Un any més, els líders polítics valencians, espanyols i internacionals han quedat retratats en nombrosos ninots de les Falles. Això sí, en figures petites, i no en les peces principals, que s'han reservat per a personatges més al·legòrics i menys controvertits. És el cas de la representació d'un soldat a través de la figura de l'actor Charles Chaplin que presideix la falla de l'Ajuntament de València i que amb el títol Hope, obra dels artistes Alejandro Santaeulalia i Vicente Llàcer, fa un crit d'esperança i contra totes les guerres.

Per un costat, un petit ninot de poc més d'un metre d'alçada de l'actual president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, que, en mirar-se en un mirall, rep la imatge del seu predecessor Carlos Mazón i no la seva. Per un altre, una gegantina figura d'una odalisca encisadora, d'un mag captivador o d'un pirata sorneguer que presideixen una monumental falla, però que tenen una relació amb l'actualitat tan difusa com la boira. Aquestes dues possibilitats, la d'una obra crítica i compromesa amb el seu temps i la d'una construcció que sols aspira a impressionar pel seu atractiu estètic representen les dues cares d'una festa amb ja gairebé 300 anys d'història que ha estat un instrument d'expressió popular i de denúncia social, però que el poder ha volgut domesticar.

Els trens de Rodalies de les línies C1 i C2 que connecten la ciutat de València amb les comarques del sud de la demarcació provincial no arribaran a l’estació del Nord –la principal i més cèntrica– durant l’horari de les mascletaes de les Falles amb l’objectiu d'evitar aglomeracions des d'aquest dissabte i fins al 19 de març, dia de la cremà dels monuments.

Era inevitable. La tragèdia de la DANA del 29 d'octubre passat que va causar 228 víctimes només al País Valencià és la protagonista de les Falles del 2025. Han estat moltes les comissions que han elaborat ninots sobre la funesta jornada. Especialment representat ha estat el cap del Consell, Carlos Mazón, que ha estat caricaturitzat com a màxim representant de la inacció de la Generalitat.

Ni a la Crida ni a la primera mascletà. Carlos Mazón no s'està deixant veure per les Falles, la festa més estimada i universal dels valencians, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2016. Ni va ser al tradicional acte que obre la festa diumenge passat ni aquest dissabte en la primera mascletà, dos dels plats forts del calendari faller. A l'agenda del president valencià d'aquest dissabte, Mazón no tenia previst cap acte, cosa que ja feia preveure que no seria al balcó de l'Ajuntament de València per veure la primera mascletà de les Falles. L'acte ha aplegat milers de persones a la plaça, algunes de les quals han cridat consignes contra el dirigent popular, com ara “Mazón dimissió” i “Assassí”, i han desplegat pancartes i cartells amb lemes com “20.11, ni oblit ni perdó”, en referència a l’hora en què es va enviar l’alarma per la riuada.

La política catalana i espanyola serà, de nou, un dels centres de la crítica de les Falles del 2024 que se celebraran al març al País Valencià. Així ho demostra el ninot de l'artista Toni Fornes, que, amb motiu de la negociació de la llei d'amnistia, reprodueix una hipotètica trobada sexual entre l'expresident català Carles Puigdemont i el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez. L'escena ha estat creada per la comissió Pere Cabanes-Conde Lumiares del barri de Torrefiel de València, i en aquests dies es pot contemplar a l'Exposició del Ninot que s'exhibeix a la Ciutat de les Arts i les Ciències de la capital valenciana. En aquesta mostra s'escull el ninot que serà indultat i se salvarà de les flames.

“Sentir el crec-crec de la fusta quan encens la falla i olorar la teia és espectacular”. Enric Plaza, alcalde de la pedania de Durro, ha baixat falles tota la vida i reconeix que és un dels moments més emocionats de l’any. “Ha canviat molt des que jo era petit –considera–, però els qui ho hem fet sempre ens seguim emocionant igual”. Explica que abans eren una cinquantena de fallers, tots del poble, i que ara n’hi ha 150, però només 20 de Durro. “Abans era un dia molt esperat perquè era festa i al llarg de l’any hi havia pocs festius, quan tothom es dedicava a la ramaderia. Ara es fa més pel turisme”, explica. Així i tot, reconeix que “en part, és gràcies a la gent que té segones residències que tradicions com les Falles continuen”. 

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, en diverses localitats del Pirineu se celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquestes festes consisteixen en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble unes torxes –o falles– enceses amb un foc que significa vida i renovació, unes baixades que culminen en una foguera al voltant d'un arbre de foc. Parlem d’unes festes de caràcter transfronterer, que s’expressen en diverses llengües –català, castellà, francès, aranès, occità i patuès– i que canvien de nom en funció del lloc on se celebren.

El conductor de l'accident d'autocar a Freginals (Montsià) on van perdre la vida 13 estudiants d'Erasmus el 2016 va morir aquest dimecres d'un infart. La seva mort tanca el procés per la via penal que encara estava pendent de jutjar-se. La Fiscalia li demanava 4 anys de presó per 13 delictes d'homicidi i 26 delictes de lesions. L'escrit d'acusació argumenta que el conductor va desatendre "greument" les normes de seguretat posant-se al volant cansat i amb son de tornada de les Falles de València. El bus traslladava un grup d'estudiants d'Erasmus de la Universitat de Barcelona i diversos testimonis van explicar que anava fent esses, acceleracions i desacceleracions "injustificades" i trepitjant les bandes rugoses de la via. En el moment dels fets el xofer va donar negatiu a les proves d'alcoholèmia i drogues i el vehicle no presentava avaries mecàniques.

