¿És de debò una au única al món? ¿Es cria al pol Nord? ¿Creix en nius a dalt dels arbres? ¿O es tracta d’una criatura de laboratori que ni tan sols té cap? Tota mena de llegendes acompanyen des de fa 30 anys un dels menjars més omnipresents a les taules del Brasil per Nadal. Allà, són molts els que han sentit algun cop històries sobre l’origen d’aquest superpollastre, el Chester, sempre envoltat d’un misteri que ha donat ales a les més extravagants teories (com la de la bèstia sense cap). Ben pocs poden assegurar haver-ne vist mai un exemplar viu, i per això, quan el periodista Vitor Hugo Brandalise Junior deixa anar assegut en un bar, entre amics, la frase “El meu tiet va ser un dels inventors del Chester”, sap que tindrà l’atenció total de l’audiència.

Fa vint anys, les varietats de poma no eren ni vermelles ni cruixents perquè no s'adaptaven a la calor del pla de Lleida, i la carn que s'exportava de Catalunya a l'Àsia només podia aguantar uns 60 dies fresca. La recerca ha anat proposant solucions als dos problemes agroalimentaris. En els casos mencionats, de la mà de l'edició genètica i la sofisticació tecnològica, respectivament. A hores d'ara, el substrat de la preocupació és la crisi climàtica, que no només obliga a repensar i adaptar els cultius i les explotacions ramaderes, sinó que empeny empresaris, administracions i científics a cercar noves fonts d'alimentació i a enfortir la vigilància de malalties zoonòtiques (d'origen animal) que poden impactar en la salut dels humans i del bestiar. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) vol moure fitxa per anticipar-s'hi i ha anunciat que construirà un laboratori d'experimentació d'alta seguretat amb virus i patògens.

Quan era petita, Maria Recasens, que ara té 26 anys, tenia moltes aficions: a més de l’escola, participava en la lliga de robòtica de Lego, anava al cau, feia escalada i li agradava molt llegir i pintar. Aleshores volia ser astronauta i per això es va acostar a l’astronomia fins que li va caure un llibre de física a les mans. Li va semblar tan interessant que es va posar al cap estudiar alguna cosa que li permetés entendre-ho. Anys després es va graduar en física a la Universitat de Barcelona, ha acabat un màster interuniversitari en ciència i tecnologia quàntica i ha començat el doctorat a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Aquesta trajectòria i tot el que recorda que pensava de la ciència quan era petita és el que comparteix aquest dimarts en una xerrada a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona, davant els alumnes de 1r d’ESO. Per primera vegada s’ha incorporat al programa #científiques, que des de fa set anys acosta la ciència i la investigació als escolars. 

Laboratorios Ordesa, dedicada a les llets i als cereals infantils, va moure la seva seu social a Osca després del referèndum de l'1-O el 2017, però ara ha decidit tornar la seva seu social a Catalunya. El moviment va sortir publicat al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme) de dimecres i tal com explica La Vanguardia. Amb tot, la companyia explica que els motius del canvi es basen en una reordenació de les seves oficines a causa del tancament de la seva fàbrica de Sant Boi de Llobregat.

Els Mossos d'Esquadra ja estan investigant la mort fa un any d'un científic que investigava una malaltia letal i si això té relació amb unes mostres de la mateixa malaltia que van aparèixer el 2020 en un laboratori de la Universitat de Barcelona (UB). Fa tres mesos, la UB, titular del laboratori, ja va obrir una investigació interna a la qual s'hi van sumar l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), institucions vinculades al científic finat. Ara, però, aquests fets també els investiga la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, segons ha avançat El País i han confirmat fonts policials a l'ARA. L'objectiu és esclarir si hi ha algun tipus d'imprudència o delicte.

La majoria associem els xips a l’electrònica i a la informàtica. Resulta, però, que també s’anomena xip l’artilugi que des de fa anys s’utilitza per estudiar si un gen està més expressat del compte en un teixit o, simplement, no hi és. El que ja no és tan conegut és la tendència a donar el mateix nom als circuits que s’integren en una mena de pastilla on les connexions electròniques s’han substituït amb cèl·lules mare vives i s’ha canviat la base de silici per estructures de materials inerts amb l’objectiu de facilitar la formació de sistemes biològics funcionals que recordin òrgans i teixits. Són la base dels organoides o miniòrgans, els nous protagonistes de la bioenginyeria i una de les claus de la recerca biomèdica del futur.

L’explosió de contagis detectada les últimes setmanes no només s’ha notat en CAPs i hospitals. També els centres d’anàlisi que fan PCRs i tests d’antígens han vist com s'incrementava exponencialment la demanda de proves entre particulars. “Hi ha hagut un augment molt significatiu, entre un 30% i un 40% més”, afirma el director comercial de Teletest, Francesc Mestres, i ho corrobora la doctora i gerent del laboratori Eldine, Àngels Fortuño: “Tenim cada dia gent a la porta, amb molta pressa, demanant-nos que li fem una prova. Si abans els particulars representaven el 20% de les proves que fem, ara són entre el 40% i el 45%”. 

