A poc a poc s'acosta l'aval del Tribunal Constitucional a l'amnistia de Carles Puigdemont, però encara queden passos per fer. L'endemà que l'òrgan de garanties admetés a tràmit el seu recurs d'empara –és a dir, que el comença a estudiar–, aquest dimecres ha desestimat un recurs d'inconstitucionalitat presentat per les Corts d'Aragó contra la llei que feia referència a la malversació. El TC avala l'amnistia per aquest delicte, si bé no diu res sobre si és aplicable a les causes contra els líders del Procés. La decisió ha comptat amb el vot en contra dels quatre magistrats del sector conservador.

L'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges tenen sobre la taula un cas de presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. El cas el va denunciar un tècnic de la demarcació de Girona i després de superar la fase de versemblança ara Antifrau està duent a terme una investigació sobre la gestió d'aquests recursos públics, provinents de la Direcció General d'Infància i Adolèscencia (Dgaia), per part de diverses entitats.

Si no hi ha sorpreses d'última hora, la reforma del Codi Penal hauria de superar aquesta mateixa setmana la prova del cotó al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem, pel que fa als desordres públics, i els socialistes i els republicans, en referència a la malversació, han presentat aquest dilluns les esmenes que haurien de trobar els vots necessaris en la majoria de la investidura. La triple dreta, Junts i la CUP ja han comunicat que no s'hi sumaran, els primers per veure-les excessives i els independentistes perquè interpreten que són insuficients. Quins són definitivament els canvis?

Un cop el PSOE ha rebutjat la proposta d'Esquerra per modificar la malversació de manera que decaigui el delicte de les causes relacionades amb l'1-O, els republicans s'enfronten aquest dilluns a un dilema: acceptar la proposta dels socialistes i Unides Podem sobre la malversació, malgrat que penalitzi actuacions com la de l'1-O, o mantenir la seva proposta tot i que això pugui comportar que finalment no hi hagi acord i, per tant, cap rebaixa en un delicte que afecta desenes de dirigents polítics que van participar en el referèndum del 2017. A continuació analitzem quines són les propostes que hi ha damunt la taula i quins són els possibles finals d'una qüestió que aquest mateix dilluns viurà una jornada clau amb el debat en ponència de les esmenes a la reforma del Codi Penal.

La proposta d’Esquerra per a la malversació no s’incorporarà com estava al Codi Penal. Tal com va explicar l’ARA , el PSOE tenia la intenció d’esmenar el text dels republicans i aquest diumenge ha fet pública la seva contraproposta. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA, els socialistes i Unides Podem plantejaran aquest dilluns a la ponència que ha de debatre les esmenes a la reforma del Codi Penal un text alternatiu que afegeix un nou tipus penal a la malversació perquè també es penalitzi la desviació irregular de fons dins la mateixa administració pública. És a dir, a diferència de la proposta d’Esquerra, per cometre un delicte de malversació no serà imprescindible el lucre personal. D’aquesta manera, els socis de coalició interpreten que els fets de l’1-O sí que podrien ser imputables per malversació, tot i que amb unes penes més baixes: amb la redacció que proposen el PSOE i Unides Podem, la pena màxima seria de 4 anys de presó i 6 d’inhabilitació.

En el camí per despenalitzar les conseqüències jurídiques de l’1-O la primera parada van ser els indults. Aleshores ERC no ho va poder vendre com un èxit –ni tan sols reconeix negociacions amb el govern espanyol– i es va haver d’esperar a la segona parada del trajecte per treure pit: la supressió del delicte de sedició ha d’acabar amb la principal llosa que el Tribunal Suprem va penjar als líders del Procés. Envalentits, els republicans no van trigar gaire a mirar cap a la que havia de ser la tercera parada: la reforma de la malversació com a clau definitiva per acabar amb el moll de l’os de les múltiples causes judicials que encara es mantenen vives, com la de Carles Puigdemont (o la inhabilitació d’Oriol Junqueras).

La reforma del Codi Penal que impulsen el PSOE, Unides Podem i ERC té en la derogació de la sedició la seva mesura estrella, per bé que en vint-i-dues pàgines també reforma els desordres públics, introdueix el delicte d'ocultació del cadàver, toca el contraban d'armes i introdueix mesures contra la falsificació de l'euro. De moment no hi ha novetats pel que fa a la malversació, tot i que Esquerra i els comuns ja es preparen per esmenar-ho. Pretenen revertir el que el 2015 va introduir-hi el PP, en una reforma que avui torna a agafar protagonisme, malgrat que aleshores els canvis en la malversació passessin pràcticament desapercebuts. La presó permanent revisable es va emportar la gran majoria dels titulars i, si no, hi havia l'enduriment a l'enaltiment del terrorisme –pel qual s'ha condemnat, entre d'altres, els rapers Valtònyc i Pablo Hasél–, o l'edat de consentiment sexual, que passava dels tretze als setze anys.