A ulls de molts ciutadans, les Falles són una festa sorollosa, massa tradicional i amb poc esperit crític. Aquests dies només cal fer un tomb per les xarxes socials per llegir el testimoni de nombroses persones que reclamen modernitzar i adaptar la celebració. Les Falles són, però, diverses, i, com qualsevol expressió popular, inclouen un munt de sensibilitats. Entre elles, les de comissions que fa molts anys que s'esforcen per crear una festa més respectuosa, integradora i sostenible. Són agrupacions que demanen ajuda i que reclamen a aquests ciutadans enutjats que passin de les paraules als fets i que s'involucrin. "Les coses només es canvien des de dins", resumeixen.

València ja coneix qui seran les falleres majors per a les festes del 2023. Paula Nieto Medina, de la comissió de la Falla Azcárraga - Ferran el Catòlic, i Laura Mengó, de L'Antiga de Campanar, han estat els noms que l'alcalde de València, Joan Ribó, ha llegit davant l'assemblea de presidents, el ple de la Junta Central Fallera, representants de la festa i membres del jurat. Posteriorment, s'ha posat en contacte amb les noves fallera major i fallera major infantil per comunicar-los la notícia.

À Punt va assolir el passat dissabte 19 de març, dia gran de les Falles, el seu màxim històric amb una audiència mitjana del 8,4%. Durant la jornada, un de cada quatre valencians (1.302.000) van connectar amb la televisió pública. L'anterior rècord es va registrar el 31 de desembre del 2020 amb 1.061.000 espectadors. El pic de màxima audiència es va produir a les 14 h durant la retransmissió de la mascletà, quan la cadena va aconseguir el 33,4% de quota i 338.000 espectadors. Les bones dades es van prolongar durant l'emissió del Notícies Migdia, que va congregar de mitjana 145.000 espectadors (13,9%). 

"És cert que s'ha gelat molt la cosa. Que l'alegria amb què esperàvem estes Falles s'ha esvaït un poc, però hem aprés a adaptar-nos. La resiliència ha vingut per a quedar-se i, al mal temps, bona cara". Amb aquesta naturalitat Elena Muñoz, vicepresidenta de la falla Mossén Sorell-Corona de València, descriu l'esperit amb què des de la seva comissió han acceptat els entrebancs que han aigualit l'eufòria amb què bona part de la societat valenciana esperava la celebració de les primeres Falles postpandèmiques.

Mordacitat, ironia i bellesa són alguns dels atributs que millor descriuen els ninots que més han cridat l'atenció de les Falles del 2022, que ja omplen els carrers de València i de tots els municipis del País Valencià on se celebra la gran festa del foc. Ací en teniu una tria.

La mascareta serà obligatòria a les festes de les Falles i de la Magdalena d'aquest mes de març per al públic que assisteixi a la mascletà, al castell de focs artificials i a l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, actes en els quals no s'aplicarà control d'aforament, però no s'exigirà per participar en aquesta última ni per desfilar en els Moros i Cristians. Així ho va anunciar aquest dilluns el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, després de la reunió celebrada per aprovar les recomanacions sanitàries per a aquestes celebracions.

Les candidates a convertir-se en fallera major de la ciutat de València del 2022 han respost als insults que han patit en xarxes socials pel seu aspecte físic i, especialment, als comentaris xenòfobs rebuts per una de les aspirants amb una campanya en la qual exigeixen respecte i reclamen no ser jutjades pel seu cos.

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha censurat els comentaris xenòfobs a les xarxes socials dirigits a una de les candidates a fallera major de València 2022 pel seu origen i ha defensat que tant ella com qualsevol altra que vulgui optar a aquest càrrec sense haver nascut a la ciutat pugui fer-ho. "No té cap sentit que una persona per no haver nascut ací no puga ser fallera major, faltaria més", va dir Ribó, preguntat per aquests comentaris i per la condemna que n'havia fet la Junta Central Fallera (JCF). "Les Falles són un element d'integració important de persones que no han nascut a València", va dir, i va afegir que cal apostar per "conservar-ho i potenciar-ho".

El regidor de Seguretat Ciutadana de València, Aarón Cano, ha assegurat aquest dilluns que durant el cap de setmana passat, en què s'han celebrat els actes centrals de les Falles, hi ha hagut menys botellons que en qualsevol cap de setmana de l'any, motiu pel qual ha expressat satisfacció. Cano ha comparegut en roda de premsa per fer balanç del treball dels cossos de seguretat durant les Falles i ha aprofitat l'avinentesa per insistir que, "sense posar el microscopi" en possibles incidents puntuals, cal estar-ne "satisfets". I ha afegit: "Amb humilitat hem de dir que no hi ha hagut grans problemes, que malament no ho hem fet". No obstant això, i en termes sanitaris, ha emplaçat a saber les dades de contagis que puguin derivar de les Falles.

Les Falles del 2020 han arribat als carrers de València 523 dies després, condicionades per les dures restriccions de la pandèmia. L’ajornament de les festes ha suposat un malson per a artistes i comissions falleres perquè emmagatzemar els monuments ha comportat uns costos altíssims per a tot el sector, i ha portat la majoria a endinsar-se en una crisi econòmica. El sector de la música aturat en la seva millor època i la il·lusió de milers de fallers ha quedat tocada, però les festes van tornar dimecres i duraran fins diumenge i la ciutadania prova d'adaptar-se a unes Falles que deixen la frescor del març i agafen la calor del setembre.

Les pluges torrencials que han caigut en les últimes hores al País Valencià han obligat els equips d'emergència a fer durant la nit nombrosos rescats de vehicles atrapats en l'aigua. A més, en el cas de ciutats com València, ha causat danys i destrosses en unes falles que estaven en l'última nit de plantà.