L'atropellament d'un adolescent de quinze anys durant un acte de bous al carrer al municipi valencià de Vilamarxant, a la comarca de Camp de Túria, ha iniciat un debat sobre la participació dels menors en els esdeveniments taurins. La Plataforma Antitaurina ha expressat "el seu més absolut rebuig" i demana a l'Ajuntament de la localitat que se suprimeixin les activitats "basades en l'ús, la violència i la humiliació dels animals".

La política i les seves contradiccions. O també en podríem dir la política i les seves servituds. Que a Catalunya ens omplíssim la boca, fa més de deu anys, d'haver prohibit les curses de braus, però, en canvi, en deixéssim al marge els correbous, incloses les seves variants més polèmiques, n’és l’exemple més cru. De contradicció i de servitud.

El Parlament de Catalunya, que ens té avesats a iniciatives legislatives ben avançades en matèries socials (ho dic sense ironia), no és, en canvi, capaç de prendre una postura mínimament ferma pel que fa als correbous. Ho podeu llegir a la crònica de Núria Orriols en aquest diari: s'ha tirat endavant la tramitació d'una proposició de llei dels comuns i la CUP per prohibir tres modalitats de correbous –el bou embolat, el bou capllaçat i el bou a la platja–, considerades les més agressives. La proposició, però, va tirar endavant amb pocs vots a favor i una majoria d'abstencions, procedents de les files de PSC, ERC i Junts. En contra, els vots de PP, Vox i Ciutadans, partidaris sempre del maltractament animal, perquè el consideren cultura i fins i tot un signe d'identitat nacional. El motiu de l'abstencionisme dels grups majoritaris és ben clar: molts diputats socialistes, republicans i postconvergents no volen mullar-se en aquesta qüestió perquè a les Terres de l'Ebre, Tarragona i Girona hi tenen alcaldes i regidors favorables als correbous. Passen ànsia de perdre vots, si es pronuncien en contra dels correbous.

Si hi ha un tema que incomoda els grups polítics són els correbous, perquè dins la majoria conviuen dues ànimes contraposades. La primera els vol prohibir pel maltractament animal. La segona, minimitza el maltractament i en destaca la festa i tradició que representen. Aquest dimecres s'ha tornat a constatar al Parlament, en què s'ha fet el primer debat a la totalitat sobre una proposició de llei dels comuns i la CUP per prohibir aquesta pràctica i que ha acabat tirant endavant per l'abstenció de la majoria de la cambra. La qüestió genera malestar. La prova més clara ha estat el sentit del vot dels tres grans partits a la cambra, el PSC, Esquerra i Junts. Els socialistes han optat per l'abstenció i la majoria de diputats d'Esquerra i Junts també, malgrat que alguns d'ells han acordat amb la direcció votar en contra de les esmenes a la totalitat del PP i Vox i, per tant, mostrar-se favorables a la prohibició dels correbous. El resultat parla per si sol: 19 vots a favor de l'esmena a la totalitat, 29 en contra i 83 abstencions. És a dir, la iniciativa se seguirà debatent perquè la majoria dels diputats s'han abstingut i no s'han mullat.

Ni l'ampliació de l'aeroport del Prat, ni el Quart Cinturó, ni el Hard Rock. Si hi ha un projecte que tensa internament els grans partits catalans és la prohibició dels correbous. L'abolició de les corrides de toros el 2010 ja va provocar que CiU i PSC donessin llibertat de vot als seus diputats per la manca d'un posicionament comú, però acabar amb algunes modalitats de correbous encara genera més fractura i també provoca dissensions a les files republicanes. El rebuig del món local de les Terres de l'Ebre, on la tradició està més arrelada amb una trentena de municipis que en celebren, esquerda la unitat d'acció dels tres partits amb més pes al Parlament.

Finalment, després de molts retards, el ple del Parlament començarà la propera setmana a tramitar la reforma de la llei de correbous.