L'any 2015 el govern de Mariano Rajoy va portar a terme un canvi exprés del Codi Penal per combatre l'independentisme. En què consistia aquest canvi? Doncs bàsicament en incloure com un supòsit de malversació, no només l'apropiació indeguda per part d'un funcionari de cabals públics, sinó l'administració deslleial. En realitat, amb la nova doctrina, la malversació passava a ser una modalitat de l'administració deslleial, a la qual es donava una naturalesa jurídica autònoma que no havia tingut fins llavors. I, esclar, què és una administració deslleial? Per a Rajoy i per al PP, tota despesa que es pogués relacionar amb el Procés –des dels viatges oficials dels consellers o el president fins a la compra d'ordinadors o les campanyes del Diplocat– no només havia de ser retornada a les arques públiques (cosa que s'ha intentat a través del Tribunal de Comptes) sinó que mereixia la sanció penal de la presó.

La Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar ahir dinou anys de presó i una multa de 40 milions d'euros per a l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, considerat el principal culpable d'una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capital que es va originar amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics.

Una jutge de Barcelona investiga dotze càrrecs i funcionaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Ajuntament de Barcelona per presumptes irregularitats en la cessió de l'espai on es va obrir la llar d'infants de l'hospital, que ha tancat recentment i que hauria operat sense les llicències pertinents. La causa està oberta pels delictes de malversació i prevaricació. Va ser una infermera del centre, exmembre d'UGT, qui es va decidir a portar als tribunals les irregularitats després de tenir-ne coneixement. Segons els seus advocats, Miguel Durán i Miguel Ángel Duran (de Duran & Duran Advocats), des del 2013 "s'hauria produït una situació d'il·legalitat absolutament coneguda, tot i que tothom va mirar cap a un altre costat".

El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha portat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el diputat de JxCat Francesc de Dalmases, que és aforat, per haver-se lucrat presumptament amb més de 224.000 euros procedents de subvencions per a cooperació de la Diputació, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. En l'exposició raonada que ha remès al TSJC i que ha avançat l'agència Efe, el jutge de l'operació Volhov demana investigar Dalmases per malversació, prevaricació i tràfic d'influències, davant els indicis que va intentar obtenir fons públics amb ànim de lucre a través de les entitats Igman i Catmon, administrades per ell, afins a CDC i presidides per Víctor Terradellas, entre els anys 2014 i 2017.

Els honoraris i viatges dels observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 serien pràcticament la totalitat de les despeses executades –177.304,90 euros– pel govern de Carles Puigdemont per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. Juntament amb 19.602 euros invertits en la traducció a l’anglès de la web www.cataloniavotes.eu a través del Diplocat, sumen els 196.906 euros que el ministeri d’Hisenda ha acreditat que va pagar la Generalitat. Així ho va traslladar en un informe, avançat per TV3, al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de la votació.

La Guàrdia Civil va sol·licitar informació al departament de Presidència de la Generalitat amb l'objectiu de trobar documentació sobre la presumpta malversació de fons públics vinculada al referèndum. Segons ha avançat el 3/24 i ha confirmat l'ARA, agents de paisà volien indagar en la contractació de la web Referendum.cat i la Generalitat els va facilitar la informació. No es tracta, doncs, d'un escorcoll.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sostenia des de fa mesos que Hisenda podia acreditar que no s'havia gastat NI un euro de fons públics en el referèndum de l'1 d'octubre. I, a més, el magistrat instructor Pablo Llarena comptava amb els informes en aquest sentit que Hisenda havia enviat al febrer al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, a requeriment del 24 de novembre del jutge Juan Antonio Martínez Sunyer.

No ha calgut cap convocatòria oficial del referèndum previst per al setembre, ni tan sols un anunci o una declaració pública d’algun dels dirigents del govern de Carles Puigdemont. La Fiscalia Superior de Catalunya va obrir ahir una investigació per esbrinar si la Generalitat ja ha posat en marxa els preparatius per fer efectiva la votació prevista per després de l’estiu. A diferència de l’estratègia seguida amb la consulta del 9-N, en què la fiscalia va reaccionar un cop ja s’havia dut a terme la votació, aquest cop el ministeri públic té la intenció d’anticipar-se a qualsevol moviment que efectuï l’executiu català. L’objectiu, segons fonts consultades per l’ARA, és evitar que la votació -prohibida pel Tribunal Constitucional (TC)- es materialitzi, a diferència del que va passar el 9 de novembre del 2014.

La jutge que investiga la presumpta trama de corrupció Mercuri entorn de l'Ajuntament de Sabadell ha obert dues noves investigacions contra l'exalcalde de la ciutat, Manel Bustos, segons ha informat la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. Per una banda, la magistrada sospita que Bustos podria haver facturat al Consell Comarcal del Vallès Occidental un viatge a un Congrés del PSOE. De l'altra, intenta esbrinar si hauria col·locat al Consell Comarcal del Vallès Occidental persones de la seva confiança.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha decretat l'ingrés a presó incondicional de l'exministre ucraïnès de Finances Yuriy Kolobov que ha estat detingut a la localitat alacantina d'Altea i que està reclamat per un tribunal de Kíev per haver malversat presumptament prop de set milions d'euros en fons públics.

L'expresident de França, Jacques Chirac, de 79 anys i malalt d'Alzheimer, ha estat declarat culpable aquest dijous per malversació de fons públics i condemnat a dos anys de presó, segons publica el diari francès Le Monde.