El 1992, coincidint amb el gran nombre de canvis que la ciutat de Barcelona estava experimentant, l'arquitecta italiana Gae Aulenti, que reformava el MNAC, va demanar a Tàpies una escultura per a la Sala Oval. L'artista va proposar el seu Mitjó, que immediatament va desencadenar una gran polèmica i que finalment no va arribar a ser realitzat.

L’antropòloga i activista feminista Rita Segato (Buenos Aires, 1951) ha rebut el primer Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui, que servirà perquè grans figures intel·lectuals internacionals ofereixin noves mirades a l’univers d'Antoni Tàpies. L'objectiu del guardó de la Fundació Tàpies i la Càtedra Tàpies de la Universitat Pompeu Fabra és construir una nova línia editorial que permeti revisitar l’obra de Tàpies des d’una òptica crítica que era inexistent en el moment que l’artista creava. "Hem de ser capaços de mirar les obres en el seu context i també des del nostre, per buscar els vincles que uneixen el passat i el present, i per fer-nos preguntes sobre com viure el futur", diu Imma Prieto, la directora de la Fundació Tàpies, i membre del comitè assessor del premi juntament amb Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés i Valentín Roma.

Explica Antoni Llena que, tot i la seva llarga amistat amb Antoni Tàpies, que es remunta al 1966, mai va parlar amb ell de pintura “i encara menys d’espiritualitat”. Sorprèn, perquè tots dos tenen molta obra escrita en què reflexionen sobre el fet artístic des de múltiples vessants. La intervenció de Llena va ser la principal del segon dia de les jornades Art i Espiritualitat que, dirigides per Victoria Cirlot i Manuel Guerrero, exploren aquesta relació en l’obra de Tàpies, Miró i Picasso. Espiritualitat en Picasso?, pregunto. “Bé, jo ho desconec, però tal vegada s’hi pot trobar”, diu Cirlot. Guerrero explica que se centrarà, per exemple, en el tema de les calaveres i la seva obsessió per la mort i, tanmateix, aclareix, en aquestes jornades han interpretat l’espiritualitat des d'una visió “molt ample”. “Sí, en el fons parlem de la vida interior –afegeix Cirlot–. I cal recordar que la creació sempre és un acte espiritual, no només perquè ho digués Kandinski, sinó perquè tot artista ha d’establir aquesta relació amb el seu món interior per fer el seu art”. 

Després de superar una pandèmia, el 2023 ha estat un any de certa calma a les institucions culturals. El canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona sí que s'ha fet notar de seguida en un equipament tan sensible com El Born Centre de Cultura i Memòria. També hi ha hagut un nomenament sorpresa. Però, per norma general, els concursos s'han institucionalitzat com a mètode per seleccionar les direccions, i així serà també el 2024.

“Tot quant hom pot sentir ab los cinc senys corporals, tot és meravella” Ramon Llull

Antoni Tàpies (1923-2012) va trobar reconeixement als Estats Units des del començament de la seva trajectòria: hi va exposar per primera vegada a la galeria Martha Jackson de Nova York el 1953, i la Pace Gallery té una llarga relació amb la seva obra perquè la mostra des de fa trenta anys. Ara hi ha novetats: aquesta galeria va inaugurar dijous al vespre una nova exposició, titulada Antoni Tàpies. Transmaterial. Representa un gir respecte a les anteriors, és més ambiciosa, perquè inclou dinou obres de gran format en lloc de les més petites que es podien veure en les mostres anteriors, l’última de les quals va ser l’any 2015. També perquè la comissària, Natasha Hebert, dona del fill gran de l’artista, Toni Tàpies Barba i la directora de la seva galeria, ha esmerçat molts esforços a trencar estereotips i ressaltar la universalitat, la diversitat i la vigència de l’obra de Tàpies en un món tan convuls i complex com l’actual. 

