Dijous a la nit, Documentos TV, a La 2, va emetre El escándalo de las adopciones internacionales, un documental francès que recull les investigacions que s’han fet en diferents països sobre les irregularitats en els processos d’adopció en diferents indrets del món. Corea del Sud, Colòmbia, Xile, Etiòpia, Polònia i el Vietnam són alguns dels països que van satisfer, als vuitanta, la forta demanda d’adopcions. Criatures que ara tenen entre trenta i quaranta anys. El documental es posa en contacte amb persones que, des de Suècia, els Països Baixos o França, han començat lluites col·lectives per denunciar els milers de casos de nadons robats. Un dels aspectes més interessants és com les víctimes d’aquestes circumstàncies expliquen com van descobrir que el seu procés d’adopció no havia estat com els havien explicat. Les famílies adoptants tampoc eren conscients de les atrocitats comeses en els països d’origen d’aquests nens. Les històries esclaten quan, d’adults, intenten localitzar els seus pares biològics. I en el procés de recerca, la història està plena de trauma i dolor per part d’unes mares que van ser induïdes o obligades a entregar els seus fills, o a les quals els hi van arrabassar d’un dia per l’altre sense permís. 

L’escriptor i policia científic dels Mossos d’Esquadra Marc Pastor em rep a casa seva, a Sant Andreu. En aquest barri de Barcelona ha format una família juntament amb l’Eva Narvaez, que és treballadora social, el seu fill Lando, que ha acabat cinquè de primària, i el Doctor, un gos petitó d’edat avançada. Però han voltat força. "Jo soc de Sant Andreu de tota la vida, però l’Eva i jo vam viure deu anys a Nou Barris, per qüestions econòmiques. I el 2014 vam anar a Madagascar a buscar el Lando".

La il·lusió per formar una família va portar la Núria Beltran i la seva parella, en Joan, fins a Rússia per formalitzar els tràmits d'una adopció doble: la de la Dària i la d'un nen que, com ella, havia nascut a Txeliàbinsk, a la Sibèria russa. Tots dos tenien vint mesos quan, l'abril del 2000, van arribar a Catalunya. Quan van fer els tres anys, però, la Núria i el Joan van veure que alguna cosa no rutllava. La Dària tenia problemes de comportament, de cognició, de rendiment a l'escola... Era incapaç de seguir unes normes, i les reaccions fora de lloc eren constants. "Criar canalla no podia ser allò per què estàvem passant nosaltres, fins que una psicòloga ens va dir que el problema no el teníem nosaltres, sinó la Dària", explica la Núria.

Aquest 2024 farà 50 anys que Asha Miró (Saha, Índia, 1967) va arribar a Catalunya. També en farà 25 que la vam descobrir a la televisió, on va presentar programes al 33, a TVE o a la Xarxa. Va escriure la història de la seva adopció en un llibre –La filla del Ganges– que va ser el més venut de l’any 2003. Es van fer documentals, pel·lícules i més llibres d’Asha Miró, fins que va desaparèixer del radar mediàtic. Veient Adoptats, un dels últims documentals del Sense ficció a TV3, vaig pensar què se n’havia fet. El més important: ha sigut mare.

Adoptats. Amb l’amor no n’hi havia prou, el Sense ficció de TV3 d'aquesta nit de dimarts és colpidor, perquè ens fa partícips d’una realitat que ha conviscut amb molta naturalitat entre nosaltres. Ens evidencia que potser no hi havíem dipositat la mirada adequada. El punt de partida és excel·lent i parteix de la voluntat d’analitzar un fenomen que vam viure a Catalunya: més de 13.000 infants van arribar al nostre país amb el boom de les adopcions internacionals, entre el 1998 i el 2015. Les dades situaven Catalunya com un dels països capdavanters al món en aquest tipus d’adopcions. Ara, la majoria d’aquestes criatures adoptades ja són persones adultes i el documental els pregunta com han viscut aquesta situació i com han sigut les seves vides fins ara.

“Va ser una sotragada molt gran, ara estem en uns llimbs estranys. Al gener havíem començat a preparar l'habitació, l'havíem pintat. Ara està buida, amb la il·lusió que teníem per omplir-la. Vaig tancar-ne la porta i no l’he obert durant un mes, és com haver fet una marató molt llarga i que et diguin que encara et queden 30 quilòmetres més”, diu la Marta Grau. El tancament de fronteres ha allargat un procés d’adopció internacional que va començar l’estiu del 2015, quan va presentar els primers papers a l′Institut Català de l′Acolliment i de l′Adopció (ICAA). La Marta i el seu marit esperaven tenir el seu fill o filla aquest estiu a casa, compartir la seva arribada amb la família, però ara no s’atreveixen a posar una data al calendari. A més, tot plegat s’ha agreujat per un error que es va cometre al país d’adopció, el Vietnam.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha anunciat aquest dilluns que la Generalitat ha iniciat els tràmits per impugnar el nou reglament d'adopcions internacionals aprovat pel govern espanyol perquè envaeix competències bàsiques. El Homrani es queixa que la Generalitat ja havia arribat a un acord bilateral amb l'Estat sobre aquesta matèria l'any 2016 que no queda recollit en el text aprovat pel consell de ministres. "Sobta que el govern del PSOE faci el que no va fer ni tan sols l'anterior executiu del Partit Popular", ha dit el conseller.

