<![CDATA[Ara.cat - Pere Calbó]]> 10 <![CDATA[ERC força el Govern a suprimir les dietes dels directius públics tot i l'oposició de CiU]]> Fi del culebrot sobre les dietes dels directius públics. El març del 2013, CiU i ERC van acordar revisar-les com una de les condicions perquè els republicans donessin suport a la retallada d'una paga extra als funcionaris, però el Govern encara no havia fet res en aquest sentit més d'un any més tard. Arran de la paràlisi, els republicans van registrar una resolució a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) del Parlament que exigia a l'executiu que en un mes suprimís, de forma temporal mentre els empleats públics no cobrin totes les pagues, els drets d'assistència a òrgans d'administració del sector públic català, els quals tenen un cost d'uns 700.000 euros anuals per a l'erari de la Generalitat. El text s'ha votat finalment aquest dimecres hi ha comptat amb el suport d'ERC, PSC, ICV-EUiA i C's, mentre que CiU s'ha quedat sola oposant-s'hi i el PP s'hi ha abstingut, cosa que ha permès que s'aprovés de forma ajustada. La CUP havia comunicat que no podria assistir a la CAI.

]]> <![CDATA[El Parlament reclama que el govern espanyol deixi de posar "bastons a les rodes" al procés de pau basc]]> La Comissió d'Afers Institucionals (CAI) del Parlament ha aprovat aquest dimecres una resolució presentada per ICV-EUiA favorable a la tasca de la Comissió Internacional de Verificació del procés de pau al País Basc que els ecosocialistes van impulsar arran de les crítiques que van rebre els verificadors després de fer-se públic el vídeo del primer desarmament d'ETA, crítiques que fins i tot els va fer declarar davant la justícia. Hi han donat ple suport CiU i ERC, cosa que ha permès que la cambra catalana doni suport a la Comissió, reclami actuacions per part del govern de l'Estat "lluny de posar bastons a les rodes al procés de pau" i mostri el seu "convenciment que tan sols les vies polítiques i pacífiques permeten resoldre els conflictes i que ha de ser el dret a decidir del poble basc, expressat democràticament a les urnes, el que articuli les sortides polítiques que la societat basca consideri legítimes i convenients per definir el seu futur com a nació". Uns punts als quals el PSC s'ha abstingut i PP i C's s'hi han oposat. La CUP, al seu torn, havia avisat que no podia assistir a la CAI.

]]> <![CDATA[Mas-Colell justifica l'increment de l'impost de transmissions patrimonials "perquè no hi ha més remei"]]> El Parlament ha validat aquest dimecres l'increment de l'impost de transmissions patrimonials del 8% al 10% amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, l'oposició de PP i l'abstenció de C's. "Ho fem perquè no hi ha més remei", s'ha justificat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que ha recordat que la crisi força un "procés de consolidació fiscal duríssim". Ha apuntat també que Catalunya ha protagonitzat "el 25% de la reducció de dèficit de totes les comunitats autònomes i un 17% del de totes les administracions públiques, tot i que el pes de la despesa catalana és el 6% de l'Estat". "Aquest 2013 haurem arribat al límit de la racionalització de la despesa", ha avisat Mas-Colell, que ha denunciat igualment que "el govern espanyol està arrabassant ingressos per tot arreu" amb la seva política fiscal.

]]> <![CDATA[El Parlament rebutja copiar l'expropiació forçosa de pisos de la Junta d'Andalusia]]>

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres una proposició per reformar la llei del dret a l'habitatge incloent-hi algunes de les mesures aprovades l'abril per la Junta d'Andalusia. El principal element que s'hi hauria d'incloure seria, segons proposava el PSC, l'expropiació forçosa a entitats financeres i filials immobiliàries dels pisos on una família amb pocs recursos i risc d'exclusió social hagués de ser desnonada per mantenir-la a l'habitatge durant un màxim de tres anys a canvi d'una indemnització. Els socialistes, però, tan sols han aconseguit el suport d'ICV-EUiA i la CUP. Per contra, CiU, PP i C's han aprovat les esmenes a la totalitat de la proposició de llei i, per tant, n'han impedit la tramitació, i ERC s'ha abstingut.

]]> <![CDATA[El Govern tem un recurs de l'Estat contra la llei que ja tramita el Parlament per regular el sector hipotecari]]>

El ple del Parlament ha avalat aquest dimecres per unanimitat la tramitació de la reforma de la llei del codi de consum que aclareix i millora els drets de les persones que contracten una hipoteca. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presentat la modificació legislativa i ha reconegut que fins ara "les institucions han fallat" en regular aquest àmbit i que, per corregir la situació, cal "instruments que no descansen sobre la sobirania d'aquest govern", tot i que ha cridat a aprofitar la "petita escletxa en els drets dels consumidors", que sí que competeixen a la Generalitat i permeten "mitigar els efectes" dels problemes dels desnonaments.

]]> <![CDATA[El Parlament reclamarà per unanimitat a Madrid que legisli una dació en pagament ordenada]]>

La ponència parlamentària per elaborar una proposta de modificació legislativa per lluitar contra el sobreendeutament i les execucions hipotecàries està acabant la seva feina i ultima una iniciativa conjunta que reclamarà a Madrid –que és qui té les competències– que reguli la dació en pagament. Segons els mateixos ponents de la llei, pot tirar endavant per unanimitat de la cambra catalana i, tot i que no reconeix la dació en tota la seva ambició, sí que respon a les seves demandes. D'aquesta manera, el text de consens no proposa cancel·lar automàticament la hipoteca entregant les claus del pis, però sí que estableix l'elaboració d'un pla ordenat del deute que permeti saldar el crèdit en un termini determinat i retornant una quantitat inferior a la hipoteca, si el retorn del pis sol no ho permet. Serviria tan sols per a l'habitatge habitual i suposaria aplicar a les persones un procediment similar al concurs de creditors de les empreses.

]]>