L’altre dia es va morir en Llibori, una presència essencial, que donava caràcter i orgull a Sant Feliu. No el vaig conèixer personalment, però ensopegar pel carrer la seva figura alta i paradoxalment discreta, amb cabells llisos i llargs i bigoti, era alguna cosa més que veure el gran cantant de Quercus, la banda de rock que feia “música de roca”, fundador de l’enyorada Colla Jacomet i capaç de compondre tant Vell pescador com L’última havanera, que realment ho va ser. Cantava a la manera fosca, irònica i radical de la Velvet. “Caballero de la triste figura”, el presentava Jordi Riera, un altre gran cantant de la Colla Jacomet.

Les làpides, els panteons, les escultures... del cementiri del Poblenou "expliquen" moltes històries de la Barcelona dels últims dos segles. Adrià Terol, historiador de cementiris de Barcelona, ha guiat un nombrós grup del Club Prèmium (les places estaven exhaurides) i els ha revelat una pila d’històries relacionades amb aquesta necròpolis que, quan va obrir, no era gens ben vista per bona part dels barcelonins, perquè suposava enterrar els seus familiars fora de les muralles i molt lluny.

La Comunitat Jueva de Barcelona (CJB) ha denunciat públicament un atac vandàlic contra diverses tombes del recinte hebreu del cementiri de les Corts de la capital. En un comunicat, l'entitat ha explicat que tots els espais hebreus als cementiris de la ciutat –les Corts, Collserola i Sant Andreu– romandran tancats fins dilluns 26 de gener, seguint la recomanació de Cementiris de Barcelona, per evitar noves profanacions, recopilar informació i "avaluar la situació amb precisió, adoptar les decisions oportunes i formalitzar les denúncies corresponents".

El cementiri d’un poble de només 88 habitants, a l’interior de la Segarra, ha estat premiat com a segon millor cementiri de l’estat espanyol al IX Concurs de Cementiris organitzat per la revista Adiós Cultural, per darrere del de Las Ruedas de Pintia, a Valladolid. Montornès de Segarra és un poblet apartat de les grans vies de comunicació i al qual, fins a principis del segle XX, només s’hi podia accedir per camins rurals. Tanmateix, amaga un cementiri únic, no només per la seva bellesa, sinó per la seva arquitectura i història excepcionals.

Sovint, quan un adolescent ha d’afrontar el dol, no se’l sap acompanyar. En el seu dia a dia, així ho viu Sofia Dengra, psicòloga i voluntària d’AVES, una entitat que dona suport als qui viuen la situació i ho necessiten. Per a Dengra és especialment important oferir un “espai per plorar” i “temps" per fer el dol. No fer-ho així pot paralitzar el procés i deixar que, anys després, una circumstància sobrevinguda el destapi en forma de patologia física (migranyes, insomni…) o fins i tot mental. “És important que el dol es faci quan s’ha patit la pèrdua”, assenyala Dengra, per evitar que amb els anys no es confongui amb altres patologies com la depressió. 

Els lladres no donen treva al panteó Coromina, al cementiri de Montjuïc. Aquest dimarts a primeríssima hora del matí uns lladres es van tornar a endur un dels trossos que encara quedaven de la barana de ferro forjat que encerclava la terrassa del mausoleu, un dels pocs d'estil modernista que hi ha al cementiri. Aquest cop, però, les càmeres de videovigilància que el cementiri ha instal·lat recentment a la zona per reforçar-ne la seguretat sí que els van poder gravar. Segons ha pogut saber l'ARA, abans de les 7 del matí, les càmeres van captar com dos homes s'enduien un fragment més de la tanca.

Al llarg de l'última dècada, i a mesura que el necroturisme s'ha anat consolidant arreu, cada vegada més gent s'acosta als cementiris quan, per fi de vacances, pot escapar-se a algun indret per descobrir. Fins i tot hi ha casos extravagants. Sense anar més lluny: “Una parella de nord-americans va venir al cementiri de Montjuïc a fer-se les fotos de casament, vestits de nuvis”.

Cada any, entre 140.000 i 150.000 persones són enterrades al Regne Unit. Aproximadament, entre el 22% i el 25 % de les defuncions que es registren, d'acord amb les dades de l'Oficina Nacional d'Estadística. Des del 1968 les cremacions superen els enterraments. Però el desig dels morts i especialment dels vius que els difunts tinguin un lloc on descansar en pau eternament on es pugui anar a visitar-los i recordar-los comença a ser un problema.

El periodista i escriptor escocès Peter Ross passava molt de temps als cementiris quan era petit. Li encantava jugar entre les tombes i imaginar-se les vides que havien tingut els morts. Ja d'adult, la tomba del comediant i cantant Mark Sheridan, cèlebre per la cançó Do like to be beside the seaside, va ser el detonant per escriure Una tumba con vistas. Historias y glorias de cementerios. Editat per Capitan Swing i traduït al castellà per Isabel Hurtado de Mendoza, el llibre és ple d'històries: més d'amor que no pas mòrbides. Ross explica qui és Phoebe Hessel, que es va disfressar d'home i se'n va anar a la guerra, i recorda Lilias Adie, acusada de bruixeria. Es passeja pel cementiri de Milltown, a Belfast, on es ret homenatge als republicans que van morir lluitant contra els britànics, i per Crossbones, a Londres, on fa segles enterraven a les prostitutes. Arriba als llocs més recòndits del Regne Unit buscant tombes. Al llarg del llibre planeja una pregunta: quin futur poden tenir els cementiris quan tres quartes parts de la població opta per la incineració.