La reforma horària s'enquista a Espanya. Un problema latent al qual cap govern espanyol sap trobar resposta. Després de mig any d'estudi, el comitè d'experts a qui Pedro Sánchez va encarregar estudiar la proposta de la Comissió Europea d'eliminar el canvi d'hora no ha arribat a cap conclusió i tira la pilota endavant fins al 2021, el límit que s'ha donat Brussel·les per fixar l'horari d'estiu o el d'hivern. El consell de ministres ha analitzat aquest divendres les conclusions de l'informe, que planteja no tocar en cap cas el fus horari, que ens alinea amb Alemanya des de l'època franquista. El que no té clar és si cal tocar l'horari estacional, pel qual avancem el rellotge una hora cada primavera i l'endarrerim una altra a la tardor.

Des que el 2005 la llei permet a les parelles homosexuals casar-se i adoptar, cap parella homosexual catalana ha pogut adoptar un infant a un altre país, tot i que s'hi han tramitat expedients idonis. Actualment, de la trentena de països amb què l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) té conveni, només dos, el Brasil i Mèxic DF, accepten parelles del mateix sexe, però tot i ser possible sobre paper, encara no se n'ha assignat cap en els 12 anys de la llei en vigor. Si bé la llista d'espera és molt llarga i el tràmit pot trigar més de set anys, l'adopció nacional es converteix en l'única opció per aquestes parelles, i per això cada any es tramiten al voltant de 30 sol·licituds.

A la vida real, es neix als hospitals o a casa, amb pocs quilos de pes, després de mesos de gestació i hores d’esforç. Però en la fantasia es pot néixer d’infinites maneres: als tres o quatre anys, vestit, escolant-se de la samarreta de la mare, amagant-se sota les mantes del sofà o embolicat amb la tovallola després del bany. Jugar a néixer és força habitual en totes les criatures, però encara més entre els infants adoptats. En aquests casos, segons els experts, recrear l’arribada al món és una manera de digerir la pèrdua dels pares biològics, de refermar el vincle amb la nova família i de treballar la identitat i l’autoestima.

Que el consum d’alcohol està totalment desaconsellat durant l’embaràs sembla que no pugui sorprendre a ningú. El que potser no és tan clar és que hi hagi una relació directa entre el consum i els efectes adversos que produeix en la gestació i en el desenvolupament fetal. De fet, l’alcohol és la substància d’abús que ocasiona efectes més greus en el neurodesenvolupament del fetus. Aquesta patologia descrita com a SAF (síndrome alcohòlica fetal) afecta 1,5 de cada 1.000 nadons nascuts vius al món, uns 119.000 naixements cada any. De fet, “és l’única causa de discapacitat intel·lectual que podríem evitar -assegura la doctora Anna Maria Cueto, pediatra i genetista de l’Hospital de la Vall d’Hebron-, només desterrant del tot l’alcohol”.

El secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, Agnès Russiñol, s’han reunit amb els seus homòlegs del ministeri de Treball, Ocupació, Veterans i Política Social del govern de Sèrbia i amb els responsables d’adopció d’aquest país per reforçar els circuits de comunicació entre les dues autoritats centrals. Justament fa 6 mesos que es va realitzar la primera adopció d’un infant serbi per part d’una família catalana. Actualment ja són tres les adopcions que s’han fet, segons ha indicat el departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Cada any, al voltant de dos mil animals de companyia -gats i gossos, sobretot- són trobats als carrers de Barcelona, perduts o abandonats. Molts acaben a la gossera, que se n’ocupa fins que retroben les seves famílies o poden ser adoptats. Tot i que l’abandonament és malauradament molt elevat, les adopcions d’animals es van consolidant com una de les opcions preferents a l’hora d’aconseguir un animal de companyia. La gossera municipal de Barcelona, de fet, ha comptabilitzat un increment d’adopcions de gats i gossos durant el primer semestre d’aquest any. En total, hi ha hagut 587 adopcions de gats i gossos, 54 més que l’any passat, segons l’Ajuntament de Barcelona.

El govern espanyol ha aprovat els projectes de Llei de Protecció a la Infància i l'Adolescència que reconeixen com a víctimes de violència de gènere als menors i agiliten els processos d'acolliment i adopció per afavorir que els nens, especialment els de menys de 3 anys, puguin estar amb una família.

Diverses famílies han entregat aquest dimecres 35.000 signatures al ministeri d'Afers Exteriors demanant que s'acceleri el nou conveni bilateral d'adopció internacional amb Rússia, després que les autoritats d'aquest país paralitzessin a finals d'agost les adopcions de menors russos per part de famílies espanyoles.

Segons l'Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA), les adopcions internacionals han disminuït a Catalunya un 30% en els darrers cinc anys, després que els països hagin millorat els sistemes de protecció de menors, hagin aplicat canvis legislatius i canviat criteris, a més d'haver augmentat les exigències i establert més requisits.