Els cines Yelmo Campanar de la ciutat de València es van negar a tramitar una reserva per a una projecció d'una pel·lícula a un grup d'estudiants perquè la docent que va sol·licitar la reserva de les entrades es va dirigir a la companyia en valencià i es va negar a canviar de llengua, tal com li van reclamar reiteradament els treballadors de la companyia. Així ho va denunciar el passat 28 de gener el consell escolar de l'institut del barri de Benicalap mitjançant un comunicat i ha avançat aquest dijous el diari Levante.

Després de patir una crisi suïcida, el febrer del 2024 una pacient va ser derivada de la sanitat pública a l'Hospital de Dia del passatge Còrsega de Barcelona, que gestiona la Fundació CPB, per seguir el seu tractament. A la primera sessió, va demanar de fer les sessions de teràpia en català, però es va trobar que al cap de dos dies l'infermer que l'atenia ho feia en castellà i deia que no se sentia "còmode" canviant de llengua.

Plataforma per la Llengua ha fet pública una discriminació lingüística entre dos mossos del magatzem d'Amazon a la Zona Franca i un transportista. Els dos treballadors es negaven a descarregar el camió si el transportista no els parlava en castellà, amb l'argument que no és veritat que a Catalunya sigui obligatori garantir l'atenció oral en català. El transportista va intentar mantenir el català fins que va veure que el conflicte escalava i necessitava deixar la càrrega o s'arriscava que la seva empresa perdés 10.000 euros. 

Malgrat els gags teatrals sobre metges que només parlen i escriuen informes mèdics en català, la realitat és ben diferent: el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha anunciat aquest dimarts un augment sostingut de les queixes per discriminació lingüística als centres sanitaris. Si el 2024 van arribar a les 358 a l'any, el 2025 ja són 179 només fins al mes de juliol; per tant, camí d'un nou rècord any rere any.

Fa gairebé dos mesos, una mare amb un nen que té síndrome d'Asperger va trucar al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, perquè el seu fill estava angoixat i no s'aixecava del llit. Cap dels tres professionals que atenen el jove habitualment no estava disponible i van passar la trucada a una altra psicòloga. Quan la mare li va començar a explicar el cas, la doctora li va dir que no l'entenia i que si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La mare li va demanar si no era un requisit saber el català i la doctora li va respondre que no. Segons denuncia la Plataforma per la Llengua, després de dos intents de penjar per part de la doctora, la mare va insistir en castellà i va poder fer la consulta.

"Un metge d’un hospital de Barcelona va negar l’atenció a una pacient que li parlava en castellà i va considerar la seva pretensió «grotesca i xenòfoba»". S’imaginen un titular així? Mig Espanya estaria demanant l’estat d’alarma, el 155 i un discurs del rei. En canvi, al revés sí que passa, i no passa res. L’última denúncia de Plataforma per la Llengua explica que un metge de l’Hospital Dexeus va definir com una “pretensió grotesca i xenòfoba” l’actitud d’una pacient que li parlava en català. I amb la seguretat que no seria reprès, fins i tot va deixar-ho per escrit.

El Partit Popular i Vox han obert la porta aquest dimecres a fer que el valencià deixi de ser llengua vehicular en l'ensenyament. Ho han fet en el debat sobre la tramitació d'una iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en català i convertir aquesta opció en voluntària en fer-la dependre de la tria de cada família. La legislació suposaria anar un pas més enllà de l'anunciat al desembre per les dues formacions que conformen el govern valencià, quan el PP i Vox van avançar el seu desig que les famílies triessin la llengua vehicular de cada centre i van detallar que al llarg del 2024 aprovarien una llei que ho fes possible.

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia i València per denunciar "la discriminació" i els "atacs cap al valencià" de l'actual govern del Partit Popular i Vox.

Les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat gairebé un 10%. Això és el que denuncia l'informe Drets Lingüístics 2023 que han elaborat 15 organitzacions cíviques i sindicals i que han lliurat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges.

Una treballadora de la botiga de Puigcerdà de la cadena Veritas ha presentat una demanda als jutjats perquè considera que la van acomiadar per parlar català. En un àudio que va gravar en el moment de recollir les seves pertinences, l'encarregat li retreu que parlés català amb dos clients que en realitat eren treballadors d'oficines. Primer, l'argument per dir-li que no havia superat el període de prova va ser que prescindien dels contractes de 20 hores, però després li reconeix aquestes "queixes". Plataforma per la Llengua (PxL), que ha fet públic el cas i l'àudio, assenyala la paradoxa que l'empresa vengui el seu compromís social però no compleixi les bones pràctiques lingüístiques, com l'ús normal del català en l'atenció oral i l'etiquetatge en català.

