En la recta final del seu mandat de vuit anys, el rector de la UdG, Quim Salvi, rep l'ARA al bonic edifici de Les Àligues –una antiga caserna militar al Barri Vell que exemplifica la reconversió que ha fet la universitat en ple centre històric–, amb ganes de fer balanç però també amb una mirada llarga. Actualment, la UdG té fins a quatre campus universitaris a la ciutat: el del Barri Vell, el del Centre, el de Montilivi i el Parc de Recerca i Innovació a la Creueta. I a diferència d'altres universitats, s'està trobant que cada cop més estudiants la posen com a primera opció: una conseqüència directa del cost de la vida a Barcelona i les dificultats d'accés a un lloguer assequible per als estudiants. El repte del pròxim rector serà la creació del nou Campus de la Salut al límit entre Girona i Salt, on s'ha de construir el nou Trueta. Les eleccions se celebren el 27 de novembre i està previst que el nou rector assumeixi el càrrec pels volts de les festes de Nadal.

Fa deu anys Carles Capdevila va entrevistar el filòsof i sociòleg alemany Axel Honneth (Essen, 1949) a la sèrie que feia a l’ARA Diumenge sobre el món que ve. Deixeble d’Habermas, Honneth llavors dirigia l’Escola de Frankfurt i situava les tres emergències del moment en el capitalisme descontrolat, la globalització i les revoltes vinculades a la religió en contra d’Occident. Una dècada després, en un món amb noves emergències, Honneth ha visitat aquesta setmana per primera vegada Girona convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, on ha impartit quatre lliçons a la sala de graus de la UdG sota el títol Escapar-se de l’opressió. Diferents variants de resistència social. Viu actualment entre Frankfurt, on és professor de filosofia social a la Goethe Universität, i Nova York, on des del 2011 també imparteix classes al Departament de Filosofia de la Universitat de Colúmbia.

El grau en medicina de la Universitat de Girona (UdG) s'estructura entorn de l'aprenentatge basat en problemes (ABP), una metodologia docent que enfoca l'aprenentatge com un procés actiu en què l'estudiant construeix el coneixement a partir de l'anàlisi de casos i problemes reals. Aquesta metodologia fomenta el desenvolupament de competències essencials per a la pràctica mèdica, com ara el treball en equip, les habilitats comunicatives, la identificació i gestió de problemes, així com la capacitat d'adaptar-se a situacions d'incertesa.

La transcripció automàtica de documentació manuscrita avança a passos de gegant gràcies a la intel·ligència artificial i ofereix als investigadors una valuosa informació que fins ara quedava sepultada entre patracols i milers de pàgines polsegoses. D'intentar trobar una agulla en un paller els investigadors han passat ara a poder buscar als arxius persones, genealogies, patrimonis, oficis i topònims. El projecte Arxiversa (Arxiversa.udg.edu), que es començarà a difondre els pròxims dies, impulsat pel Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona (UdG), ha posat a disposició pública l’Ofici d’Hipoteques de Girona (1768-1805), un fons on hi ha resums de les escriptures que contenien alguna garantia o hipoteca general, a la pràctica gairebé tots els matrimonis, compravendes, inventaris de béns i testaments, entre altres documents. La consulta d’aquest riquíssim fons, el precedent del Registre de la Propietat, no té cap cost però es demana un treball col·laboratiu als usuaris que s'hi registrin per ajudar a esmenar la plana a la intel·ligència artificial a l’hora de millorar les transcripcions. 

El 29 de març es compliran deu anys de la mort de Modest Prats i Domingo, una figura polifacètica que va ser capellà, teòleg, filòleg i professor universitari, a més d'un activista per la llengua, el catalanisme i la democràcia. Com a filòleg va ser molt reconegut i entre les seves obres en destaquen dues: la Història de la llengua catalana (que es va publicar en dos volums, el 1982 i el 1996), amb Josep Maria Nadal –i que els va valdre guanyar el premi Lletra d’Or–, i El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell, un llibre que reflexionava sobre el futur incert de la llengua catalana i que en el seu moment va causar molt de rebombori. “Aquest homenatge a Modest Prats també vol ajudar, modestament, a reflexionar sobre el futur de la llengua i a recuperar aquest crit d’alerta que van fer fa més de 30 anys. Aquest llibre va crear un estat d'opinió important, aleshores”, diu Josep Maria Fonalleras, escriptor i portaveu de la Comissió d’Amics de Modest Prats, que, juntament amb l’Ajuntament de Girona i amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG), commemoraran el desè aniversari del traspàs de Prats.

