En temps d’èxode massiu als canals digitals, hi ha qui encara aposta per la TDT. És el cas d’Unedisa, l’editora del diari El Mundo, que ha anunciat la recuperació de la seva antiga televisió Veo 7, que va clausurar l’any 2012. En aquesta nova etapa, que comença dimecres, se centrarà a emetre programació enllaunada consistent sobretot en cinema actual. Entre les primeres pel·lícules que s’han anunciat hi ha Vidas criminales (una comèdia negra protagonitzada per Jennifer Aniston), Pixie (amb Ben Hardy i Olivia Cooke) i Weird (el biopic del comediant Weird Al Yankovic).

L’espai radioelèctric és un bé escàs, cobejat al mateix temps per les televisions i les operadores de telefonia mòbil. A mesura que avancen els sistemes de compressió, creixen també les demandes d’amplada de banda, perquè les necessitats de tràfic de dades s’expandeixen a gran velocitat. TV3 pot acabar sent víctima col·lateral d’aquest pols: l’Estat ha presentat un pla de reforma de la TDT que, si s’executa literalment, acabarà comportant una minva en la capacitat de Catalunya de poder planificar emissions televisives d’àmbit autonòmic. I, si això passa, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) podria quedar-se sense emetre en ultraalta definició (UHD, per les seves sigles en anglès).

Els terminis han vençut, les pròrrogues han expirat i, finalment, el cable metafòric s’ha desconnectat. A mitjanit d’aquest dilluns, 8TV ha deixat d’emetre per la TDT. Es complia així la instrucció de l’administrador concursal, que determinava “el cessament de l’activitat i l’inici de la liquidació concursal”. Si fa tot just un any hi havia quatre canals privats d’àmbit català –ni que fos amb audiències migrades– des d’aquest dimarts ja no n’hi ha cap. Al finals de desembre va desaparèixer FibraCat, va seguir Barça TV i, amb la present desconnexió, cauen també 8TV i Verdi Classics.

Jordi Mir (Tremp, 1935) no està llicenciat en filologia ni té un currículum clàssic, però és membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és un autèntic coneixedor de l'obra de Pompeu Fabra i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2000 per la seva tasca en la divulgació del català, sobretot al costat de Joaquim Maria Puyal. L'ARA el va entrevistar a la 53a Universitat Catalana d'Estiu.

La TDT encara ha de demostrar ser negoci a Catalunya, com a mínim si s'enfoca des del punt de vista de l'explotació de continguts. Però altres empreses han intentat obtenir-ne un benefici a partir de convertir-se en operadors de telecomunicacions. Companyies com Montcau, Retix, La Mola o Indalecius Telecom s'han donat d'alta com a prestadors de transport de senyal, tot i que emeten des d'instal·lacions que no tenen un projecte tècnic aprovat per la secretaria d’estat de Telecomunicacions. D'aquesta manera, s'han constituït en alternativa a Cellnex, que és el proveïdor ortodox. I ofereixen un avantatge no menor: poden oferir uns àmbits de cobertura superiors als que en realitat pertocarien als canals. És el cas, per exemple, del múltiplex de Sabadell. Com que l'antena emet a dues cares, les ones entren a Barcelona, tot i que no hi haurien d'arribar.

L'ambició no és cap dels set pecats capitals, però sí que és un dels pecats originals que ha condicionat la complicada vida de la TDT local. Quan la Generalitat va organitzar el concurs per atorgar llicències, se'n van posar ni més ni menys que 96 en joc, entre públiques i privades. Era l'any 2006, en plena eufòria econòmica abans de l'última Gran Recessió, i van presentar projecte les televisions que ja operaven als respectius territoris en règim d'alegalitat, però també els principals grups editorials d'abast espanyol, amb l'esperança de construir una cadena estatal en base a la unió d'antenes locals. Dels primers, en sobreviuen uns quants i amb prou feines. Dels segons, directament no queda ningú.

