El laboratori de l'Hospital Clínic de Barcelona va ser el primer de l'Estat a detectar un nou coronavirus que va acabar provocant la pitjor crisi sanitària de l'època moderna. Era el 25 de febrer del 2020, com recorda el cap del Servei de Microbiologia del centre, Climent Casals, que té la data gravada a foc. La irrupció de la covid-19 va paralitzar el món amb greus conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, però també va tenir un gran impacte en la resta de patògens que fins aleshores circulaven al nostre territori; els va desplaçar i pràcticament va aconseguir el monopoli de les infeccions. Cinc anys més tard s'ha recuperat la normalitat prèvia a la pandèmia i el mapa de bacteris i virus també ha canviat. Per això, els professionals insisteixen en la importància de disposar d'un sistema de vigilància capaç de detectar qualsevol emergència i anticipar-s'hi perquè el que va passar el 2020 no es torni a repetir.

Els virus no fan vacances. "N'hi ha durant tot l'any, però segons la temperatura i el clima canvia el protagonista", explica el metge de família del CAP la Pau de Barcelona, Fran Fernández Segura. Els virus no són, per tant, exclusius de l'hivern. I els més freqüents en l'àmbit respiratori són els enterovirus i els rinovirus. També circula el coronavirus. "És cert que els factors climàtics de l'estiu no són els més adients perquè puguin sobreviure, però sí que hi ha virus", afegeix.

A principis de la dècada del 2000, un coronavirus que infectava els ratpenats va passar als gossos viverrins [un cànid asiàtic] i altres mamífers salvatges del sud-oest de la Xina. Alguns d’aquests animals es van vendre als mercats, on el coronavirus va tornar a fer un salt i va passar als humans. El resultat va ser la pandèmia de la SARS, que es va estendre a 33 països i va causar la mort de 774 persones. Uns mesos després, els científics van descobrir el coronavirus en els mamífers coneguts com a civetes de les palmeres, que es venien en un mercat situat al centre del brot.

L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha detectat al Berguedà un cas d'hantavirus, un tipus de virus que es transmet a través de rosegadors com el ratolí de camp i el talpó. La sospita d'infecció va saltar a principis de novembre, però no ha sigut fins ara que s'ha confirmat. El pacient es va posar malalt a mitjans de setembre i va haver de ser hospitalitzat a la unitat de cures intensives (UCI) a l'octubre.

El virus H5N1, responsable de la grip aviària, té capacitat per infectar moltes espècies d'animals. Aquest 2024 s'ha reportat la primera mort humana per la malaltia al món i el patogen cada cop es transmet entre més mamífers, un escenari que ha activat algunes alarmes. Investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han descobert que l'H5N1 es pot transmetre entre mamífers a través de la llet contaminada i pot arribar a les glàndules mamàries. La revista Nature publica els resultats d'aquesta investigació, que han elaborat a partir de l'aïllament del virus en llet d'una vaca infectada als Estats Units, i també han demostrat que les cries de ratolins es poden infectar a través de la lactància si la mare té el virus.

Les variants del coronavirus no han deixat de proliferar des de la seva irrupció, ara fa quatre anys. Les mutacions són habituals en aquests patògens: quan es reprodueixen dins d’una cèl·lula pot ser que aquesta cèl·lula creï una còpia inexacta dels gens. Moltes són menys eficients que la seva predecessora i no poden competir, però de tant en tant n'apareix alguna que la millora i s’acaba imposant, sigui perquè és més infecciosa o perquè es reprodueix millor. Al final, la que té més capacitat de transmetre’s acaba predominant. Actualment a Catalunya la variant que més circula és la FLiRT, que es va detectar per primer cop a finals de febrer i ara ja representa un 85% de les mostres seqüenciades. El motiu? És capaç d'escapar-se a la resposta immunitària de les vacunes i circular amb més facilitat.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

Normalment, associem els virus a malalties. I molt sovint és així. Així com uns altres microorganismes, com els bacteris, poden viure amb simbiosi amb nosaltres i la gran majoria no són tòxics, els virus, per la seva naturalesa, solen causar-nos problemes de salut. Un tipus de virus, anomenat retrovirus, és especialment perillós, perquè còpies del seu genoma poden inserir-se en el nostre i això, per exemple, pot causar càncer. Per sort, poques vegades aquest “polissó” genètic es transmet a la descendència. Però hem tingut una relació molt llarga amb aquests virus i, després de mil·lennis d’evolucionar plegats, el genoma humà ha acabat contenint restes d’infeccions pretèrites en forma de seqüències d’ADN viral barrejat amb el nostre, que reben el nom tècnic de retrotransposons. Això no representa cap problema, perquè aquest ADN normalment no porta informació genètica (és part del que abans s’anomenava ADN brossa) i, per tant, no influeix en les funcions normals de les cèl·lules. Però s’acaba de descobrir un exemple que desmenteix aquesta màxima: el genoma humà conté una seqüència viral que no tan sols no és “silenciosa”, sinó que és necessària per a la formació dels nervis.