La universitat és molt més que la formació reglada a dins de les aules. És també un espai on forjar professionals compromesos. Això ho té molt clar la Universitat de Girona (UdG), que fa 13 anys va posar en marxa un programa de voluntariat que l’ha convertit en un dels centres de referència a l’Estat pel que fa al compromís social dels seus estudiants. Des del curs 2010-2011, quan la universitat va començar a fer de pont entre entitats socials arrelades a les comarques gironines i els estudiants, més de 18.500 estudiants han format part dels programes de voluntariat. Una iniciativa que no ha fet més que créixer: si abans de la pandèmia un de cada 10 alumnes de la UdG havia participat en alguna acció de voluntariat, ara ja són el 15%.

Guiu Serra va saltar als mitjans de comunicació quan va denunciar els problemes de transport que tenien les persones amb dificultats de mobilitat per arribar a la UdG. La seva reclamació d'un transport públic més eficient per anar fins als campus del Barri Vell o de Montilivi de la Universitat de Girona, i la comunicació entre els dos equipaments no s'ha resolt de moment. Ell ha optat per anar-hi amb taxi i així estalviar-se gairebé una hora per fer un trajecte que es pot fer en cinc minuts.

Aviat farà un any que el Consell de Govern de la Universitat de Girona (UdG) va aprovar el Pla d’Emergència Climàtica, un seguit de mesures que es van adoptar a conseqüència de l’encariment de les energies arran de la invasió russa a Ucraïna. Encara que moltes d’aquestes mesures ja estaven incloses en el darrer Pla d’Ambientalització de la UdG, que es va aprovar el 2021, els esdeveniments van propiciar l’adopció de noves mesures. A grans trets, els objectius són reduir en un 40% el consum energètic pel 2030 i conscienciar la comunitat universitària de la necessitat de corresponsabilitzar-se en l’optimització energètica. Des de principi d'any, les mesures ja han fet efecte i el consum d’electricitat s’ha reduït un 12% i el de gas un 24%. És el resultat de prendre mesures com ara marcar que la climatització dels espais calefactats no sigui superior a 19 ºC i els refrigerats a 27 ºC, ajustar els horaris de climatització reduint en una hora la climatització als vespres o prohibir l’ús de sistemes de calefacció i refrigeració individuals, entre d’altres. 

La Universitat de Girona (UdG) mou fitxa en relació amb el cas de la policia nacional infiltrada als moviments socials de la ciutat que es va destapar al juliol. En un comunicat que ha fet públic aquest dilluns assegura que el rector, Quim Salvi, va interposar el 31 de juliol una denúncia als jutjats de Girona contra l'agent per haver-se matriculat amb el nom fals al grau d'educació social.

Anar a classes de costura, així com d'altres artesanies com la ceràmica, torna a estar de moda. Després d'anys caiguda en l'oblit per l'herència i l'estigma d'haver estat una matèria obligatòria per a només dones a l'escola, sumats a la irrupció de la moda ràpida, està vivint un ressorgiment des de fa poc més d'una dècada. Són generacions que aprecien el valor de crear de zero una peça, saber arreglar la roba existent o donar-li una nova vida més sostenible, el que ara es coneix amb el terme anglès upcycling. És la tendència que va començar a adoptar la gironina Sílvia Castelló Durant quan, el 2007, va decidir llançar-se i oferir classes de costura al Centre Cívic del barri de Palau. Setze anys després, acaba d'impulsar, de la mà de l'Escola Universitària de les Arts de Girona (ERAM) i la Universitat de Girona (UdG), el primer grau oficial de moda de Catalunya, que començarà al setembre.

L’extensa i prolífica trajectòria de Josep Pla a la premsa de més de 60 anys –del 1917 al 1980, va deixar d’escriure només un any abans de morir– ara és a un clic. Una ingent tasca de localització, digitalització i indexació dels articles de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona que s’ha allargat sis anys ha recopilat 6.243 publicacions a 66 capçaleres d’arreu del món de l’escriptor de Llofriu. “Al principi vam ser uns ingenus, pensàvem que el projecte seria bufar i fer ampolles, però Pla va publicar molt més del que pensàvem”, admet Xavier Pla, director de la càtedra, i un dels dos coordinadors del projecte que ha fet realitat la web joseppladigital.cat, juntament amb Francesc Montero, director de la Fundació Josep Pla. 

Enginyer informàtic de formació, Eduard Muntaner (Girona, 1979) és un dels cofundadors d'UdiGitalEdu de la Universitat de Girona (UdG). Es tracta d'un grup de recerca interdisciplinari, integrat per un equip que inclou des d'astrofísics fins a persones formades en les belles arts i que té com a punt de trobada l'educació, la tecnologia i la cooperació en el desenvolupament. Gràcies a la Unitat de Compromís Social de la UdG, té projectes actius a Bangalore (Índia) però també en escoles d'alta complexitat del Gironès i en altres països europeus de la mà del programa Erasmus+.

