Quan estem malalts, el metge ens recepta una pastilla, però poques vegades pensem com ha arribat aquell fàrmac fins a nosaltres. El procés comença amb els científics estudiant una biblioteca de compostos químics per escollir el més adequat per solucionar el problema causant els mínims efectes secundaris. Per aconseguir-ho, fan un primer experiment en cèl·lules que creixen en un plat de cultiu, després en animals i, finalment, en els mateixos humans. Aquest és el protocol que fa dècades que s’usa i que ens ha permès tenir les farmàcies plenes de solucions per a gairebé totes les malalties. Però sempre hi ha hagut veus crítiques que qüestionaven si l’experimentació en animals era realment necessària. Els motius són principalment ètics, relacionats amb el patiment innecessari d’éssers amb capacitat de sentir dolor. Darrerament, aquest punt de vista ha guanyat influència, i alguns països ja han començat a moure fitxa per eliminar del tot aquests estudis.

Any 2012-2013. Els ciutadans retiraven els seus medicaments a la farmàcia, però molts ho feien amb l’angoixa de pensar què passaria si aquestes deixàvem de poder comprar-los. Ara sabem que tot allò podia haver estat evitable.

Reig Jofre, farmacèutica catalana i familiar, va guanyar l'any passat 10,5 milions, un 11% més que l'any anterior, i va facturar 337 milions, un 7% més, amb un fort impuls exterior, ja que gairebé 60 de cada 100 euros es van generar a fora. Aquesta mateixa setmana ha inaugurat una ampliació que duplica la capacitat de producció de la seva filial sueca, Bioglan. I aquest 2025 ha complert la seva primera dècada a borsa, des de la integració amb l'antiga Natraceutical. El parquet , que els ha fet tenir avui uns 6.000 accionistes, ha estat una experiència positiva, segons el seu conseller delegat, Ignasi Biosca, representant de la tercera generació propietària de la companyia, que rep l'Empreses a la seva planta de Sant Joan Despí, on produeixen anestèsics d'alta precisió per al mercat japonès. El fet és que la borsa, afegeix, ha estat una via per reforçar l'aposta del grup per la innovació, sobretot la tecnològica, i també per impulsar el seu gir del medicament tradicional d'origen químic al biotecnològic, que dona més marge, davant dels fàrmacs amb recepta, que després d'anys de pressió pública per rebaixar-ne els preus costen més de produir que el preu al qual es venen, denuncia.

A Europa fa temps que hi ha escassetat de determinats medicaments. El desabastiment a les farmàcies s'ha cronificat i cada cop són més els fàrmacs que tenen problemes de subministrament. L'últim és el cisplatí, una quimioteràpia contra diferents tipus de càncer com el testicular, d'ovari, de bufeta, de pulmó de cèl·lules no petites i de cap i coll. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha activat aquesta setmana els protocols i mecanismes a la Unió Europea (UE) per sol·licitar-ne més unitats, ja que ara mateix hi ha una "existència limitada" del medicament, i ha recomanat als professionals que restringeixin el fàrmac als casos en què “les alternatives no són adequades o la demora del tractament pot comprometre la probabilitat de curació o supervivència global”.

La multinacional nord-americana Dow Chemical ha escollit la planta que té a Tarragona per iniciar la fabricació d'un polietilè especial que serveix per produir les ampolletes de col·liri que es venen a les farmàcies. L'any 2022, la companyia va invertir 62 milions d'euros a les dues plantes que té a l'Estat i bona part d'aquests diners van anar a parar a les instal·lacions tarragonines per millorar la seguretat i poder engegar la transformació necessària per fabricar aquest producte, segons ha explicat aquest dimarts el director del complex industrial de Dow Chemical a Tarragona, Ignasi Cañagueral.

Els resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.

La farmacèutica catalana Uriach va tancar el 2021 amb una facturació de 235 milions d'euros, la qual cosa representa un augment del 42% de les vendes respecte a l'any anterior. Les raons principals que expliquen l'increment són la recuperació de l'activitat en molts mercats i la compra de la companyia alemanya Sidroga.

“35 grams de sèver i 4 grams d’arrel de genciana, de ruibarbre, de zeoària, de safrà, d’agàric blanc, d’electuari leriacalmagno i alcohol de 60º”. Són els ingredients d’un elixir per a una llarga vida que van trobar escrit a mà en un paper, guardat dins d’una farmacopea –un codi de medicaments oficial– del 1884. El document, que conté també la recepta que s’havia de seguir per preparar-lo, forma part del fons bibliogràfic de la farmàcia de l’antic Hospital Santa Caterina de Girona, que ara la delegació de la Generalitat a Girona ha catalogat i es pot consultar a l’Arxiu Històric.

En la quasi centenària història d'Esteve, el 2021 serà recordat com un molt bon any. Els laboratoris catalans han fet públics aquest dijous els resultats de l'exercici, han anunciat que les vendes van disparar-se un 21% i que la facturació a l'estranger ja suposa un 67% del total. Així, els ingressos van arribar als 550 milions (pels 454 d'un any enrere) i el benefici net, segons consta a les memòries de l'empresa, es va situar en els 14 milions d'euros.

La farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim ha anunciat aquest dimarts que aquest any invertirà 11 milions d'euros en el seu hub digital de Sant Cugat del Vallès, que dona servei a les filials de la companyia a tot el món. Segons la farmacèutica, aquesta inversió es duplicarà en els pròxims tres anys.

Dues vacunes contra el covid-19, una de les quals ja en fase clínica, és el balanç d’un any i mig de pandèmia d’Hipra, una de les empreses líders mundials en vacunació veterinària que ha aprofitat la pandèmia per fer el salt a les vacunes per a humans. “La direcció de la companyia sempre ho va tenir al cap”, explica Toni Maneu, director de la divisió de salut humana d’Hipra. La companyia, afegeix Maneu, ja té una “àmplia experiència” en vacunació per a animals, recorda, per la qual cosa no començava de zero a l’hora de passar a les vacunes per a persones, ja que els primers estadis de l’elaboració són quasi idèntics. És quan s’arriba “a la fase final clínica” que “l’entorn del mercat és diferent”.

La farmacèutica Rovi viu moments de canvi. El seu conseller delegat, Juan López-Belmonte Encina, és des del divendres de la setmana passada el nou president. Així ho va decidir el consell d’administració després de la mort de qui fins ara ocupava aquest càrrec, el seu pare, Juan López-Belmonte López, que des de feia anys ja no desenvolupava tasques executives. L’anunci ha tornat a posar aquesta companyia farmacèutica madrilenya als titulars que ja va captar ara fa un any, quan va firmar un contracte amb Moderna per fabricar la vacuna del covid.

Grifols, la primera empresa familiar de Catalunya, ultima un salt significatiu i que trenca amb la seva història: la multinacional catalana dels hemoderivats ja no serà només la multinacional catalana dels hemoderivats. Aquesta ha sigut la principal novetat de la junta general d’accionistes celebrada aquest divendres a la seu de la companyia a Sant Cugat del Vallès de forma telemàtica. 

El febrer del 2019 l’ARA publicava l’exclusiva d’una mala notícia: la multinacional Mundipharma renunciava als seus drets sobre l’E-58425, un cocristall d’Esteve per tractar el dolor agut. Tres anys abans la farmacèutica barcelonina hi havia firmat un acord de fins a 1.000 milions de dòlars.

L'escàndol Mediator, un medicament que es va prescriure massivament a França per aprimar-se i que es relaciona amb la mort de dues mil persones per lesions cardiopulmonars, s'ha resolt aquest dilluns amb una condemna històrica. Un tribunal ha considerat Servier, una de les principals empreses farmacèutiques del país, culpable d'homicidi involuntari per haver amagat els possibles efectes secundaris fatals de la medicació. El tribunal ha condemnat l'empresa a pagar una multa de 2,7 milions d'euros; al seu exdirector Jean-Philippe Seta, que va morir el 2014, a quatre anys de presó; i a l'agència francesa que autoritza l'ús dels medicaments a una multa de 303.000 euros.

El grup Indukern ha arribat a un acord amb la multinacional Ravago Group, amb seu a Luxemburg, per vendre-li el seu negoci químic, que desenvolupa a través de la filial Indukern. L'acord està pendent de les autoritzacions de les autoritats, però per a la companyia catalana suposa despendre's del negoci que li aportava gairebé la meitat de la seva facturació. Ara el grup Indukern vol focalitzar-se en les seves altres dues branques de negoci, la de la salut humana, que desenvolupa a través de Kern Pharma, i la de la salut animal, a través de Calier.

La farmacèutica catalana Uriach va tancar el 2020 amb unes vendes de 240 milions d'euros, un 5% més que l'any anterior, tot i que la pandèmia va fer caure el consum en general. La companyia va aconseguir un benefici abans d'impostos i amortitzacions (ebitda) de més de 48 milions d'euros, també amb un creixement del 5%.

Els laboratoris catalans Reig Jofre han tancat un acord amb Janssen Pharmaceutical Companies, de Johnson & Johnson, per a la transferència tecnològica de la producció de la seva candidata a vacuna contra el covid-19 quan sigui aprovada, segons ha informat la companyia catalana a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Tant a Catalunya com a Espanya continuen incrementant-se el nombre d’infectats per coronavirus, ja sigui per irresponsabilitat o per desconeixement en no respectar les mesures bàsiques: posar-se la mascareta, rentar-se les mans amb freqüència i mantenir la distància de seguretat.

La companyia farmacèutica catalana Grifols ha invertit 460 milions de dòlars (401 milions d'euros) en la compra a la multinacional coreana GC Pharma d'una xarxa d'onze centres de plasma als Estats Units i de tres plantes –una de fraccionament i dues de purificació– a Mont-real (Quebec), segons ha informat aquest dilluns l'empresa en un comunicat.