La guerra ha donat una força i una intensitat insòlites a les obres de l’artista polonesa Goshka Macuga (Varsòvia, 1967) i a la seva presència a Barcelona per inaugurar una exposició a la Fundació Antoni Tàpies titulada En moviment (fins al 25 de setembre). Una de les principals línies de treball de Macuga són uns grans murals tèxtils amb els quals subverteix els grans tapissos propagandístics. Per exemple, a La natura de la bèstia enllaça el bombardeig de Guernica i la Guerra Civil Espanyola amb les guerres del Vietnam, l’Iraq i l’Afganistan, i el relat es prolonga ara amb la invasió russa d’Ucraïna: cada vegada que l’exposa hi afegeix nous materials, dins la recerca històrica que va fer per crear aquest i els dos altres grans tapissos de la mostra, perquè el seu objectiu és qüestionar els relats i els personatges dominants. "Aquesta guerra m’afecta profundament, estic absolutament trasbalsada”, diu Macuga. 

L’art d’Antoni Tàpies no s’acaba mai. Les seves pintures matèriques, moltes vegades monumentals, s’han rebut amb solemnitat, i al mercat de l’art són objectes valuosíssims. Però, com es pot veure a la nova exposició de la seva fundació, la seva obra té un altre vessant més salvatge: Certeses sentides inclou 21 pintures que l’artista va fer l’any 1991 damunt les teles sintètiques que tenia al terra de l’estudi per no tacar-lo. El resultat és com si Tàpies s’hagués obert en canal perquè els espectadors se serveixin ells mateixos dels signes del seu vocabulari personal, entre els quals hi ha creus, ulls, cranis, peus, ulleres, ossos que a vegades semblen fal·lus, xifres, lletres i objectes quotidians. Tots aquests elements formen el sentit de transcendència particular de Tàpies, que comença ennoblint parts del cos tradicionalment considerades brutes i que culmina amb termes filosòfics i extrets del budisme. “Va realitzar aquestes obres un any després d’obrir la Fundació Antoni Tàpies. Aleshores va haver de conviure amb la imatge de si mateix, i aquests treballs són una reacció a la seva pròpia identitat”, explica el director de la fundació, Carles Guerra. “Reflecteixen molt bé la vida a l’estudi, són com una radiografia de la vida que hi feia”, subratlla.

El director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, prefereix parlar de “projectes” que d’exposicions, i en la programació d’enguany continuarà la dinàmica de l’any passat d’organitzar-se a partir de dos produccions: “La feina que va fer la fundació quan va néixer ara la fan altres institucions com el Macba i el MNAC, i nosaltres n’hem de fer una altra. La fórmula de dos projectes és bona i, a més, a Barcelona no tenim un nivell de visitants tan elevat”, afirma Carles Guerra. Tot i així, no abandona les múltiples col·laboracions amb altres institucions i els projectes residents que acull al mateix edifici de la fundació, com la Fundació Han Nefkens.

"Em plantejo en algun moment no veure a Tàpies per tornar-lo a desitjar i a gaudir", ha afirmat el nou director de la Fundació Tàpies de Barcelona, Carles Guerra. Defensa que s'ha d'aprendre a valorar l'artista en altres dimensions, per exemple, a partir de l'exposició del seu arxiu, fotos i vídeos i articles en premsa. Guerra diu que hi ha la consigna que sempre cal poder veure a Tàpies, però que el poder d'atracció de la seva obra s'esgota si sempre està exposada.

L'artista, crític d'art, curador i professor Carles Guerra (Amposta, 1965) ha estat el guanyador del concurs internacional entre 19 candidats per dirigir els propers cinc anys la Fundació Tàpies, després de l'adéu de Laurence Rassel, que havia exercit el càrrec set anys.

La Fundació Tàpies farà durant tot el cap de setmana una jornada de portes obertes per celebrar el 25è aniversari amb visites guiades gratuïtes, activitats familiars i itineraris modernistes. L'obertura de portes de manera gratuïta coincideix amb la inauguració aquest dijous de l'exposició 'Tàpies. Col·lecció d'artista', que mostra obra inèdita de l'artista al costat de peces d'altres representants de l'art modern occidental. A l'exposició s'hi citen peces de Klee, Miró, Kandinsky, Ernst, Duchamp, Pollock, Dubuffet, Motherwell i De Kooning que formen part de la col·lecció i l'univers de Tàpies.

Enguany es compleix el centenari del naixement del músic nord-americà John Cage, una de les personalitats musicals més destacades i influents del segle XX. Per aquest motiu, diversos espais artístics de Barcelona com la Virreina, el Macba, l'Arts Santa Mònica i la Fundació Tàpies han preparat exposicions, conferències i concerts.