“Res de preguntes sobre l’edat, per favor”. L’advertència es repeteix abans de les entrevistes amb Isabelle Huppert (París, 1953), però és innecessària: als 72 anys, la gran diva del cinema francès manté una vitalitat i una inquietud admirables que queden paleses a La viatgera, la seva nova col·laboració amb el director coreà i heroi de la cinefília Hong Sang-soo, amb qui ja havia treballat a En un altre país (2012) i La càmera de Claire (2017). En el film, que s’estrena aquest dimecres, Huppert recorre Corea del Sud oferint classes de francès amb un mètode d’aprenentatge tan desconcertant com els seus intents de flirteig amb els alumnes. “M’ho vaig passar molt bé en aquestes escenes, són molt divertides”, reconeix l’actriu.

Em sap com greu dir que el que més em va agradar de Bérénice al Temporada Alta, el passat 23 de novembre, va ser el comentari d’una dona anònima que, en acabar la funció, després dels aplaudiments, va cridar: “Bravo, però a la propera en català!” Gran part del públic va respondre al comentari amb aplaudiments. Ja s’havia sentit una mena de sospir en començar, quan van aparèixer els sobretítols que traduïen el monòleg d’Isabelle Huppert sols en castellà i en anglès. Però vam mirar l’obra i la vam entendre, esclar, perquè comprenem el castellà. Com hi havia gent, suposo, que comprenia el francès i no li calia la traducció. Com hi ha gent que comprèn el suahili i, ves per on, aquell dia no el va necessitar. Però el que va despertar el crit, i el posterior aplaudiment, no va de necessitat. Tampoc no va de comprensió. Ja hi arribarem. 

Expectació màxima al Cinema Truffaut de Girona per rebre la grandíssima actriu francesa Isabelle Huppert (París, 1953), una de les més grans de la història. La intèrpret venia a presentar diumenge al vespre la pel·lícula La cerimònia (1995), de Claude Chabrol, aprofitant que, una hora abans, havia acabat la seva segona i última funció de Bérénice al Teatre Municipal, en el marc del Festival Temporada Alta.

François Ozon denunciava fa cinc anys els abusos a menors dins l'Església catòlica a l'emotiva i solemne Gràcies a Déu. A Mi crimen, que aquest dijous ha inaugurat el BCN Film Fest, el detonant argumental són els abusos d'un productor a una jove actriu. Però en un gest quasi atrevit, la nova pel·lícula del francès no és un drama seriós i conscienciat sobre el Me Too sinó una farsa càustica i esbojarrada, una screwball comedy que s'emmiralla en les del Hollywood clàssic i s'ambienta en la França del 1935, on una actriu en la ruïna és acusada de l'assassinat del productor que unes hores abans havia intentat fer-li un càsting de sofà a l'estil Weinstein. Tanmateix, el que sembla una història clàssica de fals culpable fa un gir inesperat quan l'actriu reconeix el crim i es pren el judici com una oportunitat per demostrar el seu talent interpretatiu i denunciar l'opressió de les dones a la societat francesa.

Rep un premi a la trajectòria, però Isabelle Huppert (París, 1953) matisa que el que li reconeixen és el que ha fet en el passat, "no el futur", deixant clar que el punt final de la seva carrera és, per ara, llunyà. L'actriu francesa, qualificada sovint com la diva del cinema europeu, va tancar diumenge a la nit l'Atlàntida Film Fest, a Palma, recollint el guardó Masters of Cinema. "És un particular honor rebre el premi d'aquest festival, que s'enfoca especialment en directors i talents joves", va dir durant la roda de premsa, unes hores abans de la cloenda del festival. Va entrar a la sala amb la impecabilitat estètica que li és habitual –camisa i pantaló blancs, elevada per unes sandàlies amb plataforma negres–, i va començar una breu conversa amb la premsa en què el to que va imperar va ser el de rigorosa professionalitat. També va fer evident el que no volia contestar, com el "no" en sec amb què va respondre a la pregunta si havia patit el masclisme de la indústria cinematogràfica.

