De les presses de l'exministre d'Economia Luis de Guindos al "no toca" de la seva successora, Nadia Calviño. Aquest dimarts l'actual titular de la cartera d'Economia ha assegurat que "no és el moment de vendre", en referència a la participació pública que l'estat espanyol encara té a Bankia. Segons Calviño, la prioritat de l'actual executiu socialista és "mantenir l'estabilitat financera i maximitzar la recuperació dels ajuts públics". Per això, considera que encara hi ha temps per considerar "quines són les diferents opcions", ha dit en declaracions recollides per l'agència Efe.

L'eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa ha avalat aquest divendres la candidatura de l'exministre d'Economia Luis de Guindos a la vicepresidència del Banc Central Europeu (BCE): "Em sembla bé. No hi tinc cap objecció i espero que pugui fer una bona feina". En un esmorzar-col·loqui a la seu de Barcelona de la Comissió Europea, Tremosa ha dit que Guindos va obtenir l'aval de l'Eurocambra "pels pèls" i que la decisió del Parlament Europeu no és vinculant però que, si el Parlament s'hi hagués oposat, l'exministre hauria quedat políticament tocat.

El govern de Mariano Rajoy ja té substitut per al que serà el nou vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos. Tal com ha comunicat el govern espanyol, serà Román Escolano, fins ara vicepresident del Banc Europeu d'Inversios (BEI), qui substituirà Guindos al capdavant del ministeri a partir del 9 de març.

El camí a la vicepresidència del Banc Central Europeu no es preveu del tot fàcil pel ministre espanyol Luis de Guindos. Els eurodiputats de la comissió d’Economia del Parlament Europeu consideren que el governador del Banc d’Irlanda, Phillip Lane, va ser “més convincent” en la seva audiència ahir a l’Eurocambra.

Un any de retard. Després que Brussel·les expedientés l'estat espanyol per no adaptar la normativa europea contra el blanqueig de capitals a temps, el govern de Mariano Rajoy ha anunciat aquest divendres l'aprovació de l'avantprojecte de llei que ho ha de garantir. La Comissió Europea va obrir un expedient a Espanya el novembre passat per reclamar que complís els terminis fixats (expiraven a finals de juny) en el conjunt de la UE, però no ha estat fins aquest divendres que el govern de Rajoy ha fet el primer pas.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja és oficialment el candidat espanyol a ocupar la vicepresidència de la comissió executiva del Banc Central Europeu, el BCE. El govern espanyol ho ha confirmat aquest matí, i al migdia Guindos ha comparegut en roda de premsa al ministeri per informar personalment de la candidatura. "Si soc escollit, dimitiré immediatament", ha deixat clar Guindos, que ha subratllat que hi ha una "possibilitat molt clara" de guanyar.

“Em fa molta pena perquè he estat 30 anys al Partit Popular”, deia l’expresident de Bankia Rodrigo Rato la setmana passada a la comissió del Congrés que analitza l’origen de la crisi financera. Investigat per diverses causes relacionades amb el frau fiscal i la sortida a borsa de Bankia, Rato ho deia quan denunciava una campanya orquestrada dels ministres del PP per empresonar-lo. Ahir va tenir una resposta igual de contundent. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va criticar durament la seva gestió i fins i tot va assegurar que Rato va voler tornar al capdavant de Bankia l’endemà d’anunciar la seva dimissió.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 M€ el cost econòmic de la crisi política a Catalunya. En una entrevista a la Cadena SER, Guindos ha argumentat que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s'ha desaccelerat "de manera important" i ha passat del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministre d'Economia, aquestes quatre o cinc dècimes del PIB que s'han perdut corresponen a uns 1.000 M€ tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. Guindos ha lamentat que Catalunya, un dels "motors fonamentals de l'evolució econòmica de la recuperació espanyola", s'hagi convertit en un "llast" en el quart trimestre del 2017. Una situació que, segons ell, posa de manifest "l'enorme incertesa, inquietud i desconfiança que van generar les decisions de l'anterior govern de la Generalitat".

Tot i l'alarmisme, l'impacte de la crisi política després de l'1-O al sector financer ja s'ha normalitzat del tot. Així ho ha assegurat el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que aquest dimarts ha assegurat que "la ressaca" per al sector financer i per a Bankia en particular ha sigut "zero" i que l'impacte només es va notar els primers set dies.

El govern espanyol s’ha excedit 19 mesos del termini que tenia per actualitzar la llei hipotecària en la línia dels cànons europeus. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, comunicava el 3 de novembre passat l’aprovació definitiva de la reforma de la llei hipotecària en consell de ministres, una llei que encara ha de passar els tràmits parlamentaris. Però la Comissió Europea havia fixat com a termini màxim el 21 de març del 2016 i, per això, ara reclama una sanció de 105.991 euros per cada dia de retard a l’estat espanyol.

