Una batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

La investigació sobre Cristóbal Montoro agafa volada als jutjats de Tarragona. Un informe de 249 pàgines de l'Agència Tributària, al qual ha tingut l'accés l'ARA, detalla fil per randa quina era l'operativa a través de la qual les gasístiques intentaven dissimular els pagaments que feien a Equipo Económico, el despatx que va fundar Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda, a canvi d'influir en les reformes de l'impost especial sobre l'electricitat i de l'impost sobre activitats econòmiques. Van establir "tres vels inicials". Primer, l'import total que havien pactat es fragmentava entre diferents pagadors. Després, l'import que li corresponia a cada empresa es fraccionava en "petites quantitats" per dificultar-ne el rastreig. Finalment, l'ingrés es feia en, almenys, "dos comptes bancaris diferents". A més, els pagaments tenien lloc amb un diferiment sota la cobertura formal d'una "prima d'èxit" per distanciar-los del seu origen real. Això sí, els pagaments "coincidien temporalment" amb els avenços de les modificacions legislatives.

El jutge del cas Montoro fa un pas més en la investigació. El titular de la plaça número 2 del tribunal d'instància de Tarragona, que instrueix la presumpta trama de favors fiscals a empreses des del ministeri d'Hisenda a canvi de beneficis econòmics, ha reclamat tot un seguit de documentació a l'exministre del PP i a les empreses sota la lupa. En una interlocutòria amb la qual també prorroga la instrucció sis mesos més, el jutge Rubén Rus accedeix a la petició de la Fiscalia Anticorrupció i requereix a la policia judicial tot un seguit d'informació, entre la qual hi ha les escriptures de constitució i dissolució del règim econòmic matrimonial d'una sèrie d'investigats, com el mateix Montoro.

Durant molts anys, les comunitats autònomes coneixien quants diners tindrien per poder fer el pressupost de l’any següent amb una xifra apuntada dins d’un sobre que es donava abans de l’estiu al secretari d’Economia. Literalment. Es feia al final de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrada a Madrid, on el govern espanyol té el vot de qualitat que domina qualsevol decisió, amb la resignació de les comunitats de règim comú i amb les forals com a observadores amb veu però sense vot, perquè no els cal. 

Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda més longeu de la història –va ocupar el càrrec amb José María Aznar de president del 2000 al 2004 i amb Mariano Rajoy del 2011 al 2018), està imputat juntament amb 27 persones per presumptes delictes de suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació i tràfic d'influències, entre d'altres, per la seva suposada relació amb alts càrrecs amb el despatx que ell mateix va fundar, Equipo Económico.

Any 2012-2013. Els ciutadans retiraven els seus medicaments a la farmàcia, però molts ho feien amb l’angoixa de pensar què passaria si aquestes deixàvem de poder comprar-los. Ara sabem que tot allò podia haver estat evitable.

26 de setembre del 2017, 10.02 h. El cap de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), José Manuel de Alarcón Estella, envia un correu electrònic al director de l'Agència Tributària (AEAT), Santiago Menéndez Menéndez. Li notifica el resultat d'una anàlisi fiscal sobre un periodista. Es tracta de Javier Chicote, cap d'investigació de l'Abc. "El correu porta adjunt un informe amb les seves dades fiscals i les seves relacions amb altres contribuents" i s'hi desprèn que "li iniciaran una inspecció d'Hisenda", constaten els Mossos d'Esquadra en un document del 2022 inclòs al sumari del cas Cristóbal Montoro al qual ha tingut accés l'ARA. Aquesta comunicació va fer sospitar la policia judicial catalana pel fet que la investigació fiscal a Chicote "sembla coincidir amb les primeres notícies publicades pel periodista en referència al ministre d'Hisenda i la seva relació amb el despatx Equipo Económico (EE), que s'inicien a partir de l'abril del 2017". "El meu cas és claríssim. Jo publico, [Montoro] m'amenaça i m'inspecciona la cúpula d'Hisenda. No soc el president d'un banc. Soc un autònom amb una facturació normal. El motiu [de la inspecció] és que soc periodista i vaig molestar el ministre", explica Chicote en una conversa amb aquest diari.

La causa que instrueix el jutge de Tarragona Rubén Rus sobre Cristóbal Montoro està acotada al fet de fer lleis a mida a canvi de diners a través del despatx Equipo Económico. Però la investigació ha destapat comportaments escandalosos del ministre que, de moment, ningú ha judicialitzat. Parlem de l'accés a dades fiscals de persones famoses o adversaris polítics (fins i tot dins del seu propi partit) per filtrar-les a la premsa o, el que és molt més greu, ordenar inspeccions d'hisenda a periodistes o polítics incòmodes com a mètode per intimidar-los. L'ARA recull avui dos testimonis especialment colpidors d'aquest comportament típicament mafiós amb la distinció que, en aquest cas, es feia servir una institució de l'Estat com és l'Agència Tributària com a arma per extorquir i amenaçar. Es tracta del periodista Javier Chicote, cap d'investigació del diari Abc, que és el primer que va publicar informació sobre els tripijocs del despatx fundat per Montoro, i Carles Mulet, senador de Compromís que va protagonitzar debats encesos amb el ministre a la cambra alta.