Ni per les xarxes ni per correu electrònic ni verbalment. La via que va fer servir un anestesista de l'Hospital Alto Deba d'Arrasate (País Basc) per instar un altre metge a no fer servir l'euskera va ser l'historial clínic d'un pacient. L'anestesista expressava així la seva indignació perquè els historials estaven escrits en euskera: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès), va escriure el juny del 2022. El següent es va registrar el setembre del 2022: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English, that is the European official language and can be understood by all the fellows of the center" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès, que és una llengua oficial europea i la poden entendre els companys del centre). El darrer missatge, molt similar als anteriors, també va ser escrit al setembre.

La Delegació del govern espanyol ha arxivat la denúncia contra Francesc Xavier Tébar, el veí de Benetússer (Horta) que va ser sancionat amb 601 euros per presumptament haver "alterat el funcionament" d'un centre de salut i haver "molestat" una recepcionista després que un metge de l'ambulatori d’Alfafar es negués a atendre’l perquè parlava en valencià.

L’Oficina de Drets Lingüístics de la conselleria d’Educació, Cultura i Esports ha determinat que Francesc Xavier Tébar, el veí de Benetússer (Horta) que va ser sancionat amb 601 euros per "alterar el funcionament" d'un centre de salut i "molestar" una recepcionista després que un metge de l'ambulatori d’Alfafar es negués a atendre’l perquè parlava en català va ser discriminat i no va rebre un tracte respectuós.

Francesc Xavier no està sol. Així va quedar demostrat l'últim diumenge amb la concentració que Plataforma per la Llengua va organitzar a la porta del Centre de Salut d'Alfafar (l'Horta Sud) per protestar contra la discriminació lingüística soferta per Francesc Xavier. Aquest veí de Benetússer (l'Horta Sud) va ser multat amb 601 euros el 16 d'octubre per la Delegació del govern espanyol per "alterar el funcionament del centre" al demanar ser atès en la seva llengua. El 14 de juny, a l'entrar a la consulta per un malestar general, Francesc Xavier es va trobar amb la negativa del metge d'atendre'l en valencià i va rebre respostes com "Si no hablas en castellano, no te voy a atender" o "Por favor, quítese de la cola que tengo otras cosas que hacer", quan intentava que la recepcionista li donés una solució a la situació "surrealista" que estava vivint.

"Si no hablas en castellano, no te voy a atender". Aquesta va ser la resposta que un metge del centre de salut d'Alfafar (Horta Sud) va donar a Francesc Xavier Tébar, veí de Benetússer que va demanar ser atès en valencià. A més a més, Tébar ha estat multat amb 601 euros per "alterar el funcionament del centre" i "molestar la recepcionista", després que el mateix metge interposés una denúncia contra ell.

Una empleada de la Diputació d'Alacant s'ha mostrat incapaç d'entendre una treballadora d'un ajuntament de la comarca valenciana de la Marina Alta per expressar-se en català en una conversa telefònica i ho ha justificat per la seva procedència. "Soc de Madrid i no sé valencià". Així ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua, que ha difós els àudios enregistrats per l'empleada, que hauria telefonat a l'Oficina Provincial de Fons Europeus per gestionar unes subvencions. L'entitat lingüística no ha facilitat el nom del municipi afectat per salvaguardar l'anonimat de la treballadora.

La Plataforma per la Llengua ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística al País Valencià. En aquesta ocasió, hauria tingut lloc a Gandia (Safor), on els cambrers d'un bar es van negar a atendre un jove per haver-s'hi adreçat en valencià. A més, tampoc li van permetre omplir el full de reclamacions quan el va demanar i va ser necessària la intervenció de la Policia Local.

"En castellano, que estamos en España". Aquest va ser el principal crit d'intimidació que van patir divendres passat els monologuistes valencians Maria Zamora, Saray Cerro i Diego Varea durant una representació de l'espectacle d'humor Riures en valencià, programat per l'Ajuntament de Moncofa (Plana Baixa).

"A mí me parece muy bien que quieras hablar en tu dialecto, pero esto es España, y si quieres que te sirvamos, lo haces en castellano”. És la resposta que Rafa Simó, un veí de Xàtiva (la Costera), afirma que va rebre aquest diumenge passat del gerent del restaurant Suquet de Rap del Grau de Castelló de la Plana, on estava acompanyat de la seva germana i pares.