CRISI POLÍTICA AL SUD-EST ASIÀTIC
Internacional 23/05/2014

L’exèrcit consuma el cop a Tailàndia i assumeix el poder

Els EUA i les principals potències europees condemnen l’acció

Jordi Calvet
3 min
L’exèrcit consuma el cop  a Tailàndia i assumeix el poder

BangkokEl cap de l’exèrcit de Tailàndia, el general Prayuth Chan-ocha, va assumir ahir tots els poders al país, un pas que va justificar com a necessari per restablir l’ordre, preservar la pau i evitar un esclat de la violència. Els militars consumaven així el cop d’estat fent servir els mateixos arguments amb què dos dies abans havien declarat la llei marcial després de set mesos de protestes antigovernamentals, que han causat 28 morts i més de 800 ferits.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Perquè la situació torni a la normalitat ràpidament i la societat estigui en pau, per reformar les estructures polítiques, econòmiques i socials, l’exèrcit necessita prendre el control del poder”, va dir Prayuth en un missatge televisat. L’anunci el va fer després de suspendre de cop la reunió que havia convocat amb representants del govern, partits polítics, la comissió electoral, senadors i manifestants d’un bàndol i l’altre per intentar trobar una solució negociada a la crisi política, que per segon dia acabava sense acord. Amb cada facció atrinxerada en les seves demandes, el general va donar per acabada la discussió i va fer detenir els participants, que van ser traslladats a una base militar. El primer ministre en funcions, Niwatthamrong Boonsongpaisan, que no va acudir a cap de les dues reunions, va ser citat poc després a comparèixer davant les autoritats militars.

Més tard l’anomenat Consell pel Manteniment de l’Ordre i la Pau Nacional va suspendre la Constitució, la mateixa que va ser elaborada per una altra junta militar després del cop del 2006 contra l’aleshores primer ministre, Thaksin Shinawatra, que origina l’actual crisi política. També van aplicar altres mesures del manual, com la declaració del toc de queda i la suspensió de les emissions de ràdio i televisió, inclosos mitjans internacionals com la BBC i la CNN.

Mentrestant, les tropes es van desplegar al voltant dels punts de Bangkok on fa dies que estan concentrats els manifestants dels dos bàndols, que van rebre l’ordre de dispersar-se. Al campament dels progovernamentals, els soldats van disparar a l’aire i van detenir almenys un dels líders del col·lectiu, que en els últims dies havia advertit que la suspensió de la democràcia podria provocar una guerra civil.

Amb el cop -el dotzè amb èxit de dinou intents des de l’abolició de la monarquia absoluta, el 1932- l’exèrcit satisfà la major part de les demandes dels antigovernamentals, que, de fet, tenen el suport de les elits monàrquiques que controlen la burocràcia i les mateixes forces armades. Aquest grup ultraconservador reclamava el nomenament a dit d’un primer ministre “neutral” que liderés una reforma del sistema polític, que consideren corrupte i al servei de Thaksin, abans de convocar eleccions. En canvi, els partidaris del govern demanaven resoldre la disputa a les urnes, segurs de repetir la victòria que aquest corrent polític ha obtingut en cada votació des del 2001 gràcies al suport de les classes empobrides del país, guanyades amb polítiques populistes.

Segons la premsa local, que els últims dos dies ha seguit informant malgrat la censura imposada per la llei marcial, hauria estat el mateix Prayuth qui hauria demanat la dimissió al debilitat executiu per nomenar un cap de govern que dirigís les reformes, una demanda que el govern i els seus seguidors van rebutjar.

Reaccions exteriors

El cop va provocar reaccions de rebuig dels EUA i la UE. El secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, va reclamar el restabliment de la democràcia i dels drets humans i va advertir que es revisarà l’assistència militar a Tailàndia, un dels aliats més sòlids de Washington a la regió. Brussel·les també va exigir un ràpid retorn a un legítim procés democràtic. Les condemnes pel cop també van arribar dels governs de França, Alemanya i el Regne Unit.

stats