Els estudis de filologia catalana viuen un moment d’oportunitat. Davant la necessitat creixent de professionals formats en llengua i literatura catalanes, i la projecció de jubilacions en el sector educatiu i administratiu, la Generalitat de Catalunya va anunciar en el marc del Saló de l'Ensenyament un programa pilot de beques per al curs 2025-2026. La mesura s’inscriu dins la segona edició de la campanya “Tria Filologia Catalana”, que busca visibilitzar el potencial laboral d’aquesta titulació universitària.

Que les xifres produeixen una sensació d’exactitud, de coneixement rigorós, és un fet tan conegut com discutit. Però sense portar-ho al punt més filosòfic de si mesurar és conèixer o no, sí que cal dir que a les xifres que es donen sobretot en relació a qüestions socials sempre caldria aplicar-hi un sentit crític per evitar falses il·lusions. I com que ara estem més sensibles que mai a les falses notícies, convé advertir que també és amb xifres que és particularment fàcil enganyar, sigui o no intencionadament. Per això, sense voluntat d’exhaustivitat en tan poc espai, mostraré cinc equívocs en què sol caure la informació quan recolza en dades, i quines confusions d’anàlisi i percepció poden crear.

El grau en medicina de la Universitat de Girona (UdG) s'estructura entorn de l'aprenentatge basat en problemes (ABP), una metodologia docent que enfoca l'aprenentatge com un procés actiu en què l'estudiant construeix el coneixement a partir de l'anàlisi de casos i problemes reals. Aquesta metodologia fomenta el desenvolupament de competències essencials per a la pràctica mèdica, com ara el treball en equip, les habilitats comunicatives, la identificació i gestió de problemes, així com la capacitat d'adaptar-se a situacions d'incertesa.

Un titular de portada del Diario de Mallorca d'aquest dilluns ho recollia: “Balears és la comunitat amb menys joves que van a la universitat”. En aquest darrer curs 2023/24, el percentatge de la població de les Balears que té entre 18 i 24 anys i cursa estudis superiors s'ha situat en un 10,8%. És una taxa tres vegades menor que la mitjana de l'estat espanyol, que és del 31,6%. El percentatge a Catalunya és del 31,8%, lleugerament més alt que el d'aquesta mitjana. Les comunitats amb més joves que segueixen estudis superiors són Castella i Lleó, amb un 42,8%, i Madrid, amb un 44,8%.

El glioblastoma és el tumor cerebral més agressiu, té un pronòstic molt dolent i no hi ha opcions efectives de tractament. Les teràpies immunològiques són una possible sortida per a l'abordatge d'aquest càncer, segons demostren dos estudis, un dels quals publicat a la revista The New England Journal of Medicine i un altre a Nature. Les investigacions són complementàries i obren la porta a futurs tractaments per a aquest tipus de càncer. Un dels equips, format per investigadors de l'Hospital General de Massachusetts i del Dana-Farber Cancer Institute, ha aconseguit una regressió "considerable i ràpida" del tumor amb una immunoteràpia experimental en un pacient a qui la quimioteràpia i la radioteràpia no li havien funcionat. L'altre, dirigit per la Facultat de Medicina Perelman, de la Universitat de Pensilvània, ha aconseguit que un participant no mostri signes de progressió del tumor des de fa set mesos. En tots dos casos, però, els científics subratllen que es tracta de conclusions d'un assaig clínic en fase 1 i admeten que cal més recerca perquè aquesta sigui una opció terapèutica accessible.

L'Antonio té quinze anys i quatre tardes a la setmana va al Penkamuska, un centre de psicopedagogia de Centelles. La meitat dels dies hi acudeix per fer-hi classes particulars, però les altres dues tardes va a grups de reforç escolar on l’ajuden a fer els deures i a no perdre’s en el dia a dia a classe. Fa molts anys que la seva àvia, Maria Amaya Castro, va decidir portar-lo en aquest centre, perquè va assumir-ne la guarda. El nen tenia problemes de dislèxia. Té clar que l’únic que deixarà en herència als nets són "els valors i l’educació" i els intenta fer entendre que "la seva feina és treure’s el graduat". "Els estudis són el primer", insisteix Amaya Castro, que fa un esforç econòmic perquè l’Antonio pugui gaudir d’aquest suport i li deixa la tarda del divendres per poder anar amb els amics.

La fractura social que esquinça el Brasil, un dels països amb més desigualtat del planeta, alimenta un apartheid econòmic en el qual els infants en són cronològicament els primers protagonistes o víctimes depenent del cantó on els hagi tocat néixer. Un dels indicadors que exposen les dificultats financeres, estructurals o temporals, és haver de matricular els fills a l’escola pública, d’on en fuig tothom que té mínimament recursos.

L’àvia d’en Fèlix va ser la primera a creure que el seu net era “excepcionalment llest”. L’Eva, la mare, no n’hi va fer cas perquè va creure que era cosa d’orgull d’àvia que veia que el nen, amb cinc o sis anys, feia algunes reflexions i preguntes complexes poc habituals en infants de la mateixa edat. Ella no podia comparar perquè era el seu fill gran i no tenia referents, però sí que sabia que no estava a gust a l’escola on anava. “Sempre li ha costat fer amics”, explica l’Eva. Per aquest motiu, el va portar al psicòleg, en un centre prop de casa on estaven especialitzats en altes capacitats i després de passar molts tests, li van diagnosticar.

