La pesta porcina africana (PPA) ha arribat a Barcelona. Un nou cas positiu d'un senglar infectat per aquest virus afecta el terme municipal de Barcelona, segons ha informat aquest migdia el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha avançat que en el recompte oficial de demà, que farà el ministeri, apareixerà aquest nou cas. Aquest darrer positiu ha obligat a extremar les precaucions a la serra de Collserola, on es reforça el tancament del parc natural, tal com ha avançat fa unes hores el diari digital Nació.

El Laboratori Central de Veterinària d'Algete (Madrid) ha confirmat el positiu en virus de la pesta porcina africana (PPA) en 10 porcs senglars més. Tots s'havien trobat en l'entorn del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, com tots els altres exemplars en què s'ha confirmat la presència del patogen. Comptant els 10 casos confirmats d'aquests dimarts, en total ja són 26 senglars morts per PPA en el radi de més alt risc. Els 208 cadàvers més que s'han analitzat han donat negatiu en PPA, segons ha informat el ministeri d'Agricultura en un comunicat.

"Els senglars no hi entenen, de fronteres". Són paraules d'una tècnica de medi ambient d'un municipi del Baix Llobregat que resumeixen bé quina és la problemàtica que afronten els ajuntaments amb el control de la fauna salvatge. Tot plegat ha agafat protagonisme arran de la crisi pel brot de la pesta porcina africana, però ja fa mesos –i en alguns casos, anys– que els municipis metropolitans amb muntanya a la vora s'arremanguen per mantenir a ratlla aquests porcins. El problema arriba quan, fora dels parcs naturals, l'opció que tria un municipi afecta la situació de l'altre: ja sigui perquè opta per la cacera, que fa que els senglars –molt sensibles al soroll– es moguin cap a una altra zona, o perquè no fa res per controlar-los. És un escenari que fa que la gestió municipal del control del senglar es converteixi en un autèntic camp per a la teoria de jocs.

Plou sobre mullat al sector ramader català. Tot just dos mesos després dels primers casos de dermatosi nodular contagiosa que van posar en alerta les explotacions de boví d'arreu de Catalunya, un focus de pesta porcina africana en la fauna salvatge de Collserola ha disparat les alarmes, ara, en les granges de porcs del país. El porcí és la principal activitat del sector, amb gairebé 8 milions de caps de bestiar i més de 5.000 explotacions, repartides entre macrogranges i petits o mitjans productors, sobretot a Lleida, la Catalunya Central, la Garrotxa i la Selva. Un motor econòmic que, més enllà de les granges, mou milers de treballadors, des de la producció de pinsos fins a la comercialització, passant pel transport, la fabricació de maquinària, els escorxadors o les plantes d'especejaments. El primer dilluns feiner després del brot, el volum de feina en el sector continua amb certa normalitat, però l'ambient està enrarit per la "por" i "incertesa" sobre com evolucionarà la malaltia.

La gent fotografia i grava l'escena. Al pati d'un convent de monges de la part alta de Barcelona, un porc senglar de grans dimensions corre amunt i avall. El testimoni que ho explica diu que és gran "com una vaca". L'edifici està tancat i l'animal explora els jardins. Darrere seu hi ha quatre policies intentant conduir-lo fins a una xarxa que tenien desplegada, però s'ha escapat. El porc ha corregut cap a la muntanya, de nou cap a Collserola. Aquesta escena no és nova als barris barcelonins que fan frontera amb el Tibidabo –és més aviat freqüent–, però el brot de pesta porcina detectat no gaire lluny d'allà fa que la presència dels senglars sigui més advertida que mai per la gent.

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha confirmat aquest dilluns que fins ara només s'han detectat dos casos positius de pesta porcina africana a Catalunya, però ha elevat els casos sospitosos fins a vuit i ha augurat que "segurament" sortiran més positius. El conseller ha assegurat que encara és "massa d'hora" per determinar l'origen del brot del virus, tot i que apunta que l'opció més probable és que hagi arribat amb restes de menjar contaminat.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha confirmat aquest diumenge que el virus de la pesta porcina no ha arribat a cap de les granges que hi ha al voltant de la zona on s'han trobat porcs senglars infectats. "Confirmem que estem parlant de positius en porcs senglars salvatges i que en cap cas ha arribat a les granges", ha dit en una roda de premsa a Lleida. De moment, els casos positius i sospitosos que s'han detectat són en senglars, i s'han trobat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, a tocar del Parc de Collserola, on viuen uns 900 senglars.

