encarregat d'oficiar la benedicció política a Montserrat. L'actual vicepresident del consell de ministres del seu país i mà dreta de la primera ministra d'extrema dreta, Giorgia Meloni, va tenir un paper molt significat en els anys del Procés com a president del Parlament Europeu i com a màxim dirigent del PP europeu –ara n'és vicepresident.

Preguntaria a Dolors Montserrat, que parla de manera natural el català transmès per la seva mare, per quina raó el seu partit, el PP, tindria interès en vetar-ne l’oficialitat a Europa. El castellà, la meravellosa i universal llengua en què el seu partit s’expressa i els demana que s’expressin, ja n’és, d’oficial. La llengua amb la qual ella o jo hem après, de petites, paraules catalaníssimes com filaberquí o gintònic també ho ha de ser. Fora una sort que l’ús d’una llengua més a la babel que és Europa donés feina a un sector tan precaritzat com el dels intèrprets i traductors, per cert.

Avui ens toca a nosaltres estar en alerta i mirar el cel, sobretot de l’Ebre a Tarragona. I aquesta, l’alerta i les restriccions de la mobilitat, serà la nostra nova normalitat perquè els fenòmens atmosfèrics violents poden ser més freqüents. 

La victòria del Partit Popular a l’Estat té trasllat a Catalunya, on consolida la quarta posició que va aconseguir a les eleccions al Parlament de fa menys d’un mes. Amb el 13,8% dels vots, queda a poc més d’un punt d’Esquerra, que han sigut tercers. Però el bon moment per a la formació d’Alberto Núñez Feijóo a Catalunya no és nou, sobretot si comparem la dinàmica dels últims mesos amb la que van tenir durant el Procés. No fa ni trenta dies es convertien en la quarta força del Parlament i van multiplicar per cinc el seu nombre d’escons, però a les eleccions generals de l’any passat ja havien aconseguit ser la tercera força en vots, només per darrere del PSC i Sumar, i per davant de les forces independentistes.

Un debat de candidats estatals a les eleccions europees a Televisió Espanyola ha començat amb paraules en català. Un fet històric que beu de la nova realitat al Congrés dels Diputats, on des d’aquesta legislatura es poden parlar totes les llengües oficials de l’Estat. No passa el mateix a les institucions europees, malgrat que aquest va ser el pacte de Junts amb el PSOE per atorgar la presidència de la cambra baixa a Francina Armengol. Aleix Sarri, número 3 de la llista de Junts i l’encarregat d’estrenar el català al debat, ha situat aquesta consecució com una de les fites de la pròxima legislatura a Brussel·les.

Mamar la política a casa, amb una política influent del PP català, hi influeix. Com també el fet de viure envoltada de vinyes –per on li agrada caminar– en una vila com Sant Sadurní d'Anoia, on es veu imponent la muntanya de Montserrat. La candidata del PP a les eleccions europees, Dolors Montserrat i Montserrat, nascuda el 1973, va agafar la consciència política sobretot "per defensar la llibertat" quan li molestava que "l'assenyalessin per ser catalana i no independentista", segons explica en una conversa amb l'ARA. Precisament, la bandera de la catalanitat hispana o l'espanyolitat catalana ha estat una constant en la seva trajectòria i els darrers cinc anys ha estat de les que han engegat una croada contra l'independentisme i la immersió lingüística des del Parlament Europeu. Alhora, subratlla que de la seva mare, Dolors Montserrat i Culleré, en va treure "una referent política", que va ser diputada 27 anys pel PP i la primera portaveu al Parlament dona. També els valors i el tarannà "de respecte i diàleg" i la separació clara de la vida privada. De fet, és "molt reservada" i no li agrada parlar gaire de la seva vida personal.

El PSC, per formar govern després de la victòria el 12-M, necessita aliats i ara per ara el PP refreda que pugui participar en l'equació. En la junta directiva autonòmica dels populars catalans d'aquest dimecres, el líder del partit al Principat, Alejandro Fernández, ha argumentat que és "perfectament conscient que hi ha moltíssima gent a Catalunya il·lusionada perquè hi hagi un canvi" després de la pèrdua de la majoria independentista. Però ha advertit que la "il·lusió" de la gent no ha de conduir a la "ingenuïtat": "Analitzarem fets, no promeses, i els fets del PSC no ens estan agradant gens", ha reblat. En aquest sentit, ha ironitzat que "si t'enganyen dos cops es diu fer el panoli".

El Partit Popular d’Alejandro Fernández va triplicar el nombre de vots del 2021: de 109.000 a superar els 340.000. Els populars van sumar 15 escons i van multiplicar per cinc l’irrisori resultat dels últims comicis autonòmics, quan, també amb Fernández al capdavant, van treure només tres diputats. Aquesta vegada, el blau va resistir el verd de Vox, i d’aquesta manera els bons resultats a Catalunya de la formació liderada per Fernández suposaran una alenada d’oxigen per a Alberto Núñez Feijóo.

El PP ha protagonitzat un aquelarre contra l'independentisme amb l'objectiu que Europa eviti l'aplicació de l'amnistia. Ha estat aquest dijous en la presentació de la candidatura a les eleccions europees, que encapçala Dolors Montserrat. Des del primer moment, aquest acte celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona s'ha plantejat com un combat contra el nacionalisme i el sobiranisme, que encaixa també amb el to de la recta final de la campanya catalana. I l'avís ha vingut de la mateixa Montserrat: "Europa no pot permetre que l'amnistia tiri endavant, el PP europeu no ho pot permetre".

