Gairebé vint-i-quatre hores després del terratrèmol de magnitud 7,7 que va sacsejar el centre de Myanmar, només hi havia 144 víctimes confirmades. Eren les d'un hospital que s'havia ensorrat. No va ser fins a l'endemà que la junta militar va fer públic el primer balanç: 1.644 morts, 2.389 ferits i 30 desapareguts. Aquest dimarts, després de dos dies sense actualitzar dades, el balanç ha pujat a 2.719 morts, 4.521 ferits i 400 desapareguts, segons la televisió xinesa CCTV que citava fonts del govern militar. Aquests silencis no són casuals: és el segell de l’opacitat sistemàtica del règim birmà, que controla la informació amb puny de ferro. Però també reflecteix la debilitat de la junta militar, que, enmig del caos creixent, afronta un repte majúscul: demostrar que té el control del país.

Gairebé quatre dies després del devastador terratrèmol que va sacsejar Myanmar, les feines per intentar treure els supervivents de sota la runa es mantenen, tot i que la finestra d'oportunitat cada cop és més petita. El sisme de divendres, de magnitud 7,7 i amb l'epicentre a només 10 quilòmetres de profunditat, continua tenint rèpliques –unes 170 fins a aquest diumenge, segons el servei meteorològic de Tailàndia– i el difícil accés als llocs més afectats i els talls en els subministraments d'electricitat, internet i telefonia compliquen les tasques de rescat i impedeixen saber exactament l'abast de la tragèdia.

Un terratrèmol de magnitud 7,7 va sacsejar aquest divendres el centre de Myanmar, i els seus efectes es van notar fins a la Xina i Tailàndia. El balanç de víctimes a Myanmar, segons ha fet públic aquest dissabte la junta militar, és d'almenys 1.644 morts, 2.389 ferits i 30 desapareguts. Es tracta, però, d'una xifra provisional després de visitar diverses zones afectades del país, on el règim militar va assumir el poder en un cop d'estat fa quatre anys i manté oberta una guerra civil amb grups rebels. Diversos organismes alerten que el nombre de morts pot ser molt més alt. El model predictiu del Servei Geològic dels Estats Units, per exemple, estima que el nombre de morts de Myanmar pot arribar a superar els 10.000. L'ONU ha fet públic aquest diumenge el balanç d'afectats, que ascendeix a 20 milions de persones, un terç de la població del país.

Després de set anys d'estudiar medicina a Myanmar, la May va aconseguir finalment l'objectiu de convertir-se en metgessa. Però un mes després de graduar-se i trobar feina, els seus somnis van començar a esvair-se. El febrer del 2021, els militars de Myanmar van protagonitzar un cop d'estat i l'economia del país, ja afectada per la pandèmia, va començar a trontollar. Els preus es van disparar i el sou de la May, equivalent a 415 dòlars al mes, es va evaporar encara més de pressa. Amb el seu pare malalt del ronyó, es desesperava cada cop més. Aleshores va conèixer les “noies de les cites”, que guanyaven el doble que ella. Els diners eren temptadors, encara que impliqués sexe amb homes.

La junta militar birmana ha executat quatre homes, entre els quals dos activistes polítics, en la primera aplicació de la pena de mort al país asiàtic en tres dècades. L'agència de notícies controlada pel règim militar ha informat aquest dilluns que "el càstig s'ha realitzat" i que els presos han mort penjats. Entre els executats hi ha Phyo Zeyar Thaw, un exdiputat de la Lliga Nacional per a la Democràcia –el partit fundat per Aung San Suu Kyi– i l'activista Kyaw Min Yu, conegut com Ko Jimmy, tots dos detinguts la tardor passada i acusats de terrorisme en uns judicis celebrats a porta tancada a principis d'aquest any.

"Em temo que la situació a Birmània s'està convertint en un conflicte en plena expansió. Els estats no poden permetre que es repeteixi el mortal error del passat comès a Síria i altres territoris". És la conclusió que l'alta comissària de Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, exposa en un comunicat publicat aquest dimarts i que pretén implicar la comunitat internacional per aturar l'actitud repressiva de l'exèrcit birmà contra els ciutadans que protesten contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer.

Almenys 83 persones van morir en un sol dia, de divendres a dissabte, a mans de l’exèrcit en les protestes contra el cop d’estat militar a Birmània. Això eleva per sobre dels 700 el total de morts des que el general Min Aung Hlaing va usurpar el poder al govern democràtic liderat per Aung San Suu Kyi, l'1 de febrer passat. Dels 83 morts en un sol dia, 82 es van produir a la ciutat de Bago, a 90 quilòmetres al nord-est de Rangun, on l’exèrcit va entrar divendres al vespre disparant granades de fusell.

