Els últims dos dies, a les xarxes socials a Tailàndia s’ha fet servir constantment el hashtag #Got, que acostuma a fer referència a la popular sèrie Joc de trons. Però en aquest cas era només una metàfora del panorama polític davant de les eleccions del mes de març, les primeres des del 2014, quan el país va caure en mans de la junta militar. D’una banda es presenta als comicis el mateix colpista que va aconseguir el control total fa quasi cinc anys, el general Prayuth Chan-o-cha. El dictador, que va prometre eleccions al cap de poc i les va endarrerir cinc anys per fer de primer ministre no electe, serà el cap de llista d’una nova formació que vol continuar la tasca del govern militar, amb més pressupost i visibilitat que qualsevol altre partit.

L'edició tailandesa del diari 'The New York Times' s'ha publicat aquest dimarts amb un espai en blanc. En el seu lloc hi hauria d'haver aparegut un article crític amb la greu situació econòmica que viu el país. Tota una mostra de l'autocensura que regna a Tailàndia, governada per una Junta militar des de fa un any. El mateix diari va censurar el setembre un altre article crític amb el rei.

Un comunicat difós per la junta militar aquest divendres critica, sense citar cap nom en concret, que els dos partits s'hagin anticipat a la Comissió Electoral donant els resultats dels comicis i proclamant-se tots dos com a vencedors. “La difusió dels resultats presidencials abans que els publiqui l'autoritat competent és un acte injustificable i és la causa de la divisió i la confusió que dominen l'escena política a Egipte”, diu la nota de la junta feta pública per la televisió estatal.

Una seixantena de persones han quedat ferides aquest divendres en els xocs entre grups de manifestants i membres de les forces de seguretat i l'exèrcit egipci al costat de la seu del ministeri de Defensa, en el barri cairota d'Abasiya.

Les forces islamistes egípcies han tornat a protagonitzar una multitudinària manifestació a la Plaça Tahrir aquest divendres per demostrar el seu descontentament amb la Junta Militar i les últimes decisions relatives a les eleccions presidencials.

Aquest dissabte fa un any que Hosni Mubàrak, que va ser durant 30 anys el president d'Egipte, va haver de renunciar al seu càrrec davant la força que va prendre la revolució popular que exigia democràcia. Coincidint amb el primer aniversari de l'esdeveniment, els activistes havien convocat una vaga per enfortir la demanda de dimissió de la Junta Militar que va substituir a Mubàrak.