Un cop aplicat l'article 155 s'acaba l'alarmisme econòmic del govern espanyol. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha afirmat aquest dilluns que no preveu que la situació a Catalunya generi un efecte important en l'evolució del creixement econòmic d'Espanya el quart trimestre de l'any, però sí a Catalunya. Així ho ha afirmat en declaracions als mitjans per valorar el PIB trimestral espanyol, que ha recollit Efe. Segons l'INE, el PIB espanyol ha crescut un 0,8% el tercer trimestre, una dècima menys que el trimestre anterior.

Primer l’estratègia va ser negar qualsevol possibilitat real d’independència de Catalunya, assegurant que ni empreses ni inversors la consideraven plausible. Però després que agències de ràting i organismes com l’autoritat fiscal independent (Airef) hagin avisat que el PIB espanyol es ressentirà amb força per aquesta crisi política, la negació s’ha transformat en un argumentari que pinta un panorama apocalíptic per a una eventual Catalunya independent. I ahir, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va atiar encara més el foc. En el ple del Congrés en què va aconseguir convalidar el decret per facilitar la fugida d’empreses de Catalunya, un Guindos imperiós va arribar a assegurar que Catalunya es quedaria sense liquiditat i que patiria fins i tot més que Grècia.

Els inversors de la borsa espanyola estan premiant aquelles empreses catalanes que estan optant per traslladar la seva seu social fora de Catalunya. El Banc Sabadell, que es reuneix aquesta tarda per abordar el canvi de seu, amb tota probabilitat a Alacant, ha passat de liderar les pèrdues del selectiu espanyol aquest dimecres a liderar-les aquest dijous, amb un repunt superior –passades les 12 del migdia– del 5,2%.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, continua la seva croada particular contra una eventual independència de Catalunya. En un acte que ha tingut lloc aquest dilluns a Saragossa, el ministre d'Economia ha anat més enllà de la seva negativa constant al fet que la independència de Catalunya sigui viable i l'ha qualificada de "suïcidi".

"Intervenció, no". El ministre d'Economia, Luis de Guindos, també es nega a fer ús d'aquest terme per fer referència a les mesures de control financer que el govern espanyol va aprovar divendres per impedir el referèndum de l'1 d'octubre. Segons Guindos no es pot anomenar intervenció perquè "no es condicionen les polítiques de sanitat, educació i seguretat, sinó que s'aplica un sistema de certificació de pagaments", el que divendres el seu homòleg al departament d'Hisenda va batejar com "un sistema de pagament nou".

El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha advertit avui que la independència de Catalunya tindria un efecte nociu en els ciutadans: "L'empobriment de la societat catalana seria brutal". En tot cas, Guindos ha mantingut el discurs del govern central, segon el qual aquest escenari està descartat perquè "ningú amb dos dits de front" considera que sigui viable.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, insisteix que no hi haurà conseqüències macroeconòmiques amb la independència de Catalunya perquè no es donarà. Aquest ha estat el missatge que el titular d'Economia s'ha esforçat a donar aquest dimecres en la sessió de control al govern espanyol del Congrés dels Diputats després que algunes agències de qualificació del deute hagin avisat que la independència de Catalunya tindria conseqüències negatives per a la valoració del deute espanyol.

Una empenta per a la banca. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha anunciat aquest dilluns que el govern espanyol té previst rebaixar el cost que ha d'assumir l'usuari si vol passar d'una hipoteca de tipus variable a una de tipus fix. Ho ha avançat en un esmorzar organitzat per Unicaja i Diario SUR a Málaga, on ha explicat que aquesta millora s'inclourà a la futura llei de crèdit immobiliari que preveu que l'usuari pugui passar la seva hipoteca de variable a fixa "pràcticament sense costos".

Bankia tornarà al sector immobiliari l'any que ve. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha recordat aquest dimarts que aquest any serà l'últim en què el banc estarà sota el procés de reestructuració i limitacions de Brussel·les, cosa que permetrà que l'entitat pugui tornar a "tenir oberts camps que fins ara no ens podíem permetre", entre els quals, Goirigolzarri ha posat d'exemple "la promoció immobiliària, en un bon moment del cicle".

El Banc d’Espanya va admetre la setmana passada que fins a 40.000 milions d’euros dels contribuents espanyols s’hauran perdut en el salvament de la banca que es va portar a terme l’any 2012. En total, hi va haver 76.000 milions d’ajudes, dels quals 57.000 els va posar l’Estat, dels quals només 15.664 milions poden tornar als contribuents, incloent-hi la futura venda de Bankia.