El Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) s’encamina cap a un històric retorn al poder després d'obtenir la majoria absoluta a les eleccions d'aquest dijous, segons els resultats provisionals. Els comicis marquen el final de l’era de l’ex primera ministra Sheikh Hasina, una transició política desencadenada per les protestes de l'agost del 2024, que van deixar més de 1.400 morts. A més de triar els membres del Parlament, els bangladeshians han aprovat en referèndum el paquet de reformes constitucionals nascut de la revolta estudiantil, que pretén evitar que un futur primer ministre pugui acumular poder absolut.

Un tribunal de Bangladesh ha condemnat a mort l'ex primera ministra Sheikh Hasina al considerar-la culpable d'haver ordenat una repressió brutal –que va causar més d'un miler llarg de morts– contra els manifestants que l'any passat van participar en una onada de protestes contra el govern encapçalada per estudiants. Hasina ha estat jutjada en absència, ja que està exiliada a l'Índia des de l'agost del 2024, quan va dimitir i va fugir del país pels aldarulls.

El boom del cotxe xinès, impulsat sobretot pels models electrificats, ja repercuteix directament en el tràfic de mercaderies al Port de Barcelona. Segons ha informat la infraestructura aquest dimecres, el tràfic de vehicles ha augmentat un 3,5% entre el gener i el setembre. Un augment que va directament relacionat amb l'increment de vendes a Europa dels cotxes xinesos. De fet, d'aquest tràfic registrat en els últims nou mesos el gruix són importacions, que han crescut un 36%.

El nou governador del banc central de Bangladesh, Ahsan Mansur, ha acusat magnats vinculats al règim derrocat de l'exprimera ministra del país, Sheikh Hasina, de treballar amb membres de la seva poderosa agència d'intel·ligència militar per desviar 17.000 milions de dòlars del sector bancari durant el seu govern. En una entrevista al Financial Times, Mansur, que va ser nomenat governador després que Hasina fugís del país a l'agost, assegura que la direcció general d'aquestes forces va ajudar a forçar adquisicions dels principals bancs de Bangladesh en una trama de coaccions.

La selecció catalana femenina de criquet està jugant el seu primer partit de la història i les seves integrants tenen entre 13 i 20 anys, però no hi ha cap familiar presenciant aquesta fita. Els pares d'aquestes jugadores, la majoria pertanyents a les comunitats índia, pakistanesa i bengalí, no acostumen a anar a veure els partits de les seves filles. Tampoc quan juguen amb els seus equips.

El premi Nobel de la pau, Muhammad Yunus, encapçalarà el govern interí de Bangladesh, després que la primera ministra, Sheikh Hasina, renunciés al càrrec i fugís del país per la pressió dels manifestants enmig d'un aixecament massiu que va deixar centenars de morts. La decisió, anunciada dimecres a primera hora per l'oficina de premsa del president del país, Mohammed Shahabuddin, es va prendre en una trobada entre caps militars, estudiants promotors de les protestes, destacats líders empresarials i membres de la societat civil. S'espera que Yunus, oponent polític des de fa molt temps de Hasina, torni de París, on assessora els organitzadors olímpics, dijous, el mateix dia que hauria de jurar el càrrec.

La primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, ha dimitit aquest dilluns i ha fugit del país, després de setmanes d'enfrontaments entre manifestants i policia, en unes protestes estudiantils que han provocat prop de 300 morts. El cap de l'exèrcit, el general Waker-uz-Zaman, ha explicat en un discurs emès per televisió que ara es formarà un govern interí "a través del qual es duran a terme totes les activitats del país" i ha assegurat que es jutjaran "els assassins" i els responsables "de les injustícies" comeses contra els estudiants en el marc de les protestes.

