<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - IBM]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/ibm/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - IBM]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L'home que es va inventar el gegant americà dels ordinadors]]></title>
      <link><![CDATA[https://empreses.ara.cat/directius/l-home-inventar-gegant-america-dels-ordinadors_1_5376883.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/728faf9e-1488-4d28-bd5a-3eaf0494f724_16-9-aspect-ratio_default_0_x1914y1579.jpg" /></p><p>L’any 1968 es va estrenar la pel·lícula <em>2001: una odissea de l’espai</em>, un film futurista ple de detalls molt estranys. Ben aviat, aquesta obra de Stanley Kubrick es va convertir en una pel·lícula de culte amb interpretacions variades. Sens dubte, un dels elements centrals de la trama era una computadora de reaccions molt humanes anomenada HAL 9000. Les fonts oficials al voltant del film sempre han insistit que el nom de l’artefacte prové de l’expressió <em>heuristically programmed algorithmic computer</em>, que vol dir <em>ordinador algorítmic programat amb heurística</em>. Però hi ha una llegenda urbana que corre fa molts anys, segons la qual la denominació HAL és en realitat una transposició alfabètica d’un altre nom: el que surt si agafem la lletra que succeeix les originals seguint l'ordre alfabètic, o sigui, IBM. I és que el fabricant d’ordinadors IBM fa molts anys que està fortament inserit a la cultura popular de tot el planeta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Valero-Carreras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://empreses.ara.cat/directius/l-home-inventar-gegant-america-dels-ordinadors_1_5376883.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 May 2025 05:30:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/728faf9e-1488-4d28-bd5a-3eaf0494f724_16-9-aspect-ratio_default_0_x1914y1579.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Charles Ranlett Flint, fundador d'IBM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/728faf9e-1488-4d28-bd5a-3eaf0494f724_16-9-aspect-ratio_default_0_x1914y1579.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Charles Flint va fusionar companyies de diversos sectors, però IBM va ser la més exitosa]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De què serveixen (i per què t’interessen)  els ordinadors quàntics]]></title>
      <link><![CDATA[https://empreses.ara.cat/innovacio/que-serveixen-interessen-ordinadors-quantics_1_2693159.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9b5fcd2d-df42-4c91-87d6-89fa84bf2d6b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Hi va haver un temps en què IBM va ser el rei de la targeta perforada. El 1953 <strong>Thomas Watson</strong>, fundador d’IBM, va anunciar la construcció d’una màquina que ocupava<strong> una habitació de dos pisos, feia molt soroll, desprenia calor a dojo i cremava tubs de buit per fer els càlculs que se li demanaven en aquestes targetes perforades plenes de zeros i uns</strong>. Així va néixer l’era de la computació binària, que trigaria encara quaranta anys a consolidar-se a escala domèstica però que amb l’IBM 701 ja permetia que les primeres grans empreses disposessin de màquines per fer càlculs i processos fins aleshores costosos, o fins i tot impossibles.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Sabaté]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://empreses.ara.cat/innovacio/que-serveixen-interessen-ordinadors-quantics_1_2693159.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 16 Feb 2019 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9b5fcd2d-df42-4c91-87d6-89fa84bf2d6b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[De què serveixen (i per què t’interessen)  els ordinadors quàntics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9b5fcd2d-df42-4c91-87d6-89fa84bf2d6b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[IBM entra en una nova era i presenta el primer model quàntic reproduïble a escala comercial: l’IBM Q System One]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una estelada es cola en un anunci d'IBM per al Mobile i l'empresa demana disculpes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/estelada-ibm-mobile-empresa-disculpes_1_2693796.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L'estàtua de Colom, la Sagrada Família i una estelada que creua a càmera lenta la pantalla deixant pas a l'eslògan "Mobile World Congress 2019 Barcelona". És l'inici del vídeo promocional d'IBM que ha portat enrenou a les xarxes. L'empresa, però, ja ha publicat una nova versió de l'anunci sense l'estelada i ha demanat disculpes. En un tuit, qualifiquen la imatge d'"error" i suggereixen que la bandera és anticonstitucional. "Demanem disculpes per l'error. IBM compleix plenament amb les lleis espanyoles i la Constitució", aclareixen.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/estelada-ibm-mobile-empresa-disculpes_1_2693796.