Qui no hagi adaptat l'antena als canvis derivats del segon dividend digital té fins aquest dimecres per fer-ho. El 30 de setembre és la data límit que va fixar al juny el govern espanyol per posar fi a les emissions en simulcast, és a dir, l'ús simultani de la freqüència antiga i la nova. A partir de dijous les freqüències antigues deixaran de funcionar i, per tant, els espectadors que no tinguin l'antena preparada per rebre el senyal en la seva nova ubicació deixaran de veure els canals que s'han traslladat.

El procés de reantenització de la TDT, que en principi s’havia d’acabar aquest dimarts, s’allargarà encara quatre mesos més, fins al 31 de d’octubre. És la segona vegada que l’estat espanyol arriba tard a l’hora d’alliberar el dividend digital, tot i que els motius són molt diferents. L’any 2014, quan va tenir lloc la primera reordenació de l’espectre radioelèctric, el retard va ser culpa d’una mala planificació: es va donar un termini de només tres mesos per reantenitzar un milió d’edificis i a última hora es va haver de rectificar i ajornar la data fins al 31 de març del 2015, tres mesos més tard del topall que havia fixat la Unió Europea per completar el procés. Ara les previsions semblaven més realistes, però la pandèmia del covid-19 les ha deixat en paper mullat.

Llum verda del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) a una nova oferta televisiva privada a Catalunya. El ple del passat 30 d’abril va autoritzar que Fibracat –companyia catalana de fibra òptica– li llogui al Grupo Godó una de les seves llicències de TDT per emetre una programació que, segons la nota del regulador audiovisual, "es farà pública en els pròxims dies". La freqüència en qüestió és la que actualment emet RAC105TV, que abaixarà la persiana. Actualment l’audiència d’aquest canal, dedicat a l’emissió de videoclips, era absolutament residual, de l’ordre del 0,1% d’audiència.

Tret de sortida a la segona reantenització de la TDT en cinc anys. Els principals canals de televisió comencen a emetre aquest dijous a les noves freqüències que se’ls han assignat per alliberar espai per a la telefonia mòbil 5G. Per continuar rebent-los caldrà, en molts casos, adaptar l’antena. La casuística és molt variada, tant pel que fa al nombre de canals afectats com al procediment necessari per sintonitzar-los de nou i al moment en què caldrà fer-ho. El govern espanyol ha previst un termini de sis mesos durant el qual els canals emetran simultàniament per la freqüència nova i l’antiga (el que es coneix com a simulcast), però això no serà aplicable en tots els casos: la majoria de canals locals saltaran directament a la nova ubicació, sense simulcast (tot i que no ho faran avui), i en alguns llocs passarà el mateix amb els d’àmbit català o estatal.

Aquest novembre es posa en marxa l’anomenat Segon Dividend Digital, el procés pel qual, durant els propers mesos, s’alliberarà una banda de freqüències de l’espectre radioelèctric per permetre el desplegament de les futures xarxes de telecomunicacions 5G.

La TDT es prepara per a uns mesos convulsos. L’oferta de continguts no variarà, però pràcticament arreu de l’Estat diversos canals canviaran de freqüència. Això obligarà els ciutadans que els vulguin continuar veient a adaptar l’antena i sintonitzar de nou el televisor, en un procés molt similar al que va tenir lloc el 2014. La data límit, fixada per la Unió Europea, és el 30 de juny del 2020, d’aquí un any just. El govern espanyol va aprovar la setmana passada, mitjançant un reial decret (publicat al Butlletí Oficial de l’Estat aquest dimarts), el nou pla tècnic de la TDT, que detalla com s’ha de dur a terme aquest procés. El text, a més, introdueix un element nou: la desaparició, el 2023, de totes les emissions que no siguin d’alta definició, fet que obligarà a renovar bona part dels aparells de televisió que funcionen avui a Espanya.

