Casos de maltractaments en detencions policials, a les presons catalanes i als centres de menors. El Comitè Europeu per a la Prevenció de Tortures (CPT), òrgan del Consell d'Europa, ha denunciat diversos casos d'"ús excessiu de la força" dels Mossos d'Esquadra i els funcionaris de presons amb els detinguts. També del personal de centres de menors. Concretament, la comitiva de l'ens europeu, que va visitar Catalunya entre el 25 de novembre i el 5 de desembre del 2024, assegura haver "corroborat" mitjançant certificats mèdics maltractaments com "bufetades", "cops de puny" i "cops amb porres" de les autoritats. El CPT ho ha fet en un informe fet públic aquest dijous on, malgrat tot, expliquen que la majoria dels presos entrevistats declaren haver rebut un tracte "correcte".

Els pocs centímetres que fa un tub de pomada antiinflamatòria són prou per amagar-hi, protegit amb un embolcall de plàstic, un dels objectes més preuats a dins d'una presó: un mòbil. És petit, no té accés a internet i en una botiga del carrer costaria pocs euros, però aquí permet fer trucades i enviar missatges des d'un lloc on les comunicacions són en comptagotes. Els treballadors de les presons es troben amb enginys de tota mena per aconseguir fer entrar i amagar tot allò que hi està prohibit. També les drogues, moltes vegades dins del cos, però també és freqüent que s'amaguin dins la sola de les sabates o entre les costures de la roba. "Hi ha autèntiques obres d'art cosides a mà i a màquina", diu un dels funcionaris consultats.

Un any després de l'assassinat a Mas d'Enric, el reforç de seguretat no ha arribat a molts racons de les presons de Catalunya, segons alerten diversos treballadors consultats per l'ARA. El primer moviment del nou govern per a les presons va ser apartar els interns condemnats per delictes de sang dels llocs de treball on poguessin tenir contacte amb eines perilloses. Més enllà de les cuines, el veto es va estendre, entre altres, als tallers de producció i les feines fora dels mòduls com ara els serveis de manteniment i jardineria. En canvi, les restriccions en les feines que pot fer un pres segons els seus antecedents no van incloure els cursos de formació que els interns poden seguir a la mateixa presó. Això ha permès situacions com ara que un pres pugui estudiar un curs de soldadura o de cuina, però després no pugui exercir aquest ofici a la presó.

El departament de Justícia s'ha compromès a complir una de les reivindicacions històriques entre els sindicats de funcionaris de presons: que se'ls reconegui la condició d'agents de l'autoritat. Una petició que ve de lluny i a què el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha respost des del Parlament la vigília del primer aniversari de l'assassinat d'una cuinera a la presó de Mas d'Enric.

Vox va fer una demostració de força quan dijous de la setmana passada va fer una roda de premsa al Parlament amb sindicats i associacions dels funcionaris de presons com CSIF, Marea Blava i Acaip per denunciar la situació d'"abandonament" en la professió. Una exhibició de les aliances que la formació d'extrema dreta va teixint en sectors econòmics i de la societat civil. És una porta oberta a la normalització en més àmbits? Quins són els tentacles de Vox més enllà de la seva connexió amb associacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional?

L'edat mitjana dels treballadors de les presons catalanes voreja els 50 anys. És, doncs, una plantilla envellida, que no ha crescut gaire els últims anys i que veu, desesperada, com el relleu generacional es fa amb comptagotes. Molts dels treballadors, els sindicats calculen que uns 700, tindrien ja l'edat per poder-se acollir a una feina que evités el desgast, sobretot físic, que suposa el contacte amb els interns, però no hi ha prou places d'aquest tipus i, per tant, es mantenen actius a primera línia fins a la jubilació. Aquesta és, segons les fonts consultades, una de les raons que explicarien que des del 2018 s'hagin triplicat les baixes laborals entre els funcionaris de presons. Les dades, obtingudes a través de transparència, arriben només fins a l'octubre d'aquest any, i demostren que el 2024 hi ha hagut fins i tot més baixes que en els mateixos mesos dels anys 2020 i 2021, que van ser els més forts de la pandèmia i en què, per tant, hi va haver una allau de baixes.

Fins al 31 d'octubre d'aquest any, entre els funcionaris de presons de Catalunya s'han registrat 4.497 baixes laborals, gairebé el triple que el mateix període del 2018, quan n'hi va haver 1.544. Són dades a què ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència i que mostren un augment constant de les incapacitats temporals entre aquests professionals, fins al punt que els primers 10 mesos d'aquest any n'hi ha hagut més que en la mateixa franja del 2020 i el 2021, els anys més marcats per la covid, que va causar una allau de baixes.