Aquesta setmana l'ONU publicava un informe amb unes dades molt preocupants que evidencien un estancament en l’avenç dels drets de les dones en la darrera dècada. Nou de cada deu persones al món segueixen veient la realitat amb un clar biaix masclista, i el 25% de la població mundial creu que està justificat que el marit pegui a la seva dona. 

La Marta Bernadet i el Ramon Bernades ara són estudiants de primer de medicina a la Universitat Pompeu Fabra, però fa just un any eren dos dels més de 40.000 alumnes que s'estaven preparant per fer la selectivitat. Dues setmanes després coneixien la notícia: tots dos van treure un 10, una nota que feia vuit anys que no es registrava a Catalunya. Però com s'ho van fer?

“Per què han de patir tant? ¿I si el sistema fos inclusiu i sabés entomar aquestes dificultats? Els infants amb trastorns d’aprenentatge tenen dret a viure la infantesa amb la màxima normalitat possible i també tenen dret a aprendre. I a jugar, i a riure. Que no els faci mal la panxa per culpa de les somatitzacions. Aquest serà un estudi que servirà perquè la gent sàpiga com patim les famílies al veure patir els nostres fills”. Neus Buisan, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia, començava així la presentació –el novembre passat– de l’estudi El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l’aprenentatge i les seves famílies: un abordatge integral, que començava a fer-se aquest mes de febrer.

Tinc una filla que està a primer de batxillerat i ja li queda molt poc per triar què vol estudiar; ella insisteix que vol fer belles arts i a mi em preocupa molt perquè crec que és molt mala decisió en termes professionals. ¿M'equivoco?

Amb 23 anys, l'Elena López, una apassionada de l'espai, va viure aquest mes de maig una experiència "increïble": va ser astronauta durant dues setmanes en una base espacial que simula el pol sud de la Lluna. En realitat, però, es tractava d'una "gran obra de teatre", com defineix ella mateixa el programa Asclepios, un projecte fet per i per a estudiants universitaris d'arreu del món que "simula la vida dels astronautes de la forma més realista possible". En el cas de l'Elena, la missió que tenia el seu equip era reproduir la part de la Lluna on se suposa que hi ha materials que contenen aigua i experimentar amb els seus usos, com ara cultivar plantes. L'objectiu d'Asclepios no només és ser una plataforma d'aprenentatge –l'associació va néixer a la Universitat de Lausana (Suïssa)– sinó també aportar coneixement a la ciència i la investigació de l'espai.

Polèmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pels canvis que hi haurà al màster de gènere i comunicació a partir del curs que ve. La direcció i la coordinació d'aquests estudis, que s'imparteixen des del 2015 a la UAB, ha decidit "renovar" els continguts acadèmics "per adequar-los a l'actualitat" i prescindir d'una assignatura i un taller que es duien a terme des que es va iniciar el màster. El canvi també implica apartar definitivament dels estudis les dues professores que impartien les matèries Publicitat, agent socialitzador, de la doctora en comunicació Joana Gallego –una de les fundadores del màster–i també el taller Empoderament personal i professional a través de la comunicació, de la professora Maden Castillo. Així ho confirmen a l'ARA tant les docents com fonts del rectorat de la universitat.

Gladys Tantalean sap fer màgia, o almenys això és el que assegura la Danna, la seva filla de 18 anys. Va néixer al Perú fa 51 anys i ja en fa 19 que viu a Ciutat Meridiana, el barri més pobre de Barcelona. És llicenciada en filologia hispànica, però el camp on té més experiència és en l'“enginyeria econòmica”. Aquesta habilitat, que la seva filla confon amb la màgia, li permet aconseguir que tota seva família (un matrimoni amb dues adolescents) pugui passar cada mes amb només 444 euros. 

L’estudiant jove, en especial durant l’etapa universitària, viu l’estrès dels exàmens juntament amb la pressió d’un futur laboral incert, un cervell encara en desenvolupament i un canvi vital important de transició vers la vida adulta. Quin paper pot jugar la pràctica de la consciència plena per gestionar tot aquest batibull emocional?

L'INEFC Pirineus oferirà a partir del curs que ve a la Seu d'Urgell 40 places per als alumnes que cursin el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Tot plegat s'ha detallat aquest dilluns a la tarda, en la presentació oficial feta al Parc Olímpic del Segre, en presència de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el secretari general de l'Esport i l'Activitat Física, Gerard Figueras, el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, el director de l'INEFC, Eduard Inglés i les autoritats locals, encapçalades per l'alcalde, Jordi Fàbrega, i el vicealcalde, Francesc Viaplana, entre altres personalitats.

Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa; Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex; Isak Andic, creador de Mango, i Joan Font, propietari de Bon Preu, són alguns del directius de les cent empreses més importants que operen a Catalunya. Però quin va ser el camí pel que fa a formació que van agafar per arribar on són ara? L’ARA ha fet una selecció d’una vintena d’aquests directius i ha buscat quina va ser la primera diplomatura o llicenciatura (l’equivalent a l’actual grau) que van cursar i on van estudiar. Dels 22 seleccionats, 15 (68%) van optar per universitats públiques, quatre per privades i els tres restants no tenen estudis universitaris.