Els veïns de Santpedor no han canviat d'opinió. El no a les vaquetes durant les celebracions de la festa major s'ha tornat a imposar aquesta nit, en el que és la segona consulta popular en tres anys al municipi per aquesta qüestió. El 2019 la votació ja va anul·lar aquesta tradició, però també va fer evident la divisió al poble, amb només 46 vots de diferència. Aquesta vegada el marge encara ha estat més estret: una diferència de 41 vots.

Nova víctima en la celebració dels bous al carrer del País Valencià. Es tracta d'un home de 80 anys que ahir dimecres va resultar ferit en un acte taurí al municipi de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre), tal com ha avançat aquest dijous el diari Levante i ha confirmat l'ARA. L'home, que va ser ingressat en un centre hospitalari, no ha pogut superar les conseqüències de les greus ferides que ha patit.

Set morts, l’última ahir dijous 25 d’agost. Aquestes són les víctimes mortals dels festejos taurins registrats aquest any al País Valencià, una xifra que suposa assolir en només vuit mesos el màxim històric registrat fins ara –el 2015–, a més de reobrir el debat sobre la continuïtat d'aquestes celebracions, que per a molts ciutadans són una tradició a conservar, mentre que per a d'altres són un acte de pur maltractament animal.

Germán Císcar (Barcelona, 1972), portaveu de Som Amposta, és el líder de l'oposició al municipi.

Adam Tomàs (Amposta, 1972) va aconseguir una aclaparadora majoria absoluta en els últims comicis a l'obtenir 16 dels 21 regidors a Amposta. Conscient de la dificultat de repetir aquells resultats, l'alcalde, que tornarà a ser el cap de llista, confia com a mínim en revalidar la majoria.

Les campanes encara no havien anunciat les nou del matí i ja hi havia cua al centre cívic de Vidreres. Era el punt de votació de la consulta que ha organitzat aquest dissabte l’ajuntament per decidir el futur dels correbous, després que, en l’última edició, el setembre del 2019, un bou s’escapés i provoqués 19 ferits. Dels 6.983 vidrerencs de més de 16 anys cridats a votar, hi han participat el 24% (1.685), i el resultat ha estat ajustat: 901(53%) a favor i 772 (46%) en contra de la continuïtat de l’últim correbou que encara es celebra a la demarcació gironina. Des del primer moment, l’alcalde, Jordi Camps (JxCat), es va comprometre a “respectar” els resultats i va anunciar que, si guanyava el sí, es reforçaria la seguretat per evitar nous incidents quan es torni a organitzar, el setembre del 2022.

Aquest estiu els músics de la xaranga Estrella Band de Santa Bàrbara han posat tota l'energia possible per alegrar les festes dels correbous en molts pobles del Montsià i del Baix Ebre. Però ni amb els pasdobles de tota la vida, ni amb les versions dels hits de Raffaella Carrà han aconseguit animar els actes taurins. Almenys si ho comparem amb la vitalitat d'aquestes festes en l'era prepandèmica. "Hem hagut de limitar el nombre d'assistents a la meitat, amb un màxim de cinc-centes persones. Hi ha registre d'assistència, control d'aforament als carros dels espectadors i a l'arena de la plaça. A més, no s'hi pot menjar ni beure alcohol, i això ha desincentivat la gent", explica Damià Grau, alcalde de Campredó, a Tortosa. "Moltes famílies hi venien a berenar, a trobar-se amb amics, perquè la festa dels bous va més enllà del toreig pròpiament dit. S'hi troba a faltar el caliu d’altres anys". Així, aquestes revetlles cridades a ser una celebració veïnal de les més concorregudes hauran d'esperar almenys una nova temporada per recuperar l'esplendor de què havien gaudit.