Barcelona és, cada cop més, una ciutat de gossos. Ja n'hi ha més de 180.000 (174.316 d'identificats amb xip, segons les dades del Col·legi de Veterinaris), i això suposa més cans que infants de fins a 12 anys i vol dir que quasi la meitat de les famílies conviuen amb una mascota. Ara l'Ajuntament ha anunciat que vol ser pioner en la posada en marxa d'un servei de cremació d’animals de companyia i de cementiri per a la inhumació de les cendres. Un servei que preveu poder oferir d'aquí 18 mesos, a finals del 2024, perquè abans de posar-lo en marxa cal construir un forn específic. La idea és ubicar-lo, d'entrada, al cementiri de Collserola, però no es descarta que en un futur també es puguin oferir aquests serveis al de Montjuïc, segons ha explicat aquest dilluns el president de Cementiris de Barcelona, Eloi Badia, que ha informat que es busca cobrir un buit perquè actualment aquest servei només l'ofereixen empreses privades.

Coincidint amb les festivitats de Tots Sants i Tots els Fidels Difunts, els dies 1 i 2 de novembre és tradició visitar els éssers estimats als cementiris, jornades de record en què se'ls porten flors o es té cura de les seves tombes i làpides. Però les visites als cementiris, més enllà d’aquest tema personal, s’han convertit també en tot un fenomen cultural, ja que els espais funeraris de ciutats i pobles amaguen històries i llegendes sorprenents i panteons i tombes monumentals que formen part del nostre patrimoni cultural.

A Barcelona hi funcionen avui cinc tanatoris que sumen un total de 87 sales de vetlla i, en època prepandèmia, a la ciutat hi morien de mitjana 44 persones cada dia. Un estudi de l'associació de petites funeràries Esfune ja va diagnosticar, el 2015, quan pressionava perquè l'Ajuntament flexibilitzés l'ordenança que regula l'activitat funerària a la ciutat, que a la capital hi havia una "sobreoferta del 50%" de sales de vetlla. Però a la pràctica, els canvis que el consistori va introduir en la normativa el 2017 per adaptar-la a la llei i amb l'objectiu de facilitar la competència del sector funerari s'estan traduint en l'obertura de nous tanatoris. Quatre projectes planen ara damunt la ciutat i ja han posat en peu de guerra veïns de Sants, Sant Andreu i la Bonanova.

Tots Sants marcat pel coronavirus. La visita als cementiris és una de les excepcions recollides al decret amb les noves mesures contra el covid-19 que, en principi, han d'estar en vigor els pròxims 15 dies. Així, totes les instal·lacions estaran obertes, en un horari ampliat per facilitar-hi l'accés i evitar les gran aglomeracions, i en algunes és imprescindible la cita prèvia per accedir-hi.

"Fins i tot el més petit dels peus té el poder de deixar petjades eternes en aquest món". És la inscripció que senyalitza el nou espai col·lectiu per al dol gestacional i neonatal instal·lat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona. Es tracta d'una zona pensada perquè les famílies puguin enterrar sense cap cost els fills que han mort durant la gestació o després del part i contribuir al dol. Aquesta habilitació l'ha anunciat el president de Cementiris i regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, en una roda de premsa en la qual ha destacat que és un "reconeixement social" a un tema que es considera tabú.

La Guida Rubio va perdre el primer bebè que esperava durant l'embaràs, i el segon un any més tard. El seu primer fill viu, com li agrada remarcar, no va néixer fins al cap de tres anys. Però aquell embaràs tampoc va ser fàcil, ja que el va viure amb la por de tornar a passar pel mateix i sense haver pogut compartir el dolor de les dues pèrdues. Per això, anys més tard va decidir formar-se en psicologia perinatal, per poder donar a altres famílies l'ajuda que no va tenir: "A la gent no li agrada que li parlis dels teus fills morts".

Morir a Catalunya té un cost molt superior a morir a la resta d'Espanya. Les quatre demarcacions catalanes estan per damunt de la mitjana espanyola en relació al cost d'un sepeli, segons un informe publicat aquest dijous per la patronal d'asseguradores Unespa.

El record dels difunts cap dins un nínxol, però també dins la soca d’un arbre. Els cementiris s’estan reinventant a mesura que apareixen noves maneres de donar sepultura als difunts, i el verd està guanyant a poc a poc terreny al gris de les làpides. “La mort és descans, el descans és pau i la pau és natura”, afirma Joan Ventura, responsable de cementiris de l’empresa Áltima. Des de fa deu anys aquesta funerària ha creat diverses iniciatives que concilien paisatge i la memòria dels morts. És el cas del Camí del Bosc, al cementiri Roques Blanques del Papiol, on les cendres es guarden dins de troncs al llarg d’un quilòmetre de sender enmig d’un entorn forestal.

"Per deixadesa, però han profanat la tomba del meu pare". La Cristina Garcia és una de les afectades l'ensorrament, ara fa una setmana, d'un bloc amb 140 nínxols al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Ella, que tot just feia dos anys que havia enterrat el seu pare i que ha vist com, de cop, el procés de dol recomençava de la pitjor manera possible, és molt crítica amb la manera com des de l'Ajuntament i des del mateix cementiri s'està gestionant l'incident. Sobretot, amb el fet que no s'hagi fixat com a imprescindible fer proves d'ADN per poder identificar cada difunt.

Els nou cementiris de Barcelona preveuen que més de 105.000 persones els visitin aquest dissabte, 1 de novembre, festivitat de Tots Sants. Segons ha explicat aquest dimecres el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, es tracta d'una una xifra superior a la que es dóna quan la festivitat cau entre setmana.