L'any passat, la justícia espanyola va posar traves a la investigació judicial andorrana de l'operació Catalunya amb un arxivament de la comissió rogatòria. Es va fer per qüestions formals perquè suposadament no s'haurien explicat adequadament els motius de les imputacions, però en una resolució avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA es torna a activar la causa en què es pretén la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres de l'Interior i d'Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La jutgessa Stéphanie Garcia ha tornat a emetre les comissions rogatòries a Espanya, a l'autoritat judicial competent, per poder citar els responsables polítics i judicials de la branca andorrana d'aquest suposat entramat contra l'independentisme.

Just s’havien celebrat les eleccions espanyoles i el PP estava a punt d’aterrar de nou a la Moncloa, quan el futur cap de gabinet de Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, va concertar una trobada amb càrrecs intermedis del govern de la Generalitat. En aquella època hi havia Artur Mas a la presidència –feia poc més d’un any que havia arribat al Palau i la crisi econòmica ja era galopant– i Martínez Rico va aprofitar els contactes que tenia a l’equip econòmic del govern català per oferir-los els serveis d'Equipo Económico (EE). Segons diverses fonts consultades per l'ARA, l'oferiment no es va concretar en un servei concret, però es va entendre de la conversa que contractant el despatx fundat per Montoro, la relació amb el futur govern del PP fluiria millor. Martínez Rico, que en aquell contacte portava el barret d'Equipo Económico, ja sabia que aniria a parar a Hisenda i a l'equip del ministre, que també estava clar en aquell moment que seria Montoro. El departament d'Economia pilotat en aquell moment pel conseller Andreu Mas-Colell va declinar-ne la contractació.

El cas Montoro ha sacsejat el PP, li ha capgirat els plans i l'ha instal·lat en el desconcert en un moment que era dolç perquè tenia el govern espanyol assetjat pel cas Cerdán. "Ves a saber què més pot sortir; això portarà molta cua", sosté un dirigent popular, que apunta que aquest cas pot perjudicar notablement el partit. És una por i una inquietud que corre internament. Si bé n'hi ha que, malgrat reconèixer-ho, hi volen treure ferro, totes les veus consultades per l'ARA apunten que el cas ha estroncat la dinàmica política d'acorralament a l'executiu estatal, i li ha donat oxigen a Pedro Sánchez, almenys de moment. Però també ha fet aflorar un altre factor: les velles guerres del partit, si bé algunes fonts volen restar-hi importància. Emergeixen les venjances contra el mateix exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i també contra la seva família política, el sorayisme, vinculat a l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, del qual ell era un fidel destacat, també en la pugna pel lideratge amb Pablo Casado. Mentrestant, la direcció de la formació intenta seguir apuntant al PSOE pels casos que l'afecten i blindar el seu líder, Alberto Núñez Feijóo.

Cristóbal Montoro ha estat un home poderós en el marc de l’Estat. Dos cops ministre d’Hisenda, en els governs d’Aznar i Rajoy, en alguns moments acumulant més funcions rellevants, com per exemple les de Funció Pública o la de Relacions amb les Administracions Territorials, és a dir, tot allò relacionat amb treballadors públics, autonomies i corporacions locals. Ara descobrim, o més ben dit confirmem, que a banda de ser un home poderós ha estat també un personatge tenebrós.

El cas que afecta la presumpta corrupció de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha donat un nou tomb. El jutge de Tarragona que investiga la trama ha deixat clar en diverses resolucions, que han transcendit aquest dijous, que no veu delicte en el fet que Montoro, ara imputat per múltiples delictes, rebés correus del seu equip amb dades fiscals de polítics de diferents partits, inclosos adversaris. Així, denega la personació com a perjudicats de l'exministre del PP Rodrigo Rato i de l'exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero, perquè no veu cap il·legalitat en aquesta sostracció de dades seves, ja que estava "plenament autoritzat" i "legitimat" per rebre-la, segons el jutge. En canvi, ha acceptat la personació del PSOE, l'única que ha validat, mentre que ha rebutjat la d'un periodista.