Els investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) estan seqüenciant i aïllant el virus que s'ha detectat en els senglars morts al Parc Natural de Collserola infectats per pesta porcina africana. Busquen el genoma del virus per poder-lo comparar amb els que circulen en altres països i poder-ne acotar l'origen. L'investigador de l'IRTA-CReSA i vicedegà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Francesc Accensi, explica en conversa amb l'ARA que el més probable és que un animal hagi estat en contacte amb algun aliment o material contaminat que un humà hagi transportat. Amb tot, adverteix: "És possible que ens quedem sempre amb el dubte de com ha arribat aquí. Quan tinguem la seqüència podrem veure d'on ha vingut, i podrem saber si s'assembla molt al virus que circula a Itàlia, Polònia, Alemanya, Romania, Rússia o la Xina. Però no sabrem exactament com ha arribat, si ha estat en les rodes d'un camió o en un tros de carn". Si fos en un aliment, recorda que això hauria afectat el porc o senglar, però no els humans ni altres espècies animals.

La gestió forestal dels boscos del nostre país és una assignatura històricament pendent però, cada any que passa, el fet de no entomar el repte (amb tota la seva complexitat) es torna més i més perillós. Ens ho recorden els dos grans incendis viscuts de moment aquest estiu, a Ponent i al Baix Ebre, en què en alguns moments les flames van ser tan bestials que no n'hi havia prou amb els mitjans dels bombers per extingir-les. La realitat és que aquest tipus d'incendis, anomenats de sisena generació, ens posen encara més pressa per prendre'ns tan seriosament la gestió del paisatge com ens prenem l'extinció de qualsevol foc que es declara (com el d'aquest mateix diumenge a Mont-ras).

La gestió forestal dels boscos del nostre país és un debat que està més viu que mai. El greu i voraç incendi de principis de juliol a Ponent va tenir característiques dels temuts focs de sisena generació. Amb condicions extremes, una petita guspira pot generar un gran incendi que ho arrasi tot en qüestió d’hores. I una de les zones més vulnerables és Collserola, declarada parc natural des del 2010. Es troba al bell mig de la densament poblada àrea metropolitana de Barcelona, rep prop de 5,2 milions de visitants cada any, ha viscut durant dècades l’abandonament dels seus boscos i ara pateix els efectes de la crisi climàtica. Unes característiques complexes que han convertit aquest pulmó verd en un polvorí. A més, el 60% del terreny és privat i el 40%, públic, fet que afegeix dificultat a l’hora de gestionar el parc.

La calor començava a arribar a les cases de la falda de Collserola i una veïna, buscant deixar córrer l'aire, va obrir les finestres de casa seva. De sobte, va sentir un fort terrabastall que va retronar pel barranc de davant de casa seva. Passaven pocs minuts de les onze de la nit i va veure com una furgoneta sense cap marca identificativa tancava les portes del maleter i accelerava baixant el carrer Manuel Arnús. De nou, un grup organitzat havien llançat un grapat de pneumàtics usats al Parc Natural de Collserola.

Barcelona ha fet servir la fusta dels boscos de la serra de Collserola des de fa molts segles. No és cap secret, però ara una investigació de l’arqueobotànica Sabrina Bianco publicada al Journal of Archaeological Science ha permès conèixer millor com van ser explotats els boscos i constatar que des de la Bàrcino romana fins a l’Edat Mitjana la ciutat es va nodrir bàsicament de tres espècies: l’alzina, el bruc i l’arboç. En general la gestió va ser prou eficaç perquè en temps dels romans no hi hagués una desforestació dels boscos dels quals obtenien energia. "Hem pogut detectar que la gestió de les zones de bosc va ser sostenible", assegura Bianco.

El Jordi, que viu al barri del Peu del Funicular de Vallvidrera, sovint veu militars entrenant per la zona a primera hora del matí. "Van a fer esport, amb pantalons curts i la samarreta de l'exèrcit", explica. Aquest dimecres, però, "vestien com si anessin a la batalla". Roba de camuflatge i armes llargues. Primer va veure tres o quatre soldats, i després un grup d'uns 15. Els va fotografiar i amb una actitud "prepotent" li van dir que no ho podia fer. "Estàs violentant la meva intimitat", li va etzibar el que "portava la veu cantant".