Malgrat el ball de noms dels últims dies i els aires de canvi que es respiraven a la direcció estatal del PP, hi ha hagut un gir d'última hora. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha acabat apostant per Alejandro Fernández, el president del PP català, com a candidat a la Generalitat tot i les diferències que hi té. I això que la formació havia sondejat diversos noms per rellevar-lo, entre els quals el de l'eurodiputada Dolors Montserrat. La decisió arriba després que aquest dilluns a la tarda Fernández mantingués una reunió amb Feijóo en què van abordar el procés per a les eleccions al Parlament i el català va mostrar predisposició per liderar la candidatura.

Alberto Núñez Feijóo ha de decidir qui proposarà per a la candidatura del PP a les eleccions catalanes, però encara té diversos escenaris sobre la taula malgrat el compte enrere. El temps apressa i la decisió segurament serà pública abans de Setmana Santa, segons fonts de la direcció estatal del partit. L'avançament electoral ha impedit que internament es resolgués el conflicte latent que fa mesos que dura entre Feijóo i el líder del partit a Catalunya. Alejandro Fernández, de fet, manté el pols i ha fet un pas endavant per tornar a liderar la candidatura, esperonat pels suports els últims dies de diversos càrrecs interns del PP català i de la societat civil espanyolista. Tot i això, a la seu del madrileny carrer Génova preferirien un canvi i ja han sondejat diversos perfils, entre els quals destaca l'eurodiputada Dolors Montserrat, atrafegada els últims dies en la seva croada des de l'Eurocambra contra la immersió lingüística.

Odi és la paraula en què l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat basa fonamentalment el seu discurs polític. Cerca ràpida: el llaç groc era un “símbol d’odi que ultratja” i que “significa odi cap a l’altra meitat dels catalans” (2018). “El gran enemic d’Europa és el nacionalisme, i no podem permetre aquests moviments que odien la unitat, odien Europa i que la intenten desestabilitzar” (2020). I el text aprovat ahir pel comitè del Parlament Europeu que Montserrat té confiscat per al seu ús particular condemna “la incitació a l’odi” contra les famílies catalanes que han anat als tribunals a exigir el 25% de castellà.

Després de fracassar tan notablement com a portaveu del PP al Congrés (no va arribar a l’any en el càrrec) que les seves intervencions nervioses, atropellades i pretesament ocurrents encara es recorden com a exemple de com no ha de comunicar una portaveu, Dolors Montserrat va continuar la seva carrera política al Parlament Europeu. Allà s’ha distingit per la seva obsessió contra l’ensenyament en català a Catalunya, cosa bastant trista, tractant-se d’una catalana, perquè coneix de primera mà quin és l’equilibri de forces entre el català i el castellà a Catalunya. 

Dolors Montserrat ha vingut amb la processó d’ultres, semiultres i reultres del Parlament Europeu a comprovar que la immersió lingüística a l’escola catalana no fa que als nens i nenes catalans els surtin cua i banyes, ni que excretin sofre.

En un espai com aquest en què sovint analitzem com la política viu del conflicte d’una manera que només interessa als partits i perjudica la gent, ens sembla de justícia celebrar el que passa avui a la tarda: una cimera de tots els grups parlamentaris, excepte Vox, al Palau de la Generalitat per abordar els mals resultats de l’informe PISA. La va convocar el president Aragonès, amb la intenció d’impulsar "canvis valents" en l'educació, però des del consens dels partits. "Volem fer-ho conjuntament, no per diluir la responsabilitat política sinó perquè els resultats seran millors, més estables i consolidats en el temps", va dir Aragonès quan va estendre la invitació als partits en una intervenció al Parlament.

Hola, com estan?

Fins a tres vegades en només quatre anys ha intentat Dolors Montserrat Montserrat (Sant Sadurní d’Anoia, 1973) censurar des del Parlament Europeu la immersió lingüística a Catalunya. La constància li ha costat una plantada general aquesta setmana a la comissió de peticions, que presideix, amb la meitat dels grups negant-se a participar de la seva croada. Un revés per a la dirigent popular, que ha trobat a Brussel·les un refugi després del seu accidentat pas per la política espanyola, primer com a ministra de Sanitat en l’últim govern de Mariano Rajoy –va ser reprovada per incomplir el pacte contra la violència masclista– i després durant una breu etapa com a portaveu del PP al Congrés en els primers compassos de Pablo Casado, en què va protagonitzar diverses intervencions polèmiques, com ara quan va acusar els socialistes andalusos de contractar prostitutes amb diners públics.

L’eurodiputada del PP Dolors Montserrat va escriure ahir una pàgina lamentable de la seva carrera política (una més). Va portar l’ensenyament en català al Parlament Europeu (excuso dir que el va portar com a problema), però ho va fer d’una manera tan parcial que els representants de tres grups polítics de l’Eurocambra, l’Esquerra, els Verds i els Socialdemòcrates o no van anar a la sessió o van abandonar la sala al moment de començar.

Els eurodiputats del PP, encapçalats per Dolors Montserrat, van votar ahir en contra d’una resolució del Parlament Europeu que demana més mà dura del Consell de la Unió Europea davant la deriva autoritària de Polònia i Hongria. Els populars espanyols es desmarquen així del seu propi grup, el Partit Popular Europeu (PPE), i mostren el seu suport als partits ultraconservadors Fidesz de Viktor Orbán i a Justícia i Llei (PiS en polonès) de Jaroslaw Kaczynski. Els populars van votar en la mateixa línia que Vox, inscrit dins dels Conservadors i Reformistes Europeus.