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Feb 2019 15:17:34 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA["IBM compleix amb les lleis espanyoles i amb la Constitució", ha piulat l'empresa després de modificar la versió del vídeo]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[IBM critica el "poc rigor" del Sabadell per prevenir el caos informàtic de TSB]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/ibm-sabadell-tsb_1_2726378.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/da51dfa4-9bef-4cb6-be2c-5b00ba4df8ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La firma tecnològica IBM ha sigut crítica amb el Banc Sabadell. L'empresa estatunidenca, <a href="https://www.ara.cat/economia/tsb-especial-dexperts-solucionar-informatic_1_2726383.html">contractada aquest abril</a> per TSB (la <a href="https://www.ara.cat/economia/sabadell-tanca-compra-banc-britanic_1_1850039.html">filial britànica</a> del Sabadell), considera que l'entitat bancària no va dur a terme suficients proves per evitar el caos informàtic que va impedir que un nombre molt elevat de clients poguessin treure diners dels seus comptes. Així ho reflecteix un informe de la multinacional publicat pel Comitè del Tresor del Parlament del Regne Unit.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/ibm-sabadell-tsb_1_2726378.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Jun 2018 16:49:11 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/da51dfa4-9bef-4cb6-be2c-5b00ba4df8ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Caòtic canvi informàtic al TSB, la filial britànica del Sabadell]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/da51dfa4-9bef-4cb6-be2c-5b00ba4df8ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'entitat bancària ha xifrat en 80 milions d'euros el cost de les incidències]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lligues amb aplicacions per al mòbil? Vigila, el 60% són vulnerables a un atac informàtic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/tecnologia-aplicacions-android-lligar-tinder-grindr-internet-seguretat-informatica-ibm-intimitat-privacitat-pirateria-atac-informatic-vulnerabilitat_1_2852986.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7f654356-72d6-407e-8aa3-fcdc55623df9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fas servir aplicacions per a mòbils com Tinder i Grindr per lligar i conèixer gent? Doncs tingues en compte que, segons <a href="http://securityintelligence.com/datingapps/#.VN4g6S4_Z2A" rel="nofollow">un estudi d'IBM</a>, el 63% d'aplicacions per lligar de telèfons amb Android tenen vulnerabilitats entre mitjanes i greus que poden aprofitar pirates informàtics per robar-te informació personal. Els investigadors han analitzat 41 de les aplicacions per lligar més populars i han descobert, a més, que la meitat de les empreses nord-americanes que també han estudiat tenen algun treballador que té aplicacions per lligar en un telèfon amb informació de la feina.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Borràs]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/tecnologia-aplicacions-android-lligar-tinder-grindr-internet-seguretat-informatica-ibm-intimitat-privacitat-pirateria-atac-informatic-vulnerabilitat_1_2852986.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Feb 2015 17:26:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7f654356-72d6-407e-8aa3-fcdc55623df9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[asasas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7f654356-72d6-407e-8aa3-fcdc55623df9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Segons un estudi d'IBM, a través de moltes aplicacions un pirata podria accedir als llocs on han estat els usuaris, a dades personals i fins i tot prendre el control de la càmera del telèfon]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les marques IBM i Microsoft estan millor valorades que Apple]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/apple-ibm-microsoft-coca-cola-zara-marques-millor-valorades_1_2528970.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/18c22627-31e2-40ac-9781-8f61e1a7f3fe_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>La marca Apple no està tan ben valorada com IBM i Microsoft. Mentre que l'empresa fundada per Steve Jobs ocupa la vuitena plaça al rànking de marques més valorades al 2011, IBM ocupa la segona posició i Microsoft la tercera. Malgrat tot, Apple ha fet un gran salt entre 2010 (quan ocupava la 17a plaça) i el 2011 (quan ja va aconseguir entrar al top 10), segons un informe de la firma Interbrand publicat per <a href="http://www.bloomberg.com/news/2012-01-16/coca-cola-retains-title-as-world-s-most-valuable-brand-table-.html" rel="nofollow">Bloomberg</a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/apple-ibm-microsoft-coca-cola-zara-marques-millor-valorades_1_2528970.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Jan 2012 16:21:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/18c22627-31e2-40ac-9781-8f61e1a7f3fe_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Logotip d'IBM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/18c22627-31e2-40ac-9781-8f61e1a7f3fe_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[Un any més, Coca-Cola segueix liderant el rànking de les marques més ben valorades del món]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