Tancs al carrer, toc de queda, escoles tancades i talls que afecten totes les xarxes de comunicacions. El govern de Bangladesh està fent servir tots els mitjans que té a l'abast per reprimir les protestes que assetgen des de fa setmanes els carrers del país i que ja han provocat almenys 150 morts i més de 1.600 detinguts. Les imatges que arriben de Dhaka, la capital, però també d'altres ciutats més petites, bullen amb enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants –la majoria, estudiants– que intercanvien cops de bastó per bales de goma i perdigons. Protesten per la polèmica llei de quotes, que garanteix la reserva de més de la meitat dels llocs de treball de l'administració pública a uns col·lectius determinats –entre els quals hi ha familiars dels veterans que van lluitar en la guerra d'independència del Pakistan–, que consideren discriminatòria.

Un estudi de la Universitat de Chicago posa xifres i evidència científica al que ja fa temps que se sospitava: la contaminació atmosfèrica rebaixa tant l'esperança de vida com el tabaquisme, és a dir, provoca una gran mortalitat. En casos extrems com el de Bangladesh, el país més contaminat del planeta, la pol·lució retalla fins a set anys de vida dels seus habitants. És una xifra tan terrible que es fa difícil fer una aproximació racional a la quantitat d'anys de vida que es perden en un país amb gairebé 170 milions d'habitants. Bangladesh està situat a l'Àsia meridional, la zona amb més pol·lució del planeta, que inclou altres gegants demogràfics com l'Índia i el Pakistan. En total hi viu el 23% de la població mundial. Mentrestant, la Xina ha fet esforços per reduir la contaminació en un 42,3% entre el 2013 i el 2021, cosa que ha augmentat l'esperança de vida una mica més de dos anys.

Bangladesh és el país del món amb la pitjor qualitat de l'aire per culpa de la contaminació, cosa que té un impacte directe en la reducció de l'esperança de vida dels habitants, que viurien gairebé set anys més de mitjana si els nivells de pol·lució es reduïssin als que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera saludables. És una de les principals conclusions de l'informe anual de l'Institut de Política Energètica de la Universitat de Chicago, publicat aquest dimarts, que utilitza dades de satèl·lit per calcular l'impacte de l'augment de la contaminació atmosfèrica sobre la salut.

Al Sahir, nom fictici, li agrada molt caminar. Viu a Old Dhaka i, si fos per ell, caminaria desenes de quilòmetres al dia. Però fa temps que ja no ho fa. La densa contaminació i el caòtic trànsit que caracteritzen la ciutat de Dacca, capital de Bangladesh, li han arrabassat, a poc a poc, la seva afició. Segons les últimes dades, a l'àrea metropolitana de Dacca hi viuen 23,2 milions d'habitants. Una xifra que la situa com la quarta ciutat més poblada del món. I, amb una mitjana de més de 30.000 habitants per quilòmetre quadrat, aproximadament els mateixos veïns que té Sitges en tot el municipi, Dacca encapçala les llistes de les ciutats amb més densitat de població. A més, és la tercera megaciutat que creix més de pressa del món. Un fenomen vertiginós accelerat pel canvi climàtic. De mitjana, hi arriben cada any 536.000 nous residents que es traslladen a la ciutat, generalment migrant del camp, a la recerca de feina i noves oportunitats.

Almenys 49 persones han mort i més de 200 han resultat ferides per un incendi en un magatzem de contenidors de mercaderies a prop de la ciutat de Chattogram, al sud-est de Bangladesh, on hi ha el principal port del país. L'incendi va començar dissabte a la nit (cap a les 17 hores a Catalunya) en un dipòsit de contenidors de Sitakunda, a uns 40 quilòmetres de Chittagong, i encara no se'n saben les causes, tot i que els bombers sospiten que podria haver-se originat en un contenidor de peròxid d'hidrogen, un compost químic altament inflamable.

Milers de refugiats rohingyes han quedat desemparats després que un incendi hagi arrasat part del camp de refugiats més gran del món, al sud-est de Bangladesh. La majoria dels afectats són d'aquesta minoria musulmana perseguida a Birmània d'ençà que l'any 2017 l'exèrcit va imposar la seva repressió en una "intenció genocida", segons les Nacions Unides.