L'escalada de violència a Birmània amenaça amb convertir-se en una veritable guerra civil, no només per la cada cop més mortífera repressió militar contra les protestes al carrer, sinó també per l'entrada en escena de les guerrilles ètniques que actuen en alguns estats del país. Aquest dimarts l'Exèrcit d'Akaran, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Ta'ang i l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar han fet públic un comunicat conjunt per donar suport al moviment de desobediència civil contra el cop d'estat i per exigir a l'exèrcit birmà que aturi "immediatament els tirotejos violents i l'assassinat de ciutadans que protesten pacíficament". Els tres grups, de fet, amenacen amb anul·lar l'acord d'alto el foc que mantenien amb l'estat birmà si continuen les matances en les manifestacions pro democràcia.

Amb més de 54 assassinats i 1.800 detinguts, la repressió no fa més que endurir-se cinc setmanes després del cop d’estat a Birmània. La junta militar ha donat el cop més fort fins ara a la llibertat de premsa ordenant el tancament dels cinc mitjans de comunicació que han estat fent un seguiment més extens de les protestes i la brutal resposta de les forces de seguretat. Amb tot, aquest dimarts, en la segona jornada d’aturada general, han seguit desafiant els militars publicant notícies a través de les xarxes socials.

L’administració de Joe Biden s’ha posicionat des del primer dia en la condemna ferma contra els militars que van perpetrar el cop d’estat de Birmània. Dimecres va fer el primer pas concret per castigar l’atac al govern escollit democràticament anunciant que imposarà sancions contra els líders de la junta militar i les seves famílies, tot i que sense especificar noms concrets, que identificarà al llarg d’aquesta setmana. “El govern dels Estats Units està fent passos per prevenir que els generals tinguin accés indegut als mil milions de dòlars de fons del govern birmà dipositats a la nació nord-americana”, va dir, i va afegir que imposarà també “forts controls d’exportació”. El president ha insistit en la seva demanda que s’alliberin els dirigents detinguts, inclosa la popular líder Aung San Suu Kyi, i ha demanat que s’acabi la repressió dels que es manifesten contra la imposició militar encapçalada pel general Min Aung Hlaing. També ha alertat de noves sancions al llarg dels pròxims dies si continua la vulneració de drets fonamentals.

L’exèrcit de Birmània, que va ocupar el poder d’aquest país asiàtic des del 1962 fins al 2011, ha protagonitzat la matinada de dilluns un cop d’estat contra l’executiu d’Aung San Suu Kyi. La líder birmana ha sigut detinguda i substituïda pel general Min Aung Hlaing, que ha declarat l’estat d’emergència com a mínim durant un any, fins que es facin unes altres eleccions. Tant a Naypidaw –la capital política–o Yangón –la capital econòmica– com en altres grans ciutats, camions de militars controlen des d’ahir al matí els carrers. En un primer moment, es va tallar internet, tampoc funcionaven la majoria de telèfons mòbils, l’aeroport internacional havia quedat tancat –amb els vols suspesos– i els bancs i caixers automàtics estaven fora de servei. Al voltant dels supermercats s’havien format llargues cues de gent, que s’intentava proveir d’aliments davant la incertesa dels pròxims dies.

La premi Nobel de la pau i líder brimana Aung San Suu Kyi ha defensat aquest dimecres davant el Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia l'actuació de l'exèrcit de Birmània contra la minoria musulmana rohingya de les acusacions de genocidi. En qualitat de consellera d'Estat, l'exopositora que va guanyar les eleccions del 2015 en un règim en què els militars continuen tenint la clau del poder, ha assegurat que al seu país "no és toleren les violacions dels drets humans".

Paradoxes de la història, un símbol de l'activisme pels drets humans compareix aquest dimarts davant del Tribunal de l'Haia per defensar un exèrcit acusat de genocidi. La premi Nobel de la pau i cap de govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, representa el seu país al Tribunal Internacional de Justícia, que aquest dimarts ha començat a jutjar el genocidi dels rohingyes. De fet, Suu Kyi defensarà els mateixos militars que la van tenir empresonada durant 15 anys quan era opositora. No serà fins demà dimecres, però, quan declari. "Tots els genocidis de la història tenen les seves pròpies causes amb un context polític únic, però això no passa de la nit al dia, sinó que està precedit d'una història de desconfiança i propaganda que deshumanitza els altres", ha afirmat a l'inici de la sessió d'aquest dimarts Abubacarr Tambadou, ministre de Justícia de Gàmbia, el país que ha presentat la denúncia.

L'ONU considera que hi ha elements de "genocidi internacional" en l'operació militar que fa un any va dur a terme l'exèrcit birmà contra els rohingyes, i insta a investigar els responsables de les forces armades en un tribunal internacional. A més a més, critica la líder Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau, per passivitat.

La líder del govern de Birmània i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, ha trencat el seu silenci per denunciar la desinformació que hi ha hagut al voltant de l'actual onada de violència al seu país, en la qual en les últimes dues setmanes han mort 414 persones, la majoria membres de la minoria ètnica musulmana dels rohingyes.

La líder del moviment democràtic de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha confirmat aquest dimarts que participarà a les eleccions legislatives parcials de l'1 d'abril, amb la intenció d'aconseguir l'escó necessari per encapçalar l'oposició parlamentària.