La identitat del Poblenou ha estat forjada a cops de martell, entre el vapor de les calderes i el soroll de les llançadores, però també a través d'una lluita veïnal des de les acaballes de la dictadura –herència de moltes altres dels obrers i de les treballadores del Manchester català– i per la transformació urbana més radical que ha viscut Barcelona al llarg de l’últim segle. En especial, a partir de la dècada dels 80, amb els Jocs Olímpics a l'horitzó. Per adonar-se'n només cal regirar el més gran tresor del barri que és, alhora, un dels més valuosos de la ciutat.

L'Arxiu Històric del Poblenou fa cinquanta anys. L'entitat, sense ànim de lucre, va ser fundada per preservar la memòria col·lectiva del barri. La dictadura s'havia ocupat només d'oferir un relat oficial i veïns i veïnes del Manchester Català van voler desafiar-lo. El resultat és d'una riquesa tan interessant com sorprenent, i ajuda a refer una història fonamental per al coneixement de l'evolució urbanístic i arquitectònic, cultural i vital de la ciutat de Barcelona.

Es coneix com el barri dels 'expats', dels espais de coworking i de les altes oficines. El Poblenou ha canviat el seu paisatge en pocs anys, i el que era industrial i obrer ara és turístic i sobretot, molt llaminer per als estrangers que volen venir a viure a Barcelona. Teresa Núñez és la presidenta de l'Associació de Veïns del barri i una testimoni dels canvis que ha viscut el Poblenou, tan urbanístics com pel que fa als veïns que ara hi viuen.

Ara fa més d’un segle moltes persones pensaven que a l’altra banda de l’oceà hi havia la terra promesa, fos a Nova York o Buenos Aires. En Joan i la Josefa, una parella del poble de la Nucia, a Alacant, ho creien. Tips de sous baixos, de pocs drets i d’una vida dura, van decidir estalviar per viatjar fins a Barcelona per pujar a un vaixell. Però van acabar fent arrels a Barcelona, sense pujar a cap vaixell. "Ves a saber què va passar, sembla que el vaixell trigava tant a arribar que van quedar-se a la Barceloneta. I com que calia tirar endavant, què podien fer? Doncs orxata!", diu la Teresa Moreno, besneta d’en Joan i la Josefa. La seva filla Irene, la rebesneta, va escoltant la conversa sense deixar d’atendre els clients a l'orxateria El Tio Che, una de les més antigues de Catalunya gràcies a aquell vaixell perdut. En Joan anava buscant clients al crit de "Che, tasta aquesta orxata!", així que batejar el negoci va ser ben fàcil.

"Tinc la mare malalta", diu l’Omar, veí de la Mina, mentre deixa el cementiri del Poblenou. L’Omar, de 23 anys, és un gitano amb ganes de tirar endavant. “Els metges diuen que és un càncer dels bons, no dels dolents. Però per si de cas li demano ajuda al Santet. No tinc clar si funciona, però l’àvia sempre deia que ens ajudava. No hi perdo res”, afegeix. Somriu i marxa. La llegenda diu que si demanes un favor al Santet, has d’allunyar-te de la seva tomba per la dreta i sense seguir les passes de quan has arribat.

Barcelona està a punt de posar punt final a un dels embolics més inversemblants que hi havia a la ciutat. Després de mesos de negociacions, l'Ajuntament ha tancat un acord per recuperar per als veïns la plaça Mercè Sala del Poblenou, motiu de disputa des que l'abril del 2023 propietaris de pisos i oficines de la zona hi van aixecar una tanca per impedir l'accés a la plaça a les nits. Una decisió que altres veïns del barri havien denunciat insistentment al considerar-ho una "privatització" de l'espai públic. Finalment, l'última proposta que el govern municipal va posar sobre la taula abans de l'estiu ha aconseguit la llum verda de totes les parts i ha permès desencallar el conflicte.

Aquesta setmana s’han complert 30 anys des que el serial del migdia va arribar a la graella de TV3 per quedar-se. Poble Nou va ser una sèrie pionera, perquè era la primera vegada que a l’Estat es produïa una ficció diària, amb l’estrès de producció que això comporta inevitablement. A banda d’obrir camí, el culebró va tenir un altre mèrit gens menor: detectar un estol de jove talent interpretatiu, que en molts casos debutaven aleshores a la petita pantalla i que a partir d’aquell moment van veure com naixia una carrera que els ha permès assumir projectes importants. L’ARA ha parlat amb uns quants dels intèrprets que rondaven els 20 anys en aquells moments per demanar-los, amb la perspectiva del temps, què va significar per a ells l’aparició en una sèrie que va convertir-se en un èxit instantani a Catalunya, amb més de 700.000 espectadors diaris.