Fa onze anys els catalans vam dir prou a les corrides de toros. Era el 28 de juliol de 2010, una data històrica que va aconseguir desterrar un espectacle lamentable i fer-nos evolucionar cap a una societat més respectuosa i moderna. Va ser un gest que no només significava un avenç en la protecció dels animals, sinó que també volia mostrar una determinada manera de presentar-nos al món. Estàvem davant un moment èpic, ètic i estètic, parafrasejant l’adagi llatí Nulla ethica sine aesthetica que posteriorment va popularitzar Nietzsche en un seu assaig. Onze anys després, on som? Probablement en un moment en què tocarà tornar a tirar de l’èpica, perquè l’ètica i l’estètica ja fa temps que no hi són ni se les espera.

quan l’any 1971 Manolo Escobar va versionar La minifalda poc es podia imaginar la societat de l’època, a les acaballes del franquisme, que gairebé mig segle després aquella popular tonada de “no me gusta que a los toros te pongas la minifalda” avui seria, amb raó, directament qualificada de masclista. La resta de la lletra seguia els estereotips socials d’aquells temps, i era tot un al·legat del control i la possessió de l’home envers la dona, que a la cançó li marca les pautes a l’hora de vestir per anar a una corrida de toros: “No te pongas minifalda, que los toros de esta tarde yo tengo ganas de verlos sin pelearme con nadie”. No cal afegir-hi res més, ni tampoc descobrirem ara la íntima relació que mantenen des de sempre el masclisme i la tauromàquia. Segurament perquè es necessiten i tots dos saben que no serien res l’un sense l’altra.

Nou entitats que defensen la protecció dels animals han constituït la plataforma Prou Correbous amb l'objectiu de "fer un front comú per lluitar per la fi dels actes taurins a Catalunya", segons han explicat en un comunicat. Tal com han assenyalat, la iniciativa s'ha impulsat després que un bou saltés la barrera durant els correbous de Vidreres de l'1 de setembre, en una acció que va causar 19 ferits i que la policia abatés l'animal a trets. Aquest dijous la plataforma ha activat una pàgina web, un canal de Telegram i pàgines en diferents xarxes socials per informar de la seva activitat. El 15 de gener es presentaran públicament a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

La d’Amposta és la plaça de bous més gran de totes les Terres de l’Ebre. Es construeix cada any quan arriba la festa major de la Mare de Déu d’Agost, amb 172 carros de primera fila i 116 de segona i tercera. Té una capacitat aproximada de 7.000 persones. Cada tarda, la sessió de bous és de les activitats del programa més concorregudes. Ara, però, l’espectacle està en perill, des que la setmana passada el Parlament va aprovar una proposició de llei, promoguda pels comuns, per abolir els correbous. Alcaldes, ramaders i associacions de penyes taurines d’arreu del país -però principalment de les Terres de l’Ebre- ja han començat a mobilitzar-s’hi en contra.

Dimecres passat a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta van ressonar els crits de “Catalunya és taurina”. Es van veure, també, pancartes en defensa de la tradició dels correbous al Principat. La cridòria provenia dels gairebé 200 aficionats convocats per l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre davant el consistori de la capital del Montsià. S’hi havien concentrat en suport de la vintena d’alcaldes i regidors de municipis de les Terres de l’Ebre (governats per ERC, Junts per Catalunya, el PSC o les confluències d’esquerres) i de Cardona (Ferran Estruch) que s’havien reunit per promoure un front comú i garantir així la celebració de correbous als seus municipis, després que el Parlament aprovés una proposta de resolució a favor de la prohibició.

Unes 800 persones s'han concentrat, aquest dissabte al vespre a Cardona, per mostrar el seu rebuig a la proposta per instar el Govern a modificar la llei actual per prohibir els correbous a Catalunya. La protesta, que ha omplert bona part de la plaça de la Fira, ha comptat amb la lectura d'un manifest, elaborat conjuntament per les penyes i l'Ajuntament, en el que se subratlla que "no hi ha maltractament".

Cinc persones han quedat ferides de diversa consideració aquest dissabte al matí, encara que cap de gravetat, en el primer correbou de les festes de Cardona (Bages) d'aquest any, segons han informat a Efe fonts municipals. Els fets han passat just una setmana després que una vintena de persones quedessin ferides per un toro que es va escapar del correbou de Vidreres.