Tal com passa amb els telèfons mòbils, de vegades cal constatar el que és obvi: el telèfon, a més de per veure pel·lícules i sèries o per fer fotos, també serveix per parlar. Doncs ha arribat el moment de fer-ho també amb l'habitatge, quan sembla que s'ha perdut la perspectiva pel que fa a la seva funció. No s'ha d'oblidar que, a més de mercaderia, tal com l'utilitzen aquells que busquen rendiments molt alts en el més breu període de temps possible, també és un dret que, d'una manera o altra, les administracions han de vigilar i protegir. Ho recull la Constitució espanyola en l'article 47: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d'establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació".

Pormishuevismo (Pelsmeuscollonisme, en català). Mot. Masculí. Fals moviment artístic que reuneix les pàgines més tèrboles de l’arquitectura, la política i l’enginyeria, on hi ha lloc per a balnearis il·legals, rotondes de dimensions inversemblants i construccions monumentals amb pressupostos que amaguen sobrecostos i casos de corrupció.

La proposta de la Generalitat de declarar 140 municipis com a "zona tensada de mercat de l'habitatge" per limitar la pujada dels lloguers ja té resposta del sector immobiliari. Fins a set entitats representatives del sector de la promoció d'habitatges, la intermediació i els administradors de pisos es resisteixen a acceptar aquesta mesura perquè consideren que limitar el preu contravé la llei estatal i "no és una solució òptima", motiu pel qual han presentat al·legacions contra la iniciativa del Govern.

La Generalitat Valenciana obligarà els grans propietaris d'habitatges a cedir els pisos buits i multarà l'assetjament immobiliari per part dels fons voltor, als quals podrà sancionar amb fins a 950.000 euros. Així ho ha aprovat recentment el Consell, i aquesta és la principal norma impulsada pel departament d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en aquesta legislatura.

La compravenda d’habitatges es va disparar un 22,2% el mes d’octubre passat en relació amb el mateix període del 2020. Es van sumar 46.242 operacions, la xifra més gran en aquest mes des de l’exercici del 2007, segons va informar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb l’avenç interanual d’octubre, la compravenda d’habitatges encadena vuit mesos consecutius de taxes positives, amb pujades com la del 107,6% al maig, del 73,5% al juny, del 53,5% al juliol o del 57,9% a l’agost.  

Conegut per les seves pífies quan parla en públic -que han donat lloc a programes de ràdio i televisió i a algun llibre-, els que el coneixen expliquen que en les distàncies curtes Joan Clos és una persona convincent, amb raonaments clars i que s’explica bé. Potser per això aquest expolític ha esdevingut ara un important lobista del sector immobiliari. En el seu dia va ser acusat per l’oposició municipal (PP i CiU) de ser “permissiu” amb el moviment okupa. Molta premsa de Madrid qualificava Barcelona de capital okupa d’Europa i fins i tot alguns mitjans com El Mundo o Libertad Digital ubicaven un dels seus fills entre els okupes de Gràcia. Ara Clos és el principal defensor dels propietaris dels immobles.

La crisi del coronavirus ha tingut un fort impacte en l’activitat econòmica, alguns dels sectors més afectats han estat l’hostaleria, el turisme, les activitats esportives, artístiques i recreatives. El sector immobiliari, tot i no ser un dels més afectats també ha estat perjudicat, i es preveu que els canvis econòmics i socials fruit de la pandèmia comportaran una transformació del mercat immobiliari. Tant l’impuls del teletreball com els mesos que hem estat confinats han afectat directament les preferències dels compradors sobre la ubicació, la mida i la distribució de l’habitatge.

“Hem passat nou setmanes de no mercat”. Així descriu Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, l’impacte del confinament en el sector. Però després de l’aturada en quasi totes les seves branques -venda i lloguer d’habitatge, lloguer d’oficines, de locals comercials i fins i tot en la promoció-, comença la reactivació. No es pot dir que la pandèmia no hagi afectat el negoci immobiliari però, a diferència de l’any 2008, quan l’esclat de la bombolla el va enfonsar, ara els principals actors veuen la llum al final del túnel. “L’obra nova que s’està fent s’acabarà”, a diferència del que va passar el 2008, quan van quedar moltes promocions a mig fer, explica Samuel Población, de la consultora CBRE.

El ritme de creixement del sector immobiliari espanyol s’ha reduït el 2019 en relació amb els excel·lents registres de l’any anterior, segons l’últim informe de CaixaBank Research. L’alentiment fins i tot és una mica més intens del que es preveia fa uns mesos. Així i tot, és important destacar que la desacceleració arriba en un context en què les perspectives de creixement de l’economia espanyola també se n’han ressentit. En concret, les previsions de creixement del PIB de CaixaBank Research han passat del 2,4% a l’1,9% el 2019 i de l’1,9% a l’1,5% el 2020, per l’impacte del creixement mundial inferior, en especial d’algunes economies europees, i per la revisió de les dades històriques duta a terme per l’INE.

La compravenda d'habitatges va mantenir el setembre passat la tendència a la baixa. Concretament, les adquisicions de pisos es van reduir un 5,9% respecte al mateix mes del 2018 a escala catalana, mentre que al conjunt d'Espanya la caiguda va ser més del doble, del 12%, segons dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Creat el 1996 pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el Barcelona Meeting Point (BMP) compleix en la present edició 23 anys. BMP és la fira immobiliària professional i internacional més important que se celebra a Espanya, i alhora és un referent mundial per al sector cada any a la tardor. BMP 2019 serà un fidel reflex de l’ampli procés d’innovació que s’està donant en el sector immobiliari a Espanya. Barcelona Meeting Point afronta una etapa de grans canvis per liderar el nou sector immobiliari i augmentar encara més la seva rellevància internacional. Una de les novetats d’aquesta edició és que concentra tota la seva oferta en quatre dies de celebració, de dimecres a dissabte, reduint costos per a les empreses participants i intensificant l’activitat pròpia del certamen.