Ni convoca grans rodes de premsa ni congrega multituds de fans histèrics a l'entrada del cinema, però Isabelle Huppert és segurament la millor actriu europea en actiu. Després de l'enrenou de Johnny Depp, el BCN Film Fest ha recuperat aquest dissabte una relativa calma amb la visita d'una intèrpret que no desperta la voracitat dels caçadors d'autògrafs però si l'adoració incondicional del cinèfil. És difícil que acabi convertida en trending topic, perquè les seves declaracions esquiven la polèmica i no acostuma a confondre ciutats. En tot cas, abans de les entrevistes, el seu equip recorda que hi ha dos temes vetats: ni el Me Too ni la seva edat són qüestions de les quals vulgui xerrar. Però ella sembla molt capaç de no contestar quan no li interessa. ¿El paper que ha de tenir la cultura durant la pandèmia? No té una opinió, “la cultura és una cosa molt àmplia”. S'haurien de legalitzar les drogues? No ho sap, és un tema “complicat”.

El BCN Film Fest va néixer amb anhel de glamur des de la primera edició del 2017, marcada per la visita de Richard Gere. Des de llavors, per una cosa o per l'altra, el festival no havia pogut comptar amb convidats que evoquessin amb tanta nitidesa el somni de Hollywood, molt menys en l'edició anterior, celebrada poc després del primer confinament. Però encara enmig de la pandèmia, els responsables del festival han aconseguit repetir la fita de la primera edició i la setmana que ve portaran a Barcelona dues grans estrelles del cinema nord-americà i europeu: Johnny Depp i Isabelle Huppert seran els visitants més destacats de la nova edició del festival, que tindrà lloc del 15 al 23 d'abril als Cinemes Verdi.

MARY SAID WHAT SHE SAID

David Cronenberg tornarà a fer equip amb el productor Paulo Branco a 'Body Art', versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Don DeLillo, de qui Cronenberg ja va adaptar l'any passat 'Cosmopolis'. Aquesta vegada, però, Cronenberg no dirigirà la cinta: només participarà com a actor en la pel·lícula, que dirigirà l'italià Luca Guadagnino ('Jo sóc l'amor').

Isabelle Huppert s'està convertint en una de les actrius més viatgeres del cinema europeu. Després d'anar-se a les Filipines a rodar amb Brillante Mendoza 'Captive', ara presenta al Festival de Canes 'In another country', rodada corea amb Hong Sang-soo. En el film, Huppert interpreta una directora francesa de visita a Corea en tres històries diferents d'equívocs culturals i sentimentals que en realitat són la mateixa, amb petites variacions. "Només sabia que interpretaria tres papers. Vaig deixar França amb aquestes úniques dades i alguns vestits", confessava l'actriu en roda de premsa.

Al Festival de Canes s'espera sempre amb interès la nova pel·lícula d'un autor que va conquerir la Palma d'Or amb l'anterior treball ('La cinta blanca'), encara més si és un director de la talla i reconeixement internacional de Michael Haneke. El cineasta austríac, arquitecte de malsons angoixants de la pantalla gran com 'Fanny games' o 'La pianista,' vira en els seu darrer treball, 'Amour', cap a un registre més intimista i contingut del que és habitual en ell. Haneke posa en imatges agònica travessia d'un matrimoni octogenària quan la degradació física i intel·lectual de la dona (Emmanuelle Rivas) fa acte de presència i el seu marit (Jean Luis Trintignant) se n'ha de fer càrrec. La pel·lícula ha causat una forta impressió en el festival, emportant-se l'ovació més calurosa d'aquesta edició.

Isabelle Huppert és el focus de totes les mirades en la quarta jornada de la Berlinale. L’actriu francesa s’ha aliat amb el cineasta filipí Brillante Mendoza per donar vida a una treballadora social segrestada juntament amb una vintena de turistes estrangers per un grup terrorista musulmà de les illes Filipines. L'actriu ha explicat en roda de premsa que, en sintonia el seu personatge, el rodatge també ha sigut per ella tota una odissea. "Vam intentar trencar la barrera entre realitat i ficció. Mai no sabíem quan començaria la següent escena, o què passaria en ella. Gairebé no teníem guió. Cada dia era diferent de l'altre, així que no podíem crear expectatives, ens limitàvem a reaccionar al que succeïa al nostre voltant, ens deixàvem portar. De fet, no em sentia com una intèrpret en el sentit tradicional: la pel·lícula té més a veure, a estones, amb un documental".