El Poblenou, que al segle XIX tenia la principal concentració industrial de tot el país, allotjarà una nova finestra al món rural. Es tracta de la nova seu de la Fundació Carulla, que fins ara tenia les oficines a la Via Augusta i que acostarà el Museu Terra. Cultura Rural Sostenible (abans Museu de la Vida Rural) de l'Espluga de Francolí als estudiants d'escoles i instituts de Barcelona. Es tracta d'un edifici de tres plantes, de més de 1.500 metres quadrats, que tindrà un espai d'exposicions i sales per fer activitats i tallers, i un nou coworking cultural amb vint taules de treball. "Volem acollir projectes transformadors i des d'aquest espai promoure la reflexió sobre com podem generar sostenibilitat a les ciutats amb l'ajuda del ric patrimoni rural que tenim al museu", explica Marta Esteve, la directora de la Fundació Carulla.

La lluita per l'espai públic és una constant a Barcelona i té un dels exemples més crus al Poblenou, on des de l'abril dos grups de veïns mantenen una disputa per l'ús de la plaça Mercè Sala. El motiu? La tanca que propietaris de pisos i oficines de la zona van aixecar per impedir l'accés a la plaça a les nits i que altres veïns del barri van exigir des del primer moment retirar considerant-ho una "privatització" de l'espai públic. Després d'haver anunciat en un primer moment la seva voluntat de retirar les tanques, ara l'Ajuntament ha fet arribar als veïns una proposta "de consens" amb la qual aspira a resoldre el conflicte i que passa per reduir substancialment l'espai tancat.

No es coneixien fins fa una setmana, però ara són companyes de lluita. Elisabet Garcia Permanyer, Cristina Antón, Aisha Guimaraes i Tamara Fernández són mares amb fills d'edats compreses entre els 5 i els 12 anys que estudien en escoles i instituts del barri del Poblenou, a Barcelona, i formen part del primer grup de WhatsApp –Poblenou Adolescència Lliure de Mòbil– que es va crear per endarrerir la compra del primer mòbil fins, almenys, els 16 anys.

L'Ajuntament de Barcelona està tramitant un pla per intentar reduir el soroll al conegut com a Triangle Golfo, al voltant del carrer Pere IV, a la zona del Poblenou. L'equip de l'alcalde Jaume Collboni confia que el pla, que inclou una nova restricció horària de les terrasses, s'aprovi definitivament al setembre. El pla es va signar al maig, i actualment es troba en el tràmit de resolució de la dotzena d'al·legacions presentades per entitats del sector de l'oci nocturn, la restauració i el moviment veïnal.

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he evadit a la Vall de Sant Daniel de Girona on la vida fa l’efecte que hi discorre pausadament. El Barri Vell acostuma a ser el més visitat de la ciutat, però també hi ha racons on retrobar-se amb la natura, com les rutes a peu que parteixen de la vall. Una du fins al puig del castell de Sant Miquel, des d’on es gaudeix de bones vistes.

]]>

"Hola. Perdona, a quina hora tanques?" Són dos quarts d'onze de la nit. "A les dotze, però d'alcohol en venc fins a les onze". És un dijous d'agost al Poblenou, a la zona de l'anomenat Triangle Golfo, l'àrea situada entre la Meridiana i els carrers Tànger, Llacuna, Pallars, Badajoz, Pujades i Marina, que concentra diversos locals d'oci. La festa encara no ha començat i hi ha poca gent. Aquest és el primer dijous en què ja estan en vigor les noves mesures contra el soroll. "D'aquí un parell d'hores ja veuràs l'ambient", comenta un botiguer de la zona. El Triangle Golfo és ara una ZATHN (zona acústicament tensionada en horari nocturn) i, com a tal, l'Ajuntament de Barcelona hi va anunciar al juliol una sèrie de mesures per revertir la contaminació acústica i garantir un "son de qualitat" als veïns. Entre les mesures aprovades hi ha el tancament de les botigues d'alimentació a les deu de la nit.

]]>

Els veïns del conegut com a Triangle Golfo del Poblenou, a l'entorn del carrer Pere IV, ja tenen la constatació numèrica que són uns dels més damnificats pels problemes de soroll i incivisme nocturn de Barcelona. Així ho han demostrat els sonòmetres que hi ha instal·lat l'Ajuntament durant el mes de juny per decidir quines mesures aplicar i que han situat aquest àmbit entre els que registren més nits en vermell (deu decibels per sobre del límit). Aquí el problema no va lligat a l'acumulació de terrasses de bars, sinó a botellons i concentracions de gent a l'entrada de locals d'oci fins molt entrada la matinada. I s'hi repeteixen ensurts per al veïnat com el foc que dijous a la matinada va calcinar un contenidor i va passar a les persianes d'un edifici amb veïns.