Les fortes pluges monsòniques que colpegen Bangladesh han provocat almenys 14 morts i han forçat a evacuar més de 5.000 rohingyes dels camps de refugiats, on sis persones han perdut la vida a causa d’esllavissades de terra i inundacions aquest dimecres, segons informen les autoritats locals. A més, fora dels camps, vuit persones més, incloent-hi cinc nens d'una mateixa família, també han mort en altres indrets de Cox's Basar, al sud del país. I unes 700 persones residents en zones en risc d'inundació o que viuen en cases poc resistents ja han sigut traslladades a refugis governamentals.

Porten tres anys i mig (i alguns dècades) vivint en estructures de bambú amb sostres d'uralita de plàstic, sense aigua corrent i cap més aliment que el que reparteixen les organitzacions humanitàries. Més d'un milió de persones amuntegades en 26 quilòmetres quadrats, poc més que tot el districte de Sants-Montjuïc (però no en blocs de pisos, sinó en tendes precàries). La minoria musulmana dels rohingya, que l'estiu del 2017 va fugir en massa d'una massacre indiscriminada a mans de l'exèrcit birmà, té un futur cada cop més incert, però el seu present és un infern. Un malson al qual aquesta setmana encara es va sumar un altre: el devastador incendi que ha deixat més de 45.000 d'aquests refugiats sense aixopluc.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha confirmat que almenys 15 persones rohingyes han mort i unes 400 continuen desaparegudes en el "devastador" incendi que ha arrasat els camps de refugiats de Bangladesh on vivien. El representant de l'ACNUR al país, Johannes van der Klaauw, ha confirmat que l'agència té registrades més de 550 persones ferides i unes 45.000 que han hagut de fugir. Les investigacions per trobar la causa de l'incendi continuen obertes mentre els treballadors d'emergències, voluntaris i familiars continuen buscant víctimes entre la runa.

Set vaixells de l’armada de Bangladesh que transportaven més de 1.640 refugiats rohingyes van desembarcar aquest divendres a la remota illa de Bhasan Char en el marc del pla del govern de descongestionar els camps de refugiats del continent, on han viscut més d’un milió de persones que fugen de la persecució de la veïna Birmània. Organismes de drets humans denuncien que el trasllat és forçós, i temen per la seguretat dels refugiats. Situada a 34 quilòmetres del continent, l’illa va sorgir fa només 20 anys i no s’ha habitat mai. El govern de Bangladesh té previst traslladar-hi 100.000 rohingyes.

El govern de Bangladesh ha aprovat aquest dilluns la pena de mort com a càstig pel delicte de violació, una mesura que pren després de setmanes de protestes multitudinàries arreu del país que reclamaven més mà dura contra els violadors arran de la difusió d’un vídeo que es va fer viral i en què es veia com un grup d’homes assaltava sexualment una dona.

Què en sabem, de Bangladesh? Sabem que fabriquen roba i que alguna fàbrica s’enfonsa. Que els nens treballen, que tenen grans inundacions, que hi ha pobresa, refugiats, mort, etc. La majoria d’informació que ens arriba d’aquest país sol ser sempre negativa, la imatge que en tenim sempre va associada a la pobresa i al tercer món. Bangladesh té això, però, i tota la resta?

Dijous l’Índia va registrar 9.985 nous contagis per coronavirus, el seu major pic des que la pandèmia va traspassar les seves fronteres. Amb prou feines 280.000 positius –supera per pocs milers els contagis a Espanya, tot i tenir 1.350 milions d’habitants– les xifres semblen fins i tot tranquil·litzadores, si no fos per dues raons: les autoritats de l’estat de Delhi, amb 31.300 contagiats, calculen que a finals de juliol només en el seu departament se superaran les 550.000 infeccions, i a més la setmana passada els governs indi, pakistanès i de Bangladesh van posar fi al confinament per reactivar una economia que es basa, sobretot, en l’activitat informal.