Des que hi ha televisors, les marques aprofiten la celebració de grans esdeveniments, generalment esportius, per incitar-nos a renovar el receptor que tenim a casa. Temptant-nos, per exemple, a veure les competicions amb més qualitat d’imatge. Va passar amb les emissions en color, amb l’alta definició i amb el 4K. Els Jocs Olímpics de l’estiu de l’any que ve a Tòquio marcaran el tret de sortida de les emissions comercials amb resolució 8K, a càrrec de la cadena pública japonesa NHK. Per això ja es poden comprar televisors compatibles amb la nova tecnologia. Sharp va ser la primera marca a llançar-ne un, amb el qual hem anat veient les primeres demostracions a les fires d’electrònica. Però qui aposta més decididament pel 8K és ara mateix Samsung, amb una gamma completa de models Q900 de 65, 75 i 85 polzades que ja han arribat a les botigues d’aquí, a uns preus de 4.999, 6.999 i 11.999 euros, respectivament.

El 13 de desembre del 2012 al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa s’hi respirava un ambient de resignació. Aquell dia, a les cadires on habitualment seuen els regidors i regidores del consistori, s’hi havien acomodat representants de diversos municipis del Bages, del Berguedà i del Solsonès. Hi celebraven un enrarit ple de l’anomenat Consorci Teledigital Bages-Berguedà-Solsonès, que havia de servir per posar punt final a l’intent fracassat de tirar endavant un canal públic de TDT que emetés a les tres comarques. Estava previst que portés el nom de BBS, però, després de pràcticament quatre anys de reunions, tot va quedar en no res: en aquella trobada els assistents van aprovar per unanimitat dissoldre l’ens. Però què va fallar?

Veterà de la casa, Jordi Serra dirigeix des de fa més de dos anys el 33. En aquesta entrevista analitza quin ha de ser el futur de l’oferta cultural del canal públic.

Els tres principals grups audiovisuals espanyols -la corporació pública RTVE, Mediaset i Atresmedia- han anunciat avui el llançament d'una plataforma digital conjunta que permetrà als espectadors accedir des d'un únic portal als continguts generats per tots tres. El nou projecte, que funcionarà amb tecnologia HbbTV (Hybrid Broadband Television, o televisió híbrida de banda ampla), encara no té data de posada en funcionament i està oberta a la participació d'altres operadors.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha determinat aquest dimecres que l'estat espanyol no haurà de recuperar les ajudes que va concedir entre els anys 2005 i 2009 als operadors de televisió digital terrestre (TDT) per facilitar que el seu senyal arribés a zones poc urbanitzades. El Tribunal ha anul·lat la decisió de la Comissió Europea que el 2013 va considerar il·legals aquestes ajudes (amb un valor global d'uns 260 milions d'euros) perquè, en la seva opinió, eren incompatibles amb la normativa comunitària.

L’últim repartiment de llicències de la TDT tenia com a data clau el 28 d’abril del 2016 i la majoria de nous concessionaris van esperar-se a l’últim dia per posar en marxa les seves noves propostes. Dotze mesos més tard, un cop d’ull a les audiències d’aquests sis canals suggereix que el dial televisiu ha arribat al seu punt de saturació: només Gol i Atreseries arriben a l’1% pelat de quota de pantalla i els sis sumats tot just arrepleguen a Espanya un 4,2% dels espectadors (un 4,1% a Catalunya).

El grup Mediaset va revelar aquest dijous a la nit el "secret més ben guardat": el nom del seu nou canal de televisió, que ha de començar a emetre, com a molt tard, el 28 d'abril. La cadena es dirà Be Mad, i de la seva imatge i el breu vídeo de presentació, de menys de deu segons, es pot deduir que s'orientarà al públic jove, un segment de l'audiència que actualment Mediaset no cobreix amb cap dels seus canals. De totes maneres, el grup encara no ho ha fet explícit ni ha donat tampoc cap més informació sobre els continguts de la nova cadena.

L'Associació Espanyola d'Anunciants (AEA) ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra l'adjudicació de sis nous canals de TDT aprovada pel govern espanyol el 16 d'octubre, ja que considera que el repartiment de freqüències que es va fer beneficia els dos principals grups audiovisuals estatals, Mediaset i Atresmedia, i afecta negativament la competència.