]]>

Té una sortida molt lluminosa. Més ben dit, la transformació d’un vell local comercial en un habitatge i estudi de treball ha sigut una sortida lluminosa en si mateixa per a un lloc que semblava que ja no en tenia gaires, de sortides de llum. Només el fet de detectar les possibilitats de l’antic local del Poblenou, estret i llarg cap al fons, en mal estat, fosc i comunicat només per una escaleta amb el pis de dalt, on originalment hi havia un petit habitatge lligat al negoci, ja suposa començar a veure’n la sortida.

]]>

El festival BCNegra tanca aquest diumenge les seves portes després de tretze dies d'activitat. Aquesta 17a edició ha estat marcada pel retorn a la presencialitat i ha convocat 167 participants, entre autors i moderadors, que han seguit unes 6.500 persones físicament i al voltant de 2.000 telemàticament. Tot i el retorn relatiu a la normalitat, la pandèmia ha condicionat el BCNegra, que continua comissariant l'escriptor Carlos Zanón. Els escriptors Hakan Nesser i Dominique Manotti van cancel·lar la seva participació per prevenció i Eduardo Mendoza i el guanyador del premi Pepe Carvalho, Don Winslow, van fer les seves intervencions de manera telemàtica per "baixa mèdica". El barri del Poblenou ha sigut el centre neuràlgic de la programació, que ha incorporat nous escenaris com El Molino.

]]>

"Tío Che! Tío Che! Tío Che!", és el crit de guerra que cada dia de passeig han de sentir la Maria i el Tim. Arriba un moment en què la Carla i la Marta, les seves filles, ja no poden suportar més la síndrome d’abstinència i necessiten apaivagar la seva energia desbordant amb un gelat. Depèn de l’hora que hi vagin toca fer cua i apaivagar també la impaciència. A l’orxateria m’expliquen que encara no han instal·lat la seva imprescindible terrassa perquè a la tarda acostuma a aplegar-s’hi molta gent i amb les mesures de seguretat que s’han de complir podria fer-se una mica incòmode. La Carla i la Marta ja han triat: llimona i xocolata. Dues amigues una mica més grans opten per dos granissats. I la Mònica, veïna del barri, es decanta per la maduixa. Opcions variades, clàssiques, per amenitzar les postres i els berenars i per fer visible que la vida va tornant a la normalitat.

]]>

Han passat 20 anys des que l'Ajuntament de Barcelona es va treure de la butxaca un pla per reconvertir bona part de la zona industrial del Poblenou en terrenys per a oficines digitals. El projecte afectava un total de 200 hectàrees. El 79% de tots els solars afectats per aquell canvi ja s'han convertit o bé estan en tràmits per fer-ho. L'altre 21%, en canvi, segueixen aturats, i la situació es mantindrà així, almenys, durant els pròxims quatre mesos, perquè la comissió d'ecologia, urbanisme, infraestructures i mobilitat ha aprovat aquesta tarda una suspensió de llicències. L'objectiu de l'Ajuntament és aprofitar aquests quatre mesos per pactar amb la resta de grups municipals alguns canvis urbanístics per tal que els propietaris dels terrenys afectats hagin de construir més habitatge de protecció social quan decideixin fer obres. Aquesta suspensió s'ha aprovat amb els vots del govern (comuns i PSC) i amb el suport d'ERC. Junts per Barcelona s'ha abstingut, mentre que Ciutadans, el PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra i han criticat que pot generar "inseguretat i incertesa".

]]>

L'Ajuntament de Barcelona explora noves fórmules per fer créixer el parc d'habitatge públic a la ciutat, i ara ho prova amb l'empresa privada. El govern d'Ada Colau ha anunciat aquest dijous que ha adjudicat, per primera vegada, un solar municipal a una iniciativa amb ànim de lucre. El terreny està ubicat a l'anomenada Illa Sibèria, al barri del Poblenou –antigament hi havia una fàbrica de gel– i el projecte és una "promoció delegada" en el qual Mediaurban (una empresa del Grup Mediapro) farà la construcció i la Fundació Habitat3 (la gestora d’habitatge impulsada per les entitats socials) gestionarà els pisos, que oscil·laran entre 200 euros mensuals per als pisos més petits, de 40 metres quadrats, i 550 euros per als més grans, de tres habitacions. "És una oferta imbatible des del sector privat i és el que la ciutat necessita", ha sentenciat la presidenta d'Habitat3, Carme Trilla.

]]>

Una fàbrica de vehicles sostenibles, un hospital de medicines naturistes, naus industrials biodinàmiques per acollir refugiats i, fins i tot, una fàbrica de llavors dins una església. Són alguns dels projectes que els estudiants de la UIC School of Architecture han proposat en els seus treballs de final de grau (TFG) per renovar el districte 22@ de Barcelona.

]]>