El certificat covid, que ha entrat en vigor aquest dijous dins la Unió Europea, no ha alleugerit la feina als laboratoris de Barcelona. A les portes del laboratori Echevarne, al carrer Provença, s'han acumulat gairebé dues hores de cua aquest migdia. La majoria són joves que necessiten els resultats negatius d'un test d'antígens per poder viatjar o bé que volen protegir els seus familiars davant l'increment de contagis de covid que afecta, sobretot, els joves. És el cas de l'Alberto, originari de Castella-la Manxa i que aquest cap de setmana anirà a visitar els pares. "Ho fas per estar més tranquil", explica. Ell no haurà de presentar cap test ni omplir formulari per entrar a la comunitat. "Tinc familiars que encara no tenen la pauta completa de vacunació i prefereixo viatjar segur", afegeix l'Alberto.

Amb Nadal a l'horitzó hi ha cues que són tradició, com les de la loteria, i d'altres insòlites, provocades per la pandèmia, com les que s'han vist aquest matí en molts dels laboratoris que ofereixen una PCR abans de festes. Moltes persones han triat una prova ràpida, d'anticossos o una PCR com el passaport a un sopar familiar i aquesta demanda, amb l'afegitó que els laboratoris, col·lapsats, han deixat de donar cites prèvies, ha desembocat en unes llargues cues. A les 13 hores, als laboratoris Echevarne, al carrer Provença de Barcelona, hi ha una cinquantena de persones a la fila. Veient la cua i que tothom sortia entre llàgrimes, a una dona li ha pogut la curiositat i ha preguntat a l'últim de la fila si allò era un cribatge massiu. En aquell moment, a la Carme gairebé ja li tocava entrar: "Fa una hora que soc aquí, però el meu fill ha vingut més d'hora i encara hi havia més cua". Ella ha vingut a fer-se una PCR per passar les festes de Nadal amb els seus pares sense risc: "Viuen a la Seu d'Urgell i no els veiem des del mes d'agost", explica. Després d'una hora i mitja de cua, ha entrat a fer-se la prova, que li ha costat 120 euros.

Per molt que les famílies estiguin reduint els plans que tradicionalment feien per Nadal, són conscients que el fet de retrobar-se amb els seus -que solen pertànyer a bombolles diferents- implica el risc de contagiar o infectar-se de covid-19. I, encara que el departament de Salut i el ministeri de Sanitat han desaconsellat l’ús de proves ràpides com a “passaport” per als àpats familiars, moltes persones han optat per tirar pel dret i muntar-s’ho per fer-se una prova just abans de les dates assenyalades: hi ha famílies que han comprat una caixa de tests d’antígens a través d’un amic que és amic d’un metge, d’altres els han adquirit en una pàgina d’internet o també n’hi ha que els han aconseguit gràcies a la seva empresa. Així mateix, laboratoris com Eldine o ADN Institut han vist com es multiplicaven les cites prèvies per al 23 i 31 de desembre, així com les de després de Sant Esteve, Cap d’Any i Reis.

L'Oliver és contacte estret d'un positiu de covid-19 i ha estat cinc dies confinat a casa sense fer-se la PCR que estableix el protocol de Salut Pública. Un cop feta, des del seu CAP el van avisar que era possible que triguessin una mica més de 48 hores a obtenir-ne el resultat i notificar-l'hi, perquè els laboratoris estaven saturats. Concretament, van dir-li que fins a aquest dimarts no el rebria, i així ha sigut: l'adolescent va acabar la quarantena, que és de deu dies, abans de confirmar o descartar la infecció. L'acceleració de la pandèmia ha obligat a fer més proves que mai però la sobredemanda ha congestionat els laboratoris, que de vegades han vist com es triplicava el volum de mostres diàries a analitzar. Ara gairebé tots els serveis s'han posat al dia, però encara hi ha gent amb resultats pendents i, per tant, que tenen accés al seu diagnòstic fora de temps.

Ho va anunciar al Mobile World Congress d'aquest any i ara n'avança els detalls. La companyia automobilística Seat obrirà un nou centre de desenvolupament de software a Barcelona que es dirà Seat:Code. Segons ha explicat l'empresa aquest dimecres, hi treballarà per "seguir empenyent la transformació digital" i augmentar l'eficiència mitjançant la digitalització dels processos, així com reforçar models de negoci al voltant dels nous conceptes de mobilitat, connectivitat i digitalització de l'automòbil.

El 5G ja sobrevola tot el territori català. Si més no, està preparat perquè qualsevol empresa -local o internacional- que vulgui testar les seves solucions basades en aquest tipus de connectivitat, ho pugui fer. Així, un acord que han signat Orange, i2Cat, la UPC i la Mobile World Capital (juntes, amb altres entitats, conformen el consorci 5G Barcelona) converteix Catalunya en “el primer laboratori obert de 5G a escala europea”.

Vostè, d’un doctorat, n’ha fet un negoci.

La seva empresa va fer un tomb l’any 2000, quan van decidir comprar la històrica marca de cosmètica nord-americana Bella Aurora.

"Trencar la barrera entre ciència i societat". Aquest és l'objectiu de la nova Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC), que es va constituir el 7 de febrer i que aquest dimarts s'ha presentat oficialment a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Diversos científics s'han unit per treure la ciència dels laboratoris, acostar-la a la població i alhora conscienciar la societat de la importància i els beneficis de la matèria.

La Guàrdia Civil ha detingut set persones que integraven una xarxa que traficava a l'Estat amb heroïna procedent dels Balcans i de Turquia i que havia muntat un laboratori per manipular i adulterar aquest tipus de droga a Gavà. Aquesta mena d'instal·lacions són molt habituals per tractar la cocaïna, però és una pràctica poc freqüent amb heroïna.