La presó de Sing Sing està a menys de cinquanta quilòmetres de la ciutat de Nova York i té una llarga història. La van construir el 1826 i arrossega mala fama per caòtica i violenta. Com a periodista, és pràcticament impossible accedir-hi o parlar amb els professionals que hi treballen. El nord-americà Ted Conover (Okinawa, 1958), col·laborador de New York Times Magazine, The Atlantic i New Yorker, ho va demanar moltes vegades sense èxit. Finalment, va decidir infiltrar-s’hi. Va fer un curs de set setmanes i va entrar a treballar-hi com a guàrdia de seguretat. Mai va revelar que era periodista.

La violència i la conflictivitat als centres penitenciaris catalans augmenten cada any. L'ARA ja va avançar que entre el 2017 i el 2023 les agressions de presos a funcionaris s'havien triplicat. En el que portem d'aquest 2024, la mitjana mensual ja és superior a la d'anys anteriors. Fins a l'1 de setembre d'aquest any, hi ha hagut 36 incidents i 50 funcionaris agredits de mitjana cada mes, segons ha explicat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en diverses respostes parlamentàries. El 2024, a més, va començar amb la tràgica mort de la Núria, la cuinera de la presó de Mas d'Enric, que és el primer cas d'una treballadora assassinada per un pres en la història democràtica. El crim va empènyer centenars de funcionaris de presons a protestar davant dels centres penitenciaris, bloquejant l'accés de milers de reclusos i treballadors, i va obligar el Govern a endurir els requisits perquè els interns puguin treballar a la presó.

Canvis rellevants en la política de seguretat de la presó de Mas d’Enric després del tràgic assassinat de la cuinera del centre a mans d’un pres que treballava amb ella, ara fa dos mesos i mig. Dilluns, la direcció de la presó ubicada al Catllar (Tarragonès) va aprovar una normativa interna que regula les ocupacions laborals dels interns i que ja ha entrat en funcionament aquest dimarts. Una de les principals novetats és que s’han classificat les destinacions laborals en quatre nivells de seguretat segons el risc. Així, la majoria de les feines a la cuina, la fleca o en zones de càrrega i descàrrega seran de risc molt alt. Altres tasques menors a la cuina seran de risc alt, així com les tasques a la bugaderia, a la botiga o al poliesportiu. La majoria dels tallers estan classificats com a risc mitjà, segons informa l’ACN.

El crim de la presó de Mas d'Enric va agafar tothom per sorpresa: ha estat el primer cas de la història penitenciària catalana en què un reclús mata una treballadora. No era un pres acabat d'arribar. I. S. O. havia entrat al centre vuit anys abans de matar a ganivetades la cuinera de la presó i suïcidar-se al mateix lloc on treballaven els dos junts. I. S. O. havia ingressat a Mas d'Enric de manera provisional el 26 d'abril del 2016 per l'assassinat a ganivetades d'una altra dona, un crim pel qual el van condemnar l'1 de juny del 2018. Durant els sis anys que van passar entre la sentència i el segon crim, només va tenir una altra conducta violenta, tot just quatre mesos abans que matés la cuinera: va clavar un cop de puny a la cara a un altre pres. Sembla poc important, però, segons ha pogut saber l'ARA, quan va cometre aquesta agressió la presó va incomplir el protocol de reincidència.

L'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric va provocar una revolta dels funcionaris de presons que encara no està del tot tancada. La ferida continua oberta, i la por que torni a passar un fet semblant es manté. L'única manera de suturar-la del tot, encara que sempre quedarà cicatriu, és aclarir completament què va passar i prendre les mesures necessàries per prevenir tant com sigui possible una situació semblant. En aquest cas, segons ha descobert l'ARA, es va incomplir un protocol davant d'un incident causat pel mateix pres només 68 dies abans del crim. És difícil d'afirmar que, si s'hagués complert el protocol que pertocava, el pres no hauria pogut cometre l'assassinat, o ho hauria fet en un altre moment. Però el protocol de reincidència existeix precisament per evitar situacions com la que va acabar tenint lloc. 

Les càmeres de seguretat capten a la perfecció com I.S.O., complint una pena de presó a Mas d'Enric per haver assassinat una dona, es preparava per cometre el crim. Revelen com va conduir a la Núria, la cuinera del centre, fins a la cambra frigorífica, on cap càmera els podia veure. La pròxima escena ja la capten els vigilants, que troben la Núria i I.S.O. estesos a terra enmig d'un bassal de sang. Ell l'havia assassinat amb un ganivet de la mateixa cuina on tots dos treballaven i després s'havia suïcidat. Aquest crim, el primer de la història penitenciària catalana que té com a víctima una treballadora i com a botxí un pres, va iniciar un cicle de mobilitzacions dels funcionaris de presons sense precedents. Durant les primeres setmanes es van bloquejar centres penitenciaris, els presos es van quedar tancats a les cel·les i la desescalada va anar condicionada a una exigència: que dimitissin la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. Tot quan la precampanya electoral ja havia començat.