Mohamed El Habri està estudiant primer d’enginyeria química a l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdG. Els seus pares són originaris del Marroc. Ell va néixer a Girona, va estudiar a l’Institut Rafael Campalans d’Anglès i actualment viu a la Cellera de Ter. Va rebre un dels guardons de la 6a convocatòria dels Premis Talent Fundació “la Caixa” - Patronat Politècnica per tenir un dels millors currículums d’entrada a l’EPS.

L’any 2022, la Universitat de Girona ocupa la 3a posició entre les universitats espanyoles pel que fa a la implicació en l'ODS 5 (igualtat de gènere) dins el rànquing THE Impact, que valora la contribució de tots els àmbits universitaris (recerca, docència, transferència, compromís) a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible.

¿I si una de les sortides de la carrera de filologia catalana, més enllà de dedicar-se a fer classes, fos la locució d’audiollibres en català? És el projecte que té entre mans la Universitat de Girona (UdG), que ha trobat en el filó obert per l’auge dels podcasts i els audiollibres una manera més amena d’acostar al gran públic els clàssics medievals de la literatura catalana. Amb diversos alumnes, i amb el suport de l’Aula de Teatre de la UdG, l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes ha impulsat el projecte Tres audiollibres en català, que vol ser el germen d’un projecte més ambiciós que posi veu a clàssics de la literatura catalana que vagin més enllà de la medieval.

En el seu últim llibre, titulat Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022), la filòsofa Laura Llevadot (Barcelona, 1970) desmunta la clàssica distinció entre homes i dones. Així, inspirada i especialitzada en el pensament postestructuralista francès, assenyala que el binarisme establert, que organitza i jerarquitza la societat, no és una llei natural i universal, sinó una construcció masculina i interessada que es pot canviar. El pròxim dimecres 19 d’octubre, Llevadot, que també és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona, impartirà la lliçó inaugural del curs acadèmic de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, amb una ponència que tocarà aquesta problemàtica en l’àmbit de la universitat.

Carles Puigdemont la va temptejar un parell de vegades per entrar en política, però Gemma Geis ho va declinar. Aleshores estava centrada en la seva carrera universitària: doctora en dret i professora agregada de la Universitat de Girona (UdG), va preferir convertir-se en la vicerectora més jove de l’Estat (2013-2017). Fins que va arribar l’1-O. Tot el que va viure i veure aquell dia la va remoure tant, que no va poder rebutjar l’oferta que, de nou, li va fer Puigdemont per encapçalar la llista de JxCat a Girona a les eleccions al Parlament del desembre del 2017. 

“Serà un revitalitzador de la ciutat a tots nivells, amb l’arribada de deu mil persones, majoritàriament joves. Serà la tercera empresa més important de la ciutat, darrere de la Torras i l’Hospital, i davant del mateix ajuntament”. Són les declaracions que el setembre del 1991 feia l’aleshores alcalde de Girona, Quim Nadal. Més de trenta anys després, el gran projecte que va convertir la capital en ciutat universitària presenta dues principals mancances: la falta d’habitatge i les dificultats en la mobilitat; a banda de la necessitat de més serveis per als estudiants i més oferta d’oci.

¿Quants usuaris passen cada dia per una cala? ¿Quines activitats hi fan? ¿Volen més serveis o menys? ¿Només estan plenes a l’agost o tot l’estiu? Aquestes són algunes de les preguntes que intentaran respondre els investigadors de la Universitat de Girona que han engegat un estudi aquest estiu per conèixer l’afluència i els usos de les platges i cales catalanes. Un cop recullin les dades, les entregaran a la Generalitat perquè redacti el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, que s’ha d’aprovar el 2024, i que ha de delimitar la gestió d'aquests espais del litoral. “Mai s’ha fet cap recompte dels usuaris ni s’ha analitzat quines activitats hi fan. I cal tenir aquestes dades per dissenyar estratègies i plans de futur que siguin innovadors i que, sobretot, potenciïn l’equilibri entre la preservació del medi natural i l’ús turisticorecreatiu”, recalca la investigadora principal, la doctora en geografia de la UdG Carolina Martí. 

"Disfruta, guapíssima... ¿No em dius res més?", "Ànims, guapa... ¿tot controlat?", "Sexiiiisss" o "Ampolla... conté una paraula dins". Són els comentaris que hauria enviat un professor de medicina de la Universitat de Girona (UdG) a les seves alumnes, segons denuncia l'assemblea feminista d'aquesta facultat, que s'anomena Les Metzines. El col·lectiu ha fet públic al seu compte d'Instagram els missatges que hauria enviat aquest docent, en resposta a les stories que penjaven estudiants en aquesta mateixa xarxa social. Fonts de la Universitat sostenen que "es tracta de denúncies anònimes que no fan possible cap actuació", ja que el protocol només es pot activar quan hi ha almenys una persona denunciant.