Quan el juny del 1925 el físic alemany Werner Heisenberg es va retirar a la diminuta illa de Helgoland per guarir-se d’una rinitis al·lèrgica, no devia pensar que gairebé cent anys més tard els diaris generalistes parlarien d’ell. Però allà, mentre passejava insomne pels penya-segats rogencs amb el Divan occidental-oriental de Goethe sota el braç, en una mena d’epifania o èxtasi romàntic, va resoldre un problema que no el deixava dormir des de feia mesos i va bastir els fonaments de la física quàntica actual.

En un punt perdut de Collserola hi ha una caseta. A primera hora, la cobreix una fina boira d'humitat i de fum de cigar, el que s'estan fumant unes persones grans. Puro i escopeta a l'espatlla. Alguns coixegen, d'altres fins i tot van amb bastó. Expliquen, però, que tenen la punteria intacta. A la casa està tot preparat per al convit de després: Marie Brizard, Contreau, Martini. La quantitat d'alcohol dependrà de la quantitat de porcs senglars que matin. Abans, ni una gota. Ja ho diu un dels deu manaments dels caçadors que tenen penjats per venerar cada dia: "Amb les armes empunyades, poc vi i molta calma".

El covid ha deixat grans titulars de totes les tipologies: primer sanitaris, després econòmics i socials i a mesura que passen els mesos el ventall s'amplia. Barcelona hi suma ara la categoria de convivència amb la fauna salvatge. Després d'un 2020 de confinaments en què es van endarrerir les captures programades de senglars a Collserola i en què, a més, molts barcelonins van redescobrir la muntanya –i alguns van donar menjar als animals que hi van trobar o en van deixar de fàcil al seu abast–, els senglars s'han anat habituant més a buscar aliment dins de la trama urbana. El 2021 es va tancar amb una xifra rècord de trucades a la Guàrdia Urbana per incidències relacionades amb els senglars: fins a 1.202. Una fita que només s'acosta a la del 2016 (1.187), un any d'una gran sequera que va fer caure la productivitat del bosc, cosa que va portar més senglars del que era normal cap a la ciutat.

Des del cim del Puig Madrona, situat a la serra de Collserola entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, es pot contemplar el Parc Natural de Collserola, que s'estén al voltant seu. Fent una volta de 360 graus des de la torre de vigilància que la presideix, el paisatge forestal, caracteritzat per la presència de pins –i també d'alzines i roures– es combina amb valls, prats, alguns conreus i fins i tot s'hi veuen els espais urbans i industrials que l'envolten.

La població de senglars a Collserola no ha deixat de créixer els últims anys i, tot i que també han crescut les polèmiques batudes, una cosa no ha compensat l'altra: cada dia hi ha més senglars i cada cop creuen més sovint els límits urbans a la recerca d’aigua i menjar. I això es tradueix en augment dels conflictes, siguin denúncies per mossegades, accidents de trànsit, destrosses en zones verdes o ensurts en general –pregunteu-ho a Shakira, que va explicar com dos senglars de Collserola van intentar endur-se-li la bossa–. S'estima que al conjunt del parc viuen uns 1.500 exemplars i que el 2019 se'n van abatre uns 700.

Els Bombers de Barcelona han donat per estabilitzat l'incendi que s'ha declarat aquest divendres a la tarda entre els municipis de Barcelona i Montcada i Reixac. El foc afecta una zona de vegetació i matolls al Turó de Montcada, molt a prop del barri de Vallbona, a Barcelona, i del parc de Collserola. L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) amb base a Montcada i Reixac ha informat que s'han hagut d'evacuar set cases del passeig de la Pineda. L'avís del foc, que ja s'ha aconseguit perimetrar, s'ha rebut pels volts de les les 16.20 h.

L’any 1950 una cinquena part de Collserola era de cultiu. Ara només ho és un 2%. I del total d’aquesta serra barcelonina, només un 0,05% es dedica a la vinya, un cultiu que havia sigut històric a la zona, com a tota la Mediterrània. Només hi ha una finca, Can Calopa de Dalt, on es fa vi, l’única al terme municipal de Barcelona. Una finca de propietat pública -els seus antics propietaris la van donar a l’Ajuntament- i que en el seu moment va ser coneguda com a Falcon Clos, quan el llavors alcalde de la capital catalana Joan Clos va decidir el 2001 destinar-la a la producció de vi.