L'acord entre Govern i sindicats, al qual s'ha arribat al límit de l'inici del període electoral –l'executiu ha volgut evitar acusacions d'electoralisme o ajornar l'entesa atesa la delicada situació–, tanca el període d'inestabilitat a l'interior de les presons catalanes que va esclatar arran de l'assassinat d'una treballadora del centre de Mas d'Enric el 18 de març. De fet, les negociacions ja venien d'abans, però segurament no haurien tingut el mateix desenllaç sense les tumultuoses setmanes de vagues i protestes que s'han viscut als centres penitenciaris. La sacsejada ha estat forta; el resultat final suposa un avenç.

Nova treva en el conflicte a les presons. El Govern i la majoria de sindicats (UGT, CCOO, IAC-CATAC i la Intersindical) han arribat aquesta matinada a un acord per desconvocar les vagues previstes per a aquest divendres i per a l'11 de maig. El pacte ha arribat pocs minuts abans de l'inici d'una nova tongada de protestes i després de cinc jornades de negociació entre les parts, l'última de les quals ha sigut maratoniana: han acabat a les cinc de la matinada. Segons ha informat el departament de Justícia en un comunicat, l'acord assolit implica millores laborals i de seguretat en els treballadors penitenciaris per valor d'uns 30 milions d'euros, un paquet de mesures i un nou conveni que ja s'estaven negociant abans de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric.

El març ha sigut un mes convuls a les presons. El 14 de març de 2024 serà un dia especialment recordat en la història penitenciària catalana: a la presó de Mas d'Enric un intern va assassinar la cuinera del centre, el primer treballador penitenciari mort en mans d'un pres en quaranta anys. Sota el lema "Tots som Núria", el nom de la treballadora assassinada, la plantilla i els sindicats van iniciar unes mobilitzacions inaudites –que encara duren–, van bloquejar les presons i van tancar els presos a les cel·les més de 24 hores. Per als treballadors, el crim de Mas d'Enric va ser la gota que va fer vessar un got que feia temps que s'estava omplint d'un augment exponencial de les agressions. I el mes més convuls a les presons també ha sigut un dels que ha registrat més agressions: segons ha pogut saber l'ARA, aquest març s'han comès 79 agressions de presos a funcionaris, el doble que el mes de febrer i 28 més que el març del 2023. És la xifra més alta dels últims dotze mesos.

Que els ganivets a les cuines o els cúters en els tallers estiguin lligats a les taules amb una cadena perquè el pres no ho pugui utilitzar fora de la seva zona de treball. O que a les neveres de les presons cada vegada hi hagi més menjar de quarta gamma. És a dir, verdures, fruites i altres aliments ja tallats perquè els interns no els hagin de manipular tant. Aquestes són algunes de les mesures, segons ha pogut saber l'ARA, que el departament de Justícia ha proposat aquest divendres als sindicats de presons en una reunió per millorar la seguretat als centres penitenciaris; unes negociacions que van detonar després de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric, que va morir apunyalada per un intern que treballava a la cuina ara fa un mes.

La reunió d'aquest dimarts, la primera entre els sindicats de presons i el departament de Justícia des de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric a mans d'un intern, s'havia mantingut en secret. Tant que ni la mateixa plantilla, segons fonts dels funcionaris dels centres penitenciaris, ho sabia. Després que durant tres setmanes els sindicats hagin plantat sistemàticament la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i només hagin accedit a reunir-se amb la vicepresidenta, Laura Vilagrà, el relleu del director de Mas d'Enric va significar un punt d'inflexió. El canvi s'ha materialitzat aquest dimarts, quan a les 9.30 h els representants dels treballadors han entrat per la porta de la seu del departament i s'han trobat amb el secretari general de Justícia, Jordi Martinoy, i representants de la secretaria d’Administració i Funció Pública.

Contràriament al que moltes vegades es pensa, les presons són unes institucions relativament modernes. Al començament només complien la funció de segregar i custodiar els presos fins que s'executessin altres penes, com les tortures físiques o la pena de mort.

A la foto de Pere Virgili publicada per aquest diari s'hi veu en primer terme el futbolista violador Dani Alves sortint de la presó de Brians 2 acompanyat de la seva advocada. Al fons es veu la protesta dels funcionaris de presons exigint dimissions a la conselleria de Justícia per la mort, fa dues setmanes, d'una cuinera d'aquest mateix centre penitenciari a mans d'un reclús que també treballava a les cuines i que es va suïcidar després de cometre el crim.