Del cas Montoro el més sorprenent és que després de tot el que ha transcendit de la imputació del jutge, aquest personatge pugui continuar fent vida normal. A part de ser investigat per haver traficat amb lleis per beneficiar interessos particulars que perjudicaven els interessos generals, la Fiscalia ha constatat que Cristóbal Montoro, mentre va ser ministre d’Hisenda, va rebre correus amb dades confidencials de l’Agència Tributària sobre altres polítics i famosos de la vida espanyola.

A l'època gloriosa del ministre Montoro, tota mena d'artistes de la ploma, la guitarra o el vers van rebre inspeccions d'Hisenda. En una inspecció, primer cal pagar i després, si queden diners, demostrar la innocència. Gestors afiliats al partit del senyor Montoro que es creien intocables justament pel carnet ("jo faig i desfaig, que no em diran res") prometien i manegaven. Tots tenien un equipet economiquet a la seva mida. Si els treballadors fóssim una mica més importants ens hauria vingut un Montoro i ens hauria dit: "No t'amoïnis, que canvio la llei perquè no hagis de pagar 500 euros al mes de quota, que és de les més cares d'Europa, per tenir dret a treballar". I hauria dit també: "No t'amoïnis, que et permetré desgravar-te una mica de benzina, una mica de roba i una mica de dietes per anar a treballar pel món".

La cartera de clients del despatx jurídic que va fundar l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro el 2006 va més enllà d'empreses del sector privat. Equipo Económico també va facturar ingressos d'administracions públiques. Una d'elles, segons consta en el sumari de la investigació del jutjat d'instrucció número dos de Tarragona, és la Junta de Galícia. En un extens informe de l'Agència Tributària incorporat a la causa el 2020 apareix un pagament de 172.838 euros fet per l'executiu autonòmic a Equipo Económico. No s'especifica per quins serveis ni quin any va ser concretament, però sí que es va fer en un període comprès entre el 2008 i el 2019.

Veure Montoro a la televisió em porta el record d’una de les pitjors èpoques que hem viscut, la de les salvatges retallades que van agreujar encara més la crisi econòmica. Sempre més associarem la gran recessió del 2008 amb les mesures implacables que van prendre els governs per pal·liar-ne, suposadament, els efectes. Una recepta que no només no va curar un sistema econòmic malalt, sinó que gairebé el va acabar de rematar. Ressona encara en la memòria el mantra fal·laç amb què ens repetien que aquell era l’únic remei possible: o austeritat, o catàstrofe i caos i desastre. Però per a molts treballadors, moltes famílies i moltes empreses petites o mitjanes, el que es va produir va ser precisament l’aniquilació dels seus mitjans de subsistència. Hi ha qui no va aixecar mai més el cap, i aquesta sensació generalitzada de pèrdua i impotència devia començar en aquell moment. Empreses que treballaven per al sector públic i que van fer fallida, d’altres que vivien a base de deutes i que van haver de plegar quan els bancs els van tancar l’aixeta que semblava destinada a rajar per sempre. De la fallida d’aquell sistema, en què l’economia creixia gràcies al dopatge del crèdit massiu, se'n va culpabilitzar les persones que n’eren precisament les víctimes.

La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) va néixer l'any 2002 com a resultat de la fusió de les cinc fundacions vinculades al Partit Popular. Quan va deixar la Moncloa l'any 2004, José María Aznar va assumir la presidència de manera efectiva d'aquesta fundació. I en el sumari del cas Montoro, el presumpte cas de corrupció que afecta la cúpula d'Hisenda, la FAES apareix en més d'una ocasió.

Aquest article va sobre el cas Montoro, tot i que partint d'una perspectiva una mica diferent. Per això voldria començar-lo obrint un prudent parèntesi en forma de dubte. El fet que un cas que té un munt d'anys, més d'una dècada, s'hagi fet públic immediatament després d'un altre cas molt greu de corrupció que afectava el govern de Pedro Sánchez, ¿s'ha d'atribuir a la casualitat? I el fet que –per posar només un exemple– un diari afí a l'actual govern del PSOE titulés en portada diumenge passat "El caso del exministro del PP reequilibra la batalla política", ¿s'ha de considerar una mera interpretació periodística o bé una prescripció programàtica? Tanco el parèntesi. 

En un principi, les empreses gasistes es van trobar amb un no rotund. L'octubre del 2013 es va aprovar una llei que permetia a certs sectors una reducció del 85% en la base liquidable de l'impost sobre l'electricitat. Alguns fabricants de gas van trucar a la porta del ministeri d'Hisenda, a qui van demanar que ells, com a indústria en què l'electricitat que es consumeix suposa més d'un 50% del cost del producte que fabriquen, també es poguessin acollir a aquest descompte. Llavors, la resposta del ministeri va ser que les "limitacions que imposa el restrictiu marc pressupostari" ho feien impossible. Fins i tot l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) va concloure que estendre la rebaixa fiscal a aquesta tipologia d'empreses seria de "difícil control".