Entre els mesos de novembre i març, les urgències pediàtriques s'acostumen a omplir de famílies perquè els seus nadons pateixen bronquiolitis. Amb la irrupció del coronavirus, el comportament típic del virus respiratori sincicial (VRS), causant d'aquesta patologia, va alterar-se de tal manera que, o bé els casos van desaparèixer pràcticament, o bé es van donar pics de transmissió fora de temporada. L'any passat, el virus ja va començar a donar senyals de normalitat prepandèmica en provocar una primera escalada de casos a finals del mes d'octubre, que es va saldar amb un miler de nadons hospitalitzats, 400 dels quals, greus. Ara els indicadors suggereixen que la seva propagació s'ha normalitzat del tot, però ni les consultes pediàtriques ni els hospitals han experimentat, de moment, una allau de pacients. Els experts consultats ho atribueixen, tot i que encara amb cautela, a la campanya d'immunització, que va arrencar l'octubre. Segons ha pogut saber l'ARA, un 80% dels nadons ja ha rebut la injecció.

Des del 1999, el sud-est asiàtic pateix esporàdicament brots del conegut com a virus de Nipah (VNi), un patogen d'origen animal que pot arribar a causar greus seqüeles neurològiques i encefalitis mortals. Malàisia va ser el primer país que el va detectar –en el seu primer i únic brot es van infectar 300 persones i més d'un centenar van morir–, però en l'última dècada és a Bangladesh i l'Índia on el virus reapareix periòdicament. Una de les zones més afectades és la de Kerala, al sud de la península índia, on aquesta setmana han mort dues persones. Per contenir la propagació, s'han tancat escoles i s'estan fent proves serològiques a centenars de persones que han estat en contacte amb els afectats. "No hem de tenir por, però sí enfrontar-nos a aquesta situació amb precaució", ha intentat tranquil·litzar el ministre en cap de la regió, Pinarayi Vijayan. Aquest és el quart brot declarat a Kerala des del 2018, però feia dos anys que no se'n detectava cap.

Encara no existeix una vacuna efectiva contra l'Epstein-Barr, un patogen de la família de l'herpes, malgrat que se sap que el 95% de la població mundial s'infectarà almenys un cop a la vida i que el virus no s'esborrarà mai de l'organisme. La possibilitat d'aconseguir una fórmula que protegeixi d'aquests contagis és una prioritat, atès que no només causa la mononucleosi, coneguda com la malaltia del petó perquè es transmet per la saliva, sinó que cada vegada hi ha més evidència que haver contret el virus s'associa a un risc més alt de patir malalties greus com l'esclerosi múltiple o càncers de gola, nas o limfoma de Hodgkin. Investigadors del Berghofer Medical Research Institute, a Austràlia, han dissenyat i assajat en ratolins una vacuna candidata que, per primer cop, es mostraria prometedora. De moment, però, en ratolins.

El doctor Pere-Joan Cardona acaba d’ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina, la institució del 1770 que considera que la ciència és una arma de pau. A un humanista com ell, gairebé un home del Renaixement, li escau aquest honor reservat a les eminències. Quan estudiava per al MIR va llegir La muntanya màgica de Thomas Mann i, com si fos un senyal, ha dedicat una bona part de la seva carrera a lluitar contra la tuberculosi, la malaltia infecciosa que ha causat més morts en la història de la humanitat. Quan va néixer (Manresa, 1967), les famílies no es van posar d’acord amb el nom. Els uns volien que es digués Pere i els altres Joan. La solució, després d’una negociació pacífica, va ser un nom compost. Ell, de gran, s’hi ha posat el guionet perquè no es confongui amb el cognom.

L'epidèmia de bronquiolitis està tensionant els serveis de pediatria dels hospitals catalans. El nombre de casos continua augmentant, especialment entre els menors d'un any. Els experts confien que aquesta onada, que s'ha avançat unes setmanes respecte al que és habitual per a aquesta època de l'any, pugui arribar al pic en els pròxims dies i començar a baixar. Si bé la bronquiolitis és habitual cada tardor i hivern –excepte en els dos anys de pandèmia de covid, que va canviar el seu comportament estacional–, aquest any l'epidèmia "està sent molt ràpida i intensa i tots els hospitals estem ampliant la capacitat d'hospitalització perquè estan emmalaltint molts nens de cop", explica Xoan González, cap d'urgències pediàtriques de l'Hospital de Sant Pau. Segons les dades actualitzades aquest dimarts pel Sistema d'Informació per a la Vigilància de les Infeccions a Catalunya (SIVIC), corresponents a la setmana del 14 al 20 de novembre, la taxa d'infeccions de bronquiolitis –provocada pel virus respiratori sincitial (VRS)– en infants menors de 4 anys ja supera el pic del 2019 i passa de 350 a 477 afectats per cada 100.000 habitants. L'augment més marcat és en menors d'un any, en què la taxa passa de 1.465 a 1.921 en l'última setmana.