La patronal Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) ha demanat aquest dimecres a les administracions públiques que reactivin la construcció d’obra pública per tal de disminuir l’atur a la demarcació.

Just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona -amb dades oficials de l’Agència de l’Habitatge basades en les fiances dipositades a l’Incasol- era de 766 euros. Les últimes dades oficials, del primer trimestre d’aquest any, situen el preu en més de 944 euros. Un augment del 23,2%. Si el càlcul es fa amb el preu per metre quadrat del lloguer, l’augment és del 18%, al passar dels 11,5 euros per metre quadrat al mes als 13,6 euros.

Les compravendes d'habitatges a Catalunya van augmentar un 5,7% al gener en comparació amb el mateix mes del 2018, segons dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El creixement del mercat en l'àmbit català topa amb la caiguda del 0,2% de les vendes de pisos en l'àmbit espanyol.

L’1 de gener va entrar en vigor el llibre VI del Codi Civil Català, una legislació compilatòria, però que, a més, comporta una important modernització de la legislació contractual que afecta de ple l’activitat econòmica i, molt especialment, la immobiliària. Un Codi Civil que, tot i que manté l’esperit del dret civil català, es modernitza amb les últimes tendències del dret europeu i d’una regulació que protegeix més el consumidor, segons explica Joan Álvarez Creixells, advocat del Grup Gispert.

El sector immobiliari ha mostrat una bona salut el 2017, malgrat que la inversió total a Catalunya ha caigut entre un 12% i un 17%, en funció dels diferents càlculs de les principals consultores del sector. Però el descens entra dins de la lògica, atès que l’any anterior s’havien batut tots els rècords històrics, amb operacions de grans dimensions, com va ser la venda del centre comercial Diagonal Mar per gairebé 500 milions d’euros. Però, de cara al 2018, la incertesa política pot marcar el desenvolupament del negoci, malgrat que les opinions dels experts no coincideixen. Anna Gener, sòcia directora d’Aguirre Newman a Barcelona, assegura que la situació política “ha deixat en standby alguna operació”, però opina que si la situació s’asserena el mercat continuarà amb impuls. En canvi, Nacho Castellà, de Cat Real Estate, creu que la inversió a Barcelona “no s’ha aturat”. Aquest professional considera que pot haver-hi algú que s’ho pensi, però fins i tot hi veu una part positiva: s’obre el mercat a nous inversors que poden trobar la seva oportunitat. De fet, Castellà opina que la possible frenada de la inversió estrangera obre la porta a inversors catalans que ara no tenien oportunitats. Això sí, els experts opinen que en l’últim tram del 2017 es poden haver fet operacions amb descompte, però que si es torna a la normalitat política la situació es revertirà.

Coneix Barcelona pam a pam i en fa una difusió apassionada en tota mena d’ocasions i també a les xarxes socials. Anna Gener Surrell és economista i, des de fa una dècada, és la directora general de l’empresa de consultoria i gestió immobiliària Aguirre Newman a Barcelona. Implicada en nombrosos cercles econòmics, socials i culturals de la ciutat -és consellera de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç, membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès, patrona de la Fundació Cares, pertany a les juntes directives de la Pimec, del Barcelona Urban Cluster i del Círculo Ecuestre, i és membre de la Royal Institution of Chartered Surveyors (MRICS), entre d’altres-, Anna Gener és una directiva en el masculinitzat món econòmic. Ella no perd ocasió per reivindicar la presència de dones al capdavant de l’empresa, així com mesures que ho facilitarien.

Si hi ha un clar exemple del que ha sigut la crisi del sector immobiliari és Don Piso. La xarxa d’agències va créixer al mateix ritme que ho feia el sector abans de la crisi. I va ser objecte de la disbauxa inversora del totxo, quan els actius immobiliaris no es taxaven pel seu valor real, sinó per unes expectatives que es van desinflar quan va esclatar la bombolla. Luis Pérez, director general de Don Piso, ha viscut tot el procés des de dins. Don Piso la va crear Àngel Fernández (Barcelona, 1957) l’any 1984. Un temps abans, quan encara era estudiant, havia començat a treballar en una altra empresa del sector, però va decidir crear la seva pròpia firma: Don Piso. Li va anar bé. Va obrir oficines per tot Catalunya i va franquiciar la marca a la resta de l’Estat.

El cas de Diagonal Mar és paradigmàtic. Aquest centre comercial de Barcelona explica en gran part el comportament del mercat d’inversió a Espanya els últims anys, després de l’esclat de la bombolla immobiliària -i financera-, la caiguda als inferns i la recuperació que es va accelerar a partir del 2014. Diagonal Mar va caure a mans del banc dolent irlandès. És el que la banca denomina actius adjudicats, un eufemisme per denominar aquells edificis i pisos que els bancs s’han hagut de quedar, mobilitzant molts diners destinats a provisions.

La xarxa immobiliària Donpiso ha aprofitat la recuperació del mercat immobiliari per accelerar el creixement. El 2016 Donpiso va augmentar quasi el 76% el volum total de vendes, en passar de 213,2 milions el 2015 a 375 el 2016. L'augment és del 169% respecte al 2014, quan les vendes van pujar a 139,4 milions d'euros.