El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d’una nova iniciativa, batejada amb el nom de Sentinella Oriental, per reforçar la defensa del seu flanc oriental, després de la incursió dimecres de drons russos a l’espai aeri polonès. “Sentinella Oriental afegirà flexibilitat i força a la nostra postura i deixarà clar que, com a aliança defensiva, sempre estem preparats per defensar-nos”, ha dit Rutte en una roda de premsa al quarter general de l’OTAN a Brussel·les, acompanyat pel comandant suprem de les forces aliades a Europa, Alexus Grynkewich.

"El centre d'Europa s'està desplaçant cap a l'est", afirmava l'agost passat, des de Praga, el canceller alemany, Olaf Scholz. Citava l'historiador Karl Schlögel, que el 2004 va ser una de les primeres veus de l'Europa occidental en alertar de la importància de l'est del continent, especialment després que vuit països exsoviètics haguessin entrat a la Unió Europea. "La nostra consciència d'Europa és asimètrica; els europeus de l'est estan molt més interessats en l'Europa occidental que a l'inrevés", alertava llavors. La situació ara és clarament diferent. La guerra a Ucraïna ha fet obrir els ulls a la denominada Vella Europa sobre la rellevància de l'est, especialment davant l'agressor rus.

Les protestes massives a Geòrgia han fet efecte i el polèmic projecte de llei sobre agents estrangers, que limitava el paper de mitjans de comunicació i organitzacions no governamentals, no tirarà endavant. La norma, inspirada en la que existeix a Rússia amb el mateix nom i que ja havia estat aprovada en primera lectura al Parlament del país, ha estat retirada "sense condicions" arran de l'esclat de violència als carrers de Tbilisi, sumat a les crítiques de la Unió Europea. "Abans que res hem de cuidar la pau, la tranquil·litat i el desenvolupament econòmic de Geòrgia, l'avenç de Geòrgia en el camí de la integració europea. Per això, com a forces responsables, hem decidit retirar sense condicions el projecte de llei", han anunciat en una declaració conjunta el moviment Força del Poble i el partit governant, Somni Georgià. L'oposició, però, ja ha avisat que això no aturarà les protestes.

Més de 40 anys després, Adam Michnik ha hagut de tornar a significar-se en favor de la lluita per la llibertat en el seu propi país. L’historiador, assagista i editor polonès d’origen jueu contempla esparverat com Polònia torna, com un submarí que ha estat albirat per un vaixell enemic, a enfonsar-se en les fosques aigües del totalitarisme, aquesta vegada producte del populisme i la demagògia que, dintre d’un embolcall falsament democràtic, s’ha instal·lat sense rubor en la política polonesa. ¿A què obeeix aquest retorn a les cavernes? ¿És una cosa inherent al poble polonès, als pobles eslaus en general? ¿O potser als països nació que van sorgir al centre i l’est del continent després de la desaparició de l’Europa dels imperis al final de la Primera Guerra Mundial? ¿Per què hi ha tanta por a la llibertat i a la veritable democràcia en tota la franja que va des del mar Bàltic fins a l’Egeu i el mar Negre? ¿Ara resultarà que eren certs els arguments que brandaven els vells dirigents soviètics per aixafar les revolucions que van esclatar a, precisament, Hongria, Txecoslovàquia i Polònia (els països que, curiosament, amb més vehemència clamaven per la llibertat en plena època socialista), i que advertien del seu tall filofeixista? ¿Què ha passat des de l’eufòria per l’esfondrament del Mur de Berlín fins a l’ombrívol panorama actual? Què s’ha perdut pel camí?

Més enllà de la situació preocupant que viu el Regne Unit, l'Europa continental comença a sentir altre cop l'alè del coronavirus. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la setmana passada hi va haver un creixement general d'un 7% de casos. Amb tot, en alguns dels països, i en relació amb els catorze dies anteriors, els augments han superat el cent per cent. És el cas, per exemple, de Letònia, Polònia, Hongria i Geòrgia. I en altres, com Romania, amb només el 38% d'increment, el nombre d'ingressats en hospitals ja supera els 20.000 –1.800 a les UCI– i han començat a suspendre's visites i tractaments destinats a atendre altres malalties.

