Cinema
Cultura  /  Cinema 01/08/2022

Isabelle Huppert: “M’ha encantat utilitzar la seducció al cinema”

L’actriu francesa rep el premi Masters of Cinema durant la cloenda de l’Atlàntida Film Fest

3 min
Isabelle Huppert durant la cloenda de l'Atlàntida Film Fest.

PalmaRep un premi a la trajectòria, però Isabelle Huppert (París, 1953) matisa que el que li reconeixen és el que ha fet en el passat, "no el futur", deixant clar que el punt final de la seva carrera és, per ara, llunyà. L'actriu francesa, qualificada sovint com la diva del cinema europeu, va tancar diumenge a la nit l'Atlàntida Film Fest, a Palma, recollint el guardó Masters of Cinema. "És un particular honor rebre el premi d'aquest festival, que s'enfoca especialment en directors i talents joves", va dir durant la roda de premsa, unes hores abans de la cloenda del festival. Va entrar a la sala amb la impecabilitat estètica que li és habitual –camisa i pantaló blancs, elevada per unes sandàlies amb plataforma negres–, i va començar una breu conversa amb la premsa en què el to que va imperar va ser el de rigorosa professionalitat. També va fer evident el que no volia contestar, com el "no" en sec amb què va respondre a la pregunta si havia patit el masclisme de la indústria cinematogràfica.

Si una cosa caracteritza la feina d'Huppert és la tria de personatges desafiants, complexos. Per això molts parlen del gust de l'artista pel risc, però ella ho nega. No corre cap risc, deia, "això seria practicar trapezi, amb el cinema no es fa mal ningú". "Per a mi no són eleccions arriscades perquè són papers molt gratificants, que m'aporten moltíssim", afegia. Considera que aquests papers "forts i evocadors són els que atreuen més els actors, però crec que també el públic".

La llibertat per escollir on ser-hi i on no la té des del principi. "Sempre m'he sentit molt lliure en les eleccions, no tinc més llibertat ara que abans", va dir l'actriu. Els criteris també han estat els mateixos i, segons va assegurar, el director és l'element més important. "M'agraden els directors genials, els grans directors, aquells que et deixen llibertat per ser el que vols ser i aconsegueixen una relació estreta i de confiança amb l'actor". Jean-Luc Godard, Michael Haneke, François Ozon, Neil Jordan, Michael Cimino i Claude Chabrol són alguns d'aquests directors "genials" amb els quals ha treballat.

Delicadesa i seducció

Huppert parla de la delicadesa i la seducció com a dos pilars importants en què fonamenta el seu pas per un ofici que –és notori quan parla– adora. "Quan parlo de llibertat també em refereixo a l'art de la seducció, que per a mi sempre ha estat importantíssim; m'ha encantat utilitzar-lo al cinema", va destacar l'actriu, que descriu el cinema "com l'art de la delicadesa" perquè "és emoció, ambigüitat i també invisibilitat: mostrem una cosa, però al mateix temps n'amaguem una altra".

'Softie', guanyadora del festival

Isabelle Huppert va ser ovacionada pel públic del festival, congregat a la Misericòrdia, mentre rebia el premi de les mans de la reina espanyola Letícia, i va posar en relleu "l'aposta pel futur del cinema" que fa el festival Atlàntida, que enguany ha superat totes les expectatives i ha atret gairebé 18.000 espectadors a la capital illenca.

La pel·lícula francesa Softie (Petite nature), de Samuel Theis, es va proclamar guanyadora del certamen i Jusqu'ici tout va, de Francesc Cuéllar, va rebre una menció especial del jurat. Bruno Reidal, confesión de un asesino, de Vicent Le Port, es va quedar amb el premi de la crítica, i Soul of a beast, de Lorenz Merz, amb el del públic. El falsificador, primer documental del cineasta català Kike Maíllo, i el concert d'Amaia van posar fi al festival.

stats