Els virus són uns microbis amb una gran capacitat d’adaptació, i la seva simplicitat (bàsicament són només una colla de gens dins una càpsula protectora) els fa especialment resistents. Això representa un problema per als éssers vius que compartim planeta amb ells, ja que, quan ens infecten, causen malalties, algunes mortals. Per això és important entendre els canvis que poden adquirir els virus abans no provoquin més epidèmies i pandèmies. En aquest sentit, uns investigadors de la Universitat de Glasgow han fet un descobriment preocupant: han vist com dos virus diferents que causen refredats es fusionaven i formaven un híbrid que era capaç d’escapar-se del sistema immunitari.

L’herpes zòster és una granellada que apareix en forma de petites butllofes a la pell, normalment al tronc, tot i que també pot aparèixer a l’abdomen, a les cames o a la cara. El causa la reactivació del virus de la varicel·la zòster. Qualsevol persona que hagi passat la varicel·la pot desenvolupar un herpes zòster més endavant, perquè el virus es manté en el seu sistema nerviós en estat latent, com si estigués adormit, durant la resta de la seva vida. 

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

La cimera de Rio de Janeiro, promoguda per Nacions Unides ara fa justament 30 anys, va ser la primera gran trobada de caps d’estat i primers ministres per abordar els grans problemes ambientals que assolaven el planeta. Les causes i els efectes del canvi climàtic van ser els grans protagonistes informatius. En algun punt, tot i que aleshores va passar força desapercebut, es va parlar de virus i malalties emergents. Era el juny del 1992, poques setmanes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. El que en aquell moment era percebut com una llunyana possibilitat, avui és una de les pitjors amenaces en termes de salut pública. Un treball publicat ara a la revista Nature prediu que l’escalfament global multiplicarà el risc d’infeccions d’origen víric en zones densament poblades del Sud-est Asiàtic, l’Àfrica subsahariana i Sud-amèrica. Algunes en forma de pandèmia.

Les previsions més optimistes de les autoritats sanitàries s'han complert: la corba de la setena onada comença a baixar després que entre el 27 de juny i el 3 de juliol assolís el seu pic màxim amb 40.500 casos setmanals. Segons les dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (Sivic), els últims set dies s'han diagnosticat 34.447 positius, uns 6.000 menys que la setmana anterior, i el ritme de noves admissions a l'hospital està estabilitzat entorn dels 2.000 ingressos. Tampoc creix l'ocupació a les unitats de cures intensives (UCI), amb una cinquantena de malalts greus, ni la mortalitat, amb una seixantena de defuncions setmanals. "És el primer cop que la corba cau pel seu propi pes sense mesures de contenció", reflexiona la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom), Clara Prats.

Cap ecografia va revelar que el fill de la Rocío Martín, l'Albert, patia una malaltia d'origen congènit. Va haver de néixer prematurament, als set mesos per un part induït, perquè en un control rutinari de l'embaràs es van observar algunes anomalies en el seu desenvolupament. Amb tot, la causa d'aquestes anomalies no estava clara. Fins que va arribar al món. La Rocío s'havia contagiat de citomegalovirus en el primer trimestre de gestació, un virus molt comú que es transmet de la mare al fill per la placenta i que pot generar seqüeles molt greus en un de cada cinc infants que el contrauen en aquesta etapa primerenca de l'embaràs. El pediatre va observar en una ecografia d'alta definició que els plecs del cervell del nen eren menys marcats (condició anomenada paquigíria) i, quan va néixer, va confirmar que excretava el virus amb l'orina, i el petit va quedar ingressat a la unitat de cures intensives (UCI). "Les lesions que pot provocar el citomegalovirus poden ser molt lleus o molt greus, i el meu fill és un cas d’afectació severa. Aviat vaig adonar-me que l'impacte era molt alt: no se li aguantava bé el cap i patia sordesa a les dues oïdes", explica la mare.

En qüestió d'hores, els casos sospitosos de la verola del mico detectats a la Comunitat de Madrid s'han elevat fins a 23. La conselleria de Sanitat madrilenya, que a primera hora del matí havia identificat vuit possibles casos, ha informat a la tarda que s'estan analitzant mostres d'una vintena de persones, que evolucionen favorablement i estan aïllades al seu domicili, per confirmar els diagnòstics. Tot i que s'acostuma a transmetre per via respiratòria, les autoritats sanitàries locals descarten els antecedents de viatge a zones de risc i apunten que les característiques dels afectats fan pensar que l'origen és sexual, concretament per contacte amb mucoses. La direcció general de Salut Pública està fent la investigació epidemiològica i identificant possibles contactes.