La candidata opositora Svetlana Tikhanóvskaia s'ha refugiat aquesta nit a Lituània, segons ha informat el ministeri d'Exteriors de la república bàltica, mentre a Bielorússia continuen els aldarulls per segona nit consecutiva contra el frau en la reelecció del president Aleksandr Lukaixenko, que governa el país amb mà de ferro des de fa 26 anys. Un membre de la campanya de Tikhanóvskaia ha assegurat que l'han forçat a fugir del país després de ser detinguda, a canvi de l'alliberament de la seva cap de campanya, Maria Moroz, que va ser detinguda diumenge. Moroz també és a Lituània.

El qüestionat president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, s'ha proclamat guanyador de les eleccions de diumenge i ha promès esclafar les protestes que suposen el desafiament popular més gran a què s'ha enfrontat en els seus 26 anys de govern autoritari. La policia ha reprimit els manifestants majoritàriament pacífics que han sortit al carrer arreu del país des de diumenge, quan es van proclamar els resultats provisionals, que l'oposició considera un frau flagrant. Lukaixenko sembla disposat a aferrar-se al poder i insisteix que les protestes estan orquestrades des de l'estranger: "No permetrem que destrossin el país: no hi haurà un Maidan [en referència a la revolta de 2014 a la veïna Ucraïna], la gent ha de calmar-se i callar".

Els països de l’Europa de l’Est no estan acostumats a aparèixer al capdavant dels rànquings positius, però en la crisi del coronavirus els veïns pobres s’han convertit en exemple per als rics. Mentre Espanya, Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit acumulen el màxim nombre de casos de coronavirus, l’impacte en els països de l’Est és significativament inferior. Si bé la diferència de poblacions podria ser un argument per explicar la disparitat, el cert és que països com Eslovàquia, Bulgària o la República Txeca van prendre mesures restrictives significatives quan el seu nombre d’afectats encara era molt baix.

Els espanyols cobren un 15% menys que la mitjana dels països de la Unió Europea. Són dades del 'Cinquè monitor anual sobre salaris', un informe elaborat per Adecco en col·laboració amb investigadors de Barceló y Asociados. L'estudi, que se centra en el salari brut, també ofereix dades en termes absoluts. La diferència entre Espanya i la mitjana de la UE és de 298 euros mensuals: la retribució espanyola és de 1.636 euros al mes, mentre que Europa se situa en 1.934 euros al mes. Cal dir que l'informe no té en compte el nivell de preus de cada país, sinó que es limita a oferir les dades absolutes.

El govern suec ha denunciat que Bielorússia està expulsant tot el seu cos diplomàtic de Minsk, després que el règim d'Aleksandr Lukaixenko forcés la sortida de l'ambaixador nòrdic la setmana passada.

Catorze persones han quedat ferides, algunes d'elles greus, en quatre explosions aquest divendres al matí a la ciutat oriental ucraïnesa de Dnipropetrovsk, localitat natal de la líder opositora Iúlia Timoixenko, segons ha informat el ministeri de Situacions d'Emergència.

Suïssa ha anunciat aquest dimecres que limitarà, a partir de l'1 de maig, l'estada al país dels ciutadans de vuit països de la Unió Europea (UE): Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i la República Txeca.

Almenys disset persones han mort aquest dimarts en un incendi en un mercat del sud de Moscou, segons ha informat el govern rus.

El president d'Hongria, Pal Schmitt, ha anunciat aquest dilluns al Parlament que dimitia del seu càrrec després que se li retirés el títol de doctor per plagi. L'escàndol va sortir a la llum quan la revista 'HVG' va assegurar, al gener, que gran part de la tesi del president va ser copiada de diverses fonts, per la qual cosa la Universitat de Medicina Semmelweis de Budapest va investigar el treball i va decidir retirar-li el títol dijous passat.